Es pot canviar la universitat?

Quan ens plantegem la necessitat d’un canvi pel que fa referència a la Universitat, és perquè estem fortament convençuts que aquesta ha d’esdevenir una peça clau per la societat del coneixement. El canvi que cerquem ha de permetre situar la Universitat com una palanca de l’economia del coneixement, com el ressort principal de competitivitat i de projecció cultural d’una societat. L’inventari de respostes que resoldrien la qüestió plantejada és el següent: 1. Sí (des de dins però sentint la pressió d’una societat més compromesa amb la Universitat). 2. Sí (amb lideratge, molt lideratge, un bon sistema de lideratge i amb il•lusió). 3. Sí (amb visió, estratègia clara i competències d’innovació). 4. Sí (teixint coalicions internes que superin una certa tendència natural al bloqueig corporatiu). 5. Sí (amb comunicació a més de lideratge). 6. Sí (amb una gran competència directiva, amb talent en la direcció gerencial). 7. No (sense risc, sense tocar interessos personals o de grup a vegades molt arrelats). 8. No (sense gestionar una àrdua resistència al canvi, que desgasta i s’eriça fàcilment). 9. No (perdent-nos en la burocràcia administrativa davant qualsevol iniciativa nova). 10. No (amb un tempo de presa de decisions propi de principis del segle XX). 11. No (sense capacitat d’enfrontar-se a la demagògia estamental o a l’animadversió a qualsevol cosa que respiri presència de l’empresa). 12. No (instal•lats en el victimisme, sense voluntat emprenedora, pensant que tot depèn de les lleis, dels reglaments que fan els altres o tan sols del pressupost que arriba de les administracions públiques).