Publicaciones

  • |

    Sin recursos no hay desarrollo

    Sin recursos no hay desarrollo

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    07-08-2008

    Reflexion sobre la financiación dl Estado, y las dificultades en aplicar el Estatuto Catalan. Un estatuto requerido para desarrollar la Sociedad y la economia del Conocimiento

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Sobre la nueva Ley de Educación

    Sobre la nueva Ley de Educación

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    31-07-2008

    El pasado 29 de julio el Gobierno de la Generalitat aprobó el Proyecto de Ley de Educación de Cataluña. La educación de nuestros ciudadanos, de nuestros niños y jóvenes, es un tema que ha preocupado y preocupa al Círculo por el Conocimiento-Barcelona Breakfast y al que los miembros de la asociación le han dedicado tiempo.

    El 29 de juliol proppassat el Govern de la Generalitat va aprovar el Projecte de Llei d’Educació de Catalunya. L’educació dels nostres ciutadans, dels nostres nens i joves, és un tema que ha preocupat i preocupa al Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast. Els membres de l’associació li hem dedicat temps. Recordareu els dinars amb Jordi Sánchez i Xavier Melgarejo o la recentment celebrada Jornada sobre Educació, en la que van participar reconeguts experts i a la que va assistir el conseller Maragall, i que anava precedida del posicionament previ del Cercle Formació repte estratègic, elaborat per Lina Zulueta. Ara, durant el període de tramitació parlamentària, no ens podem permetre deixar passar l’oportunitat de col•laborar en la modernització del sistema educatiu català i, per això, us avanço que properament hi dedicarem més temps per tal d’organitzar noves trobades i incidir en el que és una de les peces clau, entre les més importants sinó la que més, del nostre desenvolupament futur. Això no obstant, l’objectiu d’aquest article no és el de repassar la feina feta ni el d’avançar esdeveniments, es tracta ara de fer una ràpida reflexió d’on ens trobem en aquest complex procés de reforma del sistema educatiu de Catalunya. Des d’un optimisme realista, crec sincerament que avui les coses estan millor del que estaven fa uns dies, o mesos. Per què? Tot i que hi tenim un conjunt de veus discordants respecte del document aprovat pel Govern, el cert és que hi ha sobre la taula un Projecte de Llei i que, malgrat les crítiques lògiques del conjunt dels partits, aquestes mateixes crítiques són constructives i esperançades. En el fons gairebé tots veuen que el camí que s’ha agafat és positiu i que és imprescindible la reforma del model educatiu, la construcció d’un model català, propi i efectiu. Al Govern li toca governar i això vol dir necessàriament prendre decisions. En aquest procés, si es vol fer bé i dir alguna cosa, és impossible arribar al “consens” absolut, uns guanyaran i altres perdran, però cal cercar acords i decidir. Aquests acords s’han d’assolir amb els que representen la majoria dels ciutadans i millor reflecteixen la realitat social del país, però s’ha de fer amb