El passat dijous 31 de maig vam celebrar el Vespre amb el Sr. Jordi Dolader, vicepresident de l’Associació d’Enginyers de Catalunya i president de la Comissió d’Energia del Col•legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, amb qui vam analitzar i debatre sobre la política energètica espanyola i la seva regulació. L’acte es va celebrar per primer cop a la Seu de la SEBAP (Societat Econòmica Barcelonesa d’Amics del País), significant el començament d’una nova etapa en la que el Cercle i la SEBAP han decidit unir forces per tal de seguir potenciant i incrementant la massa social crítica per fer front als reptes de país. L’energia, per la seva vinculació directa amb el creixement econòmic i les seves implicacions socials i ambientals és un element clau en les decisions polítiques. En aquest sentit, segons el Sr. Dolader, una bona política energètica ha d’anar de la mà de la política industrial del país i ha d’aconseguir l’equilibri entre la seguretat d’abastiment, la competitivitat i la sostenibilitat. Per la seva banda, la regulació ha de crear i fomentar les infraestructures que permetin assolir els objectius fixats en la definició de la política de la manera més eficient. Els anys 2004 i 2005 Espanya va optar per dur a terme una discriminació positiva en favor de les renovables amb unes primes elevades que van atraure molts inversors. El desequilibri de la política energètica, les males senyals de preu i la violació del principi de separació d’activitats són les causes, segons el ponent, de la inseguretat jurídica, de l’excés de capacitat i del dèficit tarifari, principals problemes del model energètic espanyol actual. Per sortir de la crisi, doncs, el Sr. Dolader va apostar per la internacionalització, la recerca privada, la mobilitat intel•ligent i l’eficiència energètica. Però va recordar que sense unes bones senyals de preu serà impossible l’eficàcia de l’eficiència energètica.

El Sr. Mariano Marzo va centrar la presentació en un dels tres trilemes que planteja el problema de l’energia: la seguretat de subministrament, el medi ambient i l’economia. No obstant, va ressaltar la importància dels altres dos, que fan referència a la disponibilitat, l’accessibilitat i l’acceptació, d’una banda; i a l’energia, pròpiament dita, l’aigua i el menjar, de l’altra. Tots aquests elements que envolten l’energia fan que parlar d’aquesta sigui complex i, en aquest sentit, va exigir a la classe política esforç per informar i per apostar per la transparència i la cooperació. Parlant sobre les mesures que s’estan prenent en la lluita contra el canvi climàtic, el ponent va afirmar que són insuficients si no es canvia el model socioeconòmic. Basant-se en la identitat de Kaya , el ponent va explicar que els canvis en el model energètic seran insuficients per contrarestar els efectes d’un increment d’energia requerida per l’augment de la població i de renda de les economies emergents. No obstant, va puntualitzar que cal apostar pel sector de l’eficiència energètica, ja que per bé insuficient, un canvi de model energètic és imprescindible, i l’estalvi i l’eficiència seran els principals factors que hi contribuiran. En segon lloc, al parlar de seguretat de subministrament, va acotar l’explicació al binomi transport/petroli, ja que és el més delicat. Segons previsions de l’Agència Internacional de l’Energia, la producció de petroli continuarà caient dràsticament d’aquí al 2035 mentre que la demanda augmentarà paulatinament. Sobre aquest aspecte, el conferenciant va destacar que el problema al subministrament no és la manca de reserves, sinó la producció a un preu rendible tant socialment com econòmicament. Finalment, i centrant-se en la perspectiva econòmica, va presentar tres escenaris futurs on el consum energètic hi té tres comportaments diferents segons les polítiques dutes a terme. El primer és una projecció seguint el model de consum actual i on aquest augmenta exageradament comportant un augment enorme dels preus; el segon introdueix un canvi de polítiques i el consum i els preus creixen més relaxadament; i el tercer és l’escenari complint l’objectiu de 2º, on la demanda baixa dràsticament i els preus s’estanquen. Tot i optar per la perspectiva més optimista, segons el Sr. Mariano Marzo, la situació és insostenible a mig i llarg termini, i va alertar de la transferència de liquiditat a l’OPEP i a Rússia que aquesta situació estava comportant. Pel que fa a Espanya, la situació encara és més alarmant: el 50% del consum d’energia final és de petroli, comportant una gran dependència energètica i un dèficit energètic de 40 milions d’euros, augmentant any rere any. En aquest sentit, el ponent va demanar una reforma energètica urgent, ja que les conseqüències de no dur-la a terme poden ser molt greus tant socialment com econòmicament. I segons el Sr. Mariano Marzo, aquesta ha d’integrar la política energètica a la política económica, mediambiental, de seguretat, d’I+D i d’assumptes exteriors. 1. Identitat de Kaya: CO2 neto antropogènic a l’atmòsfera = població mundial (Pi) x renta per càpita global (Yi/Pi) x intensitat energètica del món (Ei/Yi) x intensitat de carbó del mix energètic global (CO2i/Ei) – CO2 segrestats per mitjans naturals o induïts.

El passat dilluns 26 de març es va celebrar a l’Hotel Barcelona Center el Vespre amb el Sr. Juanjo Pérez, exgerent de l’Associació Nuclear d’Ascó-Vandellós. Amb ell vam parlar sobre el què va passar a Fukushima i les conseqüències de l’accident a la indústria de l’energia nuclear. Antropològicament, l’ésser humà és incapaç de percebre les radiacions nuclears, que a més tenen efectes negatius sobre les persones i les seves generacions futures. Per aquest motiu, des de fa anys que existeix un debat permanent sobre l’aposta per a l’energia nuclear. Per altra banda, la construcció de centrals nuclears és inconcebible sense avals del sector públic, fet que incrementa la rellevància del debat, ja que és la societat la que hauria de prendre les decisions estratègiques sobre l’aposta per a la nuclear. No obstant, el Sr. Juanjo Pérez va ressaltar la idea que cal una societat ben informada per poder a dur a terme aquestes decisions, ja que el coneixement és una via de progrés i convicència, i amb aquest objectiu es va desenvolupar la ponència-col•loqui. L’11 de març de 2011 va haver un tsunami devastador al Japó que va inundar la central nuclear de Fukushima i tots els seus mecanismes de salvaguarda, imprescindibles per pal•liar i evitar els efectes negatius de l’activitat radiològica residual de la fissió en cadena. En aquest sentit, dos errors van ser la causa de les devastadores conseqüències: per una banda, la cota de fundació de la central era molt baixa i per tant, els mecanismes de protecció radiològica no van funcionar degut a la inundació, i per l’altra, no hi havia un protocol de seguretat ben definit per arribar amb menys de 32 hores als reactors i refredar-los amb energia provinent de generadors per tal d’estabilitzar els subproductes de la fissió nuclear. A rel d’aquest fet, la reacció de la indústria nuclear ha estat proposar l’establiment de plans d’emergència més immediats i amb protocols de sistemes d’ajuda exterior i dur a terme dissenys ultraconservadors de centrals amb càlculs extrems d’accidents sísmics. Pel que fa a la Unió Europea, els diferents ens reguladors estan obligats a fer bencmarking per tal d’incrementar la seguretat en el disseny. La inversió en recerca sobre seguretat de fissió o bé en alternatives nuclears com la fusió hauria de ser més elevada i més exigida, va afirmar el Sr. Juanjo Pérez. A mig termini, es preveu un augment d’energia elèctrica molt elevada, a part d’un imminent canvi de paradigma pel que fa al preu de consum de l’energia elèctrica, més proper al cost de generació. En aquest sentit, l’energia nuclear pot ser una solució perquè permet disminuir la dependència energètica i reduir els costos de consum i comporta un benefici ambiental al no emetre diòxid de carboni, entre d’altres. Però cal plantejar un debat ben informat a la societat i cal apostar per incrementar la seguretat nuclear.

El passat dilluns 12 de març vam visitar el Centre de Barcelona de Telefònica d’I+D de la mà del Sr. Ramon Salabert, conseller executiu de Telefònica Catalunya. L’edifici, situat a un extrem del 22@ és la seu corporativa de Telefònica, com també el Centre d’I+D de Telefònica Catalunya, sent una secció territorial amb transferències competencials. Actualment compta amb 1.000 llocs de treball directes i 7.000 d’indirectes, aportant el 2% del PIB català. El 2002, a rel d’un conveni signat entre la Generalitat de Catalunya i Telefònica, es va inaugurar el Centre de Barcelona de Telefònica d’I+D amb l’objectiu de potenciar el desenvolupament de la Societat de la Informació i Comunicació a Catalunya, i de convertir-se en un referent de la innovació tecnològica d’aquesta comunitat autònoma, col•laborant amb universitats, institucions i empreses catalanes. L’edifici, de l’arquitecte Enric Massip, està dissenyat per cumplir amb dos objectius principals: la millora de la competitivitat i la sostenibilitat i el foment de la relació entre estudiants i empreses, aprofitant la seva ubicació. Per aquest motiu, d’una banda, s’ha introduït una nova cultura de treball, aprofitant les infraestructures internes de l’edifici, minimitzant l’ús del paper i dels despatxos, comportant un increment qualitatiu segons una enquesta feta als usuaris; i per l’altra, s’ha creat una àrea lliure d’accés amb cafeteria, zona wi-fi i el Centre d’Innovació Corporativa. Aquest últim és un espai didàctic on es mostren diferents aplicacions tecnològiques per a diferents àmbits de la vida quotidiana, oferint un major benestar a l’usuari. L’objectiu d’aquest espai és que Telefònica Catalunya esdevingui una empresa integradora de solucions TIC mitjançant la compra emocional i el tracte especialitzat i individualitzat. Acompanyats pel Sr. Ramon Salabert, vam recórrer tot l’edifici, des del Centre d’Innovació Corporativa, fins a la Sala del Consell a la planta 23, passant per l’Auditori, els Serveis Mèdics, la Planta de Negocis i el Centre d’I+D, observant incorporacions innovadores tant de tecnologia com d’organització de l’espai per obtenir el millor rendiment dels treballadors.

El passat dilluns 13 de febrer vam visitar el Centre de Recerca en Agrigenòmica (CRAG), centre d’excel•lència, inaugurat fa menys d’un any, que es dedica a la recerca capdavantera en les bases moleculars de caràcters genètics d’interès en plantes i animals de granja. Acompanyats pel director, el Dr. Pere Puigdomènech, vam recórrer tot l’edifici, entrant als hivernacles, laboratoris i espais de serveis comuns, a l’hora que ens presentava diferents projectes en els que hi treballaven i ens oferia quatre pinzellades de la gestió del centre. El CRAG és un consorci públic, amb entitat jurídica pròpia, amb grups de recerca provinents del CSIC (Consejo Superior de Investigaciones Científica), de l’IRTA (Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries), de la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) i de la UB (Universitat de Barcelona), amb l’objectiu “d’agrupar aquells recercadors d’una temàtica comuna per tal d’optimitzar recursos i assolir l’excel•lència”, afirma el Dr. Puigdonènech. A més, el CRAG està inclòs en un projecte Consolider finançat pel Ministerio Español de Ciencia e Innovación, té un contracte programa amb la Direcció General de Recerca de la Generalitat; i cal ressaltar que una part important del finançament prové de fons competitius. La temàtica del CRAG, l’estudi de la genómica i genètica de plantes i animals de granja, el configuren com un centre atípic, segons paraules del seu director. Però cal tenir en compte que l’agroalimentària és el 24% de la indústria catalana i espanyola a part de ser una de les causes principals del turisme, comportant un gran impacte econòmic. Amb aquesta responsabilitat, “la missió del CRAG és l’assoliment de l’excel•lència en recerca internacional i un compromís amb l’entorn, treballant amb el sector privat per transferir el coneixement i millorar la competitivitat”, afirma en Pere Puigdomènech. Informació complementària: Què en sabem de les plantes que mangem? de Pere Puigdomènech. Edicions Catarata

El passat dimarts 31 de gener vam visitar el Museu del Gas de la mà del director de la Fundació Gas Natural Fenosa, el Sr. Pere Fàbregas. Durant dues hores vam passejar per l’evolució dels sectors del gas i l’electricitat, per la història de l’empresa Gas Natural Fenosa i vam finalitzar amb un debat sobre les perspectives de futur en el sector energètic. Segons el Sr. Fàbregas, “el passat i el futur configuren la vida, el present no existeix, i per mirar endavant cal conèixer i entendre la història”. Aquesta podria ser la raó de ser del Museu del Gas. El museu està ubicat a l’edifici del s.XIX de la Plaça del Gas de Sabadell, antiga planta que fabricava electricitat a partir de gas. Actualment ha estat reformat per l’equip de l’arquitecte i museògraf Dani Freixes, que l’ha convertit en edifici eco-eficient, que permet recórrer la història del gas i l’electricitat a través de diferents espais il•lustrats amb planells, fotografies, objectes i jocs de llums, que condueixen a un últim espai de reflexió sobre el model energètic futur, amb la presentació de diverses fonts d’energia amb els corresponents avantatges i inconvenients. “El futur del sector energètic ha de construir-se sobre tres pilars bàsics: la garantia de subministrament, la competència i el mínim impacte sobre el medi ambient”, va afirmar el Sr. Pere Fàbregas, “però també s’ha d’informar objectivament, sense crear judicis de valor i, sobretot, de manera intel•ligent i eficient”.

El passat dijous 26 de gener de 2012 a l’Hotel Alimara, el Cercle per al Coneixement va celebrar la segona edició de la Nit del Cercle, on es va atorgar el Premi Nit del Cercle 2012 a l’empresa Ames, S.A., com a reconeixement de l’impuls a la innovació, la internacionalització i l’aplicació del coneixement a través de l’activitat industrial. Ames, S.A. és una empresa familiar fundada el 1951 amb tecnologia pròpia i que ha anat evolucionant fins a convertir-se actualment en líder mundial en fabricació de components sinteritzats. Compta amb un equip de 740 treballadors, té plantes de producció, distribució i representació a Espanya, Estats Units, Mèxic, Suïssa, Japó, Itàlia, Suècia, Alemanya, França, Holanda, Brasil. El 86% de les seves vendes es produeixen fora d’Espanya i dedica un 4% de la seva facturació en inversió en I+D+i, alhora que compta amb una col•laboració estreta amb Universitats i Centres de Recerca i disposa d’una forta estructura de formació contínua interna. Ames, S.A., Simon, S.A. i Mier Comunicaciones, S.A. van ser les tres empreses finalistes, complint amb escreix els criteris de selecció del Premi Nit del Cercle: innovació, internacionalització i responsabilitat social corporativa. El Sr. Joan Majó, president del Cercle, va agraïr l’esforç de les tres empreses finalistes a l’hora d’empènyer l’economia catalana a través de la generació de valor mitjançant la innovació i l’exportació, i va manifestar que el Premi Nit del Cercle vol ser un crit d’esperança de la potencialitat del nostre país. El Sr. Miquel Roca, encarregat de lliurar el Premi, va manifestar la necessitat de recuperar cert valors, com l’eforç i la tenacitat, per tal de sortir de la crisi. En aquest sentit, va ressaltar la importància del Premi Nit del Cercle, com a element generador d’opinió i que promou la reflexió, tan necessària en aquests moments.