Cercle per al Coneixement Publicaciones

  • | | |

    La cuarta pantalla

    La cuarta pantalla

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    02-03-2007

    La celebració del congrés 3GSM a Barcelona ha estat un tema central d’aquests darrers dies, omplint informatius, diaris, hotels i agendes de polítics i empresaris del negoci de la telefonia mòbil. La ciutat sencera ha semblat una mica alterada, una mica més frenètica, una mica més interconnectada (o col•lapsada) i una mica més il•luminada pels…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Empresa 2.0: Redefinició de l’estratègia de comunicació

    Empresa 2.0: Redefinició de l’estratègia de comunicació

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    28-02-2007

    Internet no es sólo un motor de desarrollo social y económico, sino también un factor de transformación de las empresas. Poco a poco, las nuevas tecnologías Web 2.0 (YouTube, blogs, wikis, podcast, etc.) están modificando la manera a través de la cual las entidades se comunican y interactúan con sus públicos, ya sean clientes, proveedores,…

    Internet no és només un motor de desenvolupament social i econòmic, sinó també un factor de transformació de les empreses. A poc a poc, les noves tecnologies Web 2.0 (YouTube, blocs, wikis, podcast, etc.) estan modificant la manera a través de la qual les entitats es comuniquen i interactuen amb els seus públics, ja siguin clients, proveïdors, empleats, accionistes o mitjans de comunicació. Aquestes noves tecnologies socials permeten que el consumidor opini, comparteixi o valori qualsevol informació sobre un determinat producte, servei o notícia que hagi trobat a la Xarxa. És cert que encara no s’han llançat models de negoci viables basats en les noves tecnologies socials, però tot sembla indicar que la participació dels usuaris (clients, proveïdors, etc.) en els processos de comunicació externa i interna de les empreses serà un dels factors més rellevants d’aquests nous models. Les empreses han de tenir en compte que els consumidors estan assumint a una velocitat de vertigen aquestes noves eines de comunicació i informació. En els últims mesos, els internautes han penjat més de 100 milions de vídeos a YouTube i uns 150 milions de fotos en la xarxa social d’intercanvi de fotografies Flickr. A més, s’han creat més de 60 milions de blocs i s’han publicat prop de 1,5 milions d’articles a l’enciclopèdia Wikipedia. En aquest context, no sorprèn que la revista Time hagi escollit els ciutadans que participen a la Web 2.0 com a Persona de l’Any 2006 per transformar l’era de la informació. A continuació explicarem breument la funcionalitat d’algunes d’aquestes noves eines de comunicació social: Menéame. Els membres d’aquesta comunitat promouen informacions ja publicades a Internet (blocs, revistes especialitzades, wikis, mitjans digitals, etc.). Els participants voten i comenten les notícies publicades per altres lectors de la comunitat. Els articles més votats es publiquen a la portada de la web. Diferents experts assenyalen que en un futur pròxim naixeran comunitats similars però especialitzades en sectors diversos (farmacèutic, assegurances, cultural, etc.) i que tindran com a objectiu la valoració social de la informació publicada per les empreses i clients d’aquest sector. Del.icio.us. En aquest lloc web milers de persones comparteixen de forma altruista el llistat de les seves pàgines web i blocs preferits, les fonts habituals d’informació, articles d’interès publicats a la Xarxa, enllaços directes a opinions, etc. Gràcies a aquesta tasca de recerca i arxiu comunitari, qualsevol persona que estigui interessada en un determinat tema pot trobar-ne informació extensa de forma ràpida i senzilla. Technorati. És el principal motor de cerca especialitzat en converses als blocs. A través d’aquest cercador, es poden rastrejar i valorar milers d’opinions de consumidors en més de 60 milions de bitàcoles. A més, aporten dades molt interessants sobre el perfil de la font d’informació, el seu nivell d’influència a la Xarxa, el nombre d’enllaços, etc. My Space. Aquest portal atreu cada dia milers de joves que visiten les pàgines personals que altres adolescents han creat per xerrar i intercanviar informació. En aquests “diaris virtuals”, els joves opinen sobre els seus productes preferits, preocupacions, reptes, etc. YouTube. Aquest lloc web té prop de 80 milions d’usuaris que el visiten per veure 100 milions de vídeos al dia. Crear un vídeo “casolà” i publicar-lo a la web és un procés molt senzill que genera una àmplia visibilitat a través de tècniques basades en el tradicional màrqueting viral. La seva ràpida implantació entre les noves generacions ha animat l’agència Reuters, una de les agències de notícies més importants del món, a crear un programa de recepció de fotos i vídeos de les notícies elaborades per periodistes ciutadans. La irrupció d’aquestes noves tecnologies ha generat un alt grau d’interconnectivitat entre els consumidors, que els permet intercanviar tot tipus d’opinions sobre diferents productes i experiències amb altres persones. Per a l’empresa, la Web 2.0 ofereix nous canals per escoltar què diuen els clients i clients potencials sobre el seu producte i, si ho considera oportú, crea una conversa directament amb ells. Alguns experts en comunicació social estan analitzant perquè la gent dedica tant de temps i de forma gratuïta a participar a la Web 2.0 i han arribat a la conclusió que una de les principals causes d’aquesta contribució massiva és voler formar part d’una comunitat d’intercanvi d’informació entre ciutadans sense filtres. En resum, aquestes eines socials obren possibilitats de comunicació molt interessants, ja que permeten desenvolupar estratègies de comunicació, més flexibles i menys jeràrquiques, entre les seves entitats i el seu públic objectiu. En aquest context de participació, les estratègies de comunicació empresarial seran, cada cop més, processos oberts i col•laboratius entre diversos col•lectius de consumidors, líders d’opinió, xarxes socials, etc. Pau Herrera Soci del Cercle per al Coneixement Febrer 2007

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | | |

    Resumen de la cena-coloquio amb Anreu Mas-Colell

    Resumen de la cena-coloquio amb Anreu Mas-Colell

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    28-02-2007

    En la primera cena del año 2007, el pasado 20 de febrero, contamos con la presencia de Andreu Mas-Colell, profesor de economía en la Pompeu Fabra y exconsejero de Universidades, Investigación y Sociedad de la Información. Dentro del Ciclo sobre empresa y centros de decisión, quisimos tratar en este primer encuentro el tema de la…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Entrevista con Xavier Marcet

    Entrevista con Xavier Marcet

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    27-02-2007

    Xavier Marcet, presidente del Barcelona Breakfast, nos transmite su visión sobre el proceso de fusión del BB con el Cercle per al Coneixement, y plantea los principales obstáculos a superar con tal de seguir luchando para situar Cataluña en la economía del conocimiento.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Centros de Investigación e innovación en China

    Centros de Investigación e innovación en China

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    24-02-2007

    Fa uns dies, vaig tornar a llegir l’informe publicat a principis de l’any passat per la UNECO sobre la Ciència 2005. És destacava l’important creixement econòmic d’alguns països asiàtics, encapçalats per Xina, tot indicat que representava un seriós desafiament en l’àmbit de la Recerca i la Innovació a Estats Units, Japó i Europa. Al 2002…

    XINA: CENTRES DE RECERCA I INNOVACIÓ. Fa uns dies, vaig tornar a llegir l’informe publicat a principis de l’any passat per la UNECO sobre la Ciència 2005. En una de les seves pagines s’indicava la importància de la ciència y la tecnologia per impulsar el progrés social, ho feia amb un exemple: “… en l’any 1900 es necessitaven mitja hectàrea de terra i un any de treball per a alimentar a una persona, ara amb aquesta mateixa superfície de terreny i el treball d’un dia i mig es pot alimentar a 10 persones”, una enorme diferencia feta realitat mercès als “avenços científics quant a millorar les llavors i les plantes, la maquinària agrícola, el adobs i els usos cíclics de la terra ho han fet possible”, tot concloent que els coneixements científics aplicats a l’activitat productiva permeten assolir guanys que, tot millorant el PIB y la qualitat de vida, ens “encaminen cap a la creació de societats del coneixement, això és, societats basades en el saber fundat en la ciència”. La lectura del paràgraf ve animar-me a seguir fullejant l’informe on és destacava l’important creixement econòmic d’alguns països asiàtics, encapçalats per Xina, tot indicat que representava un seriós desafiament en l’àmbit de la Recerca i la Innovació a Estats Units, Japó i Europa. Al 2002 Xina disposava ja de 810.000 persones dedicades a la recerca, una xifra molt superior a Japó que ocupava a quasi 646 mil persones. En aquesta línia l’informe evidenciava que la despesa en R+D a l’Àsia va passar d’un 27,9% de la despesa total mundial al 1997, al 31,5% al 2002. De ben segur que el creixement de l’aportació xinesa explica aquest increment, ja que al 2002 la inversió en R+D+i assolí el 1,23% (una xifra molt llunyana al 0,85% del 1999), mantenint un ritme de creixement interanual del 10% en els últims anys; un creixement que permeté que la inversió en R+D+ì al 2003 es situes en el 1,31%. Una xifra llunyana al 1,93% de la UE, el 2,59% dels Estat Units i el 3,15% de Japó, però que evidencià la voluntat de complir l’objectiu del govern Xines d’invertir al 2010 la mateixa quantitat respecte al PIB de la Unió Europea en l’escenari més plausible, un cop constades les dificultats de complir establert a Barcelona on és fitxà con objectiu una inversió del 3% del PIB per l’any 2010. El creixement del R+D a Xina no és aliè a la presa de posició d’empreses com Huawei, en l’àmbit des equips de telecomunicacions, Ningbo Bird, fabricant xines de mòbils. Lenovo, fabricant ordinadors que adquirí la divisió del PC’s d’IBM disposant d’una quota de mercat local del 29% amb una clara expansió en tot Àsia. Haier amb presencia en més de 160 països fabricant TV, DVD’s, mòbils, aire condicionat, PC, etc. L’operador Xina Mobile. El fabricant de Televisors TCL amb participació important a Alcatel. Però també a que de forma continuada moltes empreses occidentals han optat per invertir en R+D en aquell país. Recentment, a final de l’any passat, coneixíem que Motorola obria a Xina un centre de recerca en las tecnologies de banda ampla inalámbriques, amb aquest nou centre Motorola disposa d’uns 3.000 enginyers dedicats a R+D+i en aquell país, uns mesos abans Airbus anuncià, fou a mitjans d’any, que enguany contractarà 200 nous enginyers xinesos plantejant-se la possibilitat de fabricar alguns parts dels avions en aquell país, anteriorment coneguérem que HP obrí un laboratori de recerca també a Xina, HP Labs Xina. Tots ells s’afegien a la llarga llista en que ja figuraven empreses com Microsoft, IBM, o la farmacèutica Roche. Tot un conjunt d’iniciatives que han portat que gairebé existeixi prop d’un miler de centres de recerca o desenvolupament estrangers en aquest país. Aquest és un fet que no pot passar desapercebut, ja que indica que les grants empreses, que mouen les xifres més significatives quant a recerca a nivell mundial, han conclòs que Xina no és sols un mercat amb gran potencial i un lloc idoni per implantar centres de producció aprofitant els diferencials de costos, Xina és també un excel•lent emplaçament per localitzar centres de recerca científica i tecnològica aprofitant el talent, la preparació, i l’actitud del significatiu nombre de nous titulats universitaris que any darrera any s’incorporen al mercat. Unes actituds que es mouen entre dos corrents que semblem incompatibles: la occidentalització i la modernització permanent del estil de vida, que sembla portar a l’oblit i destrucció de la pròpia historia; i per altre, un clar orgull de la seva antiga civilització arrelada, segons la tradició, en les dinasties Xia y Shang uns 2000 anys abans de Crist; corrents, però, que es retroben configurant unes persones que sabem que amb l’esforç i el treball constant la millora i el progrés és possible. Alguns poden seguir mirant a Xina com un perill per la seva capacitat de fabricar productes a preus inabordables per la resta, altres descobreixen que més enllà de costos de producció baixos, hi ha talent, formació, i compromís per assolir un futur hegemònic, i prenen posicions ubicant centres de desenvolupament. Però amb independència del posicionament adoptat cal recordar que el mercat és global i les fronteres s’han evaporat. Per tant és requerit prendre posició i no perdre aquells aspectes que encara ens atorguen avantatges. Uns aspectes que no són altres que les que s’entronquen en potenciar la ciència, la tecnologia i el disseny, tot facilitant convertir-los en PIB. Així dons caldria efectuar tot el que calgui no per mantenir el present sinó per configurar un futur que no pot defugir del compromís d’assolir, quant abans, la xifra més alta en inversió en R+D+i, i de configurar una societat que, arrelada en sòlids valors, assoleixi la més alta formació possible en cada moment, i adquireixi aquelles actituds que recolzant-se en l’esforç permeten que tota fita sigui assumible. Sols d’aquesta manera el mon global tindrà espai per a tots i la competència entre igual i desiguals serà possible. Antoni Garrell i Guiu www.cperc.net President del Cercle per al Coneixement febrer de 2007 Aquest article fou publicat al Mon empresarial de maig 2007

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Las enseñanzas de la Historia

    Las enseñanzas de la Historia

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    11-02-2007

    La historia es mucho más que la narración del pasado, está llena de conocimientos, de experiencia a no ignorar, para ello es requerido una formación consciente de que los conocimientos no son sólo los relativos a la tecnocultura o al avance científico, son también aquellos que configuran la esencia del ser humano, la historia, la…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Proceso de Convergencia Europea

    Proceso de Convergencia Europea

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    10-02-2007

    Durant anys s’ha estat parlant del procés de Bolonya, de la reforma, van arribar a sortir dos Reials Decrets ara paralitzats, s’han vist involucrats dos governs de l’estat i en l’últim dues ministres, s’ha organitzat un desgavell considerable amb els nous Màsters i el Doctorat gràcies a les ànsies absurdes de molts de ser “els…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Entrevista con Isabel Roig

    Entrevista con Isabel Roig

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    31-01-2007

    En esta entrevista, Isabel Roig, miembro del Cercle per al Coneixement y Directora General del BCD (Barcelona Centre de Disseny), nos habla sobre la importancia del diseño en la economía del conocimiento y la necesidad de conectar el sistema del diseño con el de la innovación.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    El año del internauta

    El año del internauta

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    30-01-2007

    Quan fa algunes setmanes, l’arxiconeguda revista Time va atorgar la seva distinció al personatge de l’any a “You” (tu), mostrant un ordinador a la portada més prestigiosa del món, es van provocar un bon grapat de debats i controvèrsies més o menys desproporcionades. Males llengües a banda, que deien que la decisió es devia a…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    La importancia de la Gestión del Diseño.

    La importancia de la Gestión del Diseño.

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    29-01-2007

    Actualmente pocos son los que se cuestionan la importancia del diseño para posibilitar de forma armónica la seducción que otorga el diseño, y la integración en los productos de los adelantos científicos y tecnológicos que los dotan de valor y diferenciación. Gestionar el diseño no es algo nuevo, pero de bien seguro que los nuevos…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos