Publicaciones

  • |

    Cal crear un pol de recerca i innovació de referència mundial

    Cal crear un pol de recerca i innovació de referència mundial

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    31-12-2006

    Reflexión y balance de final de año escrito por Antoni Garrell, en el que hace énfasis en la necesidad de no cerrar los ojos ante la urgencia de afrontar los retos económicos y sociales que demanda la sociedad catalana a pesar de que los datos macroeconómicos vuelvan a certificar la bonanza económica en la que…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Resumen de la cena con Antoni González

    Resumen de la cena con Antoni González

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    29-12-2006

    El pasado 21 de noviembre organizamos la última de nuestras cenas mensuales del año 2006, que cerraba el ciclo sobre «Centros de decisión y volumen para competir en un mundo global». En esta ocasión nos acompañó Antoni González, Presidente y Fundador del Grupo Intercom.

    Presentat per Carles Grau, Antoni González començà la seva intervenció amb un breu resum de l’història i evolució de la seva empresa. L’origen de la iniciativa es remonta al 1995, només 11 anys enrere, arrel d’un anunci publicat al periòdic que proposava el següent: “si tens una idea i et falta suport, som un grup de persones que et pot ajudar”. L’objectiu era convertir-se en una incubadora que permetés ajudar a nous emprenedors a tirar endavant les seves idees a l’internet. Amb una inversió inicial de 10 millons de pessetes ajuntades entre 23 persones, en només cinc anys aconsegueixen posar en marxa sis negocis, dels quals tres ja són venuts al 2000 generant plusvàlues. Avui en dia, el Grup Intercom compta amb 350 treballadors, la majoria d’ells joves i curiosament amb poca experiència en el sector pel qual aposten. Tres dels negocis que s’han impulsat des del Grup, exitosos i rentables, han aconseguit ser el més grans de tota la Unió Europea. Estem parlant d’Infojobs, el “site” d’ocupació que més audiència té, E-magister, el directori formacional amb més visitants i Softonic, la pàgina amb més programes descargats diàriament. El Grup Intercom també ha aconseguit fer el salt a l’estranger amb alguns dels seus negocis, en els seus inicis fins i tot sense tenir-hi oficines físiques, com va ser el cas d’Infojobs a Itàlia. Sens dubte la internacionalització sembla ser un procés més fàcil quan es parla de portals d’Internet que no pas en altres sectors, tot i que els competidors segueixen sent molts i molt diversos. Quan sorgí Monster, una altra pàgina web dedicada a la recerca de treball, Infojobs decidí confiar en les seves economies de xarxa, esperant ser unes de les propostes el valor de les quals incrementa a mesura que augmenta el nombre d’usuaris que les utilitzen. Sembla ser que fou l’estratègia adequada. Respecte al tema crític que implica el pas de la gratuïtat al pagament, en el cas dels negocis impulsats pel Grup Intercom s’intentà dur a terme de forma molt paulatina. Primer es començà deixant el tema del pagament a la voluntat dels usuaris, per passar després a un model més encaminat a oferir incentius extres a canvi de contribució econòmica. Antoni González ens comentà que l’organització de l’empresa s’adscriu a la nova línea de funcionament que segueixen molts negocis que treballen, sobretot, en el camp de l’internet i la virtualitat. Situats en oficines diàfanes amb tots els diferents negocis junts i barrejats, la seva forma de funcionar a primera vista pot semblar desestructurada i desorganitzada, quan precisament aquesta falta de jerarquia i formalitat es converteix en el punt clau que explica l’èxit de les iniciatives recolzades pel Grup Intercom. Gràcies a la transparència i proximitat física dels diferents negocis, el coneixement es transmet i comparteix de forma molt més ràpida i visible, ajudat per reunions mensuals en les que els coordinadors dels diferents projectes expliquen de forma oberta a tota la resta els seus objectius i avanços. Es busca potenciar l’eficiència, la creativitat i la imaginació, fugint d’horaris estrictes i afavorint el teletreball. El fundador del Grup ens féu partícips dels factors que considera claus per tal de que un projecte / negoci a l’internet sigui atractiu i exitós. Aquests podrien resumir-se en els següents punts: 1) Aconseguir a través d’internet feedback dels clients que utilitzen el portal. 2) Arribar i motivar al target concret al qual un desitja arribar. 3) Generar agraïment en les persones que utilitzin el servei que s’ofereix. 4) Generar economies de xarxa, entenent que el valor del negoci serà proporcional al quadrat del nombre d’usuaris que té. 5) Aconseguir el suficient nivell de massa crítica per tal que el principal competir off-line quedi seriament perjudicat. 6) Minimitzar al màxim els costos, partint de que a través d’internet es redueixen considerablement les despeses de comunicació amb els clients o usuaris. 7) Aportar alguna cosa novedosa que fins el moment no ha estat possible amb la tecnologia anterior. 8) Adquirir tot el know-how que sigui possible mentre es tira endavant el projecte. 9) Personalitzar i individualitzar al màxim el que s’ofereix. El posterior debat amb els socis del Cercle féu sorgir preguntes com les que segueixen: Com vau superar els anys al voltant del 2000 en el que proliferaren els negocis a Internet? Certament fóren anys en els que es notà un augment de la competència. Ens adonàrem que el fet d’estar a internet no implicava necessàriament un negoci, per la qual cosa havíem de trobar idees diferents encara no vistes al mercat. Solostocks n’és un exemple, ja que fins el dia d’avui encara no ens ha sorgit cap competidor. La clau és trobar un terreny en el qual no s’hi consolidat ningú. Quines són les principals causes del fracàs d’alguns negocis a internet? A part de la idea que s’intenta vendre, no es pot oblidar les persones que han de tirar un negoci endavant. Primer van els valors humans i després els professionals. En el nostre cas, podríem distingir sis necessitats emocionals que intentem cubrir en el personal de les nostres empreses: a) Sentir-nos segurs b) Sentir-nos singulars i importants c) Trobar agraïment pel nostre treball d) Connexió amb la resta de les persones e) Créixer professional i personalment f) Sentir-nos útils i insubstituibles La publicitat us reporta un ingrés important? No s’ha de menysprear el tema de la publicitat. Avui en dia, la publicitat segueix utilitzant majoritàriament els canals convencionals, com són la televisió, ràdio o premsa, i malgrat només el 2% es fa a través de l’internet, creiem que en pocs anys es pot augmentar al 10%. Per tant, en aquest sentit som optimistes i si bé ara la publicitat no és un ingrés important, sí ho pot arribar a ser amb el pas dels anys.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Entrevista a José Vicente

    Entrevista a José Vicente

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    28-12-2006

    Entrevista a José Vicente, director general y fundador de Infor Business Solutions. En esta entrevista, José Vicente nos habla sobre la industria de software en Cataluña y los problemas y retos de la empresa catalana a la hora de internacionalizarse a raíz de su propia experiencia.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    El factor humano en el turismo

    El factor humano en el turismo

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    21-12-2006

    Ponencia de Maria Abellanet, Directora General del Grupo CETT, bajo el título «El factor humano en el turismo», presentada el pasado 18 de diciembre en el marco de la convención en Barcelona del Congreso de Turismo de Cataluña.

    Bon dia. Han passat dos anys des del darrer Congrés de Turisme de Catalunya. Un Congrés liderat pel Consell de Cambres de Catalunya en el que es va comptar amb el món acadèmic, una representació de les associacions empresarials i l’administració. Un model en principi interessant per abordar, amb rigor i profunditat, els aspectes clau per a un correcte desenvolupament del turisme i de les empreses turístiques al nostre país. L’EUHT CETT, adscrita a la UB (Maria Abellanet), juntament amb la UdG (Dr. Joaquim Majó), vàrem desenvolupar la ponència: “Com respondre a les necessitats laborals del sector turístic?”. Vàrem comptar amb la col·laboració de Josefina Díez, representant de la Direcció General de Turisme i amb el suport de Jaume Marimón, representant del sector empresarial, amb qui he pogut treballar darrerament per contrastar la vigència de les conclusions i recollir, a la meva exposició d’avui, la veu del sector empresarial. La ponència es va plantejar des de l’inici molt participativa, amb una forta complicitat del sector i l’aportació de sindicats, administració i centres de formació. Les taules de debat amb el sector, l’estudi Delphi, la Jornada prèvia i les sessions del propi congrés varen ser espais de contacte directe amb el sector i amb els líders d’opinió. Rigorosa en l’estructuració del sector, tan complex per les característiques pròpies d’una oferta turística molt fragmentada (Hoteleria i Restauració, Allotjament no hoteler, Intermediació i transports, Productes i activitats i Gestió pública), aquesta ponència procurà ser objectiva en l’anàlisi de problemes reals per fonamentar les propostes en una base sòlida. En tot moment, es va fer evident la complexitat que comportava voler fer una observació rigorosa de quines són les necessitats laborals en el sector turístic per poder donar-hi resposta. No només, per la dificultat de reunir dades sobre el mercat de treball, sinó pel fet de recollir aspectes que, sovint, només queden enregistrats en l’experiència de qui està en contacte directe amb la problemàtica. La informació disponible era i és poca, insuficient, i per això va ser tan important la col·laboració de totes aquelles persones que ens van traslladar la seva visió o experiència a l’entorn del tema. Dos anys després del Congrés, la necessitat de donar resposta a les necessitats laborals del sector turístic continua essent una qüestió pendent, que ha estat objecte de reunions, debats i publicacions com el “Llibre blanc dels recursos humans del turisme a Espanya, competitivitat turística i diferenciació a través de les persones” d’Exceltur, però, amb un gran repte pendent, al meu parer: la decisió i l’impuls d’accions concretes, prioritàries, fruit del consens i de la col·laboració entre els agents empresarials, públics, acadèmics i socials. La mancança de personal, per una banda, i la formació dels professionals que s’hi dediquen, per l’altra, són els principals reptes als quals s’enfronta la generalitat del sector turístic, tot i que, en volum, afecta especialment a les pimes de l’àmbit de la restauració i l’hoteleria pel que fa als llocs de més baixa qualificació. Respondre a aquestes necessitats laborals és vital, perquè el capital humà és el que ha de marcar la diferència a Catalunya. Són imprescindibles, per avançar, el ferm compromís i el liderat del sector empresarial i dels seus representants. D’aquí la importància de parlar-ne en un context empresarial com el d’avui. [… Podeu trobar la ponència íntegra a informació relacionada …]

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Sorpreses i desencisos de política informàtica simbòlica

    Sorpreses i desencisos de política informàtica simbòlica

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    20-12-2006

    Sorpresa: el parlament espanyol va aprovar el passat dimarts dia 12 una proposta no de Llei que insta al govern a promoure el programari (software, per entendre’ns) lliure tant entre els ciutadans com en les pròpies administracions públiques. Les cròniques periodístiques parlen de 299 vots a favor, una abstenció i un vot en contra. Diuen…

    Sorpresa: el parlament espanyol va aprovar el passat dimarts dia 12 una proposta no de Llei que insta al govern a promoure el programari (software, per entendre’ns) lliure tant entre els ciutadans com en les pròpies administracions públiques. Les cròniques periodístiques parlen de 299 vots a favor, una abstenció i un vot en contra. Diuen aqueixes mateixes cròniques que aquests dos vots díscols deuen ser cosa d’errors humans o informàtics… No consta si el sistema de recompte de vots funciona amb programari lliure o propietari, però reconec que m’agradaria saber-ho… He de confessar que quan he llegit la notícia el primer que he pensat és que era una innocentada anticipada, perquè ni la iniciativa en ella mateixa ni el suport parlamentari massiu que ha rebut estan en la línia de desatenció o ignorància que l’administració estatal i la majoria de les administracions autonòmiques han mostrat cap a aquest tema. Que hagin votat pràcticament tots a favor també resulta sorprenent, amb el clima polític actual, on qualsevol cosa és susceptible de ser convertida en arma llancívola cap a una banda o l’altra de l’hemicicle. Programari lliure, en resum i per dir-ho molt ràpida i divulgativament, significa programes i aplicatius informàtics que siguin oberts i no blindats, entesos com a un conjunt d’eines per a la utilització lliure –i creativa- dels seus usuaris. El programari lliure funciona com ho fa un llenguatge, que no és propietat de ningú i que tothom utilitza per a construir frases, idees, opinions, llibres i coneixement. Els ordinadors no són un electrodomèstic que fa coses per ell mateix, com ho podria ser una nevera. Són un contenidor d’eines i dreceres que fan coses si només si nosaltres els hi ho sabem demanar. Per tant, són una caixa de possibilitats, de potencialitats, com una llengua amb la què podem crear frases, paraules i idees. Si les eines que posem dins la caixa són tancades (com ho és el programari propietari), l’ordinador és semblant a una nevera. Si el programari que hi ha a dins és obert i lliure, l’ordinador es converteix en una eina més fèrtil per pensar, per créixer i per actuar. La diferència és radical i la ja clàssica oposició entre programari lliure i propietari n’és l’exemple més palmari. El programari lliure, vinculat als col•lectius i als pobles, a més, té uns efectes i conseqüències molt més interessants: de la mateixa manera que Internet és un espai sense fronteres i que serveix per combatre eficaçment els hàndicaps de la insularitat i s’adapta meravellosament a les capacitats del nostre petit país, el programari lliure permet que entitats petites, empreses sense grans xarxes, persones i col•lectius innovadors sense un finançament extraordinari, etc., puguin aprofitar un coneixement obert i a la seva disposició, per crear nous productes i serveis altament adaptables i competitius. És a dir: activitat comercial i riquesa. El programari lliure no és anticapitalista ni hippie ni econòmicament ineficaç. El que fa és generar nous models de negoci on economies com la catalana hi poden trobar grans avantatges perquè hi poden superar dèficits històrics estructurals. Exemples com Irlanda o Extremadura, regions econòmicament poc competitives que fa anys que aposten per una alfabetització digital intensa en programari lliure, són molt interessants, perquè demostren la força motriu d’aquestes iniciatives. Tot això, sense comptar els 300 milions d’euros de diners públics que podríem estalviar-nos si els nostres governs optessin realment pel programari lliure i deixessin de pagar llicències de software. Seguia llegint i la sorpresa se m’ha fet majúscula (i he tornat a sospitar que fos, de debò, una innocentada) quan he trobat, com a informació perifèrica de la notícia, que al mateix text aprovat massivament pel Parlament es “ressalta la necessitat que l’Executiu promogui l’existència d’aplicatius en les diverses llengües de l’Estat”, cosa encara menys freqüent, inexistent a la pràctica totalitat dels serveis electrònics (i telefònics) de totes les dependències de l’Estat. Foment del programari lliure, bona educació i criteri polític al Parlament i pluralitat lingüística… Serà cert que l’Estat s’està modernitzant i civilitzant? Finalment, però, la sorpresa se m’ha atemperat. He parat més atenció a la lectura de la notícia i m’he informat que una proposta no de llei, en llenguatge parlamentari, és l’equivalent a un brindis al sol, que no té efectes legals, legislatius ni administratius i que es queda en el terreny d’allò merament simbòlic. L’antropologia m’ha ensenyat moltes coses sobre el poder dels símbols, però aquest cop i aquests temes crec que ens fan falta, urgentment, molt més que símbols. Joan Mayans i Planells Vocal de la Junta del Cercle Antropòleg i director de l’Observatori de la CiberSocietat Informació Relacionada sobre el coneixement obert i lliure: La competitivitat al segle XXI requereix una societat lliure i amb accés obert al coneixement. 18 de desembre de 2006

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    En el 2007 se debe afrontar el reto de la educación

    En el 2007 se debe afrontar el reto de la educación

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    20-12-2006

    La profesora Lina Zulueta efectúa un análisis de la problemática de la educación y la escasa formación con que se accede a la universidad

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    La Universidad ante el espejo

    La Universidad ante el espejo

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    06-12-2006

    Estos dias se ha realizado en Barcelona un congreso dedidado a los retos y porblematicas del mundo universitario en la sociedad actual…. Acceso al ariculo en lengua catalana

    Aquests dies he estat immers en al congrés internacional que s’ha celebrat la Global University Network for Innovation a Barcelona sobre els reptes i les problemàtiques del món universitari. Aquesta trobada, apadrinada per la UNESCO i la Universitat de les Nacions Unides, que ha reunit a la Universitat Politècnica de Catalunya a més de 400 experts procedents de gairebé un centenar de països diferents, tractava en concret sobre les formes de garantir i acreditar la qualitat de l’ensenyament universitari en el context de progressiva internacionalització i d’imparable competitivitat dels estudiants, els estudis i les seves implicacions globals. Als Països Catalans, i especialment al Principat amb la recent re-configuració del (diluït) lloc de les universitats dins els esquemes departamentals i de govern, el món universitari és motiu de preocupació i debats. La despesa en ensenyament superior és alta i, malgrat això, les nostres xifres de recerca, de patents, de publicacions o, simplement, de competitivitat i de qualificació professional són veritablement decebedores. Sembla que no hi ha forma de convertir la inversió en ensenyament superior llocs de treball reals i estables. Precisament, aquest és un dels factors de crisi i canvi que està afectant més directament el context universitari. Es reclama a la universitat que s’apropi a la realitat, que prepari professionals, que adeqüi els seus programes d’estudi a les demandes del mercat, que centri tots els seus esforços en ser un bon proveïdor de recursos humans per al mercat laboral. Alhora, també se li reclama un major equilibri de comptes, que sigui més rendible, menys deficitària, més autofinançada… En definitiva, que tingui un comportament molt més semblant al d’una empresa privada que al d’una institució pública. Posada davant el mirall de l’empresa, la vella institució universitària s’enrojoleix pel color dels seus balanços pressupostaris i per les xifres i indicadors generals de la nostra economia del totxo i la birra. Demanar-li eficàcia, utilitat i control pressupostari a les universitats no és, òbviament, res forassenyat. Però en cap cas ha de suposar, com sembla que pot passar, que això passi per arrencar de la Universitat les seves autèntiques i principals missions i rols dins el conjunt de la nostra societat. En primer lloc, la universitat ha de ser un espai per a la transmissió i la creació del coneixement. Docència i recerca són les principals missions de la institució universitària, no tant per a la seva aplicabilitat i convertibilitat directa al mercat laboral, sinó com a un bé públic i un factor de creixement del nostre valor global com a societat. I si no volem parlar de coses aparentment etèries com el valor global de la nostra societat, aquest argument també pot prendre un matís directament econòmic: concebre la formació universitària com una simple etapa d’entrenament que ha de transformar-se en un lloc de treball immediat és un plantejament de curt abast i minsa ambició, un obstacle importantíssim al nostre potencial econòmic. Perquè sense recerca i sense ambició pel coneixement, difícilment serem altra cosa que una economia dependent i subsidiària. La universitat és la clau per a formar emprenedors i innovadors, i no només treballadors dependents i assalariats. En segon lloc, la universitat és, ha estat i ha de continuar sent un espai per a la formació i la presa de consciència dels ciutadans. La Universitat, com a estadi superior del nostre sistema educatiu, ha de proporcionar ciutadans, més que no pas professionals. Ha de ser un context per a l’articulació de la consciència política, de la responsabilitat ecològica i de l’ètica individual i col•lectiva de la nostra societat. I no obstant, aquests vectors no apareixen als plans de renovació universitària ni tampoc a les directrius de govern de les mateixes. Al contrari: tot allò que sembli poc apropiat per a la seva immediata convertibilitat laboral queda apartat o amenaçat dels plans d’estudi, com està passant a una gran quantitat de matèries de les ciències socials i humanes. Tots aquests estires i arronses que tenen per objecte la institució universitària la posen a la sala dels miralls, amb múltiples variants de la seva pròpia fesomia, però cap que sigui realment ella mateixa. Se li demana que sigui més empresa, que sigui més govern, que sigui més escola secundària, que sigui més centre de formació professional… Que sigui centre de recerca però només si la recerca ja està pautada i adreçada a un determinat sector d’explotació comercial, que faci el que sigui per a tenir un bon retorn d’inversió… És possible que les raons de què el famós ROI sigui tan baix no hagin de buscar-se només a la Universitat, sinó a l’economia i la política… No només ha de canviar la Universitat (i segurament, no en el sentit de convertir-se en una sucursal empresarial de RRHH), sinó que també ho ha de fer l’economia, el món laboral i les directrius polítiques que, en bona mesura, regeixen aquest últim. És molt probable que un dels camins de les universitats sigui sortir de la sala dels miralls i contemplar amb més respecte el seu propi passat mil•lenari. Semblar-se més a ella mateixa, al seu propi reflex, a les seves missions i rols principals, com són la recerca, l’ambició pel coneixement i la formació de ciutadans. Perquè convertir la Universitat en una enorme escola de formació professional segur que no és la solució que necessita, ni a mig ni a llarg terme, la nostra economia, ni, de bon segur, la nostra societat. Joan Mayans i Planells Vocal de la Junta directiva del Cercle per al Coneixement Barcelona 5-XII-2006

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Conferencia del Dr. Mateo Valero en la entrega del premi de la Fundació Catalana de Recerca 2006

    Conferencia del Dr. Mateo Valero en la entrega del premi de la Fundació Catalana de Recerca 2006

    Hora
    Tipo de publicación

    Memorias anuales

    Hora
    Data

    06-12-2006

    Conferencia del Dr. Mateo Valero en la entrega del último premio de la Fundació Catalana de Recerca. Un discurso valiente, convencido y argumentativo, prueba evidente del compromiso de los centros de investigación con el futuro, y un análisis lúcido de la realidad. Una reflexión que no puede ser olvidada y que hay que leer y…

    Voldria començar agraint a la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació per la concessió d’aquest important i distingit premi. També voldria expressar el meu agraïment a les persones que m’han recolzat en la meva candidatura. El premi és un reconeixement a l’activitat investigadora desenvolupada durant molts anys. Per tot això, és un premi a moltes persones amb les que he tingut el plaer de compartir moltes hores i col•laborar en la creació i en el desenvolupament d’idees en les que hem cregut. Moltes gràcies a tots vosaltres i molt especialment als meus doctorands per fer-me disfrutar de la recerca. Vull subratllar també que la investigació s’ha realitzat dins de les Institucions. Porto més de 32 anys sent professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, i a ella i a molts companys de feina els dec el fet d’haver pogut viure disfrutant del que faig cada dia. En lloc de parlar de l’evolució de l’arquitectura dels computadors i dels supercomputadors (cosa que ja he fet a la memòria que vostès tenen i que els hi han entregat a l’arribada a l’acte) m’ha semblat més convenient parlar-els-hi d’algunes reflexions sobre la investigació en general, la creació de benestar social i la necessitat de que les administracions, les empreses i els investigadors coordinem junts les nostres activitats per a situar al país en una posició idònia per a ser competitiu en el futur. Hay mucha gente que se pregunta si es necesario que hagamos investigación de alta calidad. Y lo decimos porque existen muchos estudios en los que se deja entender que muchas de las empresas parecen no necesitarla para obtener las grandes ganancias de los últimos años. Por otro lado, en las universidades es posbile mantener la posición contractual sin hacer nada de investigación, mientras que es prácticamente imposible mantenerla si sólo quieres hacer investigación. Finalmente, recordar que desde hace muchísimos años, los recursos que dedican las administraciones a potenciar la investigación son muy inferiores a los dedicados en los países líderes de la tecnología. Toda esta situación parece ser que quiere hacer válida esa frase que tanto daño nos ha hecho: “Que inventen ellos”. Pensamos, que un país que quiera ser socialmente avanzado y tener una alta calidad de vida para sus ciudadanos, debe de hacer investigación muy competitiva. Y eso, que ya es verdad ahora, lo será mucho más en un futuro próximo. Debido a la globalidad y alta competencia mundial, cada vez es más importante realizar más innovación, entendida como la capacidad que tenemos para generar ideas y aplicarlas en el tejido productivo y social. Y si nos fijamos a nivel mundial, vemos que hay unos pocos países bien situados desde hace años en esta carrera y que, recientemente, han emergido algunos otros que han pasado en pocos años de una situación prácticamente desconocida, a posiciones muy avanzadas. Pues bien, todos esos países tienen en común que potencian la investigación y que sus investigadores tienen un alto reconocimiento social, dos ingredientes básicos para obtener una gran competitividad. Estos países no dedican más dinero a la investigación porque son más ricos, sino que son más ricos porque han dedicado y dedican más dinero a la investigación. Allí donde mejor se investiga es donde más riqueza y bienestar social se produce. En estos países, las empresas dedican grandes cantidades de dinero a la generación y utilización de ideas. En nuestro sector por ejemplo, empresas como IBM o Microsoft dedican a la investigación, cada una de ellas, más recursos que todo el estado español. Tienen muy claro que necesitan producir mejores productos que sus competidores y que para ello, necesitan generar mejores ideas. Un parámetro importante que mide de manera indirecta la cantidad y calidad de la investigación que realizan las empresas, es el número de doctores que trabajan investigando en ellas. En nuestros campos de la Informática y las Comunicaciones, más del 80% de los doctores de los Estados Unidos están desarrollando sus investigaciones en empresas mientras que en nuestro país, son menos del 15% los doctores que están en las empresas y además, hay que añadir que muchos están realizando tareas de gestión. …………………. Conferencia Integra en Informacion Relacionada

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Es necesario un mayor apoyo a la Investigación

    Es necesario un mayor apoyo a la Investigación

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    04-12-2006

    El importante crecimiento económico nos puede conducir a preguntarnos si es necesario disponer de un sistema de investigación altamente eficiente y de calidad, y si es requerida una apuesta decidia para transformar el modelo en el que se sustenta la generación de valor actual. La Conferencia del Dr. Mateo Valero el 17 de octubre en…

    No es pot baixar la guàrdia: Cal més recolzament a la recerca i la Industria. Espanya, al igual que Catalunya, esta vivint un període de bonança i creixement econòmic molt important, acompanyat de significatius beneficis en alguns sectors empresarials, a pesar, segons les dades del l’Ýndex de Competitivitat Global del 2006, d’ocupar el lloc 28 quant a competitivitat, el 35 quant a innovació, el 27 en gestió empresarial, el 31 en educació superior, el 36 en eficiència de mercat i el 33 en adequació tecnològica. És a dir, un índex de competitivitat baix i valors preocupants en els aspectes més significatius quant a l’economia del coneixement, una circumstància que condueix, o pot conduir, a preguntar si és requerit disposar de un sistema de recerca altament eficient i de qualitats, i si es requerida una aposta decidia per transformar el model en que es sustenta la generació de valor actual. Més enllà de les paraules, cal buscar les conviccions en que s’arrelen les actuacions i les politiques sense oblidar que a pesar del creixement sostingut des de fa 10 anys, l’índex de competitivitat baixa de manera també contínua, i que el creixement s’explica per el pes del turisme i la construcció, i uns tipus d’interès negatius. Caldria assumir amb plenitud que en el món globalitzat d’inicis del segle XXI, els països amb alts nivells de riquesa requereixen transformar el seu model productiu basat en l’ús intensiu en ma d’obra cap un altre on l’eix vertebrador de la generació de valor és l’aplicació del coneixement al llarg del procés productiu. Arrelat en aquest fet, moltes son les veus que posen de manifest la necessitat de que l’empresa innovi, una innovació sorgida del avenç científic, el desenvolupament tecnològic i la capitat integradora del disseny. Un procés de innovació que permeti convertir els resultats de la recerca en PIB, i que exigeix de capacitats per aplicar, de forma continuada i rapida, les idees i els nous coneixements al teixit productiu, amb la finalitat de dotar-lo de la competitivitat i capacitat requerida per generar els recursos que garanteixen l’avenç lliure de les societats, i assolir altes cotes de qualitat de vida. Un anàlisis dels països més pròspers i avançats, permet constatar que es caracteritzen per un triple component que tracten simbioticament: per un costat fonamenten la innovació potenciant la investigació altament competitiva i el reconeixement social dels investigadors; per altre s’actua decididament en la millora de la productivitat fonamentada en les infraestructures, els equips humans i els serveis i capacitats del territori; i en tercer lloc s’aborden la globalització en un context d’interdependència i d’obertura de mercats que obligà a entendre-la com la capacitat de distribuir el procés al llarg del planeta, disposar de productes acceptats i reconeguts en diversos mercats, i capacitats d’esdevenir referent. Una triada complexa quant a la seva gestió, que requereix buscar l’equilibri òptim entre els diversos components però que es la única via per guanyar el repte de la competitivitat. En definitiva són països que no per ser més rics dediquen més diners a la recerca, a la interconnexió del món científic amb el món empresarial, a la formació, al procés d’innovació integral, i a la globalització econòmica i social, sinó que son més rics i propers perquè han dedicat i dediquen més recursos a aquest aspectes, i molt especialment a la investigació, com a fet primigeni on s’arrela la resta. Els socis del Cercle ha manifestat reiteradament que la Catalunya del segle XXI, requereix un fort impuls a la recerca d’excel•lència i a la connexió universitat empresa, i que estem en immillorables condicions per fer-ho ja que disposa d’excel•lents professionals, i investigadors de reconegut prestigi compromesos tant amb la recerca com en el treball simbiòtic amb l’empresa. Un exemple d’aquest fet el tenim en l’entrega del últim premi de la Fundació Catalana de Recerca que s’ atorgà al Dr. Mateo Dr. Mateo valero alero . El discurs valent (veure informació relacionada), convençut i argument del Dr. Valero és prova evident del compromís dels centres de recerca amb el futur, i un anàlisis lúcid de la realitat. Una reflexió que no pot esser oblidada, que cal llegir i fer nostra. Cal acceptar amb determinació la ma estesa que ens ofereix la Comunitat científica, i amb ella construir el futur on ens pugen sentir orgullosos. Un futur que possibiliti el desenvolupament i el progrés continuat de les properes generacions Antoni Garrell i Guiu President del Cercle per al Coneixement Barcelona 30 de novembre de 2006

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Entrevista a Pere Monràs

    Entrevista a Pere Monràs

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    01-12-2006

    Este año, La Fundación Cercle per al Coneixement vuelve a organizar la tercera edición de los Talleres sobre Economía del Conocimiento. EL nuevo programa se presenta bajo el título de «Growing up €mpresarial 2007» y sigue la premisa de aprender por la acción asumiendo que el conocimiento es la clave actual de qualquier negocio. Hablamos…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos