(Anotaciones de la intervención) La conferencia propuesta por Vice decano de la Facultad profesor Ivan Kliwadenko, es extremadamente sugerente ya que uno de los grandes desafiaos actuales de la humanidad es precisamente abordar con decisión esa dualidad “global – local”, una dualidad que parece excluyente ya que puede ser interpretada como “uniformidad – diversidad”. Debo decirles en primer lugar que a lo largo de mi intervención no voy a darles las respuestas que quizás ustedes esperan, en todo caso lo que si me propongo es contextualizar el dilema y colocar para su reflexión y debate posterior los aspectos que lo contextualizan y aquellos otros que su repuesta determinan el posicionamiento de cada uno de nosotros en esa dualidad que no es, o debería ser, excluyente. Al hablar de local/global, jamás debería hacerse desde una perspectiva sectorial sin contextualizarlo previamente en sus aspectos generales que la encuadran o circunscriben, estos aspectos, sin poder extenderme en cada uno de ellos, y que circunscribe la dualidad local/global son los siguiente: . 1. Los requisitos de productividad en los procesos de generación de valor y su distribución, total o parcial, a lo largo del planeta gracias a la globalización que obliga a la estandarización 2. Competitividad que obliga afrontar los procesos de localización i deslocalización de empresas i recursos. 3. Inmigración que se produce en el contexto norte-sur, con el consecuente mestizaje y los desajustes en los equilibrios y prestaciones sociales 4. Confrontación v/s diálogo: que exige la creación de estructuras supranacionales que requieren cesiones de competencias y tomas de decisiones que afectan a n tanto a nivel global como local. 5. Rivalidad este-oeste: equilibrio norte-sur, que exigen políticas y estrategias a corto y largo plazo. 6. Rotura radical del binomio Espacio-tiempo (espacio global, escala planetaria, tiempo local), que comporta la redefinición prioridades 7. Asimetría de problemas que conduce al establecimiento de prioridades divergentes 8. Transparencia informativa en un contexto de desequilibrio social. 9. Del despilfarro de ciertos colectivos a la lucha diaria por la supervivencia de muchos otros, que requiere, mas allá de la caridad, afrontar la distribución de la riqueza y las bases de genracion de la misma en un contexto planetario. 10. Imperio de la razón caracterizado por el razonamiento lógico, base de la tecnología, y predominio de los sentimientos en mundo de emociones. Estos son los 10 conceptos prioritarios, que a mi entender, que deben ser considerados ya que en ellos se encuadra la dicotomía Local – Global y que se resumen en: Uniformización cultural o potenciar la identidad en la diversidad. Es ahí, en donde se debe definir y moldear el papel de los creativos llámense diseñadores / artistas / arquitectos., para responder y tomar la decisión de ser Locomotora del tren del progreso, o Vagón del mismo dejándose conducir, o quizás (lo que es aun peor) quedarse en el anden, Una cuestión que solo debería admitir la primera opción, aunque con demasiado frecuencia no sea asi y se opte por la segunda o por el esperar y ver. Una decisión que debe encuadrarse en la realidad, las potencialidades propias y de los equipos y los valores que rigen nuestras actuaciones, permítanme que lea un fragmento de mi intervención en un foro empresarial sobre internacionalización que tuvo lugar recientemente en Barcelona, quisiera que la consideren en su ‘proyecto’ personal: “ …… La ausencia de valores, de misión, de proyecto nos hace vulnerables a los fundamentalismos (a menudo de carácter religioso), y al consumo irracional (base del crecimiento económico), que impide el desarrollo sostenible, y equilibrado del planeta. Actuamos con demasiada frecuencia no como gestores sabios en la construcción del futuro, sino como actores secundarios de una sucesión de hechos incontrolables que requieren ser auto-interpretados para la autocomplacencia, transformando la realidad en otra fruto de nuestra mente, o nuestra imaginación, o nuestra negación de la realidad, de tal forma que se certifican las palabras de Kant: “existe un mundo que experimentamos y algo mas detrás de él, aquello que la relación con el mundo, tal como lo percibimos, es una construcción de nuestra mente” …… Quisiera por tanto trasmitirles llegado a este punto que solo se puede y deben tomarse las decisiones aceptando la cruda y objetiva realidad desde los proyectos e identidades personales, Contextualizado en el sentido amplio el dilema global/local , cabria bordar e identificar respuestas y afectaciones al dilema especifico “identidad global/local en arte, diseño y arquitectura, y quisiera hacerlo des de la aceptación de que el progreso se construye solo con la heterogeneidad simbiótica ciencia / tecnología / diseño, en un globalizado, hipercomunicado, megadesequilibrado La respuesta no es simple y debe encuadrarse en un escenario que exige definición y presicion, no me lo pidan, en todo cosa vislumbramos juntos respuestas asumiendo la poliédrica realidad de la sociedad contemporánea y en el seno de la sociedad y la economía del conocimiento . Debemos por tanto analizar y tomar en consideración algunos aspectos: Diseño (como compendio de arte, diseño y arquitectura) como catalizador de progreso. Diseño como elemento de tolerancia e interrogación Diseño como factor de sostenibilidad Diseño como instrumento de no exclusión formacional, cultural o generacional Diseño ‘faraonico’ (megaconstrucciones) o diseño socioeconómico (sostenible i respetuoso) Diseño como finalidad o como instrumento Diseño cooperativo para evidenciar o imponer Sea igual sea su posición en estas cuestiones, alguien se posicionará y tomará decisiones, de ellas la balanza local-global se inclinara hacia un lado u otro. Mantenerla en el justo puesto es un trabajo de todos y especialmente de aquellos que con una fuerte capacidad de observación, análisis y síntesis tienen la capacidad creativa a su alcance, y ahí están ustedes. No renuncien a su responsabilidad. No pretendan responder la cuestión global/local, no lo hagan, constrúyanla día a día desde la reflexión el posicionamiento, el trabajo conscientes de que potenciar al identidad local no excluye de la identidad supranacional o colectiva, y háganlo convencidos que para muchos “querer es poder”.

Xavier Rius és periodista i dirigeix la publicació digital E-notícies, un portal d’informació diària creat especialment per a Internet. Els costos i l’accessibilitat de la xarxa varen ser, segons explicava Rius, dos factors decisius a l’hora de poder tirar endavant el seu projecte digital. E-notícies va néixer com a producte diferenciat de tot allò que la premsa oferia a través d’internet fins aleshores. Portals com la Malla, el Diari de Barcelona, Vilaweb, etc… deixaven a la vista un forat en el mercat de la premsa digital que Xavier Rius va decidir omplir amb un producte basat en la credibilitat i la inmediatesa de la informació. Sense un bussiness plan previ, i sense plans de màrqueting o comunicació publicitària, E-notícies naixia amb l’objectiu de convertir-se en un referent de la premsa diària. Tal i com ell mateix confessava, l’experiència prèvia de Xavier Rius és un factor essencial de l’èxit d’aquest projecte. El debat amb els membres del Cercle per al Coneixement va ocupar bona part del sopar-debat, avivant el debat sobre el paper dels mitjans de comunicació a l’hora d’informar i formar opinions. Antoni Ferrer: ¿Com veus el futur d’aquest diari? ¿Pot triomfar en un moment on probablement hi ha un excés d’informació que s’incrementarà encara més amb la TDT? Xavier Rius es va mostrar convençut que tot i aquesta proliferació dels mitjans que serveixen informació, inclús informació “a la carta” a través de dispositius com el telèfon mòbil, hi ha un espai preferent en el que s’enmarca e-notícies. Tot i així, el director d’aquest mitjà no descartava posicionar alguns continguts en aquests nous canals d’informació. Carles Grau, delegat per Catalunya de Microsoft, afegia a la resposta de Xavier Rius que, tecnològicament, el model d’informació a través de SMS no està tan desenvolupat com amb altres continguts. Alguns operadors, segons explicava, han fet aquest model amb un cost baix per a l’usuari, però no està generalitzat. Rafael Sunyol: ¿Ha afectat negativament a la venda de premsa escrita l’aparició de mitjans digitals? ¿Quin és el model de finançament d’e-notícies? Tot i opinar que l’impacte dels diaris digitals no suposa ni molt menys la fi de les publicacions impreses, Xavier Rius va afirmar que sí que hi ha hagut un descens de vendes. Pel que fa als ingressos d’e-notícies, provenen de la publicitat i algunes subvencions que no són, però, el gruix d’aquest concepte. Enric Canela: Com a reflexió personal, cal dir que llegeixo molta premsa diàriament, i combino tant mitjans escrits com digitals, sense que una cosa afecti l’altra, i per tant no crec que hi hagi un problema d’incompatibilitat com de vegades es diu. Per altra banda, ¿com utilitzen els partirs la informacií i les eines que tenen els polítics al seu abast? ¿Com s’utilitzen políticament les noves tecnologies? La resposta de Xavier Rius va ser prou contundent: els polítics s’alimenten en bona mesura de la seva presència als mitjans, i per tant no desaprofiten cap oportunitat per figurar en les planes informatives. E-notícies en particular, afirmava Rius, és un mitjà amb molta participació política, que dóna molt joc amb les declaracions i comentaris dels lectors. Antoni Garrell: ¿És possible que, en un futur proper, companyies com Google, que tenen una capacitat tecnològica avançada, siguin la competència de mitjans de comunicació com e-notícies? Segons Xavier Rius aquesta competència no és viable perquè, de moment, mitjans com el que dirigeix tenen també una tecnologia competetitiva, però a més tenen un factor diferencial: un processament intel.ligent i professional de la informació. Carles Grau: ¿Com veus el periodisme a Catalunya? Xavier Rius es va confessar crític amb el periodisme català, pel fet que sempre s’ha mantingut al marge de publicar certes informacions susceptibles de ser “sensacionalistes”. Amb això fèia referència a l’anomenat “oasi català” en la informació periodística, que, en la seva opinió, té certes connotacions de sentiment de superioritat respecte als mitjans que, a la resta de l’Estat, sí que fan ressò d’aquest tipus d’informació. El posicionament d’e-notícies a aquest respecte és clar: cal deixar de banda el costum de pensar que “no és notícia” allò que als mitjans de la resta de l’estat sí que ho són. Remo Suppi: ¿Heu pensat a fer alguna cosa adreçada a un target com l’universitari? Cal no oblidar que les persones que avui són estudiants seran directius en un futur pròxim. Respecte a això, Xavier Rius va comentar que de vegades no n’hi ha prou amb una idea, i que cal tenir personal suficientment preparat per fer-la realitat. Per això, tot i que no descartaria una iniciativa si se li presentés l’ocasió adequada, ara per ara no tenen cap projecte en aquest sentit. Albert Pèlach: Com a reflexió personal, a mi m’agrada escollir què llegeixo i quan ho llegeixo. Per aquest motiu, canals com el telefon mòbil per rebre informacions no em semblen atractius. En la meva opinió, cada format té els seus lectors, i per això és molt important que estigui adaptat a les seves necessitats. Això acabarà diferenciant uns mitjans dels altres. ¿Heu detectat allò que busquen els vostres lectors ? El model d’e-notícies, segons comentava Rius, es basa en donar importància als titulars, que són informació inmediata i concisa, i desenvolupar aquesta informació breument a continuació. Però més enllà del format, Xavier Rius destacava la importància de que un diari “tingui ànima”, és a dir, que reflexi un posicionament, una idea. Carme Revilla: ¿Teniu previst incorporar xats a la web d’e-notícies? Xavier Rius afirmava que el xat que actualment funciona, amb una afluència d’un promig de 6-7 persones al mateix temps, és més una opció “obligada”, donat que estan posicionats a Internet, que no pas un factor important per al diari. Salvador Estapé: Donat que tant la informació que ofereix e-notícies, com els propis usuaris d’aquest portal, són propers o pertanyen al món de la política, i més concretament a l’administració pública, ¿no us heu plantejat que potser esteu inserits en un “microcosmos” del que cal sortir? En aquest cas, la resposta de Xavier Rius responia més a la seva experiència i voluntat informativa que no pas a un criteri objectiu. En la seva opinió, la informació que està a l’abast del seu diari, i més a l’abast dels professionals que hi treballen, és la política. Rafael Sunyol: Com a reflexió personal, en la meva opinió qualsevol publicació periodística s’hauria de basar en la credibilitat i hauria d’acceptar el torn de rèplica de qualsevol que no hi estigués d’acord. Anant més enllà, la llei hauria de garantir sempre la veracitat de la informació. Aquests punts són els que, en la meva opinió, no estan desenvolupats pel que fa a la informació que hi ha a la xarxa. El control de qualitat a la xarxa és deficient o inexistent, i la capacitat de rèplica dels mitjans que hi apareixen és molt més reduida que en la premsa impresa. Santiago Montero: Sumo a aquest comentari de’n Rafael Sunyol, que l’excés d’informació que es pot esdevenir de la proliferació de mitjans a través de les noves capacitats tecnològiques, pot resultar un perjudici per al lector, ja que la hiperinformació pot conduir fàcilment a la desinformació. Antoni Ubach: En la meva opinió, les notícies no ho són només pel fet de generar titulars, i, al contrari, hi ha molta informació interessant i crucial que no s’ofereix perquè no té tirada. Al meu entendre, la seva postura en busca del titular no respòn al que hauria de garantir un diari. En aquest sentit, Xavier Rius va explicar que tot allò que es pugui comprobar i que suposi una notícia es publica. Per altra banda, i donat que un periodista no té perquè ser expert en tots els temes, tot allò que no arriba a les seves mans i que no suposa un fet del que calgui informar, no constitueix una notícia per publicar en un diari com e-notícies. Finalment, Antoni Farrés es sumava a la valoració d’Antoni Ubach respecte a l’excessiva recerca de “l’impacte” en la tria informativa dels mitjans de comunicació.