un nord clar, sabent a on es vol arribar i quins són els mitjans que es posen a l’abast dels actors, tant materials com estructurals, i sota el concepte d’estructurals incloc la normativa amb la que es dotarà als centres i als seus directius. La Llei no es pot supeditar absolutament al consens. Crec, fins allà on arribo a percebre, que tot i les inevitables concessions a alguns sectors immobilistes del mateix sistema educatiu, que millor no s’haguessin produït, el nord existeix i el Projecte, sempre millorable, és positiu per al país. Alguns diuen que la negociació que ha mantingut el conseller ha estat un fracàs. En tot cas no escolto aquesta opinió en la veu dels representants polítics de la ciutadania. Sí en la d’alguns sindicats. Sovint he dit que els sindicats no tenen com a objectiu definir quin és el model educatiu, tenen com a funció defensar els drets dels treballadors. Han confós el seu paper. Massa vegades es contraposa de forma demagògica autoritat amb qualitat, és confon autoritarisme amb autoritat, autonomia amb autogestió, o s’associa autoritat amb empresa i mercantilització, pitjor encara, l’interès personal o corporatiu amb el bé comú. Greus errors. Si assumim que els mestres i professors tenen la formació i la capacitat adequades, ho dono per fet, els mals resultats poden tenir també alguna cosa a veure amb la gestió que practiquem. El Projecte de Llei preveu un nou model de gestió basat en els resultats i en l’avaluació. Això és dolent? No acabo de veure que es vulgui privatitzar res, però, si així fos, la prestació d’un servei públic en concessió a una entitat municipal, privada o mixta, és necessàriament dolent? Al ciutadà el que l’amoïna són la qualitat i el cost del servei que rep, poc li preocupa qui el presta. Aquest és un problema d’alguns treballadors que veuen perillar els seus drets, que veuen que la promoció no tindrà només en compte l’antiguitat sinó que la carrera docent pot dependre de la feina que facin i de com la facin. Qüestions corporativistes que poc tenen a veure amb la qualitat de l’educació. Solució, l’intent de coacció amb la corresponent vaga. Òbviament amb això no nego el just dret dels treballadors de l’educació, majoritàriament abnegats i poc reconeguts, a defensar els seus interessos sempre que es faci amb els mitjans adequats. Un apunt final. La Llei anirà acompanyada de recursos, preveu un període de vuit anys per assolir la despesa educativa mitjana dels països de la Unió Europea. Només una esmena a aquest punt. La mitjana de la Unió Europea no hauria de ser l’objectiu, caldria fixar aquest objectiu en la mitjana dels països que obtenen millors resultats. No és exactament el mateix. He expressat una opinió, personal i positiva, però voldria que, amb la pau estival, els associats del Cercle en féssiu aportacions per tal de prendre posició i traslladar-les als que tindran ara la responsabilitat d’aprovar la Llei. Com he dit al començament, properament farem algunes activitats que tindran a veure amb aquest tema.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Entrevista con Neus Pons

    Entrevista con Neus Pons

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    31-07-2008

    Hablamos con Neus Pons, Directora Ejecutiva de la Escuela de Postgrado de la Universidad Autónoma de Barcelona sobre aspectos relacionados con la educación y la formación universitaria.

    1) Com està afectant l’aplicació del Pla Bolonya als estudis de postgrau a les universitats públiques catalanes? L’entrada a l’Espai d’Educació Europeu Superior permetrà modificar les estructures de govern universitàries pròpies del nostre sistema? L’anomenat “Pla Bolonya” és una adaptació dels estudis universitaris (de fet, hauria de ser de tota la formació permanent al llarg de la vida) a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Els estudis universitaris es divideixen en el “Grau”, que a Espanya és de 4 anys (a la major part d’Europa els graus són de 3); el “Màster” amb una durada d’un o dos anys, i el “Doctorat”. Un dels objectius bàsics de l’Espai Europeu és afavorir la mobilitat, per tant, les universitats han de ser cada cop més internacionals, amb el que comporta de flexibilització, interculturalitat… Bolonya és un replantejament del sistema educatiu on el pes recau en la dedicació de l’alumne (en l’aprenentatge); això comporta molts canvis en els aspectes metodològics i pedagògics del professorat. I també té implicacions en les estructures de gestió del postgrau, segons els criteris que apliqui cada universitat. 2) Quina és la proporció actual de màsters públics i privats a les universitats públiques de Catalunya? La tendència de futur què pretén potenciar més? Aquesta és una diferenciació que, penso, porta a confusió. No podem parlar de màsters públics i privats, sinó de màsters “a preu públic” o a “preu privat”. Per exemple, les universitats privades poden oferir màsters públics (“oficials”) a preu privat perquè tenen llibertat per a fixar els seus preus. En el sistema educatiu espanyol, des de l’any 1985, tenim estructurada la formació de les “titulacions pròpies”, que inclouen el “Màster Propi”. Aquests programes són autofinançats i, bàsicament, professionalitzadors o bé per a professionals amb experiència. Els “Màsters Universitaris-Oficials” porten només tres anys en el sistema educatiu. Això implica que, en termes generals, tenim més màsters dels de caire “més privat“ Tot aquest mapa de postgrau cal clarificar-lo abans de poder parlar de tendències. També cal abordar, i és complex, el tema del fiançament, els crèdits, les beques … per tal que, en l’actual postgrau, les universitats públiques puguin tenir un bon posicionament 3) Els postgraus que s’estan dissenyant ara van encaminats cap a una formació més interdisciplinar, o per contra, es plantegen com una especialització del grau cursat abans? Dins la formació de postgrau, la part realment “formativa”, a nivell de docència, són els Masters. D’aquests n’hi ha de tres tipus: orientats a la recerca (bàsicament substitueixen la formació dels antics doctorats), acadèmics (que foren més d’especialització dels continguts acadèmics d’un grau), professionalitzadors (més focalitzats en aplicació més directa al mercat de treball). Els Màsters anomenats “propis” són clarament de caire professional Tots aquests programes són cada cop més interdisciplinaris perquè les fronteres entre els àmbits de coneixement també són cada cop més difuses 4) Quin és el futur dels doctorats? Quina és la seva possibilitat real d’incorporació al mercat laboral? El doctorat “Bolonya” té una connotació diferent perquè desapareix pràcticament el component formatiu i es centra en l’elaboració de la tesi. Tenim molt clar que les persones que assoleixen el grau de doctor tenen una sèrie d’habilitats (planificació, domini dels idiomes, estructura mental…) que, a països com els EEUU, en són un tret positiu per a la seva vida professional, sigui aquesta dins o fora del món acadèmic. En aquest moment, el nostre repte també passa perquè els doctors/ores de les nostres universitats puguin desenvolupar altres habilitats més transversals (treball en equip, comunicació, gestió de projectes, lideratge..), de forma que puguin cobrir les mancances que ens comenta que tenen des de l’entorn de les empreses i les organitzacions.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Cosas que no deberían ser

    Cosas que no deberían ser

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    31-07-2008

    No. Por lo que parece no tuvo suficiente el secretario general de CDC, Felip Puig, con el lío que desencadenó ahora hace una semana, cuando lunes se reafirmaba – aunque con otras palabras – en sus críticas a Montilla por su «bajo nivel» de catalán.

    No. Pel què sembla no en va tenir prou el secretari general de CDC, Felip Puig, amb el rebombori que va desencadenar fa ara una setmana, quan dilluns es refermava –encara que en unes altres paraules– en les seves crítiques a Montilla pel seu “baix nivell” de català. Si les primeres declaracions que en aquest sentit Puig havia fet, també a la RAC 1, van provocar durs enfrontaments dins l’hemicicle del Parlament de Catalunya –enfrontaments que el president de la Cambra va haver d’apaivagar i Oriol Pujol matissar–, no sabem què pot passar a partir d’ara quan Puig torna a la càrrega amb una qüestió tant delicat i sensible com ho és la llengua. Quan s’insisteix tant en un a qüestió com aquesta, hom té tendència a pensar que no es disposen d’arguments suficients a l’hora de contrarestar les iniciatives del govern o –i això seria molt més preocupant– que ens traeix el subconscient i que no acabem d’acceptar que un català nascut a Iznájar (província de Còrdova) li correspongui avui l’honor i la responsabilitat d’exercir la presidència de la Generalitat de Catalunya. El nostre país s’ha anat construint gràcies a la suma dels esforços de moltes persones, no totes elles nascudes a Catalunya i no per això ni més ni menys catalanes que qualsevol altre de nosaltres. Algú explicava fa anys, que si Catalunya hagués incrementat la seva població només amb el creixement vegetatiu dels habitants que poblaven el país a començaments dels anys 40 del segle passat, no seríem avui més de 2 milions de persones les que aquí viuríem. Quan això es deia, eren temps de la campanya “Som 6 milions”. Avui les estadístiques ens informen que a Catalunya no solament hi vivim més de 7 milions de persones sinó que d’entre els naixements fets a Catalunya l’any 2007, un de cada quatre eren fills d’un pare o d’una mare o d’un pare i d’una mare de nacionalitat estrangera. D’aquí que un dels molts reptes que tenim com a país, és que les persones que decideixen venir a viure entre nosaltres disposin de l’oportunitat d’integrar-se plenament i d’incorporar l’ús del català entre els seus hàbits el més aviat possible. D’aquí també el ple sentit que la política d’immersió lingüística que es ve aplicant a Catalunya té; una política que fins ara no havia estat mai qüestionada i que quan es qüestiona es com a conseqüència d’interessos partidistes que no fan més que enrocar postures que en res no beneficien la salut del català. Només ens falta que, en aquest context, algun membre destacat d’un rellevant partit polític retregui al més alt càrrec del govern del seu país el nivell de coneixement d’una llengua que, malgrat no és la seva materna, l’ha assumit i la defensa com a pròpia. Pel camí de qüestionar nivells de coneixement de l’idioma res de bo s’aconsegueix. I això sense tenir en compte que, a les alçades que ens trobem, argumentar en relació al nivell de català d’una persona pot ser, com a mínim, ofensiu per aquesta persona, ostenti o no alguna responsabilitat o algun càrrec públic. Bé faria el senyor Puig, abans de criticar ningú en relació al nivell de qualitat d’ús del català, que escoltés el seu entorn –també el d’alts càrrecs d’ara i d’abans– i possiblement descobriria que n’hi ha molts que no passarien la seva personal prova de nivell a la qual ha sotmès al president Montilla. Això sense tenir en compte aquells altres que, com el mateix Puig va reconèixer davant el micròfons de Catalunya Ràdio, continuen parlant en castellà amb els seus amics. És a dir amb persones que fa anys que viuen a Catalunya i, això no obstant, continuem valent-se del castellà per comunicar-se. Amb les coses de l’idioma no s’hi juga. I si de veritat volem prestar un servei al nostre país en aquesta matèria, bo serà que animem a tothom a utilitzar el català, encara que, en ocasions, l’accent i la pronunciació resultant no sigui la que els puristes voldrien. Al cap i a la fi el català, com qualsevol altre idioma, presenta formes i pronuncies diferenciades en funció de la zona geogràfica en la qual es viu i, a partir d’ara, les presentarà molt més en funció de la llengua materna de la qual es procedeix. Publicat a Diari de Sabadell, el 24 de juliol de 2008

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Y el próximo fenómeno YouTube será…

    Y el próximo fenómeno YouTube será…

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    18-07-2008

    De cuando en cuando vale la pena levantar la vista y probar de adivinar cuales son las tendencias de futuro que acabarán consolidándose. Internet es, posiblemente, el campo en el que el ritmo de creación y consolidación (y olvido) de iniciativas es más frenético. Nuevos proyectos se inician cada día y otros que just ayer…

    De tant en tant val la pena aixecar la vista i provar d’endevinar quines són les tendències de futur que acabaran consolidant-se. Internet és, possiblement, el camp on el ritme de creació i consolidació (i oblit) d’iniciatives és més frenètic. Nous projectes s’engeguen cada dia i d’altres que tot just ahir encara eren nous, desapareixen sense deixar rastre. Fa uns dies em va caure a les mans l’articlet “Ten web startups to watch”, de la revista Technology Review que feia precisament aquest valuós i arriscat exercici prospectiu. Aprofitarem la troballa i que ja som de ple a l’estiu per refrescar-nos especulant sobre algunes d’aquestes possibles novetats que poden convertir-se ens els nous Facebooks o YouTubes del futur immediat. Pinger és un d’aquests projectes de futur de la web social. Pretén desenvolupar un sistema basat a Internet que converteixi els ja clàssics SMS en missatges de veu. A diferència de les bústies de veu, aquesta comunicació corre via web i pot ser enviada i consultada en una multitud de plataformes, inclosos els telèfons mòbils. El producte va concebre’s com una forma ràpida i senzilla per a que executius i professionals poguessin deixar-se missatges que no interrompessin la seva activitat momentània. Curiosament, però, són dones d’entre 15 i 25 anys les que estan utilitzant-lo de forma més intensa. Diuen que l’any passat van enviar-se gairebé 1,9 bilions de missatges SMS, de manera que a poc que l’invent assoleixi una mínima quota de mercat, els inventors del producte poden fer-se d’or. Dash Express és un altre producte innovador i interessant, tot i que ja porti alguns anys en desenvolupament. No té res a veure amb cap detergent per la roba, sinó que es tracta d’un gadget per portar les lògiques de la web social als cotxes. No és com un típic GPS que rep informació de carreteres o, ni tan sols, dels GPS més avançats que es connecten a bases de dades a internet per donar informació sobre les rutes més col·lapsades o més recomanables. En aquest cas, l’intercanvi d’informació es produeix en els dos sentits i permet als conductors (o acompanyants, millor) compartir informació sobre serveis –restaurants, allotjaments, atraccions turístiques- que poden trobar a la ruta. Probablement és un tipus de dispositiu del que sentirem a parlar en el futur, però ja veurem si integrat al mòbil o als GPS. Sigui com sigui, pot ser un entreteniment útil per a les llargues cues estivals que patim a les carreteres eivissenques. Qik és potser el més interessant per les nostres contrades, en tant que s’anuncia com una eina que permetrà als turistes de tota mena, fer emissions en directe des dels seus mòbils i cap al món, a través d’Internet. El sistema és relativament senzill: un aparell que combini capacitats de gravació de vídeo i connectivitat a la xarxa (ergo, la majoria dels telèfons mòbils venuts durant el darrer any) i un programa que aprofiti compacti aquesta informació i l’enviï a una plataforma web que la converteix en flash (com qualsevol vídeo de YouTube, per entendre’ns) i que pot ser automàticament aprofitada i publicada des de qualsevol altra web o sindicada per qualsevol altra dispositiu connectat a la xarxa (és a dir, un altre telèfon mòbil, per exemple). Fins i tot el sistema ha de permetre respondre a l’emissor en temps real, que podrà rebre els comentaris i reaccions al seu vídeo, que passa a ser una espècie de postal instantània, audiovisual i interactiva. Això són només tres d’entre les dotzenes de nous projectes i idees que estan fent-se un lloc en el panorama de la Internet del futur immediat. En la major part de les ocasions, no es tracta de grans invents tecnològics o nous desenvolupaments industrials de complexa construcció, sinó de pensar creativament en nous usos i aprofitaments de tecnologies que ja existeixen i estan al nostre abast. A Internet, més que enlloc més, innovació equival a imaginació. La versió original d’aquest article, es va publicar al Diario de Ibiza el 7 de Juliol de 2008.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Siete ejes para articular el futuro

    Siete ejes para articular el futuro

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    12-07-2008

    A principios de este milenio, cuando en los países más avanzados se hablaba de la importancia del conocimiento y se implantaban las bases para aplicarlo intensivamente, algunos países europeos miraban a otro lado como si su modelo de desarrollo fuese inagotable, olvidando que la Unión Europea en su conjunto, asumiendo los retos asociados en garantizar…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Resumen de las Jornadas sobre Educación

    Resumen de las Jornadas sobre Educación

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    04-07-2008

    El Círculo para el Conocimiento – Barcelona Breakfast ha organizado la primera edición de las Jornadas sobre el «Estado de la Educación en Cataluña, Perspectivas de Futuro» en el Hotel Alimara el jueves 3 de julio.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    El reto de la productividad

    El reto de la productividad

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    30-06-2008

    Breve reflexión sobre la productividad y situación de España a raíz del Informe Económico del Presidente del Gobierno 2008.

    El otro día se presentó el «Informe Económico del Presidente del Gobierno 2008». Un documento que, en la coyuntura actual, merece una lectura en detalle. Así y todo, me parece de entrada destacable (y positivo) que en la sección «Presente y futuro del potencial de crecimiento económico español» (página 39) se haga énfasis en el imperativo de conseguir un aumento sostenido de la productividad. Transcribo los que me han parecido párrafos relevantes: «La convergencia en renta per cápita de un país se debe a que en comparación con otros países o bien se aumenta la fuerza de trabajo en relación a su población, por el aumento de la tasa de actividad o la reducción de la tasa de desempleo, o bien lo hace la productividad de cada empleado. En el caso español, la convergencia real durante la larga fase de expansión iniciada desde mediados de los años noventa ha venido determinada fundamentalmente por el primer factor […] Sin embargo, los avances en convergencia propiciados por el buen comportamiento de la tasa de actividad y de la tasa de desempleo se han visto limitados por la pobre evolución de la productividad del trabajo. En el período 1995-2006, la productividad por hora trabajada en España creció en promedio al 0,6 por ciento, frente al 1,7 por ciento en la UE12 y el 2,2 por ciento en EE.UU. No obstante, desde el año 2006 ésta se ha comportado mejor, alcanzando un incremento del 1,2 por ciento […] El problema es que los elementos que han impulsado el excelente crecimiento reciente se están agotando […] Las mejoras futuras en los niveles de renta per cápita en España pasan fundamentalmente por el aumento de la productividad del trabajo. Por ello, el gran reto futuro de la economía española en términos de convergencia real consiste en lograr un cambio progresivo del modelo de crecimiento potencial, sustituyendo la elevada contribución actual del factor trabajo por el de la productividad. No apostar por esta política significaría que nuestra tasa de crecimiento potencial iría disminuyendo hasta situarse ligeramente por encima del 1 por ciento en las próximas dos décadas. El informe no detalla en demasía cómo alcanzar este objetivo, aparte de señalar que en términos genéricos que: «El capital humano tendrá una aportación creciente a la productividad por cuanto en las próximas décadas se incorporarán como oferentes de trabajo cohortes de población con una educación superior a aquéllas que dejarán de formar parte de la población activa. […] También será necesario mantener políticas con un fuerte contenido incentivador del conocimiento y uso de tecnologías innovadoras, así como renovar y mejorar el capital físico, particularmente el capital público, continuando el esfuerzo realizado durante los últimos años para mejorar la dotación de infraestructuras de la economía española. Es posible que a los que estamos más cercanos a las TIC nos hubiera gustado encontrar una referencia más explícita al rol de las tecnologías para conseguir este objetivo de productividad. Hace un año, titulé «Las TIC se olvidan» el comentario en este espacio del anterior informe del Presidente del Gobierno. Esta vez, siendo más consciente de que el efecto de las TIC en la productividad no es automático, seré más moderado. De todos modos, me sigue pareciendo un asunto en el que es necesario profundizar. No tanto para buscar responsables como para encontrar soluciones. Article publicat el 25 de juny a www.estrategias2.es

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Resumen de la cena-coloquio con Alfonso López Tena

    Resumen de la cena-coloquio con Alfonso López Tena

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    30-06-2008

    El pasado jueves 26 de junio organizamos la última cena-coloquio antes del verano con Alfonso López Tena como ponente. Como vocal de la Junta del Poder Judicial y Presidente del Círculo de Estudios Soberanistas, su ponencia versó sobre las posibilidades reales de Cataluña de alcanzar la independencia.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Resumen del desayuno BB con Tobías Martínez

    Resumen del desayuno BB con Tobías Martínez

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    27-06-2008

    El pasado viernes 13 de junio organizamos el último desayuno BB con Tobías Martínez, Director General de Abertis Telecom, como ponente. En el encuentro nos habló sobre la visión y rol de Abertis Telecom como gestor de infraestructuras de telecomunicaciones en un contexto actual de convergencia de tecnologías, terminales y servicios, y unas necesidades de…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos