El paper d’Amics del País en la recuperació de la Universitat per a Barcelona
Tipus de publicació
Història d’Amics del País
Data
05/03/2026
La recuperació de la Universitat de Barcelona el 1837 va ser el resultat d’un llarg procés de reivindicació impulsat per diverses institucions de la ciutat després de la seva supressió el 1714 i el trasllat dels estudis universitaris a Cervera. En aquest moviment de restitució hi va tenir un paper destacat Amics del País.
La Universitat de Barcelona té el seu origen l’any 1450, quan el rei Alfons el Magnànim va concedir al Consell de Cent el privilegi per crear l’Estudi General de Barcelona, institució que poc després fou reconeguda per una butlla del papa Nicolau V. Aquesta universitat presentava una característica singular: depenia del govern municipal de la ciutat i no directament de la Corona, una situació que es va mantenir fins al 1714 quan, arran de la derrota en la Guerra de Successió, Felip V va traslladar la Universitat de Barcelona a la Universitat de Cervera, on es va concretar el monopoli de l’ensenyament universitari del Principat.
Aquesta decisió s’interpretà com un càstig polític i va generar resistències: molts estudiants i professors es negaren a anar a Cervera, sobretot els vinculats als estudis de Medicina, ja que la proximitat de la Universitat de Barcelona amb l’Hospital de la Santa Creu (i amb l’Amfiteatre Anatòmic de Barcelona que aquesta acollia) feia destacar l’excel·lència de la Càtedra de Medicina.
El primer rector de la Universitat de Barcelona restaurada va ser Albert Pujol i Gurena, president d’Amics del País
En aquest sentit, durant aquell període, es van organitzar estudis clandestins a Barcelona i, fins i tot, alguns estudiants van anar a graduar-se a universitats estrangeres, com per exemple a la Universitat de Tolosa. Més tard, a la capital catalana es crearen acadèmies i institucions científiques que intentaren suplir la manca d’una universitat pròpia.
La restitució de la universitat a Barcelona es produí finalment el 1837 en un context polític molt diferent. D’una banda, la Primera Guerra Carlina (1833-1840) va situar Cervera en una zona vinculada al carlisme, fet que dificultava el funcionament normal de la universitat. De l’altra, el triomf progressiu del liberalisme va impulsar una reforma del sistema educatiu espanyol: el Pla general d’instrucció pública de 1836, que preveia reorganitzar els estudis superiors i situar les universitats en grans centres urbans.
En aquest procés hi tingué un paper rellevant la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País, que el 30 de novembre de 1836 envià una petició per traslladar laUniversitat a Barcelona, sumant-se a les demandes de l’Ajuntament, les acadèmies de Ciències i de Bones Lletres i la Junta de Comerç. Finalment, una reial ordre de 1837 decretà el retorn de la universitat a la ciutat i el primer rector de la institució restablerta fou Albert Pujol i Gurena, president de la Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País d’aquell moment.