Círculo para el Conocimiento Publicaciones

  • | | |

    Entrevista a Antoni Garrell y Salvador Estapé

    Entrevista a Antoni Garrell y Salvador Estapé

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    02-08-2007

    Entrevista al Presidente y Secretario General del Cercle durante el período 2004-2007 sobre el pasado mandato y los retos que tienen Cataluña y el Cercle por delante.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Comparación del modelo jurídico norteamericano y de la Unión Europea

    Comparación del modelo jurídico norteamericano y de la Unión Europea

    Hora
    Tipo de publicación

    Textos Amigos del País

    Hora
    Data

    30-07-2007

    Los Estados Unidos de América tienen parte de su origen en el pensamiento británico, este es el motivo por el cual se les llama, juntamente con los ingleses, los anglosaxones. Con la extinción de numerosos nativos americanos y la llegada de inmigración con su cultura: valores, reglas, normas de conducta y tradiciones de pensamiento de…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Competencia Productividad i ADSL

    Competencia Productividad i ADSL

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    27-07-2007

    En los últimos años los incrementos de productividad han sido significativos gracias a los avances tecnológicos en general y muy especialmente en la tecnología computacional y telemática. Es conocido que las empresas y las sociedades con uso intensivo de conocimiento y con más desarrollo tecnológico son las que presentan los índices más altos en cuanto…

    En els últims anys els increments de productivitat han estat significatius mercès als avenços tecnològics en general i molt especialment els arrelats en la tecnologia computacional i telemàtica. És conegut que les empreses i les societats amb ús intensiu de coneixement i amb més desenvolupament tecnològic són les que presenten els índexs més alts quant a competitivitat. En aquest context hem conegut tot un conjunt de notícies sobre les TIC aquest mes de Juliol. Al iniciar-se el mes coneixíem la multa de 151 milions d’euros que s’imposava a Telefònica arrel de l’acusació de la Comissió europea per «abús greu de posició dominant’, al fitxar uns preus de majorista d’ADSL massa alt i un preu minorista baix, dificultant que els competidors tinguessin capacitat d’oferir preus altament competitius als clients i plantejar una competència real. Una multa que sorprèn tant per la quantia com per el fet que aquest preus estaven controlats per la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones, a qui, d’esser certa l’acusació de Brussel•les, s’hauria d’exigir les responsabilitats, una acusació qüestionada, entre altres per la Asociación pro Derechos Civiles, Económicos y Sociales (Adeces), encara que coincideix amb la Comissió que l’escletxa digital entre Espanya i Europa creix, indicant que la causa és el desplegament o penetració de la banda ampla i no per un problema de competència, segons s’explicita en el seu estudi “La Sociedad de la Información desde la perspectiva de los clientes: una mirada internacional”. A meitat del mes, es feia públic l’informe de la OCDE on s’indicava els elevats preus de la banda ampla a Espanya tot indicant que mentre que la quota mensual més econòmica es situa en 32,75 euros a Suècia és sols de 7,89 euros i a França 11,67 euros, xifres molt diferents que no s’expliquen quant a diferencies de velocitat, recordar els 100 megas disponibles a Japó, un aspecte cabdal quant a increment de competitivitat, ni tampoc quant a disposar de mobilitat un fet creixent arreu i també amb Espanya amb uns 8 milions de treballadors que estan fora del seu lloc de treball més del 20% del temps i pels que la connectivitat esdevé clau. Coincidint amb aquestes informacions, la Fundació Orange publicà el seu informe anual sobre el desenvolupament de la societat de la informació on denunciava que Espanya s’allunyava dels països més avançats d’Europa, quant a Societat de la Informació retrocedint 7 posicions en l’índex ( del 13 al 20), una mala evolució sols superada per Itàlia, indicant que les causes resideixen en les insuficients polítiques relatives a les tecnologies de la informació. Un retrocés que cal entendre’l com una oportunitat perduda atès l’important creixement econòmic dels darrers anys. Amb aquests antecedents, el passat divendres vàrem conèixer que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions permetia a Telefònica triplicar la velocitat del ADSL bàsic fins a 3 megas, a pesar de les queixes d’altres competidors. Una notícia important i que cal enquadrar-la en el context dels informes esmentats, que obliguen a exigir que les infraestructures existents siguin portades al màxim que les tecnologies actuals possibilitin que el garantir la competència no s’efectuï en base a dotar als usuaris de menys capacitats que les que gaudeix altres països amb els qui hem de competir. Sabedors de la importància que la societat i l’economia del coneixement requereix, entre altres aspectes no menys importants, d’unes bones infraestructures de telecomunicacions d’abast global, amb altes prestacions i preus altament competitius, res del que succeeix en el sector ens hauria d’ésser indiferents i tindríem que adoptar una posició, no sols d’espectadors amatents, sinó també d’agents que evitin que els legítims interessos individuals no posin en perill la competitivitat de les empreses i les persones, per aquest motiu caldria exigir més determinació i actuacions, saben que el temps no passa en va. 22 de juliol de 2007. Aquest posicionament fou publicat simultàniament a e-noticies.com el dilluns 23 de juliol de 2007

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Es necesario afrontar las Infraestructuras sin más dilaciones

    Es necesario afrontar las Infraestructuras sin más dilaciones

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    27-07-2007

    El pasado lunes 23 de julio, a raíz del apagon eléctrico en Barcelona un ingeniero que conoce muy bien el sector energético, fue contundente: “una avería con una afectación a más de 300.000 clientes no es menor, recuperar la normalidad tardará días, y restablecer el suministro no será inmediato, es preciso asumirlo, habría necesidad explicarlo…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    saber escuchar

    saber escuchar

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    27-07-2007

    En un mundo en el que las comunicaciones son el eje de la vida, es fácil pensar que la comunicación interpersonal es prácticamente genuina, pocas veces nos damos cuenta de la dificultad que existe en el acto comunicativo. A menudo creemos que la comunicación oral es tan sencilla que no requiere de ninguna medida de…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | | |

    Asamblea extraordinaria eleccion nueva Junta

    Asamblea extraordinaria eleccion nueva Junta

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    19-07-2007

    La asamblea del Cercle reunida en sesion extraordinaria nombra nuevo presidente a Enric Canela y su junta directiva

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    DJ Profesor

    DJ Profesor

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    15-07-2007

    La figura del profesor, especialmente el profesor universitario, se ve sometida a múltiples tenisiones y cambios en su contexto y en su práctica cotidiana. En este reflexión se comentan algunos aspectos de estos cambios, relativos a la irrupción de las TIC no sólo en las aulas, sino también en en contexto cultural e informativo común.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Queridos datos personales…

    Queridos datos personales…

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    04-07-2007

    Esta reflexión gira entorno a la siempre espinosa cuestión de la protección y el uso de los datos personales, a partir de las últimas críticas a Google por estar utilizando información personals de los usuarios para personalizar los resultados de las búsquedas que se lleven a cabo en el buscador.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Se requiere menos triunfalismo

    Se requiere menos triunfalismo

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    03-07-2007

    La evolución económica española es excelente pero los jóvenes entre 18 y 35 años necesitan el 69% de su salario para adquirir una vivienda, y el salario medio real de los españoles perdió un 4% de su poder adquisitivo en la década 1995-2005. Datos que ponen en evidencia que una gran parte de los puestos…

