Publicaciones

  • |

    Entrevista con Alberto Coronas

    Entrevista con Alberto Coronas

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    31-03-2008

    Hablamos con Alberto Coronas, catedrático del área de Máquinas y Motores Térmicos del departamento de Ingeniería Mecánica de la Universidad Rovira y Virgili desde el año 2001 y director y fundador del Centro de Innovación Tecnológica CREVER de la Red XIT del CIDEM desde 1999 al 2006.

    1) Ens podries explicar com es creà el Centre d’Innovació Tecnològica CREVER? El Centre d’Innovació Tecnològica en Revalorització Energètica i Refrigeració CREVER de Tarragona fou creat pel Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial CIDEM i la Universitat Rovira i Virgili al 1999, sobre la base del grup d’Enginyeria Tèrmica Aplicada que jo dirigia. 2) Després de la finalització del conveni de la Universitat amb el CIDEM, el grup de recerca ha seguit funcionant en la mateixa línea de treball. Quins són els objectius del CREVER en la nova etapa que s’obrí? L’objectiu principal que guia el nostre esforç en l’etapa actual és la innovació tecnològica i la transferència dels resultats de la recerca, en concret, dirigida al desenvolupament de productes tèrmics que estimulin el creixement industrial. Volem ajudar a incrementar la rentabilitat i competitivitat de les empreses intensives en consum energètic donant solucions d’eficiència i estalvi energètic i utilització d’energies renovables. De fet, en els seus inicis el grup es centrava exclusivament en la recerca de nous sistemes de refrigeració tèrmica, però en l’actualitat hem aconseguit extendre el nostre treball a tota la cadena, que comporta des del disseny de fluids a la carta, nous components, prototips, assajos d’equips comercials o experimentals en bancs de proves, o integració d’equipaments de refrigeració tèrmica comercials en plantes d’energia solar tèrmica o de cogeneració per a edificis e indústries. 3) Quins projectes d’R+D+i porteu entre mans actualment? Un dels projectes que està tenint major acollida és el projecte Greenbuilding, promogut pel Joint Research Centre de la Comissió Europea i que es basa en proporcionar ajuda a les empreses i propietaris d’edificis que voluntàriament decideixin rebaixar la demanda dels seus edificis un 25% de l’estàndar i que a canvi rebin l’etiqueta Greenbuilding. També estem participant en un projecte europeu denominat Policity (www.polycity.net) sobre optimització energètica i utilització d’energies renovables en entorns urbans, que actualment contempla tres actuacions centrades en Cerdanyola del Vallès (Barcelona), Stuttgard (Alemanya) i Turín (Itàlia). En aquest marc estem treballant actualment en un sistema de generació d’energia elèctrica, fred i calor, que entre altres aplicacions, suministrarà energia al Sincotró que s’està construint al Parc Tecnològic del Vallès situat a Cerdanyola. En aquest projecte està previst incloure una planta solar de 2.000 m2 per la producció de fred amb sistemes de refrigeració d’absorció conjuntament amb un sistema de cogeneració amb motors de gas i gasificasió de biomassa. Un altre projecte en el que estem involucrats és el Peixe Verde ( www.peixeverde.org), liderat per Porto Celeiro (Lugo) amb un consorci format per la pròpia Universitat Rovira i Virgili, així com Repsol, Gas Natural, Guascor i l’IDAE. L’objectiu és millorar l’eficiència energètica dels vaixells de pesca utilitzant per exemple el calor residual dels gasos d’escapament calents dels motors del vaixell per refrigerar, per dessalar l’aigua del mar o per a produir més electricitat. 4) He llegit que fa uns mesos vau organitzar dues conferències internacionals a Tarragona. Ens podries fer cinc cèntims dels temes que hi tratàreu? En la primera, la Conferència Europea de Poligeneració d’Energia, s’hi abordaren les tecnologies i aplicacions que es poden materialitzar a partir d’aquest nou concepte. Entre altres ponències, s’hi parlà dels projectes de generació d’energia elèctrica, fred i calor, utilitzant cogeneració i energies renovables del projecte Polycity de Cerdanyola del Vallès, sistemes de dessalació d’aigua amb energia solar tèrmica utilitzant osmosis inversa, nous cicles de potència i refrigeració a baixes temperatures o els sistemes de dessecants líquids per a sistemes de climatització solar. De fet, s’ha creat el portal d’internet www.polygeneration.net per tal de que els professionals interessats en el tema puguin disposar d’informació actualitzada sobre les tecnologies i aplicacions de la poligeneració d’energia. La segona Conferència Internacional de Climatització Solar, fou lloc de trobada per investigadors, enginyers, arquitectes i altres professionals del sector de la climatització, en la que es debaté sobre els components, aplicació de refrigeració solar i sistemes de disseny d’aquesta mena d’instal·lacions.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Resumen de la cena-debate con Jordi Bosch

    Resumen de la cena-debate con Jordi Bosch

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    31-03-2008

    El pasado miércoles 26 de marzo celebramos una cena-coloquio con Jordi Bosch, Secretario de Telecomunicaciones y Sociedad de la Información. En este encuentro nos habló de la situación actual de las TIC en Cataluña y de las políticas implementadas desde su Secretaría en los últimos años.

    En Jordi Bosch inicià la seva ponència explicant les raons que motivaren la inclusió de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació en el Departament de Governació. Partint de la necessitat de voler fer arribar els serveis de comunicació electrònica a tot el territori i creient fermament que la funció pública hauria d’assumir el rol de catalitzador i força tractora per la implementació d’infraestructures de telecomunicacions, es considerà que incloure la secretaria en el dpt. de governació seria no només factor de cohesió social territorial sinó també un impuls per modernitzar l’administració pública i el govern electrònic. Cercar la vinculació inevitable entre l’e-government amb la societat de la informació, entenent l’e-government no només com la digitalització de l’administració sinó com arribar a tenir una dada única, es perfilava com una bona manera per facilitar que la societat i les empreses s’incorporessin a la societat de la informació. No s’ha de menysprear la capacitat de compra pública en el sector de les telecomunicacions, cosa que en la darrera legislatura ha anat acompanyat d’una forta aposta pel desplegament d’infraestructures i tecnologia arreu del país. Tradicionalment, la secretaria de telecomunicacions i societat de la informació no ha pogut elaborar normativa ja que no tenia competències en matèria de telecomunicacions. En la negociació de l’estatut es va intentar suplir aquesta manca de competències, exclusives de l’estat central, per l’otorgament de competències a la Generalitat en matèria de comunicacions electròniques. Una de les coses que s’han pogut dur a terme en la darrera legislatura ha estat la modificació de la llei d’obra pública, incorporant una clàusula que especificava que totes les obres públiques de Catalunya havien d’incorporar un projecte de telecomunicacions. D’aquesta forma es pot aprofitar l’obra pública per a que les infraestructures de telecomunicacions vagin cobrint tot el territori. La disposició adicional tercera, explicita també un compromís recolllit a l’estatut, en el que l’estat es responsabilitza d’invertir a Catalunya en infraestructures l’equivalent al 18% del PIB. La previsió dels pressupostos d’inversió estatal a Catalunya pel període 2007-08 és de 36.000 milions d’euros, dels quals 1.000 milions aniran destinats a les telecomunicacions, en tant que infraestructures. Si considerem que és més interessant que sigui Catalunya la que inverteixi o decideixi la direcció de la inversió, s’obren diferents vies alternatives. La primera opció deriva del fet que aquell pressupost no executat en un exercici es pot incorporar al pressupost del següent any, però si passen dos anys consecutius sense execució dels recursos, des de l’administració central els diners es passen a la Generalitat via transferència de capital, la qual cosa obre un camí a la financiació de projectes. Una altra opció és la que ve donada pel concepte de comunicacions electròniques desplegat en l’estatut, on es planteja el traspàs a la Generalitat de les competències en gestió de les telecomunicacions, mentre el govern central manté la competència executiva i la potestat d’elaborar normativa.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Problema número 1: El agua

    Problema número 1: El agua

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    24-03-2008

    Después de semanas de campaña electoral, donde las políticas se paralizan y todas las actuaciones se centran en lograr la confianza de los electores, ha llegado la hora de reanudar el contacto con los problemas reales y en especial aquéllos que la economía globalizada, la sostenibilidad, la liberalización y la fragilidad de los mercados exigen.…

    Después de semanas de campaña electoral, época donde las políticas se paralizan y todas las actuaciones se focalizan a alcanzar o renovar la confianza de los electores, en especial la de los que con su indecisión la prolongan y justifican, ha llegado de nuevo la hora de reanudar el contacto con los problemas reales y en especial aquéllos que la economía globalizada, la sostenibilidad, la liberalización y la fragilidad de los mercados exigen. Unos problemas suficientes conocidos que requieren una optima formación de los ciudadanos; un alto nivel de investigación y de innovación encuadrado la necesidad de garantizar que el resultado científico se convierta en PIB; apoyar la cultura emprendedora y el espíritu empresarial; garantizar la competitividad del territorio y la ocupación los ciudadanos; preservar la calidad de vida y el medioambiente; y disponer de óptimas infraestructuras para facilitar la movilidad de las informaciones, los productos y las personas. Unos desafíos conocidos pero que es preciso recordarlos puesto que los resultados obtenidos no son buenos y dibujan sombras e incertidumbres al futuro. Unas problemáticas que se sobreponen a otras que parecían, hace unos años, ya superadas como son la energía y el agua, dos aspectos fundamentales, que desgraciadamente no se afrontan de forma contundente para solucionar las carencias de hoy y las demandas crecientes del futuro; y, también, unos desafíos que han sido, son y serán motivos de desacuerdos, tensiones y conflictos. Una evidencia de las tensiones generadas por el agua, es la polémica generada la semana pasada en Cataluña por el descubrimiento de unas señalizaciones que podían indicar la puesta en marcha de un proyecto para intercomunicar la cabecera del río Segre con la cuenca del Llobregat a traves del Túnel del Cadí, una obra no compleja que llevaría, desde la Cerdaña a Barcelona, agua de alta calidad para ayudar a paliar la grave situación actual aunque no resolvería el problema de su suministro. Una obra que aunque recoja el agua de la Cerdaña implica tomarla del Ebro, ya que el río Segre pertenece a la Cuenca hidrográfica del Ebro, y por ello se requiere la autorización de su Confederación Hidrográfica, en este caso, como otros muchos, las decisiones pasan por Madrid. Con independencia de la critica situación actual originada por una grave sequía, que esta obligando a llevar agua con camiones cisterna a algunos pueblos de Cataluña, y a limitar el consumo a 50 litros por día y persona; una cantidad considerada por la Organización Mundial de la Salud como cantidad mínima adecuada por el consumo humano si bien no permite desarrollar la agricultura, pone en dificultades a la industria, e impide conservar los ecosistemas acuáticos. El problema del agua es algo estructural que viene de lo lejos y que afecta a amplías zonas del planeta. No podemos ignorar las tensiones sociales, y los graves enfrentamientos, por el control del agua que han existido y que existen; sirvan como ejemplos las luchas entre Siria e Israel por el Altos del Golan, originadas por su importante depósito de agua, o los conflictos para controlar los recursos hídricos de los ríos Eufrates y Tigres, que nacen en Turquía y son controlados por Siria e Irak; o las tensiones entre Etiopía, donde nace y se nutre el Nilo, y Sudán y Egipto, sin olvidar los problemas a lo largo del río Yang-Tsé, o los movimientos militares entorno del inmenso y extenso acuífero Suramericano Guaraní que se extiende desde Brasil a la Pampa Argentina. Pero al pensar en el agua es preciso recordar que más de 1.100 millones de personas no tienen agua potable, y que anualmente centenares de miles de personas mueren de enfermedades relacionadas con el agua y la falta de higiene, o que casi el 80% de las enfermedades de los países subdesarrollados están relacionadas con la falta o calidad del agua. Un hecho que sorprende si consideremos que el agua cubre casi el 80% de la superficie del planeta aunque aproximadamente sólo el 2% del agua es apta por el uso doméstico, agrícola o industrial, este es el autentico problema. Podríamos afirmar que no falta el agua, el problema es la sal. El agua no es solo un bien indispensable, es una necesidad vital, consecuentemente un derecho fundamental y un recurso estratégico que incrementa su importancia al considerar el aumento de la población mundial y la concentración en grandes ciudades, una concentración que ha hecho que a lo largo del siglo XX la población urbana se multiplicase por 10, mientras que la rural solamente se duplica. Hoy casi 3.000 millones de habitantes, casi el 50% de la población mundial, viven en zonas urbanas, lo que obliga a trasladar grandes cantidades de agua de un lugar a otro ya que los recursos hídricos locales, superficiales o subterráneos, no son suficientes cuando las lluvias no acompañan, ignorarlo y no generar las infraestructuras que lo hacen posible no solo se algo inadmisible, sino que frena el desarrollo y puede condicionar el progreso y el bienestar. Cataluña, al igual que el mundo en su totalidad, no puede ignorar la problemática del agua i la búsqueda de soluciones, tiene que optimizar sus usos, reciclar y reutilizar, pero también tiene que disponer de la capacidad de mover el agua entre las diversas cuencas de forma radial y bidireccional, tiene que disponer de canalizaciones desde las zonas con suficientes recursos hídricos, sin renunciar al trasvase desde el Ródano que al llegar Bellcaire, al inicio del delta, lleva casi todo el año 1.710 m3/s, y a la vez tiene que disponer de la capacidad de desalar el agua del mar, ya que existe tecnología suficiente para hacerlo eficientemente, aunque con un importante consumo de energía, y produciendo gran cantidad de salmuera que se debe tratar adecuadamente por no afectar el ecosistema marino; un buen ejemplo es la planta desalinizadora en Ashkelon, en el sur de Israel, que produce 100 millones de metros cúbicos de agua al año, a un coste de 53 centavos de dólar el metro cúbico, y suministra agua además de 1,5 millones de personas. El agua es un elemento esencial para la vida, que ha generado guerras en el pasado y que se esta convirtiendo en un bien escaso generador de tensiones territoriales y hostilidades crecientes. Pero es un problema que tiene solución si se establece políticas y prioridades adecuadas que, -sin renunciar a darle más de un uso, aunque los habitáculos y las instalaciones actuales lo dificulten-, permitan mover el agua potable existente hacia donde se necesite y a la vez se potabilice el agua marina, aunque todas estas medidas requieren de importantes cantidades de energía, pero éste es otro problema que hay que afrontar, y de significativas inversiones, unas inversiones que son plenamente abordable si consideremos que la desalinizadora a la que antes hacía referencia costó unos 250 millones de dólares, más o menos lo mismo que 3 o 4 cazas ligeros F-16, pero el gasto militar es se mueve por lógicas y prioridades distintas. Antoni Garrell i Guiu. Asociado al Cercle per al Coneixement, Director General Fundación per l’ESDI. 17 de març de 2008 _______________ Este artículo fue publicado simultáneamente el 17 de marzo en el periódico digital e-notices, y el 22 de marzo en el Diari de Sabadell . Versión en Catalán del articulo se adjunta en información relacionada al articulo.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Diseño Multidisciplinar: Una profesión indispensable.

    Diseño Multidisciplinar: Una profesión indispensable.

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    14-03-2008

    Al inicio de la crisis financiera que apunta de abasto global se evidencian aquellos perfiles profesionales que son estrictamente necesarios para facilitar la salida de la crisis compitiendo en un mundo globalizado. El desarrollo social y económico exige diseñadores que sean no sólo innovadores, creativos y que dominen los métodos asociados al diseño, sino también…

    Al inicio de la crisis financiera que apunta puede ser de abasto global se evidencian aquellos perfiles profesionales que son estrictamente necesarios para facilitar la salida de la crisis compitiendo en un mundo globalizado -en el cual el conocimiento fluye libremente-, donde se precisa disponer de productos y servicios de alto valor, diferenciales y que aporten, a quien los adquiere, un retorno mayor al de las expectativas que tenia en el momento de su adquisición. Productos complejos que deben evolucionar y renovarse constantemente apoyándose en las oportunidades que el progreso científico y tecnológico posibilita, y en la capacidad del diseño que, comprendiéndolos, los interioriza e incorpora a los productos. Un progreso técnico-científico que está disponible, casi por igual, para todas las personas formadas, con acceso a las redes de intercambio de saber y aquellas empresas con talento, capacidad y voluntad de acceder a los mercados globales. La única diferencia entre organizaciones reside en la capacidad de comprender sus potencialidades y usarlo en el proceso continuo de diseño e innovación. Es en este contexto, donde el capital humano de las organizaciones se convierte en el elemento fundamental y donde surge la necesidad del diseño y, consiguientemente, de diseñadores. Diseñadores sin duda especializados, pero también diseñadores dispuestos a trabajar con conocimientos y equipos heterogéneos, preparados para actuar con un alto nivel de autonomía y compromiso, y capacitados para abordar proyectos cada vez más complejos o aplicaciones integrales de diseño en los entornos de marca y comunicación. Proyectos que requieren una eficiente gestión tanto del saber y recursos usados, como del proceso de diseño, considerando la totalidad de las disciplinas que intervienen, de tal manera qué interactuando entre ellas consiguen los mayores logros y cumplir las expectativas. Así pues el desarrollo social y económico, y la requerida competitividad de los productos y servicios ofertados por las organizaciones, exige diseñadores que sean no sólo innovadores, creativos y que dominen los métodos asociados al diseño, sino también que sean capaces de trabajar en equipo, y leales en la asunción de la requerida iniciativa y el compromiso; personas con voluntad de ser pioneros en la exploración de nuevas ideas y oportunidades; abiertas a los nuevos métodos de interacción; constantes y metódicos en la búsqueda de la mejor idea y solución; y muy especialmente con capacidad para organizar y gestionar proyectos complejos, asumiendo la responsabilidad de la interacción y el liderazgo. Un perfil profesional que es conocido como diseñador multidisciplinar y que surge, consecuentemente, del hecho de asumir en plenitud la complejidad existente y el potencial de los avances técnicos, científicos y cambios sociológicos, aspectos que obligan a que la mejor solución busque un enfoque multidimensional que no delimite y reduzca las posibles soluciones. Disponer de esa tipología de diseñadores exige una formación en diseño, un perfil profesional, que se aleja de la híper especialización que caracteriza “a los que saben muy bien su mínimo rincón del universo; pero ignoran de raíz todo el resto”, utilizando palabras de Ortega y Gasset. Personas en cuya formación no se pierde la unidad del saber y se posibilita la compresión del todo, abriéndose las oportunidades de la especialización en el trascurso de la carrera profesional. Unos profesionales que, al incorporarse a las empresas, permiten alcanzar la necesaria coherencia entre los requerimientos de propósito general y los específicos de todo producto, e implantar y aplicar las herramientas de gestión del diseño que aumentan la productividad al optimizar las relaciones entre el cliente y los profesionales que concretan los requisitos, aportan las ideas e implementan la solución. Diseñadores multidisciplinarios que actúan como catalizadores de la creatividad y gestores del proyecto, del equipo y del proceso de diseño, facilitando a la vez la toma de decisiones, reduciendo los costes y asegurando la coherencia entre las diversas fases del proyecto. Un perfil de diseñador que requiere una formación estética, creativa y proyectual, con un buen nivel de gestión de las múltiples disciplinas que convergen en la tarea común que configura el proyecto multidisciplinar. Por ello su formación debe buscar el equilibrio entre 3 bloques. El primero incluye los conocimientos de las diversas disciplinas del diseño, tales como interiorismo, comunicación visual, gráfico, interactividad, Web, audiovisual y multimedia, producto, textil e indumentaria, etc.; el segundo los conocimientos asociados a los conceptos y herramientas de gestión de proyectos y del diseño en el contexto del sistema empresa en que se ejecutan; el tercero corresponde al conocimiento de los modelos de organización, dirección y gestión de equipos humanos heterogéneos en los que interactúan especialistas en diseño y de otras disciplinas. Un conjunto de conocimientos que deben aportar el nivel óptimo de formación para tomar en consideración la totalidad de los requisitos técnicos, sociales, culturales y económicos, y consecuentemente definir las características del producto desde una perspectiva visual, formal, tecnológica, de uso, constructiva, diferencial,…; garantizando el equilibrio entre todos ellos para cumplir el propósito ultimo o función. Se puede sintetizar indicando que el diseño multidisciplinario, desarrollado por profesionales altamente creativos y con dotes de gestión y liderazgo, tiene por misión facilitar la interacción de disciplinas diversas con la finalidad de lograr la excelencia a lo largo de la vida útil de todo producto o servicio; cuidando además de alcanzar la eficiencia y eficacia en la gestión del proceso y los recursos humanos que intervienen. Una profesión clave gracias a su formación transversal, acorde con la demanda asociada a la economía del conocimiento, y a la necesaria evolución permanente de acuerdo a las exigencias sociales, a las posibilidades derivadas de los avances del saber. Antoni Garrell i Guiu Marzo de 2008 President del Consell Assessor del Cercle per al Coneixement

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    La Fuerza del PSC

    La Fuerza del PSC

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    10-03-2008

    Amb una participació del 75,32%, sols 36 centèsimes inferiors a les del 2004, que cal considerar com molts singulars, hem tancat una legislatura farcida de crispació, fonamentada en aspectes tan sensibles com les nacionalitats, la pluralitat de l’Estat o el terrorisme. Els 169 escons dels PSOE, cinc més que al 2004 no poden deixar cap…

    Avui diumenge 9 de març amb una participació del 75,32%, sols 36 centèsimes inferiors a les del 2004, que cal considerar com molts singulars, hem tancat una legislatura farcida de crispació, fonamentada en aspectes tan sensibles com les nacionalitats, la pluralitat de l’Estat o el terrorisme. Quatre anys, plens de llums i ombres, que han portat a que els ciutadans, amb una participació molt important, i amb baixos percentatges de vots en blanc i nuls, donéssim amb 11 milions de vots una clara victòria al partit socialista, el 44,64% dels votants (1.06% més que al 2004). Amb gaire be el 100% dels vots escrutats els 169 escons del PSOE, cinc més que al 2004 no poden deixar cap dubte. Una victòria que requereix no sols el reconeixement i la felicitació de tots, sinó que també exigeix obrir una legislatura on es desterri la confrontació en els temes d’Estat i es busquin acords per assolir encarar els problemes que es dibuixen en l’horitzó o aquells altres que són prou coneguts i malauradament han esdevingut estructurals com és el cas, entre altres, de la inflació, el fracàs escolar, la productivitat, o la recerca i la cooperació universitat empresa. El triomf d’un fort i cohesionat PSOE, que obliga a que el president Zapatero no sigui qüestionat com injustament s’ha fet a l’anterior legislatura, no pot amagar el creixent PP que també ha assoli 5 escons més i augmentat el percentatge de vots en 2,4 punts, un creixement que no amaga la derrota electoral de Mariano Rajoi al no assolir el govern de l’Estat, una derrota forjada bàsicament a Catalunya ja que si no es consideressin els diputats catalans el triomf fora del PP. El creixement del PP conjuntament amb el triomf socialista evidència que a Espanya s’imposa el no desitjat bipartidisme, fonamentat en el vot útil, que ha portat a significatius retrocessos de IU i ERC, -que de ben segur obligaran a revisar les seves estratègies i provocar enfrontaments interns-, i el manteniment o pèrdua d’escons a la resta de partits, a excepció de Convergència i Unió que ha mantingut la fidelitat dels seus electors i ha crescut en un diputat. Els espanyols han escollit un partit i donat un nou mandat al president Rodríguez Zapatero per portar endavant el seu programa: “d’avançar en l’estat del benestar, modernitzar Espanya, reforçar la convivència i els cossos i forces de seguretat de l’Estat, garantir la eficàcia en la lluita antiterrorista, i avançar en la convivència entre las autonomies”; ho han fet sense atorgar-li la majoria absoluta, conseqüentment el president requerirà d’acords i complicitats, però també no pot ignorar que una gran part de la victòria s’ha elaborat a Catalunya, mercès als 1,67 milions de vots i els 25 escons aconseguits pels PSC, amb la candidatura encapçalada per Carmen Chacon; la mateixa Catalunya que ha sofert fallides elèctriques, retards inacceptables en l’AVE, agònics problemes en les rodalies Renfe, que pateix greus deficiències en infraestructures, problemes retards en el desplegament del estatut, desequilibris fiscals i un llarg etc., un fet que no pot deixar de sorprendre i que poc condicionar la forma d’actuar cap a Catalunya al veure com actua el principi d’acció reacció. De ben segur que tots els catalans, els qui votaren al PSC-PSOE i els que no ho feren, esperem la resolució definitiva dels problemes que frenen el desenvolupament econòmic i social del país en un context de globalització i independència, i també l’atenció requerida quant aspectes d’indiscutible identitat i historia, el que comporta aplicar politiques entenen i acceptant l’heterogeneïtat de l’Espanya plural i aplicant l’estatut pendent de desenvolupar. Una resolució de problemes i atenció que s’hauria de veure reflectida des de l’instant de dibuixar l’escenari de la governabilitat de l’Estat i d’aplicar les politiques i actuacions emanades d’elles, el president Zapatero no pot menysvalorar la força dels 25 escons, ni la capacitat del 11 diputats de Convergència i Unió. Antoni Garrell Guiu www.cperc.net 9 de març de 2008. Nota: Una versió reduïda del mateix article es publica simultàniament al diari electrònic www.e-noticies.com, accés amb un clic aquí.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Reseña de la cena-coloquio con Antoni Serra Ramoneda

    Reseña de la cena-coloquio con Antoni Serra Ramoneda

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    10-03-2008

    El pasado miércoles 5 de marzo celebramos una cena-coloquio con Antoni Serra Ramoneda. Catedrático de Economía de la Empresa, fue rector de la Universidad Autónoma de Cataluña entre el 1980 y el 1986, y ha estado vinculado también al sector financiero como presidente de la Caixa de Cataluña durant 20 años. Entre otros cargos, actualmente…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    La indecisión condiciona las políticas y la construcción de futuro

    La indecisión condiciona las políticas y la construcción de futuro

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    06-03-2008

    A menudo los partidos políticos, con un importante porcentaje de votos predeterminados y muy fidelizados, centran sus campañas electorales en captar el voto de los indecisos, ya que en gran medida de su movilización depende el triumfo en las elecciones y la capacidad de gobernar. Consequentement la indecisión, y los indecisos, condiciona las políticas y…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Nuestro sistema universitario se basa demasiado en el voluntarismo

    Nuestro sistema universitario se basa demasiado en el voluntarismo

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    06-03-2008

    En estos momentos Cataluña vive un proceso de reflexión sobre como enfocar la estrategia de país para fortalecer los ámbitos de la innovación y la investigación. Las universidades, las empresas y los poderes públicos son los tres actores clave para el impulso definitivo, sin olvidar el contrapunto que aporte la sociedad civil.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Entrevista con Antoni Brey

    Entrevista con Antoni Brey

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    29-02-2008

    Charlamos con Antoni Brey, vicepresidente del Círculo para el Conocimiento – Barcelona Breakfast sobre el último proyecto que ha llevado entre manos y que hace unos días presentó en el CaixaForum de Barcelona.

    1) El teu projecte es titula “La segona edat contemporànea” i pel que llegim a la vostra plana web (www.thesecondmoderntimes.com) és una producció audiovisual que s’estructura en sis capítols documentals. El primer, que porta el nom d’“Un temps singular”, pretèn contextualitzar històricament la situació en la que ens trobem ara i els canvis que la fan singular. Ens pots parlar breument dels principals canvis o transformacions als que fas referència? Suposo que tothom, com és natural, considera singular el temps que li ha tocat viure. Però per definició, això no pot ser veritat. Cal trobar, doncs, una mètrica que ens permeti determinar on es troben les veritables singularitats. Jo he optat per utilitzar com a tal la capacitat humana de comunicar-se mitjançant un llenguatge simbòlic, que és allò que en bona part ens diferencia de la resta d’animals. Així, les singularitats coincideixen amb els canvis radicals en aquestes capacitats, que bàsicament són l’aparició del llenguatge, el desenvolupament de l’escriptura, l’invenció de la impremta i avui en dia la comunicació digital en xarxa. 2) Llences la pregunta de si estem anant cap a una societat del coneixement o ens estem encaminant sense remei cap a una societat de la ignorància. Quina és la teva opinió al respecte? Quan va aparèixer la televisió hom va plantejar que es convertiria en poc temps en una eina potentíssima per a educar i transmetre coneixement. Avui en dia tenim el que tenim. El mateix tipus de prediccions es fan amb les noves formes de comunicació, però cal preguntar-nos si no acabarà succeïnt el mateix que amb la televisió. Aquest és un tema molt interessant. 3) Quins són els perills associats a “l’aparició de dinàmiques de creixement exponencial en multitud d’àmbits”, temàtica que tractes en el quart capítol? El creixement exponencial és una tendència irreversible i/o sostenible en el temps? La funció exponencial és una dinàmica essencial en la naturalesa. Qualsevol variable que creix a un ritme que depèn del seu valor instantani (com més gran és, més ràpid creix), es comporta de manera exponencial. Avui ens trobem en una situació de creixements exponencials en multitud d’àmbits que, evidentment, en algun moment s’hauran d’aturar. La qüestió, completament oberta, és si ho faran de forma suau o de forma cataclísmica. 4) Incidiu també en l’aspecte de la religió. Creus que la frase que històricament se li ha atribuït a André Malraux sobre “el segle XXI serà religiós o no serà” és certa? Sembla que la religió té unes bases biològiques clares, és a dir, estem fets per creure en alguna cosa. Avui, però, els sistemes de creences són tan variats, en contingut i consistència, que corren el risc permanent de mostrar de forma massa explícita la seva vacuïtat. Quina serà la reacció? Més religió o menys? És un tema obert. 5) Quin és l’objectiu final que perseguiu amb aquest projecte? En aquest projecte l’important no és l’objectiu final sinó el camí que es vol recórrer: realitzar una sèrie de sis o set capítols que ens permetin endinsar-nos en la singularitat del moment que ens toca viure, l’inici de la Segona Edat Contemporània.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Reseña de la cena-coloquio con David Vegara

    Reseña de la cena-coloquio con David Vegara

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    28-02-2008

    El martes 19 de febrero finalizamos el Ciclo de debate con los candidatos por Cataluña a las Elecciones Generales con una cena-coloquio con David Vegara, Secretario de Estado de Economía y cuarto de la lista de candidatos del PSC.

    En David Vegara inicià la seva intervenció amb una breu explicació del passat econòmic del nostre país, fent incidència en que el model de creixement econòmic que ha primat fins ara ha utilitzat molt potentment el factor treball i de forma molt menys intensiva la productivitat, la clau bàsica per aconseguir un creixement a llarg termini tal i com preconitzen economistes com en Paul Krugman. A Espanya disposem d’una dotació suficient del factor treball, en tant que el nostre percentatge de població activa és notable; de fet, segons en David Vegara, el creixement de l’economia espanyola s’explica en un 80% per la utilització intensiva del factor treball i un 20% per la interacció entre el capital físic i la productivitat total dels factors. Ja que el problema de la productivitat no es pot solucionar amb un simple decret llei, però sí es coneixen els elements dins de les economies modernes que operen a favor del dinamisme i de la productivitat, en Vegara ens explicà que la política econòmica propulsada pel govern central en la darrera legislatura s’assentà en base a tres eixos: 1) Assegurar un entorn macroeconòmic estable. Per garantir un context que afavoreixi el creixement econòmic i la productivitat, la regulació dels mercats esdevé essencial per al seu bon funcionament i per propiciar la confiança dels empresaris i consumidors. En un marc com és la unió política monetària, el paper de la política fiscal és cabdal, no només com a gestionadora dels recursos i instrument potent en l’àmbit de la despesa, sinó també, i sobretot, pel gran impacte macroeconòmic que té. Donades les condicions de creixement de l’economia espanyola (al voltant del 4%), la política fiscal desenvolupada pel Ministeri d’Economia ha intentat ser prudent cercant sempre un marge de superàvit que permetés prendre mesures en cas de necessitat. 2) Garantir el funcionament dels mercats, endegant polítiques de reforma en el sector energètic, telecomunicacions i financer entre altres, per tal d’assolir la major eficiència en l’assignació de recursos a nivell de mercat, preus i consumidors. 3) Canalitzar els esforços pressupostaris en aquells camps més importants on el sector públic té un deute pendent, a banda de les polítiques socials. Aquests han estat l’àmbit de l’educació (els esforços pressupostaris han sigut molt notables, partint d’una situació de gran descentralitat a nivell de competències en les CCAA), en l’àmbit de les infraestrucutres (on cal destacar el Pla Estratègic d’infraestructures del transport, que té un disseny coherent i raonable, planificat amb un termini que abarca fins al 2020 i que inclou unes previsions de 250.000 milions d’euros) i en el camp de l’R+D (Pla Ingenio i el Pla Avanza). S’ha apostat per invertir en aquest darrer sector en tant que els beneficis socials de l’R+D són majors que els beneficis privats, partint de que la taxa de retorn social és d’un 40% aproximadament i el retorn privat un 15-20%). Els partit socialista es planteja seguir treballant, en cas de ser reelegits, en la tendència iniciada amb aquests tres eixos d’actuació. Sobre el polèmic tema de la reforma de l’impost de societats, en David Vegara ens comentà que la baixada del 5% dels tipus nominals seguia implicant un tipus nominal situat en la mitjana alta dins del panorama europeu. El que és més rellevant en qualsevol cas, seria el tipus efectiu, és a dir, el que efectivament acaben pagant les empreses sobre els seus beneficis declarats, que en la realitat pot arribar a significar una gran diferència. Es va posar el 2011 com a data límit per implementar el nou impost de societats, que baixa el tipus nominal però elimina les deduccions per R+D+i, tot i que en Vegara ens remarcà que no hi havia una decisió final presa i que si es veien resultats palpables en la política de recerca i desenvolupament, sempre es podia replantejar la política fiscal a seguir. En el debat que es generà a continuació amb els associats del Cercle es tractaren els següents temes: la gran dependència amb l’exterior tenint en compte que els pilars del creixement de l’economia espanyola són febles, l’explicació d’haver articulat la política de despesa d’una forma compatible amb la desacceleració de l’economia espanyola, la mesura dels 400 € en l’IRPF, que segons en Vegara compleix amb els criteris de progressivitat, oportunitat i mesurabilitat, la necessitat de tenir un pacte nacional fiscal per tal de generar confiança en els empresaris a llarg termini, l’anàlisi crític del paper de l’administració pública, que hauria d’assumir el rol de compradora de tecnologia per optimitzar la inversió i esdevenir una força tractora en la implementació de les TIC donant exemple amb la millora de la e-administració en tot el referent a la gestió pública, la dificultat d’atraure talent de fora així com la incapacitat de retenir el talent propi, i la qualitat de la regulació i les excessives càrregues administratives.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos