Publicacions d'Amics del Pa�s

Societat del Coneixement: i el nou Estatut de Catalunya

Antoni Farr�s Sabater, Antoni Garrell Guiu, Salvador Estap� Triay, Esteban G�mez Nadal
Posicionaments
Data: 03/11/2005
28746 lectures

Aquest document fou elaborat a l'octubre de 2004 per una comissi� ad hoc del Cercle, i presentat per Antoni Farr�s en la sessi� preparat�ria sobre l'Estatut i la Societat del Coneixement, a petici� del conseller Joan Saura. Posteriorment fou lliurat per el president del Cercle a l�ders dels partits pol�tics catalans i a membres de la pon�ncia parlament�ria de redacci� de l'Estatut.

L'objectiu del document era reflexionar sobre aspectes a considerar en l'Estatut en funci� d'afrontar els reptes de les societats pr�speres en el si de la societat del coneixement.

I. Enquadrament o condicions d�entorn.

I.1 Els Reptes de La Societat del Coneixement.

La consolidaci� de la Societat on �la generaci�, el processament i la transmissi� de la informaci� es converteixen en les fonts fonamentals de la productivitat i el poder, a causa de les noves condicions tecnol�giques� , obliga assumir a les societats pr�speres, com �s la Catalana: els h�bits, els procediments i els models organitzatius i culturals que la tecnologia computacional i telem�tica permeten, en un m�n global intercomunicat, competitiu i molt desequilibrat quant a costos i possibilitats de futur.

Assumir els h�bits, els procediments i les estructures no �s, ni ha d'�sser, patrimoni reservat a uns pocs, ja que la Societat del Coneixement impregna a totes i cadascuna de les activitats humanes, des de les activitats professionals, a les de relaci� interpersonal i a les associades al desenvolupament cultural i actitudinal, i, rec�procament, el desenvolupament de totes les activitats condiciona i determina el desenvolupament de la societat del Coneixement. Cal doncs, que l�Administraci� Catalana disposi de les compet�ncies i els instruments que ho facin possible amb la finalitat de que Catalunya pugui, a mig termini, situar-se als primers llocs en el r�nquing de nacions que han assolit els nivells �ptims d'innovaci�, competitivitat i benestar en el context de la Societat del Coneixement.

Per fer possible que Catalunya sigui l�der d'aquest proc�s, cal disposar d�un entorn facilitador i d�un estat d�opini� favorable en el que representa, i permet, la Societat del Coneixement, assumint que invertir en tecnologia no �s suficient. La inversi� �s sols un pas ineludible, per� l'�xit est� en la manera en qu� s'utilitzen i com s�apliquen les noves tecnologies.

�La disponibilitat d�un entorn facilitador comporta assumir un triple desafiament :

- Possibilitar que les empreses, les universitats, els centres de recerca i els instituts actu�n sin�rgicament, gaudint dels beneficis de la cooperaci�, la interrelaci�, la informaci� i la proximitat f�sica i telem�tica, possibilitant que l�aven� cient�fic esdevingui progr�s social.

- Facilitar l'aparici� de noves iniciatives en �mbits emergents capdavanters.

- Projectar Catalunya amb for�a a tot el m�n assumint capacitat de pres�ncia i actuaci� global i internacional, esdevenint pol d�atracci� (desenvolupant capacitat d�atracci�) de recursos humans i econ�mics, nacionals i multinacionals.

�La generaci� d�un estat d'opini� favorable es fonamenta en diversos pilars: la disponibilitat i l�acc�s a la informaci�, els missatges, les prioritats i els gestos dels responsables p�blics, el protagonisme o el paper de refer�ncia del territori o comunitat en un context internacional, la disponibilitat de recursos econ�mics i humans, la progressiva i sostinguda incorporaci� de la innovaci� en les empreses, l'aparici� de noves iniciatives d�alt valor, l'acolliment i la comprensi� dels emprenedors, i la percepci�, per part de la societat, de l'exist�ncia de �retorns� tangibles. Tot un conjunt de fets �nicament assolibles si s�enquadren en els desafiaments que el nou model social o ordre mundial presenta.

Per accedir al text complert, cliqueu AQU�.