    Fa pocs dies vaig assistir a una conversa on van sorgir temes com el desencís de molta gent per la política, la manca de confiança en els partits polítics, els valors que impregnen la societat, i el fet de què una part significativa de la societat actual, en especial el joves, mostren una clara predisposició a activitats evasives de la realitat tot renunciant a assumir compromisos col•lectius, activitats que obliguen a esforços permanents. També parlaren del fet que els joves estan immersos en la cibercultura que els porta a construir noves realitats mercès a la virtualitat. Seguint aquest línia, i enquadrant la seva afirmació en l’excel•lent evolució econòmica, una de les persones sentencià “ara tot és més fàcil que abans i els joves tenen les màximes facilitats per fer el que vulguin i construir la seva pròpia vida …”, tot afegint, “inclús és molt més fàcil avui emancipar-se que fa uns anys, ja que ara es pot comprar un pis i pagar a 30 o 40 anys en contrapunt als 15 o 20 d’abans”. Al sentir aquest afirmació, va venir-me a la memòria la informació publicada a finals de maig del “Observatorio Joven de la Vivienda” corresponent al quart trímetre del 2006. En ella s’indicava que els joves entre 18 i 35 anys que volguessin adquirir un habitatge d’uns 90 metres quadrats útils, tenien que destinar-hi el 69% del seu salari, un fet agreujat per les pujades del tipus d’interès. Una xifra que duplica el percentatge recomanat per poder afrontar la hipoteca sense angoixes, i és 10 punts més alt que l’any anterior. Unes dades que contrasten amb les excel•lents dades macroeconòmiques de l’Estat que certifiquen que portem 10 anys de creixements espectaculars, que el PIB s’incrementa més ràpid que la mitjana europea, i que es continuï creant ocupació, circumstàncies que fan que sovint s’oblidin els aspectes micro, o les alertes que s’efectuen des d’organitzacions supranacionals. Un darrer exemple el varem tenir fa pocs dies en l’ informe de la OCDE sobre ocupació, en ell s’explicava que el salari mig real dels espanyols va perdre un 4% del seu poder adquisitiu en la dècada 1995-2005, essent l’estat Espanyol l’únic país dels 30 membres de la OCDE on es va perdre poder adquisitiu. Òbviament aquesta xifra s’ha d’enquadrar en l’important creació d’ocupació, que permet augmentar els ingressos de les unitats familiars, però posa en evidencia que una gran part dels llocs de treball generats siguin poc qualificats i amb remuneracions baixes, el que explica la disminució del salari mig, conseqüentment llocs de treball que no aprofiten les potencialitats derivades de la formació de la població, i que fonamenten una competència basada en costos, en lloc d’una economia altament competitiva per integrar les potencialitats de la innovació, la productivitat i la globalització que requereix l’economia del coneixement. La baixada de salari mig, arrel del increment de salaris baixos i amb alts nivells de precarietat, origina que augmenti el nombre de persones per sota del llinda de pobresa relativa, i la distància entre els que guanyen més i els que guanyen menys, uns fets que minven la cohesió social i són fonts de tensions quant arriben els períodes de menors creixements. L’absència de l’explicitació de problemes existents no hauria d’implicar que no siguin reconeguts, sense alarmisme, per qui té competències, i s’endeguin les politiques escaients. Conseqüentment, el que és requerit, és evitar els missatges excessivament triomfalistes, per guanyar reconeixements, ja que aquest tipus de notícies no generen els entorns de canvi anticipats, els quals són requerits per potenciar el model econòmic per permetre que es tregui rendiment dels titulats en les universitats, i dels resultats dels avenços tècnics i científics. Uns missatges que condueixen a que s’arrelin i efectuïn afirmacions com la que sorgir en la conversa que feia referència al inici, tot evidencien desconeixement de la realitat, i sensibilitat pels milers de joves, que amb un salari al voltant els 1.000 euros han de lluitar per obrir-se camí en el sí d’un model econòmic mancat d’empreses i llocs de treball capaços de canalitzar l’enorme potencial, de la qual disposen les noves generacions sorgides de la universitat i educades en un espai Europeu sense fronteres. Antoni Garrell i Guiu President del Cercle per al Coneixement www.cperc.net Juliol 2007. Aquest article fou també publicat a e-noticies la primera setmana de juliol. per accedir a la versió publicada un clic aquí

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | | |

    Entrevista a Enric Canela

    Entrevista a Enric Canela

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    29-06-2007

    Entrevista a Enric Canela, catedrático de Bioquímica y Biología Molecular de la Facultad de Biología de la Universidad de Barcelona y asociado del Cercle per al Coneixement-Barcelona Breakfast. Hablamos con él sobre la situación de la investigación en Cataluña y el proceso de Boloña referente al Espai Europeo de Educación Superior.

    1) Catalunya està força endarrerida respecte altres països de la UE en termes de recerca. Quins creus que són els principals esculls a superar? En termes de recerca universitària no diria que estem mal situats, ja que el nivell de publicació de les universitats catalanes és força bo i l’activitat investigadora és constant i dóna fruits. El que ens manca és disposar de més pressupost, tècnics de suport a la recerca i capacitat d’atraure gent de fora. El problema radica més aviat en la dificultat de convertir el coneixement en valor, és a dir, en la transferència del coneixement. Les interfícies per traslladar aquesta recerca a les empreses no funcionen o no existeixen, la qual cosa dificulta la posada en contacte entre els diferents interlocutors. Sovint es parla de la necessària simbiosi universitat-empresa, però no podrem superar aquesta manca de comunicació si no aprenem a parlar el mateix llenguatge. A nivell universitari, jo sóc partidari d’agafar com a model el sistema britànic, on els doctorats estan enfocats des d’una perspectiva acadèmica però també hi ha d’altres encaminats al món professional. Al Regne Unit donen prioritat a l’eficàcia i els resultats, mentre que aquí estem encara massa ancorats en un sistema burocràtic que sovint obstaculitza la realització de doctorats que després tinguin una aplicació pràctica. El que ensenya una tesi doctoral als estudiants és a plantejar-se preguntes i trobar-hi respostes i solucions lògiques. Hem de treballar per a què el potencial que aprenen i desenvolupen els nostres estudiants es pugui aprofitar i traslladar a la societat i economia de tot el país. 2) Això entronca amb el problema que tenim de fugida de cervells entre els joves… En principi el fet de que els nostres estudiants marxin a l’estranger per seguir formant-se i/o tenir experiències laborals és un fet molt positiu, per no dir desitjable, ja que els aporta el bagatge i coneixements que en un món globalitzat i internacionalitzat com el nostre són pràcticament imprescindibles. El problema ve quan després no tornen a Catalunya o a Espanya, i no es pot aprofitar aquest coneixement adquirit en la millora de les nostres institucions i empreses pròpies. Aquesta manca de capacitat de retenció o efecte retorn es deu a la nostra estructura laboral i salarial, no adaptada als temps actuals. No tenim suficient capacitat d’incorporació de persones altament formades, ens manquen llocs de treball per a investigadors i els salaris són precaris… tot en conjunt una situació que requereix d’una política concreta i amb unes línees d’actuació clares i contundents. De fet, a nivell català, hem de tenir present que en els darrers anys pràcticament no s’ha fet res en aquesta direcció, a excepció del programa ICREA impulsat per l’Andreu Mas-Colell cinc anys enrere. La recerca que es duu a terme a les universitats va principalment a càrrec d’estudiants de doctorat, en comptes de ser post-doctoral. Necessitem polítiques de remuneració eficaces, que parteixin d’un bon plantejament previ que vulgui tractar el problema d’arrel. Tornant a la recerca, si el departament d’innovació, universitats i empresa ha d’ocupar-se de molts temes és pràcticament evident que no pugui centrar-se en el tractament específic d’alguns aspectes que requereixen d’actuacions ràpides i precises. 3) I la recerca empresarial? Quina responsabilitat tenen les empreses en tot aquest tema? La recerca empresarial al nostre país la veritat és que és molt baixa. El sector productiu inverteix molt poc en recerca, no és prioritari i se segueix aplicant un model que aposta més per la mà d’obra que no per la R+D+i. La qüestió és que mentre les empreses puguin seguir existint i obtenint beneficis sense invertir en recerca, la tendència no canviarà. L’administració també hi té part de responsabilitat, ja que no s’endeguen polítiques d’incentius fiscals i manquen programes que ajudin a realitzar l’intercanvi del coneixement entre universitat-empresa. La Comunitat de Madrid en aquest sentit està treballant activament per difondre els beneficis fiscals, cosa que aquí no està a l’ordre del dia. El CIDEM no funciona bé, tampoc no tenim una política d’incentius per a les les spin-off ni es creen les xarxes necessàries. El problema de la deslocalització de les empreses i l’establiment de les seus en altres parts del territori també implica una baixada de la recerca empresarial a Catalunya. Precisament la publicació de l’Informe del Consell del Treball Econòmic i Social de Catalunya posa de manifest la baixada de la recerca empresarial en R+D a Catalunya en el darrer any. 4) Com visualitzes el procés de Bolonya i la progressiva implementació de l’Espai Europeu d’Educació Superior? La declaració de l’enginyeria pot tenir alguna repercussió a nivell d’implementació general de l’EEES? El tema de l’enginyeria és un aspecte molt específic, alguns comportaments són de lobby o grup de pressió força important. Entenc els problemes que han sorgit a nivell d’equiparació de titulacions, en quant al grau, i els desacords entre els enginyers tècnics i els superiors. A nivell europeu les coses no funcionen així, es dóna una acreditació de les competències per part d’institucions externes a la universitat, com per exemple els col·legis professionals. La forma de funcionament dels col·legis varia molt del nostre país a la resta d’Europa. Un govern fort que surti després de les properes eleccions haurà de tractar i reformar aquesta qüestió, intentant obrir l’estructura massa tancada i poc funcional dels col·legis. Respecte a Bolonya, sembla que ara ja està tot encaminat. Ahir es va publicar l’avantprojecte de decret que desenvoluparà els estudis de grau, màster i doctorat, en una línea molt similar a la que es va fer pública al setembre. El problema que jo veig en l’aplicació de Bolonya deriva més del canvi de crèdits, que segons el model tradicional espanyol està basat en el nombre d’hores de treball del professorat, vers el nou model que entén el crèdit com hora de treball de l’estudiant. Malgrat la reforma s’ha dut a terme d’una forma excessivament lenta, estic d’acord amb el nou model proposat pel govern, ja que atorga més autonomia a les universitats per definir les titulacions i els plans d’estudi. Referent als màsters, és cert que hi haurà una dicotomia entre els considerats oficials i els que no ho són, però finalment, el que tindrà importància a l’hora de trobar un bon lloc de treball dependrà del prestigi de la institució on s’hagi cursat i de les capacitats adquirides.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos