Autor: Antoni Garrell Guiu

  • |

    17 de Mayo, dia Internet: Celebración o accion?

    17 de Mayo, dia Internet: Celebración o accion?

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    14-05-2006

    El dia 17 de maig es celebra el dia d’Internet, de les Telecomunicacions i de la Sociedad de la Informació; una celebració d’abast planetari i que reafirma novament la globalitat del fenomen i la importància cabdal que té, no sols en l’àmbit econòmic i científic, sinó també en les relacions socials i el hàbits de…

    Publicat a www.e-noticies.com el 15 de maig de 2005 El dia 17 de maig es celebra el dia d’Internet, de les Telecomunicacions i de la Sociedad de la Informació; una celebració d’abast planetari i que reafirma novament la globalitat del fenomen i la importància cabdal que té, no sols en l’àmbit econòmic i científic, sinó també en les relacions socials i el hàbits de molts joves, i menys joves, que dia a dia construeixen xarxes informals de relació creant una nova cultura i abstraient-se, amb massa freqüència, de la realitat propera, tot refugiant-se en la distància, la virtualitat i l’anonimat del ciberespai. Lluny queda la primera meitat de la dècada dels 80 on Internet cridava sols l’interès de la comunitat acadèmica com un element de comunicació i via d’accés a la informació remota, i gairebé s’ha oblidat que sols fa 14 anys que s’inicià el WWW (World Wide Web) com a medi de comunicació adreçat al públic en general, o que fou al maig del 1993 quant es registra el primer web espanyol, per iniciativa de la Universitat Jaume I de Castelló, seguit, al setembre, per la Universitat de Cantàbria. Caldria esperar 2 anys més perquè Internet irrompis amb força a Catalunya primer i a la resta d’España desprès. Fou al 1995 quan el diari Avui presenta la seva edició electrònica, seguit ràpidament per El Periódico de Catalunya i La Vanguardia; TV3 esdevingué al juny la primera televisió de l’Estat que posa les seves informació a la xarxa. Si la premsa afrontà el repte de Internet, la banca també inicià el camí de la ma de Banesto inaugurant la seva Web al maig del mateix any, i el món de les finances mitjançant la Borsa de Madrid i la de Barcelona esdevenien les primeres d’Europa en connectar-se a Internet. Espanya tenia llavors 50.000 usuaris d’Internet, 10 anys desprès, l’últim semestre de 2005, el nombre de persones que es connectaren a Internet assolí 15,5 milions, el 42,1% de la població espanyola, una xifra encara mes significativa si es considera que el 93% accedeix a la xarxa diària o setmanalment, una xifra que representà un increment de 2 milions respecte l’any anterior. La celebració del dia mundial d’Internet arriba amb la població de l’Estat que ha assumit i interioritzat plenament el fenomen i la seva cultura, en especial els joves entre 15 i 34 anys, utilitzant la tecnologia Wi-fi, els serveis de missatges instantanis, la transferia d’arxius, la veu i la imatge sota IP, …, a casa (un 36,0 % de les llars espanyoles estaven connectades a Internet a finals del 2005 –valor mig de la Unió el 53%-),i al treball ( el 33% dels treballadors tenen connectat el seu ordinador a Internet, dedicant a navegar per la xarxa mes de mitja hora daria –si be accedeixen mes de la meitat del temps a pàgines web sense relació amb el seu treball-) Si bé aquest dades són positives, i cal enquadrar-les en el fet de que Catalunya i Espanya foren pioners en introduir-se amb celeritat en el mon d’Internet, no es pot oblidar que al 2006 són llunyanes a la dels països capdavanters de la Unió, i que algunes dades es situen per sota de la mitjana , un fet arrelat al 2001 on ja es posa en evidencia un clar endarreriment tecnològic respecte a la resta de la Unió. Per aquest motiu es llança llavors el Plan Info XXI, un pla que no aportà els resultats esperats i que les posteriors iniciatives tampoc acaben d’aconseguir el canvi de tendència, quant a extreure valor i competitivitat a les TIC i al coneixement de les persones, la nostra posició en el Global Information Technology Report 2005-2006 ho certifica. La celebració del dia mundial d’Internet, tot considerant la penetració i acceptació per part de la població, hauria d’ésser un motiu de reflexió per emprendre iniciatives capaces de trencar la tendència d’allunyar-nos de l’objectiu, d’extreure el màxim partit de la tecnologia, per avançar en productivitat i competitivitat, també per endegar iniciatives locals que ens apropin a les xifres d’inversió en TIC properes als Estat Units, que hi dedica 200€ per persona i any, mentre que a la UE sols arribem a 71€, i també per comprendre que sols incorporant a les empreses el talen dels joves preparats i capaços el futur és possible. Un dia de celebració o un dia d’acció?, per a mí, i per els associats del Cercle per el coneixement, www.cperc.net, creiem que d’acció, especialment a Catalunya on cal passar del debat i la planificació a l’execució, entenent a la vegada que el desenvolupament tecnològic i la societat del coneixement són prioritats. Hom voldria entendre que el traspàs a Presidència de la Secretaria de Telecomunicacions i la Societat de la Informació no és un accident i que vol evidenciar aquest fet. Encara que sigui tard i la legislatura finalitza és una línia a seguir en el futur. Un futur que cal accelerar amb el talent, la preparació i l’empenta dels joves, saben que els altres ni es paren, ni esperen Antoni Garrell i Guiu Maig 2006.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    El precio del petroleo y la Energia nuclear

    El precio del petroleo y la Energia nuclear

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    23-04-2006

    Articulo en Catalán. La versión completa del artículo en castellano se encuentra en el recuadro información relacionada una vez accedido al ‘articulo completo’ El veinteavo aniversario de Chernobil coincide con el petróleo en máximos históricos, el barril casi en los 75 dólares. La demanda energética crece, las energías renovables no son suficientes a las necesidades…

    El 26 d’abril es compleix el vintè aniversari del desastre de Chernobil, un gran accident fruit de la incapacitat de directius emparats en estructures organitzatives mancades de transparència, i també per sistemes faltats de manteniment i sotmeses a corrupteles. Una catàstrofe inoblidable que causà milers de morts, afectant sèriament la salut de la població de les àrees properes, i potencià el rebuig a l’energia nuclear, especialment a Europa, oblidant la dependència energètica del progrés i els importants trastorns mediambientals que produeix l’ús intensiu dels combustibles fòssils. L’aniversari de l’accident del 1986 a Chernobil arriba en un moment on el preu del barril de petroli assoleix records històrics fregant els 75 dòlars, avançant per un camí, que sembla infrenable, cap els 100 dòlars per barril, en un mercat obligat a traslladar el increment, sense demores, al consumidor final com ha quedat evidenciat en els recàrrecs per combustible aplicats per les companyies àrees aquesta mateixa setmana. De fet, ja fa dos mesos, en una reunió amb responsables d’estudis de multinacionals en les que van assistir associats del Cercle per el Coneixement, ja es dibuixava escenaris a 5 anys amb el barril a 100 dòlars fonamentats, entre altres, per l’important increment de la demanda energètica mundial, sobre tot la procedent de les noves economies industrials encapçalades per Xina i India; una insuficient capacitat d’extracció i refinament del petroli; la necessitat de plans per el desenvolupament de la població del tercer món; i el increment constant del consum elèctric amb percentatges superiors al creixement industrial. Una xifra que podia superar-se de no minvar la inestabilitat i els conflictes en països com Nigèria, primer productor africà, o Iran, quart productor mundial amb 4 milions de barrils diaris. De fet, la tensió a Iran creix, el president Mahmud Ahmadineyad defugint de les prensions internacionals incrementa els plans d’enriquiment d’urani, i segueix amb els seus atacs a Israel negant les evidencies històriques. L’Energia és, al igual que les infraestructures, la formació, la recerca i la seva conversió en PIB, i la globalització econòmica, un dels elements cabdals tant per possibilitar la societat i l’economia del Coneixement, com per el desplegament industrial i el progrés social del països en vies de desenvolupament. Es en l’anterior context, on el problema del consum energètic i la seva producció hauria d’esser abordat assumint que de no fer-ho les tensions i les problemàtiques derivades aniran a més. Europa, al igual que altres economies, no pot defugir d’afrontar la problemàtica sense depreciar cap font enèrgica, considerant els indesitjables impactes mediambientals que l’ús intensiu del petroli com a font energètica està produint Conseqüentment el debat energètic hauria d’esser assumit amb força per accelerar la presa de decisions que han de passar forçosament per la diversificació de les fonts, i la utilització de les energies renovables com part fonamental del sistema energètic. Tant les netes (solar, eòlica, geotèrmica, mareomotriu), com les derivades de la biomassa utilitzades directament o convertida en biodiesel o biogas. Un sintema que requereix actuar en una doble línia: disminuir la dependència externa, i incrementar la interconnexió elèctrica del països, efectuant-ho reduint la petrodependència, i a la vegada complint els criteris establerts en el marc de Kioto. Un sistema energètic que, garantint la demanda d’energia, freni el deteriorament sistemàtic del planeta. És en aquest context on l’energia nuclear no pot esser oblidada, ni molt menys desestimada. En aquest línia, cal analitzar acuradament Japó, un país amb una clara consciencia antinuclear, conseqüència dels bombardejos de Hiroshima i Nagasaki del 1945, que no ha impedit que, arrel de la primera crisi energètica, apostes per possibilitar el desenvolupament de la seva industria i garantir l’abastiment dels ciutadans amb energia nuclear. Una energia econòmica, per sota de 1,5 cèntims per KWh, i ecològica. Japó avui disposa de 52 centrals tèrmiques d’urani, una d’elles, Fukushima Daiichi-Dain, a tan sols 250 km de Tokio. Japó va assumir la perillositat terminal de les centrals nuclears, però també que, l’error humà i tècnic pot ésser desterrat amb el compliment estricte dels protocols de seguretat més exigents. Europa i el món sencer hauria d’assumir que en l’escenari actual el preu de l’energia seguirà creixent, no pot ser d’altra manera, per l’important demanda de les economies en procés d’industrialització i la concentració de les reserves d’hidrocarburs en àrees d’inestabilitat geoestratègica Per tant, sense oblidar la recerca en noves fons energètiques i en els processos d’obtenció d’energies renovables, cal obrir el debat en quant a la construcció de noves centrals nuclears. Un debat rigorós ‘amb paràmetres diferents amb els que es va fer a Espanya al 82’ utilitzant paraules del Comissari Europeu d’Assumptes Econòmics i Monetaris, un clar opositor a l’energia nuclear en aquells anys. La Comissió Europea ja treballa en l’elaboració de propostes en el marc dels acords de la tardor en Hampton Court, saben que no hi ha unitat de criteri en els 25, ja que mentre alguns d’ells desenvolupen plans per la seva eliminació altres, com França, la consideren una peça cabdal del sistema. La divergència dels països i el fet de que sols el 12% dels ciutadans estiguin a favor són elements a considerar, uns elements que no poden amagar la realitat del paper clau de l’energia en la societat actual, i dificultar la presa de decisions, ja que les sensibilitats politiques i les confrontacions asociades no podem frenar ni el desenvopulament de la societat, ni impedir que es redueixi el procés de destrucció sistemàtic del planeta. El debat energètic es requerit, la recerca en noves fons també, l’eficiència en l’ús del recursos existent bàsica, al igual que l’estalvi i la racionalització de les seves aplicacions. Però mes enllà de tot, la l’energia és la pedra angular del progrés i l’evolució i com a tal requereix no de debats estèrils sinó de solucions reals, i en aquestes solucions les energies renovables i l’energia nuclear en son, avui per avui, imprescindibles. Cal dons coratge i visió de futur per abordar-los, i efectuar-ho evitant que la incompetència i l’error humà ens porti al desastre. Avui això es possible. Antoni Garrell i Guiu 22 d’abril de 2006.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Entrevista a Antoni Garrell

    Entrevista a Antoni Garrell

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    11-04-2006

    Entrevista realizada por Jordi Duch a Antoni Garrell, publicada en el periódico semanal Dossier Económico de Cataluña el día 8 de abril de 2006. «El Cercle per al Coneixement, un espacio de reflexión y debate sobre la nueva economía global basada en el conocimiento, apuesta por un nuevo modelo de innovación tecnológica basado en la…

    Catalunya encapçala l’esforç econòmic espanyol en R+D empresarial a l’Estat espanyol, però es considera que l’empresa catalana cau en el parany de fer-lo en solitari, és a dir, li manca esperit de col·laboració (no només dins del propi teixit industrial, fet que es podria entendre per allò de “no donar pistes a la competència”, sinó també quedant-se al marge de les universitats). Quina recomanació li faria? Pretendre que hi hagi acords entre empreses per desenvolupar el trinomi R+D+i sense que paral·lelament vagi acompanyat de polítiques més àmplies és pràcticament impossible. El “parany de la solitud” en el que poden caure les empreses catalanes no pot ser analitzat només en funció de les seves actuacions en R+D+i, sinó que s’ha d’avaluar tenint en compte tot l’esperit empresarial català, cosa que implica una cultura i uns valors determinats. —I per superar la manca de col·laboració amb les universitats. Què li diria? Sobre això, cal que ens plantejem si els mecanismes d’interrelació existents són els adequats, si la cultura que tenyeix les empreses catalanes i les universitats és sinèrgica o complementària, i si els terminis i prioritats són els mateixos. La qüestió radica sobretot en trobar un llenguatge comú per empresa i universitat: sabent que la recerca requereix temps, constància i paciència, i que l’empresa té uns terminis indefugibles, s’haurà de tractar de compatibilitzar les diferents necessitats per tal d’assolir uns objectius comuns. —Què cal fer exactament per impulsar la indústria a cooperar en R+D+i? N’hi prou amb que s’adoni dels beneficis derivats de l’estalvi de recursos i de l’accés a nivells superiors de coneixement? El que està clar és que sense un canvi cultural enfocat a posar el talent al bell mig de l’activitat productiva, es fa molt difícil aconseguir els nivells desitjables de cooperació entre empreses i amb els centres de recerca. Tingui en compte que cooperar en R+D+i no sols vols dir estalviar en recursos i arribar a nivells superiors de coneixement, sinó que també significa assumir que amb la concurrència de coneixements i disciplines heterogènees és possible assolir guanys significatius. —Com influiria aquest canvi cultural en el model actual d’innovació tecnològica? Portaria a parlar d’innovació “en majúscules”. Això vol dir, entendre-la com un procés que, combinant l’avenç científic, els mitjans tecnològics adients i el disseny, és capaç de desenvolupar, produir i distribuir productes d’alt valor afegit. Es tracta per tant d’una innovació que sorgeix del treball conjunt de científics, tecnòlegs i creatius, i impregna tota l’organització. És obvi que per assolir-ho cal disposar de la tecnologia més eficient i dominar les capacitats que els avenços científics posen a les nostres mans. Perquè això sigui factible, les empreses, com a proveïdores de capacitats productives hauran d’assumir el risc de col·laborar amb els centres de recerca i universitats, en tant que proveïdors de talent. —Quina expectativa d’èxit real creu que ofereix aquest nou model? L’èxit depèn de diferents factors: la cultura empresarial, les actituds, el compromís conjunt, la capacitat de treballar en equip, un nou model d’innovació basat en el treball heterogeni, la cooperació intersectorial i interempresarial, la complicitat entre universitat i empresa. És a dir, l’èxit del conjunt de polítiques enfocades a convertir la R+D+i en progrés social només es farà efectiu com a projecte de “país”. Per tant, la R+D+i no té sentit si no es contempla dins d’un pla integral.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    El futuro sólo es posible con los jóvenes

    El futuro sólo es posible con los jóvenes

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    06-04-2006

    Articulo en Catalán. La versión completa del artículo en castellano se encuentra en el recuadro información relacionada una vez accedido al ‘articulo completo’ Reflexión sobre la necesidad de tener presentes los jóvenes a la hora de planificar el futuro, asumiendo que necesitan escenarios para desarrollarlo y convertirse en protagonistas y actores del mismo.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    España pierde eficiencia en el uso de las T.I.C.

    España pierde eficiencia en el uso de las T.I.C.

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    05-04-2006

    Reflexión sobre el posicionamiento de España en el ranking del Forum Económico Mundial en cuanto al uso de las tecnologías de la información y la comunicación. Análisis de los Estados Unidos, paradigma de estado que ha sabido aplicar el uso de las TIC de forma eficiente, y propuestas del Cercle para que España salga de…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Identidad Local v/s Identidad Global en el arte, diseño y arquitectura Conferencia inauguración Facultad de Arte, Diseño y Arquitectura. UNIACC

    Identidad Local v/s Identidad Global en el arte, diseño y arquitectura Conferencia inauguración Facultad de Arte, Diseño y Arquitectura. UNIACC

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    30-03-2006

    Identidad Local v/s Identidad Global en el arte, diseño y arquitectura Conferencia inauguración Facultad de Arte, Diseño y Arquitectura. UNIACC Profesor. Antoni Garrell i Guiu Director General de la Escuela Superior de Diseño ESDi de Barcelona ESDi Presidente del Cercle per el Coneixement Santiago – Chile, 30 de marzo de 2006

    (Anotaciones de la intervención) La conferencia propuesta por Vice decano de la Facultad profesor Ivan Kliwadenko, es extremadamente sugerente ya que uno de los grandes desafiaos actuales de la humanidad es precisamente abordar con decisión esa dualidad “global – local”, una dualidad que parece excluyente ya que puede ser interpretada como “uniformidad – diversidad”. Debo decirles en primer lugar que a lo largo de mi intervención no voy a darles las respuestas que quizás ustedes esperan, en todo caso lo que si me propongo es contextualizar el dilema y colocar para su reflexión y debate posterior los aspectos que lo contextualizan y aquellos otros que su repuesta determinan el posicionamiento de cada uno de nosotros en esa dualidad que no es, o debería ser, excluyente. Al hablar de local/global, jamás debería hacerse desde una perspectiva sectorial sin contextualizarlo previamente en sus aspectos generales que la encuadran o circunscriben, estos aspectos, sin poder extenderme en cada uno de ellos, y que circunscribe la dualidad local/global son los siguiente: . 1. Los requisitos de productividad en los procesos de generación de valor y su distribución, total o parcial, a lo largo del planeta gracias a la globalización que obliga a la estandarización 2. Competitividad que obliga afrontar los procesos de localización i deslocalización de empresas i recursos. 3. Inmigración que se produce en el contexto norte-sur, con el consecuente mestizaje y los desajustes en los equilibrios y prestaciones sociales 4. Confrontación v/s diálogo: que exige la creación de estructuras supranacionales que requieren cesiones de competencias y tomas de decisiones que afectan a n tanto a nivel global como local. 5. Rivalidad este-oeste: equilibrio norte-sur, que exigen políticas y estrategias a corto y largo plazo. 6. Rotura radical del binomio Espacio-tiempo (espacio global, escala planetaria, tiempo local), que comporta la redefinición prioridades 7. Asimetría de problemas que conduce al establecimiento de prioridades divergentes 8. Transparencia informativa en un contexto de desequilibrio social. 9. Del despilfarro de ciertos colectivos a la lucha diaria por la supervivencia de muchos otros, que requiere, mas allá de la caridad, afrontar la distribución de la riqueza y las bases de genracion de la misma en un contexto planetario. 10. Imperio de la razón caracterizado por el razonamiento lógico, base de la tecnología, y predominio de los sentimientos en mundo de emociones. Estos son los 10 conceptos prioritarios, que a mi entender, que deben ser considerados ya que en ellos se encuadra la dicotomía Local – Global y que se resumen en: Uniformización cultural o potenciar la identidad en la diversidad. Es ahí, en donde se debe definir y moldear el papel de los creativos llámense diseñadores / artistas / arquitectos., para responder y tomar la decisión de ser Locomotora del tren del progreso, o Vagón del mismo dejándose conducir, o quizás (lo que es aun peor) quedarse en el anden, Una cuestión que solo debería admitir la primera opción, aunque con demasiado frecuencia no sea asi y se opte por la segunda o por el esperar y ver. Una decisión que debe encuadrarse en la realidad, las potencialidades propias y de los equipos y los valores que rigen nuestras actuaciones, permítanme que lea un fragmento de mi intervención en un foro empresarial sobre internacionalización que tuvo lugar recientemente en Barcelona, quisiera que la consideren en su ‘proyecto’ personal: “ …… La ausencia de valores, de misión, de proyecto nos hace vulnerables a los fundamentalismos (a menudo de carácter religioso), y al consumo irracional (base del crecimiento económico), que impide el desarrollo sostenible, y equilibrado del planeta. Actuamos con demasiada frecuencia no como gestores sabios en la construcción del futuro, sino como actores secundarios de una sucesión de hechos incontrolables que requieren ser auto-interpretados para la autocomplacencia, transformando la realidad en otra fruto de nuestra mente, o nuestra imaginación, o nuestra negación de la realidad, de tal forma que se certifican las palabras de Kant: “existe un mundo que experimentamos y algo mas detrás de él, aquello que la relación con el mundo, tal como lo percibimos, es una construcción de nuestra mente” …… Quisiera por tanto trasmitirles llegado a este punto que solo se puede y deben tomarse las decisiones aceptando la cruda y objetiva realidad desde los proyectos e identidades personales, Contextualizado en el sentido amplio el dilema global/local , cabria bordar e identificar respuestas y afectaciones al dilema especifico “identidad global/local en arte, diseño y arquitectura, y quisiera hacerlo des de la aceptación de que el progreso se construye solo con la heterogeneidad simbiótica ciencia / tecnología / diseño, en un globalizado, hipercomunicado, megadesequilibrado La respuesta no es simple y debe encuadrarse en un escenario que exige definición y presicion, no me lo pidan, en todo cosa vislumbramos juntos respuestas asumiendo la poliédrica realidad de la sociedad contemporánea y en el seno de la sociedad y la economía del conocimiento . Debemos por tanto analizar y tomar en consideración algunos aspectos: Diseño (como compendio de arte, diseño y arquitectura) como catalizador de progreso. Diseño como elemento de tolerancia e interrogación Diseño como factor de sostenibilidad Diseño como instrumento de no exclusión formacional, cultural o generacional Diseño ‘faraonico’ (megaconstrucciones) o diseño socioeconómico (sostenible i respetuoso) Diseño como finalidad o como instrumento Diseño cooperativo para evidenciar o imponer Sea igual sea su posición en estas cuestiones, alguien se posicionará y tomará decisiones, de ellas la balanza local-global se inclinara hacia un lado u otro. Mantenerla en el justo puesto es un trabajo de todos y especialmente de aquellos que con una fuerte capacidad de observación, análisis y síntesis tienen la capacidad creativa a su alcance, y ahí están ustedes. No renuncien a su responsabilidad. No pretendan responder la cuestión global/local, no lo hagan, constrúyanla día a día desde la reflexión el posicionamiento, el trabajo conscientes de que potenciar al identidad local no excluye de la identidad supranacional o colectiva, y háganlo convencidos que para muchos “querer es poder”.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    La actitud de los profesionales del antiguo Grupo Auna: Un ejemplo de esfuerzo y preparación

