En Carles Kinder inicià la seva ponència parlant sobre les tecnologies del coneixement, camp en el que GTD ha fet el seu recorregut vital. Una de les activitats en les que GTD ha vingut treballant des de fa temps és en el desenvolupament i implantació dels centres de control, presents en l’imaginari popular per la tasca cognitiva que s’hi desenvolupa i per la seva importància en la presa de decisions. El coneixement en aquest sentit és l’actiu principal del centre, eina que permet transformar les dades en informació, i la informació en informació de major valor afegit, arribant així a la presa de decisió. El problema més freqüent de la gestió del coneixement, és que aquest es pot trobar fraccionat, incomplert i parcialment contaminat en les ments de les persones que el gestionen, en tant que el nivell de coneixement difereix d’individu a individu. A GTD han adoptat la teoria d’en David Weinberger que estipula que al món digital, com és gran és el desordre aparent, major ordre s’hi genera. És a dir, l’excés d’informació es palia amb més informació, i l’ordre es genera quan s’implementa la recerca. La dada només esdevé informació quan a través del coneixement se la dota de propòsit i relevància. El desembarcament de GTD en les tecnologies del coneixement ha comportat el desglossament de tota una sèrie de processos (captació del coneixement, la seva fusió, el modelatge de la incertesa i la replicació artificial dels processos cognitius) per arribar a la construcció d’una decisió. D’aquesta manera, el coneixement que abans es trobava fraccionat es converteix en un actiu tangible que ha de ser mantingut, corregit, revisat i evolucionat amb el pas del temps Aquestes idees que fa uns anys suscitaven incomprensió i excepticisme, avui en dia GTD les ha pogudes traslladar a les institucions per les que treballa. L’Agència Espacial Europea per exemple, en l’actualitat utilitza el modelatge de la incertesa combinant conjunts de lògica difusa amb corbes de distribució probabilística, i la intel·ligència col·laborativa espontànea amb la percepció augmentada com a esglaó essencial de la cadena de suport a la decisió. La darrera proposta que GTD ha fet a la ESA (Agència Espacial Europea) és l’aplicació del programa FDIR que treballa en la detecció, aïllament i recuperació en situacions de fallida, per ser implementat en futures missions a Mart o a la lluna. La base del projecte es sustenta en la teoria de Weinberger del “power of new digital disorder”, és a dir, aquell ordre espontani associat a la caracterització massiva de les dades, entès com la serendipia dels conceptes en un conjunt ampli, incert i desestructurat de les circumstàncies. Si sobre la terra el que interessa és transformar un volum desmesurat de dades en informació amb un propòsit concret, a l’espai el repte seria la transformació d’un nombre limitat de dades en informació independentment de quin sigui el propòsit. GTD, empresa que treballa en l’enginyeria de sistemes i de software, especialitzada en l’espai, l’aeronàutica, la defensa, les utilities, els transports i els programes científics per les Administracions Públiques, nasqué fa vint anys amb un pantejament inicial enfocat a donar serveis al teixit industrial dels anys 80. Des de bon principi la seva activitat va estar molt monopolitzada pel sector de l’automoció, però donat a que el seu model d’empresa comptava amb algunes debilitats com fou el començar sense tenir referències inicials, això implicava no ser els contractistes principals, estar en els darrers esglaons de la cadena de valor i sobretot, haver de competir via preu. Aquesta situació els va permetre agafar una certa dimensió inicial, tot i que el camí que tenien per endavant es dibuixava de poc risc i nul·la capacitat d’acumulació tecnològica, per la qual cosa començaren a cercar sectors d’activitat on la competència no fos via costos sinó per la via de la diferenciació en qualitat i excel·lència. Quasi accidentalment se n’assebentaren que la ESA estava desenvolupant el programa Arian5, pel qual requerien un nou centre de llançament. GTD tingué la sort de finalment assolir l’encàrrec, fet que marcà l’inici de la col·laboració entre la ESA i GTD. Treballar per l’Agència Espacial Europea els va impulsar a treballar amb una visió a mig i llarg termini, dur a terme revisions periòdiques dels objectius a realitzar per tal de reenfocar constantment la trajectòria de la companyia, així com posar-se a punt en qüestions de compliment de les certificacions de qualitat internacionals. Una altra experiència interessant que ens va explicar en Carles Kinder va ser la participació en una missió organitzada per l’Ajuntament de Barcelona a la regió dels Balcans. La idea de col·laborar en un projecte de recuperació de la zona, va portar a GTD a interessar-se per la problemàtica de les mines antipersona. Amb finançament europeu posaren en marxa un projecte que desenvolupava una tecnologia per detectar la presència de mines en camps contaminats. Tenint en compte que els sistemes actuals de desminat són molt lents i costosos, GTD va investigar una tecnologia que permetés fer una mutació genètica amb una proteïna generada per bacteris al menjar derivats dels explosius de les mines. Amb la transformació de la proteïna en un color fosforescent, amb lexcitació lumínica de la zona al capvespre, al fotografiar-lo es podien detectar aquells espais en els que existia un perill de trobar-hi mines antipersona. GTD ha aplicat tecnologies en diversos camps, com per exemple en la banca, on han desenvolupat sistemes de detecció de frau amb tarjetes de crèdit i possibles moviments de blanqueig de diners. Les tasques de R+D+i s’han convertit pràcticament indissociables a la seva activitat diària, tenint sempre present que per competir cal anar sempre un pas més endavant que els seus propis clients. La competència en un sector oligopolístic en el que es coneixen tots els agents, els ha dut a la competència i col·laboració simultànees amb altres empreses multinacionals, amb les quals han format consorcis i desenvolupat projectes conjuntament. En Carles Kinder finalitzà la seva ponència amb una sintetització breu però concisa dels factor d’èxit de GTD: 1) La correcta identificació de l’entorn institucional i empresarial 2) La competència i col·laboració simultànees 3) El lideratge En el debat amb els socis que es generà a continuació es parlà de la dificultat per empreses com GTD de rebre contractes a nivell local, entenent que l’Administració Pública en aquest sentit hauria de jugar un paper major com a força compradora i contractista. Es debaté quins podien ser els sector tecnològicament punters de Catalunya, si el sector aeronàutic al nostre país podia tenir alguna mena de futur i relevància internacional, i el perquè de la cada cop més evident manca de vocacions entre els joves per decantar-se per l’enginyeria TIC.

El ponent, com a estudiós del sistema finès, féu que el seminari-debat girés entorn de les diferències entre el model educatiu finès i l’espanyol. La intervenció del Sr. Melgarejo començà per analitzar la història, cultura i tradicions de Finlàndia respecte els altres països nòrdics. Els finesos, poble que es caracteritza per tenir un 25% de càrrega genètica asiàtica, patiren la dominació sueca durant vuit segles, fet que explica la presència d’una important minoria sueca al país i que ha derivat en la implantació d’un sistema educatiu segregat lingüísticament. El luteranisme ha sigut la religió dominant des del segle XVIII, fet que culturalment ha implicat una aposta per l’esforç i el treball individual així com també representà una empenta a l’alfabetització de la societat. L’estreta coordinació entre el sistema sanitari i l’educatiu des dels primers anys de vida dels infants ha implicat que els nens prèviament a la seva entrada al sistema educatiu ja han estat diagnosticats de qualsevol trastorn (dèficit d’atenció, hiperactivitat, etc.). Arrel de la seva tesi doctoral sobre el cas finès, en Melgarejo ens parlà sobre tres subsistemes relacionats amb l’educació que ell considerà importants a analitzar i comparar amb el nostre model: Subsistema familiar FINLÀNDIA 1. Estructura de la familia postpatriarcal. 2. Dominància del valor de la responsabilitat sobre la seva pròpia vida. 3. Compatibilitat laboral i vida familiar. 4. La familia és considerada la primera responsable de l’educació dels seus fills. 5. Disciplina i corresponsabilitat de tots. 6. Input de l’Estat envers la dona, amb capacitat d’escollir el tipus d’ajuda. 7. Protecció especial envers la dona i la infància. 8. Només un 4% dels nens es troben en situació de pobresa 9. La parella es sustenta exclusivament en l’amor afectiu entre els pares. 10. Baix control dels pares sobre Internet i la televisió. ESPANYA 1. Familia patriarcal. 2. Poca implantació del valor de la responsabilitat. 3. Incompatibilitat de la vida laboral i familiar. 4. La familia considera l’escola la primera responsable de l’educació dels fills, i no assumeix o no pot assumir aquest rol educador. 5. Manca de límits i no corresponsabilitat dels homes en les tasques domèstiques. 6. Absència total d’inputs de l’Estat en la dona. Nul·la capacitat de decisió sobre el tipus d’ajuda. 7. Baixa protecció de l’Estat envers la dona i mitjana cap als fills. La dona sofreix explotació fora i dins del subsistema. 8. Més d’un 12% dels nens espanyols viuen en situació de pobresa. 9. La parella sol sustentar-se en l’amor afectiui entre els pares. 10. Molt baix control dels pares sobre internet i la televisió. Subsistema socio-cultural FINLÀNDIA 1. Gran quantitat de biblioteques i dotacions de les mateixes. 2. Biblioteques accesssibles, amb connexió entre elles i professionals ben formats. 3. Esglèsia luterana finesa integrada amb els objectius de l’Estat. 4. L’Esglèsia reforça la responsabilitat i la lectura de la Paraula. 5. Sistema de protecció social coordinat i unificat. 6. Capacitat d’elecció alta per escollir entre guarderies, cuidadores familiars i la pròpia mare. 7. Televisió i cinema subtitulats. S’aprèn a llegir per a entendre i s’aprenen idiomes. 8. Inputs a associacions culturals, clubs esportius, etc. ESPANYA 1. Xarxa pobre de biblioteques i dotació de les mateixes. 2. Biblioteques amb dificultats d’accés, sense connexió entre elles, i amb professionals mitjanament formats. 3. L’Esglèsia catòlica no està integrada amb els objectius de l’Estat. 4. L’Esglèsia no reforça especialment la responsabilitat i la lectura de la Paraula. 5. Sistema de protecció social descoordinat i no unificat. 6. Falta de llibertat d’elecció entre guarderies i la pròpia mare. 7. Televisió i cinema no subtitulats. No s’aprèn a llegir per a entendre així com tampoc no s’aprenen idiomes estrangers. 8. Falta d’inputs a associacions culturals, clubs esportius, etc. Subsistema escolar FINLÀNDIA 1. Escola pública majoritàriament. La titularitat la tenen els municipis. 2. Models d’escola basats en: l’escola com a cor de la comunitat, l’escola com a comunitat d’aprenentatge. 3. Gran descentralització administrativa. Les decisions són properes als ciutadans. 4. Disciplina alta, deures i esforç. 5. Ràtio baixa entre professors – alumnes. 6. Reconeixement de l’excel·lència 7. Atenció a la diversitat per interessos. 8. Formació dels professors de primària extraordinària. 9. Formació dels professors de secundària extraordinària. 10. Els professors més competents estan situats als primers cursos de primària. 11. Tenen 45 minuts de classe i 15 de descans. 12. Tenen menjar i els llibres de text gratuits en tots els centres. 13. Existeix un servei d’enfermeres pediàtriques dins dels centres. 14. Tenen psicòlegs i assistents socials dins i fora del centre. 15. Es realitzxa orientació escolar efectiva dins dels centres. 16. Xarxa de biblioteques escolars ben dotades, comunicades, accessibles quasi tots els dies de la setmana. Personal especialitzat. ESPANYA 1. Escola pública, privada i concertada. 2. Models d’escola basats en: model burocràtic i com a model de mercat. 3. Gran centralització administrativa. Decisions poc properes als ciutadans. 4. Baixa disciplina i deures, poca cultura de l’esforç. 5. Ràtio mitjana entre professors-alumnes 6. Impossibilitat el reconeixement de l’excel·lència. 7. Atenció a la diversitat per capacitats. 8. Formació dels professors de primària com a tota Europa. 9. Formació dels professors de secundària bona però amb carències pedagògiques. 10. Els professors més competents estan a la secundària. 11. Tenen 60 minuts de classe. 12. No hi ha ni llibres de text ni menjar gratuit als centres. 13. No existeix un servei d’infermeria pediàtrica dins dels centres. 14. No tenen psicòlegs i assistents socials dins i fora del centre. 15. No es realitza orientació escolar efectiva dins dels centres. 16. Xarxa de biblioteques escolars pobra, mal comunicades i inaccessibles quasi tots els dies de la setmana. Personal no especialitzat. La conclusió principal de la tesis d’en Melgarejo, que partia de la reflexió sobre quina era la variable crítica en el sistema educatiu finès que expliqui l’excel·lent rendiment dels alumnes finlandesos en competència lectora, fou la següent: la variable crítica essencial és la formació del professorat, principalment d’educació primària i en menor grau d’educació secundària, tenint en compte que aquesta variable inclou el procés de selecció i la formació del mateix. En el debat que s’originà a continuació entre el ponent i els associats del Cercle sorgiren qüestions relacionades amb la formació professional, més ben valorada a Finlàndia i enfocada de manera conjunta entre les escoles i empreses, i l’impuls i reconeixement que l’Estat finès ha donat a l’educació, considerant-la un aspecte primordial en clau nacionalista i com a instrument de construcció d’una identitat de país. Això ha implicat que la tasca docent estigui molt més valorada que al nostre país, a la vegada que també tenen més possibilitats d’ascendir laboralment i endegar una carrera docent. L’avaluació constant tant del professorat com dels alumnes, permet un millor funcionament del sistema, detectant amb rapidesa els punts dèbils i suscitables de millora. El nostre model educatiu es caracteritza per no tenir els nens en el centre d’atenció bàsic; ens és necessari adoptar un model de persones a nivell de país si pensem en clau de futur. La reforma de la funció pública és un dels altres aspecte que caldria afrontar seriosament quan parlem de millorar el nostre sistema educatiu propi. [… a informació relacionada podeu trobar un resum de la tesis del Sr. Melgarejo …]

En Pere Macias inicià la seva ponència fent una breu lectura del marc econòmic actual. Tenint en compte que Catalunya porta 15 anys de bonança econòmica, explicada pel fort pes d’alguns sectors industrials i de serveis, com per exemple la construcció, ara ens trobem davant d’un inevitable canvi de cicle. No podem obviar les dades de l’atur; tenint constància que per cada habitatge de menys que es farà, el nombre d’aturats augmentarà en 2,3, si l’Estat espanyol es planteja reduïr en 400.000 el nombre d’habitatges construits respecte l’any passat, ens trobarem amb un milió d’aturats. Per seguir creixent econòmicament, potser a un ritme menor que en anys anteriors, haurem d’emprendre una sèrie de reformes estructurals de llarg abast que fins ara no s’han fet. Hem de variar el model de creixement, implementant polítiques de R+D+i i d’impuls a la societat del coneixement. Per tal de poder dur-ho a terme, és necessari fer pactes amplis, pactes d’estat entre les principals forces polítiques i els professionals del món econòmic. Des de Convergència i Unió, consideren que són cinc les principals reformes pendents a abordar: 1) Liberalització econòmica 2) Pacte per l’educació 3) Reforma laboral incorporant el concepte de flexiseguretat 4) Establir una estratègia energètica 5) Avançar en termes d’innovació, desenvolupament i societat del coneixement Tenint en compte les cinc reformes mencionades, Macias ens parla sobre les polítiques que en funció d’aquestes reformes, CiU vol incorporar en el seu programa electoral. Aquestes són: A) Millorar les condicions de competitivitat, necessitat forçada per la situació preocupant que assoleix l’Estat Espanyol en indicadors internacionals. Malgrat que Espanya és la novena potència del món, els rànkings ens situen al número 29. Obtenim resultats poc satisfactoris en indicadors d’eficiència del mercat laboral, nivell d’absorció de tecnologia de les empreses, qualitat de les institucions de recerca científica, despesa de les companyies privades en R+D. institucions de recerca científica, despesa de les companyies privades en R+D. B) Impulsar polítiques públiques de recerca, que supleixin la insuficiència de recursos invertits en l’ámbit de la recerca. La despesa espanyola es situa només en un 1,16% del PIB mentre que altres països europeus com Alemanya o França estan bastant per sobre del 2%. Necessitem per tant, unes polítiques de recerca amb directives més clares i unes línees d’actuació que donin pas a compromisos de caràcter plurianual. En aquest sentit, no ens convé tenir polítiques i ministeris nous amb cada canvi de govern. C) Referent a la recerca protagonitzada per les universitats i centres de recerca, la primera necessitat òbvia també recau en obtenir més finançament. Un dels problemes més greus es deriva del marc organitzatiu tan rígid que caracteritza la universitat. Per millorar els problemes d’interlocució a Catalunya entre les universitats, centres de recerca i administracions públiques, i poder impulsar polítiques de recerca i foment de la societat del coneixement, es requereix de la complicitat de tots els actors implicats. En aquest sentit, CiU considera que el DURSI seria un bon model de ministeri que podria encarregar-se de tots els aspectes relacionats amb les universitats, recerca i societat del coneixement. D) La despesa privada en recerca també és un fet que CiU ha intentat potenciar mitjançant la negociació de prorrogar fins el 2011 l’aplicació de la reforma de l’impost de societats. Aquesta reforma, malgrat implica una baixada del tipus, també comporta l’anul·lació de les desgravacions. Ja que la majoria de desgravacions venien donades per les despeses en R+D+i , la supressió d’aquestes per les PIMEs pot ser un greu problema si el que volem és que segueixin innovant i invertint en recerca. E) Referent a la transferència de coneixement, existeixen problemes de distanciament entre el món de la recerca i les empreses. CiU està a favor de models que permetin una relació més estreta entre les PIMEs innovadores i la universitat, tenint en compte que és una qüestió de recursos, però sobretot d’infraestructures que permetin la interface entre uns i altres. Una de les propostes que es mencionaren per facilitar el traspàs de coneixement de la universitat a l’empresa i a la inversa fou la possibilitat de garantir que els llicenciats universitaris un cop insertats en el món laboral puguin tornar a la universitat periòdicament per a reciclar-se- La ponència d’en Pere Macias finalitzà amb una aposta clara per enfortir les condicions de l’entorn que permetin la implementació real d’una societat basada en el coneixement, partint d’un treball constant basat en el contacte continuat amb els ciutadans.

La trobada, que versà sobre el nou àmbit TIC, intentant aportar una visió del sector des de fóra del propi sector, fou presentada per l’Enric Canela, president del Cercle i en Ricard Ruiz de Querol, vicepresident. En Miquel Barceló començà la seva ponència fent menció dels trets bàsics de l’estructura catalana, on les TIC ja no són un factor estructural, sinó una conseqüència inevitable i implícita de la competitivitat i productivitat. Amb una gràfica que mesurava el creixement del PNB en funció de les hores treballades, ens mostrà com en el període 2000-05 Espanya havia experimentat un creixement negatiu de la productivitat. Arrel d’aquesta situació, en Miquel ens comentà quins eren segons ell els cinc desequil·libris bàsics que explicaven aquesta baixada de la productivitat. 1) En primer lloc, destacava el model català d’innovació, encara massa basat en una economia industrial, on prevaleixen les innovacions de procès i de tecnologies incorporades, però que no s’adequa als requeriments de l’economia del coneixement. 2) En segon lloc, mencionava el factor humà i la baixa qualificació dels nostres treballadors. A Catalunya, més del 50% de la població activa no té cap mena de formació, entès en el sentit de que no han acabat els estudis primaris. 3) El pes de les multinacionals a la indústria. 4) L’especialització productiva cap a sectors de baix valor afegit. 5) L’especialització productiva dins de la pròpia cadena de valor, ja que a nivell global nosaltres ens trobem a la part més dèbil. És patent que tenim una estructura productiva vulnerable no adequada a l’economia del coneixement, però això no significa que no podem visualitzar i aprofitar les oportunitats que aquesta ens ofereix. En Miquel Barceló ens destacà alguns nous conceptes sorgits entorn a la innovació i la forma d’entendre-la que ens poden ajudar a caminar en la direcció de l’economia del coneixement. Per exemple, el concepte de l’economia exponencial desenvolupat per Metcalfe, el nou model d’innovació d’en Curtis R. Carlson plantejat en cinc disciplines (necessitats del client, creació de valor, campions de la innovació, equips d’innovació i alineament organitzacional) o “l’open innovation” d’en Henry Chesbrough, entesa com un procès on els actors interns i externs tenen un protagonisme similar i la innovació no està restringida al producte sinó referida també al model de negoci, basada en la experimentació i en la col·laboració entre empreses, universitats i sector públic. Per finalitzar la seva ponència, amb un discurs més positiu de cara al futur del nostre país, Miquel Barceló ens comentava que a Catalunya sí que tenim actualment projectes decisius, que es plantejen amb l’ambició i la dimensió suficients com per atraure talent i tenir una visió global. Com a exemples ens destacava Abertis Telecom, Media Pro, el departament de R+D de Telefònica, el sector alimentari, MANGO en el sector tèxtil… En el debat posterior que s’originà amb els associats del Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast, sorgiren idees com la de que tenim projectes però ens manquen relats de futur o de que hem de prioritzar el manteniment i la creació de la vocació de lideratge, tant entre la classe política com a la societat i entre els estudiants.

Durant els darrers mesos, des de la Junta Directiva del Cercle i en col·laboració amb MEDDIA, cultura i comunicació, l’empresa responsable de la plataforma digital del Cercle, s’han definit i dut a terme un seguit de millores al web del Cercle que, ja posades en marxa, volem comentar a tots els associats i usuaris del Cercle. L’actual plataforma digital de gestió del coneixement i la comunitat virtual del Cercle per al Coneixement, va estrenar-se fa ja més de dos anys. En aquest període, ens ha permès fer un salt endavant molt significatiu, tant en capacitat comunicativa cap a la societat, com en facilitat per organitzar-nos com a col·lectiu. No obstant, al llarg d’aquests dos anys noves tendències i avenços es van incorporant a la pràctica quotidiana de la societat del coneixement. Com a Cercle per al Coneixement, no podem permetre’ns mantenir-nos-en gaire allunyats ni deixar d’aprofitar les eines i les noves formes de comunicació i gestió del coneixement que ens aporta el món d’internet. A continuació, vull explicar-vos molt resumidament les principals millores i afegits que s’han incorporat a la plataforma digital del Cercle. En primer lloc, s’han dut a terme un seguit d’actualitzacions estructurals que tenen a veure amb la integració de les associacions Cercle per al Coneixement i Barcelona Breakfast. La creació del Consell Assessor, la pròxima creació del Fòrum d’Empreses, la renovació de la Junta Directiva i la integració de les convocatòries del Barcelona Breakfast són les accions més notòries d’aquest apartat. En segon lloc, i ja com a enriquiment significatiu del web del Cercle, hem incorporat eines de sindicació de contingut. A partir d’ara, els continguts del nostre web podran ser sindicats automàticament per part d’usuaris o webs mitjançant el sistema RSS. Inicialment, hem creat dos canals, un d’activitats i l’altre de continguts, que poden ser subscrits lliurement per qualsevol usuari. Com a complement d’aquesta novetat, també hem creat una sala de premsa amb titulars sindicats de diversos mitjans de comunicació. Aquests titulars enriqueixen la zona de premsa del Cercle i li donen una utilitat quotidiana més important, adreçada fonamentalment als associats. Us demanem que si trobeu a faltar mitjans concrets que puguem sindicar a aquesta Revista de Premsa, ens ho feu saber. En tercer lloc, hem fet un esforç per potenciar la interacció “virtual” al voltant dels espais de contingut del Cercle, dins l’anomenada “Base de Coneixement”. Aquest esforç té dues cares: d’una banda s’ha preparat una funció especial per recomanar articles de la Base de Coneixement. Prement a la icona del sobre que es troba a cada article, podrem recomanar de forma personalitzada qualsevol contingut publicat al Cercle, per afavorir una distribució més “viral” d’aquests articles. D’altra banda, hem obert la possibilitat de comentar, electrònicament, els articles. Caldrà estar identificat com a associat del Cercle per a poder participar dels debats que genera cada article. Des de la Junta Directiva, us animem encaridament a què feu servir aquestes noves funcions per a fer que el coneixement que aboquem al Cercle tingui major efectivitat, projecció i interactivitat. En quart lloc, però en la línia d’enriquiment de la Base de Coneixement del punt anterior, també cal anunciar que hem preparat la plataforma digital del Cercle per a poder-hi allotjar i veure materials audiovisuals in situ. La conferència que l’aleshores president del Cercle, Antoni Garrell, va pronunciar com a part del III Congrés ONLINE de l’Observatori per a la CiberSocietat és el primer exemple d’aquesta nova integració multimèdia de la plataforma digital del Cercle. La conferència pot veure’s i escoltar-se íntegrament al mateix article, clicant aquí. Tot i que de moment la “videoteca” del Cercle és molt reduïda, disposar d’aquesta possibilitat constitueix una passa endavant molt significativa que ens obre les portes cap a la producció i difusió de continguts multimedia. Finalment, cal dir que la plataforma digital del Cercle s’obre també als blocs. Els blocs –o weblogs- han deixat de ser un fenomen i estan revolucionant la forma d’informar-se i de produir a Internet. Així doncs, d’una banda, s’ha integrat a la informació personal dels associats del Cercle la referència i les darrers entrades dels seus blocs personals. Aquestes entrades també alimenten la zona comuna de la “Comunitat de blocs del Cercle”, així com la portada del portal. Si algun associat té un bloc que no haguem incorporat al llistat, us preguem que ho comuniqueu a la secretaria del Cercle. A més d’això, hem adaptat un gestor de blocs per a que els associats del Cercle que així ho desitgin puguin posar en marxa un bloc personal dins l’espai del Cercle. Ben aviat començarem a veure els primers exemples d’aquests “Blocs del Cercle”. En resum, s’ha dut a terme una tasca de posada al dia de la nostra plataforma digital, apropant-la i incorporant-hi algunes de les aplicacions més consolidades, en la línia del que sol anomenar-se web 2.0. Ara ens toca als associats treure’n partit i avançar també, cap a un tipus de comunitat virtual 2.0. Joan Mayans i Planells Vocal de la Junta Directiva del Cercle per al Coneixement