Xavier Trias començà la seva ponència amb una crida a la necessitat de competir, a la vegada que cooperar, entre la mancomunitat de municipis que conformen l’àrea metropolitana de Barcelona. La ciutat comptal, d’espai delimitat i definit per les ciutats que la rodejen, inevitablement representa un model urbanístic diferent al de Madrid. Barcelona disposa de mar, montanya i dos rius, accidents geogràfics que dificulten la qüestió de la movilitat. Millorar-la per això, no ha de consistir en fer la vida impossible als cotxes, sinó prestar els serveis necessaris per a que l’ús del cotxe dins la ciutat no sigui imprescindible. La creació de l’àrea verda no pot anar acompanyada d’una manca d’impuls de millorar el transport de rodalies. En el cas de Barcelona, el problema de la movilitat és sobretot extern, englobant tota l’àrea metropolitana; en aquest sentit és important el quart cinturó, ja que la B30 no pot donar abast a tot el tràfic de cotxes diari que vol entrar a Barcelona. Referent als transports, Xavier Trias distingí tres temes bàsics a tractar: una millora de les comunicacions de rodalies, la línea 9 del metro en el seu recoregut sencer, que d’aquesta forma connectaria barris de la ciutat que tenen una gran demanda de transport públic, amb la zona industrial i el Prat, i l’adequació de l’horari del transport públic a l’ús real que es fa de la ciutat. Referent a la formació, X. Trias admet que és cert que s’ha de fer molta més formació professional, així com dotar-la de qualitat a la vegada que se l’acompanya d’un suport explícit i potent a les universitats. A Barcelona, una reforma de les universitats també hauria d’implicar una aposta clara per terrenys estratègics, on construir centres de recerca que estiguin ben comunicats i facilitar-ne així la transferència de coneixement. S’han d’enforitr els clústers de futur que té Barcelona: per una banda les escoles de negoci, com IESE o ESADE, i per l’altra, el consorci de la Zona Franca, del qual és inadmissible que la gestió segueixi venint dirigida per Madrid. Com seguim creixent a través de la construcció i el turisme, la mà d’obra demandada és no qualificada, per la qual cosa el gap entre salaris cada cop és major. Juntament amb el progressiu envelliment de la població, els ciutadans barcelonins cada cop acusen més la pèrdua de qualitat de vida i la pujada dels preus de l’habitatge. El resultat és que les persones se’n van a viure fora de Barcelona a municipis com Rubí, Cerdanyola o Mataró, on els ajuntaments tenen més ajuts, proveeixen de més serveis i doten de cada cop més equipaments les ciutats. Si a Barcelona també apostéssim fort pels serveis personals prestats per l’Ajuntament, aquests podrien ser una eina important pel desenvolupament de noves tecnologies. El nostre sistema social està pràcticament universalitzat, i gaudeix d’un tamany suficient com per aplicar-hi les noves tecnologies i fer-ho de forma exitosa. En el posterior debat amb els associats, en el que participaren la Roser Ràfols, l’Agustí Argelich, l’Enric Canela, en Rodolfo Fernández, el Pere Monràs, Jordi Capelleras, Ramon Palacio, Santiago Sardà, Juan José Pérez i Salvador Estapé, es tractaren molts temes que afecten la ciutat. Es parlà de la manca d’infraestructures tecnològiques, del problema de les telecomunicacions i Telefònica, de la poca implementació de la fibra òptica, del percentatge baix d’investigadors que segueix trobant-se majoritàriament a les universitats, de la llei de finançament de les hisendes locals i la incapacitat pressupostària per invertir si no es reforma, de les possibilitats de promoure iniciatives privades per part de l’Ajuntament, de la necessitat d’innovar en el model de governança i lideratge, dels efectes de les deduccions fiscals i els impostos, la falta d’engrescament polític en el futur de la ciutat, el paper de la societat civil i la transformació d’una Barcelona com a ciutat d’atracció en una ciutat de retenció. Xavier Trias contestà a les preguntes suscitades, fent especial menció a la necessitat de trascendir l’endogàmia present a les universitats, potenciant el sorgiment de plantejaments innovadors, així com per altra banda, incitar a les empreses a apropar-se a les universitats en comptes de montar el seu propi departament de recerca. Per l’experiència que hem tingut a Barcelona, les universitats han canviat la ciutat, i no només a nivell urbanístic, com són la zona del Raval o Ciutadella, sinó també a nivell de qualitat. I malgrat això seguim tenint l’obsessió de cercar les persones de fora en comptes d’aprofitar el propi talent. Referent al tema d’habitatge, s’ha aconseguit la integració de barris com Nou Barris, però no s’ha sabut crear una borsa d’habitatges públics com cal. En comptes de construir vivendes de protecció oficial, a tota la zona del litoral s’han edificat pisos pensats per les rendes mitges-altes. Referent a la implicació de l’Ajuntament per promoure la iniciatives privada, Xavier Trias ens parlà de la necessitat d’adoptar una actitut proactiva, així com de la possibilitat de que l’Ajuntament es convertís en aval per facilitar certes adquisicions i inversions. El sistema de finançament actual de la ciutat de Barcelona no és el millor, pel que ens hem d’apropar al sector no públic però amb vocació pública, i treballar per disposar algun dia d’una pròpia agència tributària. X. Trias convergí amb els associats en la manca de lideratge, molt visible en qui pren les decisions i qui les gestiona, i ens plantejà els dos principals reptes als quals s’enfronta la Barcelona del futur: el mercat globalitzat i el canvi demogràfic. En aquest sentit, féu una crida a la necessitat de tenir un govern fort i coherent, que exerceixi el lideratge i autoritat pertinents per tal de garantir la supervivència, éxit i avanç d’iniciatives com el Parc de recerca biomèdica, el Sincrotró, el Supercomputador o el 22@.

Acta resum de la primera Junta conjunta del Cercle per al Coneixement i el Barcelona Breakfast celebrada el dimarts 6 de març del 2007. Addicionalment als membres de la Junta del Cercle per part del Barcelona Breakfast s’incorporaren a la Junta: en Xavier Marcet, en Joan Solé, en Ricard Ruiz de Querol, en Vicenç Gasulla i en Ramon Palació. Aquests junta culminarà el procés de fusió que finalitzarà el proper mes de maig. Els temes Tractats foren els següents: 1. Execució dels acords de fusió – En Xavier Marcet indicà que aquella mateixa tarda, i un cop comunicat a tots els associats del Breakfast que passaven a esser associats del Cercle per al Coniexment-Barcelona Breakfast, s’havien enviat les dades a la secretaria del Cercle. – Quant al ajust de les quotes de 300 euros a 180 euros que te que efectuar-se al llarg del 2007, es constatà que encarà no s’ha resolt el problema de finançament del menys ingrés que es situa en uns 18.000 Euros anuals, s’acorda que aquets tema hauria d’estar resolt amb anterioritat a l’assemblea general del mes de maig. – S’analitzà els ajustos de la web requerits arrel de la fusió i els associats a millorar algunes prestacions de la mateixa. S’aprovà les propostes efectuades per l’empresa ddmedia i facultà a la comissió permanent a tirar endavant els ajustos un cop es rebi l’oferta pressupostaria. – Es comenta que en les properes setmanes es procedirà a ajustar la junta del Cercle arrel de la fusió, tot considerant que a la propera tardor finalitzà el mandat del president, i que al octubre es convocaran eleccions. 2. S’analitzaren les activitats ja previstes fins el 30 de juny i que estan a la web, i el document preparat per en Ruiz de Querol sobre les temàtiques a abordar en l’activitat de d’anàlisi Barcelona-Breakfast que seran continuïtat dels que organitzava l’associació Barcelona Breakfast tot mantenint el format, s’acorden les pautes quant a dades i el fitxà el proper esmorzar per el divendres dia 30 de març. El vocal de la junta Ricard Ruiz de Querol conjuntament amb en S. Estapé seran els coordinadors de les activitats. 3. Es tractarà la temàtica i l’Acte sobre l’aeroport del dia 22, s’acorda l’adhesió al mateix i els membres de la junta que assistiran al mateix, enviant els noms el dia següent des de la secretaria del cercle. 4. S’acorda que la data inicial de la propera assemblea serà el 22 de maig, el vicesecretari general del Cercle cuidarà de tots els aspectes tècnics i jurídics conjuntament amb el secretari general. Barcelona 6 de març de 2007.

Presentat per Carles Grau, Antoni González començà la seva intervenció amb un breu resum de l’història i evolució de la seva empresa. L’origen de la iniciativa es remonta al 1995, només 11 anys enrere, arrel d’un anunci publicat al periòdic que proposava el següent: “si tens una idea i et falta suport, som un grup de persones que et pot ajudar”. L’objectiu era convertir-se en una incubadora que permetés ajudar a nous emprenedors a tirar endavant les seves idees a l’internet. Amb una inversió inicial de 10 millons de pessetes ajuntades entre 23 persones, en només cinc anys aconsegueixen posar en marxa sis negocis, dels quals tres ja són venuts al 2000 generant plusvàlues. Avui en dia, el Grup Intercom compta amb 350 treballadors, la majoria d’ells joves i curiosament amb poca experiència en el sector pel qual aposten. Tres dels negocis que s’han impulsat des del Grup, exitosos i rentables, han aconseguit ser el més grans de tota la Unió Europea. Estem parlant d’Infojobs, el “site” d’ocupació que més audiència té, E-magister, el directori formacional amb més visitants i Softonic, la pàgina amb més programes descargats diàriament. El Grup Intercom també ha aconseguit fer el salt a l’estranger amb alguns dels seus negocis, en els seus inicis fins i tot sense tenir-hi oficines físiques, com va ser el cas d’Infojobs a Itàlia. Sens dubte la internacionalització sembla ser un procés més fàcil quan es parla de portals d’Internet que no pas en altres sectors, tot i que els competidors segueixen sent molts i molt diversos. Quan sorgí Monster, una altra pàgina web dedicada a la recerca de treball, Infojobs decidí confiar en les seves economies de xarxa, esperant ser unes de les propostes el valor de les quals incrementa a mesura que augmenta el nombre d’usuaris que les utilitzen. Sembla ser que fou l’estratègia adequada. Respecte al tema crític que implica el pas de la gratuïtat al pagament, en el cas dels negocis impulsats pel Grup Intercom s’intentà dur a terme de forma molt paulatina. Primer es començà deixant el tema del pagament a la voluntat dels usuaris, per passar després a un model més encaminat a oferir incentius extres a canvi de contribució econòmica. Antoni González ens comentà que l’organització de l’empresa s’adscriu a la nova línea de funcionament que segueixen molts negocis que treballen, sobretot, en el camp de l’internet i la virtualitat. Situats en oficines diàfanes amb tots els diferents negocis junts i barrejats, la seva forma de funcionar a primera vista pot semblar desestructurada i desorganitzada, quan precisament aquesta falta de jerarquia i formalitat es converteix en el punt clau que explica l’èxit de les iniciatives recolzades pel Grup Intercom. Gràcies a la transparència i proximitat física dels diferents negocis, el coneixement es transmet i comparteix de forma molt més ràpida i visible, ajudat per reunions mensuals en les que els coordinadors dels diferents projectes expliquen de forma oberta a tota la resta els seus objectius i avanços. Es busca potenciar l’eficiència, la creativitat i la imaginació, fugint d’horaris estrictes i afavorint el teletreball. El fundador del Grup ens féu partícips dels factors que considera claus per tal de que un projecte / negoci a l’internet sigui atractiu i exitós. Aquests podrien resumir-se en els següents punts: 1) Aconseguir a través d’internet feedback dels clients que utilitzen el portal. 2) Arribar i motivar al target concret al qual un desitja arribar. 3) Generar agraïment en les persones que utilitzin el servei que s’ofereix. 4) Generar economies de xarxa, entenent que el valor del negoci serà proporcional al quadrat del nombre d’usuaris que té. 5) Aconseguir el suficient nivell de massa crítica per tal que el principal competir off-line quedi seriament perjudicat. 6) Minimitzar al màxim els costos, partint de que a través d’internet es redueixen considerablement les despeses de comunicació amb els clients o usuaris. 7) Aportar alguna cosa novedosa que fins el moment no ha estat possible amb la tecnologia anterior. 8) Adquirir tot el know-how que sigui possible mentre es tira endavant el projecte. 9) Personalitzar i individualitzar al màxim el que s’ofereix. El posterior debat amb els socis del Cercle féu sorgir preguntes com les que segueixen: Com vau superar els anys al voltant del 2000 en el que proliferaren els negocis a Internet? Certament fóren anys en els que es notà un augment de la competència. Ens adonàrem que el fet d’estar a internet no implicava necessàriament un negoci, per la qual cosa havíem de trobar idees diferents encara no vistes al mercat. Solostocks n’és un exemple, ja que fins el dia d’avui encara no ens ha sorgit cap competidor. La clau és trobar un terreny en el qual no s’hi consolidat ningú. Quines són les principals causes del fracàs d’alguns negocis a internet? A part de la idea que s’intenta vendre, no es pot oblidar les persones que han de tirar un negoci endavant. Primer van els valors humans i després els professionals. En el nostre cas, podríem distingir sis necessitats emocionals que intentem cubrir en el personal de les nostres empreses: a) Sentir-nos segurs b) Sentir-nos singulars i importants c) Trobar agraïment pel nostre treball d) Connexió amb la resta de les persones e) Créixer professional i personalment f) Sentir-nos útils i insubstituibles La publicitat us reporta un ingrés important? No s’ha de menysprear el tema de la publicitat. Avui en dia, la publicitat segueix utilitzant majoritàriament els canals convencionals, com són la televisió, ràdio o premsa, i malgrat només el 2% es fa a través de l’internet, creiem que en pocs anys es pot augmentar al 10%. Per tant, en aquest sentit som optimistes i si bé ara la publicitat no és un ingrés important, sí ho pot arribar a ser amb el pas dels anys.