    La actitud de los profesionales del antiguo Grupo Auna: Un ejemplo de esfuerzo y preparación

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    29-03-2006

    Reflexión sobre la adquisición de Auna Telecomunicaciones por parte de ONO, el cambio de sede a Madrid y el consiguiente despido de 800 trabajadores, la mayoría de ellos ingenieros de telecomunicaciones o informáticos.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Productividad la clace para la competitividad

    Productividad la clace para la competitividad

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    24-03-2006

    Articulo en Catalán. La versión completa del artículo en castellano se encuentra en el recuadro información relacionada una vez accedido al ‘articulo completo’ Reflexión sobre el impacto del proceso de globalización en una economía como la catalana, que presenta unos ratios malos de productividad y competividad y un nivel bajo de internacionalización. Propuestas de actuaciones…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    `Pragmatismo` o `el todo o nada`: una dicotomía para el nuevo Estatuto de Cataluña

    `Pragmatismo` o `el todo o nada`: una dicotomía para el nuevo Estatuto de Cataluña

    Hora
    Tipo de publicación

    Posicionamientos

    Hora
    Data

    09-03-2006

    Habiendo finalizado en el Congreso de los Diputados en Madrid los trabajos para la ponencia sobre el nuevo Estatuto de Cataluña, la tramitación parlamentaria inicia su recta final. Se abre un proceso en el que conviene trabajar para poder sumar Esquerra al proyecto, asumiendo a la vez que ahora es el momento de la apuesta…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Ciencia y empresa: un binomia que debería funcionar simbióticamente

    Ciencia y empresa: un binomia que debería funcionar simbióticamente

    Hora
    Tipo de publicación

    Artículos

    Hora
    Data

    27-02-2006

    Articulo en Catalán. La versión completa del artículo en castellano se encuentra en el recuadro información relacionada una vez accedido al ‘articulo completo’ Reflexión sobre la importancia del trabajo conjunto entre empresas, universidades y centros de investigación en la potenciación de I+D+i, haciendo especial énfasis en que la empresa alcance una cultura y conciencia científica…

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos