“Por un liderazgo europeo en defensa del ordenamiento nacional” amb Margarita Robles

La trobada, una conversa amb el president d’Amics del País, Miquel Roca i Junyent, titulada “Por un liderazgo europeo en defensa del ordenamiento nacional”, va girar entorn del paper d’Europa en un context internacional cada vegada més incert i marcat per les tensions geopolítiques.

Durant la presentació de l’acte, Miquel Roca va assenyalar que, per poder respondre la pregunta que dona títol al cicle —“Europa: ara què?”— és imprescindible entendre primer què passa al món. Amb aquest objectiu, va explicar, s’havia convidat la Ministra de Defensa perquè oferís una anàlisi de la situació actual d’Espanya i d’Europa en l’àmbit de la seguretat i la defensa. En la seva intervenció inicial, Margarita Robles va destacar que la invasió “cruel” d’Ucraïna per part de Rússia ha posat de manifest la necessitat d’una Europa més unida i amb un protagonisme polític i estratègic més clar. En aquest sentit, va defensar que el continent necessita exercir un lideratge “essencial” en l’escenari internacional. La ministra va subratllar que el conflicte ucraïnès no és només una qüestió territorial, sinó també una defensa dels valors democràtics europeus i d’una societat “democràtica i justa”.

La guerra d’Ucraïna ha fet evident que invertir en defensa i seguretat és també invertir en pau

Robles va advertir que el context geopolític ha canviat profundament amb el gir estratègic dels Estats Units cap al Pacífic arran del retorn de Donald Trump a la Casa Blanca. Aquest canvi, segons va explicar, obliga Europa a assumir més responsabilitats i més autonomia estratègica tant en l’àmbit de la seguretat com en el de l’economia.

La Ministra va recordar que, malgrat la seva convicció personal a favor de la pau, la realitat internacional és preocupant i marcada per nombrosos conflictes armats. Segons va assenyalar, la guerra d’Ucraïna ha evidenciat la necessitat que Europa estigui preparada per garantir la seva seguretat. Alhora, va reconèixer que la unitat europea ha estat clau perquè Ucraïna pugui resistir, però va advertir que el projecte europeu necessita encara més “múscul” polític i estratègic en un moment en què tornen a emergir els nacionalismes.

Durant la seva intervenció també va abordar el debat sobre la política de defensa a Europa. Robles va recordar que, en països com Espanya o Portugal, la defensa comuna europea havia  estat històricament un tema delicat a causa del passat de dictadures militars. Tanmateix, la guerra d’Ucraïna ha fet evident que invertir en defensa i seguretat és també invertir en pau, en valors democràtics i en ocupació qualificada.

En aquest sentit, va defensar el desenvolupament d’una indústria de defensa europea amb un caràcter “dual”, amb aplicacions tant militars com civils, vinculada a la innovació, al talent i als centres universitaris i de recerca, i amb un paper creixent en àmbits com la ciberseguretat. Aquests elements són els que recull el Pla de Defensa aprovat pel govern d’Espanya, va afirmar.

Margarita Robles: “La creación de un ejército europeo es un desirátum”

La Ministra també va fer referència a les dificultats estructurals de la governança europea: “a Europa tot costa molt”, va sentenciar. Arribar a consensos dins la Unió Europea és sovint un procés complex, especialment per la necessitat d’unanimitat en moltes decisions. A més, va remarcar les diferents percepcions de seguretat entre els països del nord i els del sud d’Europa: mentre els primers viuen “atemorits” per la pressió de Rússia, els segons miren amb inquietud la inestabilitat del Sahel i l’expansió de l’integrisme jihadista.

Pel que fa al debat sobre una eventual defensa europea integrada, Robles va admetre que la creació d’un exèrcit europeu és un “desiràtum”, avui per avui, més una aspiració que una realitat, ja que cap dels grans estats membres està disposat a cedir plenament la seva autonomia en matèria de defensa.

La ministra va concloure la seva exposició amb una defensa del multilateralisme i del dret internacional. Segons va afirmar, el món ha de basar-se en regles i en l’ordenament jurídic internacional, i “qualsevol ús de la força només pot ser assumible sota un marc legal i institucional reconegut internacionalment; aquest aés la diferència entre els que creiem en els valors democràtics i els que no hi creuen”. En aquest sentit, va remarcar que Espanya no accepta cap vulneració de l’ordre jurídic internacional, malgrat el “rebuig contundent” al Règim dels aiatol·làs.

En el diàleg posterior, Miquel Roca va posar l’accent en la incertesa que caracteritza l’escenari internacional actual i en la dificultat de preveure com evolucionaran els conflictes en curs. També va expressar la seva preocupació pel paper d’Europa en la política global: “Europa no representa res per als Estats Units i això és inquietant“.

Miquel Roca i Junyent: “Europa no representa res per als Estats Units i això és inquietant”

Robles va respondre que manté certa esperança en els efectes polítics que puguin tenir les eleccions de mig mandat als Estats Units, així com en la pressió interna i internacional davant els conflictes que afecten l’Orient Mitjà. Alhora, va lamentar el to hostil que, segons va dir, el president nord-americà ha utilitzat en referència a Espanya.

En el tram final de la conversa, Roca va defensar que Europa ha d’assumir més iniciativa i que, per fer-ho, caldria revisar alguns mecanismes de la seva governança, especialment la regla de la unanimitat, que sovint dificulta els avenços polítics.

La sessió es va tancar amb una reflexió compartida sobre la vigència dels valors europeus. Malgrat les incerteses del moment, tant Robles com Roca van coincidir a reivindicar el paper d’Europa com a referent de llibertat, democràcia i estat de dret en l’escenari internacional.