Del Cidem a Sodena. La primera setmana d’octubre es va fer públic que l’empresa amb seu a Barcelona Smart Medical, matriu d’un grup d’empreses especialitzades en l’aprovisionament de productes mèdics i amb activitat de R+D, emigrarà a Navarra. La decisió s’arrela en les necessitats de finançament i recolzament, unes necessitats que no trobaren resposta a Catalunya i sí a Navarra, una regió europea amb una clara voluntat de fomentar i facilitar el desenvolupament empresarial i la competitivitat en el context dels reptes de la U.E. i els nous paradigmes de l’economia del Coneixement. La tasca s’articula a traves de l’empresa Sodena, creada pel govern navarrès al 1984, que ultrapassant les subvencions participa en projectes empresarials, propis o aquells atrets cap el seu territori, emprant com instrument el capital risc; el que comporta assumir el repte d’esdevenir soci actiu que, addicionalment a aportar fiançament, s’involucra en la presa de decisions i ajuda a fer créixer l’empresa i crear valor. Es precisament la ma de Sodena la qui ha assumit el compromís d’involucrar-se en Smart Medical i d’aquest manera portar al seu territori una empresa capdavantera en un sector amb molt potencial de futur. Que Navarra fa temps que va interioritzar els paradigmes i desafiaments de les societats prosperes és un fet ineludible. Les dades dels indicadors europeus ho evidencien. Sols cal observar les darreres dades del ranking elaborat pel Institut d’estadística de la Unió Europea que mesura el nivell de desenvolupament i benestar de les 254 regions europees; en aquest ranking, que encapçala Londres, Navarra es situa en la posició 41, una evident millora respecte al 1995 que es situava en la posició 75. Una posició que a nivell de l’Estat sols és superada per Madrid que ocupa el lloc 30. Sense oblidar el model de finançament i la disponibilitat de recursos de la comunitat foral, cal plantejar la ‘cultura de risc’ i els instruments per potenciar ‘el desenvolupament empresarial i la competitivitat’ que es dota cada nacionalitat per afrontar els desafiaments i les problemàtiques. En aquest aspecte cal recordar que Catalunya constituí el CIDEM , un organisme que desenvolupà una encertada tasca en el procés d’incorporació de les TIC a l’empresa, tot esperonant i potenciant la innovació tecnològica. Desenvolupava la seva tasca en un país obert que afrontava les oportunitats de l’entrada a la UE i la internacionalització, amb una forta cultura empresarial i emprenedora i una potent industria. Un Instrument, el Cidem, que poc a poc ha disminuït la seva eficàcia en opinió de molts dels qui s’apropen a ell, i que requereix de seriosos ajustos per poder afrontar el reptes de l’economia del coneixement, que exigeix d’una més gran coordinació i eficiència entre les polítiques: d’R+D+i, d’internacionalització, de finançament empresarial, d’acompanyament en el procés de globalització, d’atracció i arrelament de talent, i de potenciació de nous sectors. Certament la cultura del risc i l’esperit emprenedor de la societat catalana ha disminuït, i si bé Catalunya ha assolit el repte de la internacionalització, i gaudeix de taxes molt importants de creixement econòmic i d’atracció internacional, no podem obviar que ha perdut centres de decisió, empreses referents i iniciativa empresarial. El model industrial requereix d’importants ajustos i recolzaments, i seu sistema productiu hauria d’ajustar-se als nous reptes de l’economia del coneixement. Sense descuidar les bases actuals de generació de valor, cal afrontar el recolzament decidit dels nous sectors amb gran potencial de futur, tot abordant els problemes reals dels emprenedors, que no són altres que els del finançament i la gestió de l’empresa especialment en aquelles àrees que no els són pròpies al promotor de l’iniciativa. La marxa de Smart Medical a Navarra no hauria de passar desapercebuda, afecta a pocs llocs de treball directes, però en la societat del coneixement la generació de valor futur es centra més en el talent i els sabers que incorpora que en la quantitat dels llocs de treball. Cal analitzar les causes reals de la marxa tot acceptant que la responsabilitat de crear empresa és de cadascun de nosaltres, no pas de l’Administració, i que assumir risc en la incertesa és una decisió individual emparada en la cultura i el tarannà de tot col•lectiu, encara que cal exigir que les administracions potencien el territori amb instruments i politiques escaients, aquelles que permeten generar la riquesa per possibilitar l’estat del benestar. En aquesta línia, i a les portes d’una nova legislatura, és un bon moment per revisar els programes electorals per detectar les prioritats de cada formació política i exigir alhora instruments per fer possible que Catalunya escali posicions en el si de les regions europees, ja que sols d’aquesta manera la nostra capacitat d’incidència esdevindrà real i la qualitat de vida no un somni passatger. Antoni Garrell i Guiu. www.cperc.net President Cercle per al Coneixement octubre de 2006 Article publicat a e-noticies.