“Ciència i salut pública amenaçades als Estats Units: com pot afectar a Europa?” amb Lídia Heredia i Antoni Trilla

L’acte va ser presentat pel Dr. Jaume Padrós, president de la comissió de Salut de l’entitat organitzadora i expresident del Col·legi de Metges de Barcelona, i moderat per la periodista de La Vanguardia, Susana Quadrado i, durant ’hora llarga que va durar, es va posar en valor el sistema sanitari universal, en contraposició al model de negoci de la salut que impera als Estats Units. I, a més, es va alertar de l’efecte dòmino que poden generar a Europa els canvis radicals duts a terme per l’Administració Trump en el camp de la ciència i la salut.

Antoni Trilla: “Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), referents històrics, han deixat de ser-ho i hem perdut un aliat en la ciència i un referent”

El Dr. Padrós va arrencar amb una mirada retrospectiva cap a la pandèmia: “ la Covid va evidenciar que els països amb sistemes sanitaris forts i universals van resistir millor l’impacte” i, a més a més, també va deixar clar que “la salut ja no es pot entendre en clau local: és, inequívocament, una qüestió global”. En aquest sentit, va reivindicar el sistema de salut com a motor de coneixement i de progrés, alhora que va alertar de les “amenaces externes” que avui posen en risc els seus valors fonamentals.

El Dr. Antoni Trilla va presentar un diagnòstic contundent. Va descriure una situació que, en paraules seves, “sembla de ciència-ficció”, marcada per retallades, purgues en comitès d’experts i la substitució de criteris científics per afinitats ideològiques. Va assenyalar directament figures com Robert F. Kennedy Jr. i el seu discurs negacionista com a part d’un gir preocupant.

Un dels punts més alarmants, segons Trilla, és la pèrdua de referents globals. “Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC), referents històrics, han deixat de ser-ho i hem perdut un aliat en la ciència i un referent”, va lamentar. Aquesta pèrdua no és menor. Amb el deteriorament de la vigilància epidemiològica, el món esdevé més vulnerable davant amenaces com una eventual pandèmia derivada de la grip aviària, especialment si en el mateix epicentre no s’hi presta prou atenció. A més, la retirada del finançament nord-americà a organismes internacionals com l’OMS —prop d’un 10% del pressupost— accentua aquesta fragilitat global.

El relat es va omplir de paradoxes. Trilla en va destacar una d’especialment significativa: el mateix Donald Trump, que va impulsar amb grans inversions el desenvolupament accelerat de vacunes durant la pandèmia de la Covid, ha contribuït, posteriorment, a desmantellar part de l’ecosistema científic que ho havia fet possible. La destitució fulminant de figures com Susan Monarez al capdavant dels CDC —amb prou feines 29 dies després del seu nomenament— exemplifica aquesta dinàmica de desconfiança i ingerència política.

Lídia Heredia: “Uns vint milions de persones poden quedar desprotegides als Estats Units”

La intervenció de la periodista Lídia Heredia, connectada en directe des dels Estats Units, va dibuixar un model ja prèviament disfuncional: car, desigual, burocràtic i amb un retorn pobre per al ciutadà mitjà. Però va advertir que la situació s’ha agreujat amb l’actual administració. Les promeses de reduir el cost dels medicaments o de facilitar l’accés a les assegurances no s’han materialitzat, al contrari, les quotes augmenten i la burocràcia s’intensifica. “Uns 20 milions de persones poden quedar desprotegides”,  va alertar, fet que apunta a un empitjorament de la salut pública, especialment entre els més vulnerables. La corresponsal també va descriure un “clima de por” dins la comunitat científica, amb professionals reticents a expressar-se per possibles represàlies, i una degradació del debat públic, cada cop més polaritzat.

El negacionisme, a més, s’ha legitimat i això té conseqüències pràctiques: confusió sobre qui estableix recomanacions vacunals, desplaçament de decisions cap a criteris individuals i una major vulnerabilitat de la població. Tot plegat en un context de forta desigualtat territorial, amb estats que avancen en direccions oposades.

Un dels elements més inquietants és la politització de l’evidència científica. “El gran error és convertir la ciència en dogma ideològic i no rectificar”, va afirmar Heredia. Aquesta idea va connectar amb la reflexió de Padrós sobre la necessitat d’humilitat i transparència: “la confiança en la ciència no es construeix des de la infal·libilitat, sinó des de la capacitat de reconèixer errors”.

El contrast amb Europa va emergir de manera natural durant el debat. Tot i les mancances, el model europeu manté com a principi no deixar ningú enrere. Als Estats Units, en canvi, “emmalaltir implica sovint una doble càrrega: la malaltia i el cost econòmic”, va explicar la periodista Heredia.

Antoni Trilla: “Europa ha d’assumir un paper de lideratge que ha abandonat Estats Units”

El debat va tancar amb una mirada cap al futur. Trilla va ser clar: “Europa ha d’assumir un paper de lideratge que ha abandonat Estats Units en la defensa del sistema sanitari universal i en la vigilància de noves amenaces”. La pèrdua de referents als Estats Units obliga el continent a reforçar les seves pròpies estructures i capacitats.