El sorteig de Nadal cada any deixa postals irrepetibles. La d’aquest any, però, posa de manifest algunes de les mancances de la política comercial de les entitats financeres, i més concretament la discrecionalitat en el cobrament de comissions. Un dels agraciats amb la Grossa mostra la seva llibreta d’estalvis amb els 300.000 euros acabats d’ingressar. Però a la llibreta es mostra com els 70 euros inicials van quedar gairebé en res a causa de comissions de manteniment i diverses. Tenen dret les entitats bancàries a establir comissions per emetre targetes de crèdit, cobrar un xec o realitzar una transferència? Sobre el paper sí, ja que estan prestant uns serveis que tenen un cost. Ara bé, quin és el cost real d’una transferència que li costa 5 euros al client, o el manteniment d’un compte? En alguns casos aquestes comissions res tenen a veure amb el cost del servei. I aquí entra un altre tema: la discrecionalitat de les comissions. Tenir bones relacions amb el director de l’oficina pot representar el “perdó” o l’”arreglo” de força comissions. Però té sentit un esquema de relació d’aquest tipus en l’actualitat, amb informació que ens arriba de totes bandes? A mi em recorda una mica el que passava anys enrere, quan s’anava a una agència de viatges a buscar un bitllet d’avió. Generalment un sortia pensant que no li havien venut el millor bitllet, però com no hi havia manera de contrastar la informació (llevat de tenir un conegut treballant en agències de viatges), només quedava en sospita. No és cap casualitat que un dels primers èxits del comerç per Internet van ser els bitllets per a vols…

Fa uns mesos va esclatar als Estats Units la “crisi de les hipoteques d’alt risc”, la qual ha desencadenat en la pitjor crisi econòmica mundial viscuda en els darrers 80 anys. Una de les causes és l’elevat grau d’asimetria d’informació que existeix en els mercats financers. En els darrers anys, el sistema financer ha anat evolucionant molt ràpidament fins a convertir-se en un sector dinàmic i molt complex on la informació que rebem els usuaris és massa sovint inadequada i poc comprensible degut a la falta de coneixement d’aquesta per part dels consumidors, i això comporta la infravaloració del risc d’insolvència i de l’endeutament excessiu. És per aquest motiu que la Comissió Europea està duent a terme un projecte per tal d’impulsar la col•laboració i cooperació amb els Estats membres per desenvolupar a escala comunitària programes d’educació financera. La societat està canviant i tendeix cap a un estil de vida que requereix una gestió sana de les finances personals per tal d’adaptar-les a les noves circumstàncies laborals i familiars. Amb un coneixement sòlid d’aspectes financers bàsics, serem capaços de percebre millor les necessitats i estarem en condicions d’incitar l’elaboració de productes que realment satisfacin les nostres necessitats, incrementant d’aquesta manera la qualitat i la innovació dels serveis financers, l’eficiència del mercat, la inversió i, òbviament, el PIB. Però per tal d’assolir aquests objectius, tota la societat sense excepció s’ha d’involucrar en aquest projecte. Els ciutadans hem de ser conscients que juguem un paper molt important en el bon funcionament dels mercats i, per tant, hem d’admetre quin és el nostre nivell de coneixement i hem de tenir voluntat per aprendre. Hi ha estudis que afirmen que la majoria dels consumidors sobreestimen el seu nivell de cultura financera. Un exemple és una enquesta australiana on el 67% de les persones interrogades afirmaven entendre el principi dels interessos composats però només el 28% sabien solucionar un problema. Les autoritats competents han de crear cursos orientats a grups reduïts amb característiques similars per tal d’ajustar el màxim la informació i que aquesta pugui ser accessible, concreta i fàcil de comprendre, evitant així l’excés d’informació i apostar per la qualitat en comptes de la quantitat. I les entitats financeres han d’assumir part de la seva responsabilitat per augmentar l’eficiència proporcionant informació justa, imparcial i transparent. Per acabar, el Govern de Catalunya hauria de crear, com ja ho estan fent altres països de la Unió Europea (Regne Unit, França), mecanismes per fomentar i possibilitar que l’alumnat del nostre país (primària i secundària) disposi dels coneixements bàsics i necessaris com a futurs usuaris del mercat financer.