El passat 10 de juliol, en el marc del Cicle e-health, vam celebrar el Breakfast amb el Dr. Navas, gerent de l’hospital Vall d’Hebron que compta amb una llarga trajectòria de gestió hospitalària i recerca en el camp de la biomedicina. L’acte, que es va celebrar a la sala de reunions de l’Edifici dels Til•lers del Rectorat de la UPC, va ser presidit pel rector de la UPC, el Sr. Antoni Giró, i el Sr. Jordi Marin, exvicepresident del Cercle per al Coneixement i responsable dels Breakfasts. La ponència titulada “La recerca biomèdica a l’hospital universitari Vall d’Hebron” va ser seguida per una vintena d’assistents provinents, sobretot, del món acadèmic. Amb un pressupost (el 2012) de 580.310.000€ i una ocupació de 7.000 persones, l’hospital Vall d’Hebron és l’hospital més gran de Catalunya i el cinquè hospital del món en transplantaments de pulmó. “Una gran estructura productiva és un input molt important per a la recerca biomèdica” va afirmar el Dr. Navas. L’hospital Vall d’Hebron és el segon hospital del rànking espanyol en producció científica i el primer en assajos clínics. Dels 1.000 metges que treballen a l’hospital, 370 estan involucrats en projectes d’investigació i els articles publicats amb més impacte són sobre innovació hospitalària. Sobre aquest aspecte, el Dr. Navas va reclamar més esforç en innovació no farmacològica, ja que és on Espanya hi té un fort potencial de desenvolupament. “ El 95% dels recursos que es destinen a innovació són per a innovació farmacològica. No obstant, la indústria del nostre país no té capacitat per aprofitar aquestes inversions i aconseguir resultats positius a escala internacional. En canvi, tenim indústries molt competitives que podrien aconseguir grans resultats en innovació no farmacològica (equipaments, dispositius, etc.) i no ho aprofitem”. El Dr. Navas també va fer referència als reptes que han de fer front els hospitals públics del nostre país: la crisi econòmica, la transformació de l’ICS, la creixent competitivitat en el sector sanitari, els canvis socials (el 7% de la població pateix una malaltia rara i aquestes són la quarta causa de demanda hospitalària), les expectatives creixents de la ciutadania, etc. Aquest context reclama més eficiència i competitivitat i innovació integral, des dels processos de gestió fins a la diagnosi, la tecnologia i l’assistència, per tal d’oferir al pacient el benefici del coneixement més avançat.

El passat dimarts 2 de juliol, la comissió Cercle per al Coneixement, la Comissió de Tecnologia de la SEBAP i el CTecno vam visitar les instal•lacions de SEAT a Martorell, on ens va rebre el Sr. Ciríaco Hidalgo, director de Relacions Institucionals de SEAT. A la visita hi van assistir una trentena de persones provinents del sector tecnològic i empresarial, entre les quals hi havia el Sr. Joan Majó, president del Cercle per al Coneixement, el Sr. Josep Miquel Piqué, president de la comissió de Tecnologia i representant del CTecno, i el Sr. Lluís Carulla, president d’Agroalimen, entre d’altres. Les instal•lacions de SEAT Martorell ocupen un espai de 3 milions de metres quadrats on hi treballen 15.000 persones, 1.000 de les quals són enginyers. Les vendes del 2012 han estat de més de 300.000 unitats, s’han facturat 6.000 milions d’euros i s’han invertit més de 652 milions d’euros en R+D+i, convertint la companyia en el segon inversor industrial d’I+D del conjunt d’Espanya. Segons el Sr. Hidalgo, l’eficiència i la sostenibilitat són valors clau de l’estratègia empresarial i, en aquest sentit, ens va presentar els models de cotxe electrònic amb els que està treballant SEAT. Durant el recorregut, vam poder visitar el taller 6 de xapisteria de l’Audi Q3 i el taller 9 de muntatge del mateix model de cotxe, el primer de gama alta que fabriquen a la factoria de Martorell, com a exemple del funcionament de la fàbrica SEAT al Vallès. En tota la fàbrica hi ha més de 2.400 robots que funcionen amb un complex sistema de sensors i hi treballen 10.000 persones, duent a terme funcions de neteja, de manteniment, de qualitat i de millora per oferir un producte eficient i de qualitat.

Dimarts 18 de juny vam celebrar el Vespre amb Ramon Folch, doctor en biologia i sociecòleg, fundador i president de l’Estudi Ramon Folch i Associats, amb qui vam conversar sobre la viabilitat del model econòmic que ha imperat al món des del segle XVIII. El Dr. Folch va començar al seva explicació afirmant la seva preocupació pel moment actual: “el més inquietant del que estem vivint és que no existeixen preguntes i seguim fent allò que sabem fer però que no porta enlloc”. En aquest sentit, Ramon Folch va desenvolupar un discurs centrat en qüestionar els fonaments del model econòmic (béns lliures, energia abundant i externalització dels costos) que van ser utilitzats com a premisses al segle XVIII i que ja no són vàlids en el context actual. El món ha passat de 1000 milions d’habitants l’any 1800 a 7000 milions l’any 2013. Pel que fa al consum d’energia per habitant, s’ha passat de 0,25 Tones Equivalents de Petroli (TEP) el 1900 a 1,4 TEP el 2012 (a Catalunya són 4 TEP per càpita); és a dir, el consum total s’ha multiplicat per 20 en un segle llarg. Actualment, el petroli d’extracció fàcil ja s’ha acabat i la limitació de les reserves fòssils és cada dia més patent. A més, en un context d’economia global no existeix l’externalització dels efectes negatius derivats de l’activitat productiva i, per tant, no considerar-los crea tensions econòmiques i socials. Així doncs, el model de creixement basat en el consum proporcional dels recursos no encaixa en el context actual i és inviable, va afirmar el Dr. Folch. Per tant, hem de deixar de créixer quantitativament i apostar per la qualitat, entesa aquesta com l’increment del benestar social i natural fruit de l’estalvi, l’eficiència i la suficiència. Pel que fa a les energies renovables, Ramon Folch va afirmar que són un pilar clau del nou model econòmic i que les administracions públiques han de finançar i gestionar la transició cap a l’energia sostenible i va criticar la política no planificada de subvencions que ha dut a terme el govern d’aquest país. En relació al cotxe elèctric, va destacar els beneficis reals derivats d’aquest transport: disminució de la contaminació atmosfèrica, de la contaminació acústica i la disminució dels costos de la gestió del sistema elèctric degut a l’anivellament del model de demanda, entre d’altres.

El passat dimarts 21 de maig es va celebrar a la seu de la SEBAP el Vespre del Cercle amb Joan Trullén, vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i director acadèmic de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, amb qui vam conversar sobre el potencial que té l’àrea metropolitana de Barcelona en la nova indústria i la reindustrialització del país. En aquest sentit, el professor Trullén va oferir una visió positiva de la situació enumerant els diferents factors de competitivitat territorials i va demanar polítiques que reforcin i potenciïn aquesta zona per tal de fomentar i liderar el creixement del país. “La sortida de la crisi serà per Barcelona, no per Madrid”, va afirmar Joan Trullén. “De la crisi en sortirem exportant”, va començar dient Joan Trullén. I tenint en compte que el 80% de les exportacions són manufactures i el 20% serveis, dels quals el turisme hi juga un paper molt rellevant, es pot afirmar que Barcelona té potencial per liderar la sortida de la crisi. El 20% de les exportacions d’Espanya provenen de la metròpoli de Barcelona i es pot concloure que en quota de comerç internacional, Catalunya està en posicions de lideratge mundial. Com a factors territorials identificables va esmentar que la metròpoli de Barcelona és una de les majors concentracions de recerca empresarial més grans d’Espanya, tot i alertar que la inversió en R+D està disminuint els darrers anys, i va fer referència a l’increment del grau d’especialització productiva com a conseqüència de l’expansió del mercat laboral en aquesta regió, factor determinant del grau de competitivitat de la zona. No obstant, va assenyalar la poca intensitat del capital en la inversió productiva, el baix salari relatiu respecte altres països europeus i els elevats costos d’electricitat com a elements que cal solucionar. En aquest sentit, Joan Trullén va apuntar diferents accions a dur a terme en matèria metropolitana: reconèixer Barcelona com a capital exportadora del sud d’Europa, prioritzar Barcelona en polítiques territorials, potenciar la transformació urbana que activi els factors competitius de la regió i apostar per sectors intensius en tecnologia. Al segle XXI “no competeixen les empreses, sinó els territoris” i, per tant, s’ha d’apostar per una estratègia metropolitana i urbana de la regió de Barcelona basada en un sistema d’integració urbà connectat i en xarxa que potenciï l’especialització, la diversitat i la creació de noves fórmules d’empreses que busquin compartir valor amb el territori i generin riquesa a l’entorn. Segons l’enquesta sobre el nivell de vida realitzada pel ponent, des de l’inici de la crisi, la desigualtat ha incrementat i la pobresa s’ha democratitzat. Aquests dos fenòmens només es poden abordar amb polítiques de creixement que passen, en primer terme, per potenciar l’exportació. Si no hi ha exportació, no hi ha creixement i, per tant, no hi ha Estat del Benestar. En aquest sentit, la metròpoli de Barcelona hi juga un paper fonamental que cal tenir en compte a l’hora de decidir les polítiques que s’han dur a terme. Sense indústria no hi ha productivitat, sense productivitat no hi ha exportació i sense exportació no hi ha creixement. Barcelona és indústria i és competitiva, per tant, és la sortida a la crisi.

Xavier Vives, professor d’Economia i Finances d’IESE i membre del CAREC (Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement), va ser el convidat del passat Vespre del Cercle, celebrat el dilluns 22 d’abril a la seu de la SEBAP. Davant d’un auditori provinent del món acadèmic i empresarial, el Professor Vives va explicar la situació financera actual analitzant-ne les causes, les mancances en la construcció de l’euro i les característiques intrínseques d’Espanya i Catalunya per finalitzar la ponència apuntant la direcció de la solució. No obstant, Xavier Vives va alertar de la dificultat de la situació i va demanar a les autoritats polítiques sinceritat i reformes estructurals serioses perquè sinó, la recuperació serà molt més llarga i feixuga. Cal remuntar-se a 1999 per trobar la causa de la bombolla immobiliària que va portar a molts països europeus a invertir de manera desproporcionada mitjançant deute extern. L’estabilitat econòmica del final de la dècada dels 90, juntament amb tipus d’interès molt baixos, va comportar un augment de la inversió, tant pública com privada, estratosfèrica i sense prèvia planificació ni anàlisi. Amb la crisi de les hipoteques subprime, que va aflorar el 2007 a Estats Units, Espanya i altres països amb taxes d’inversió externa també molt elevades van deixar de rebre crèdit per seguir finançant una despesa exageradament alta, insostenible i poc productiva que va comportar problemes pressupostaris i primes de risc molt diferents. Per tant, es pot afirmar que la primera causa de la situació financera actual és la mala gestió de la despesa, amb polítiques i inversions que no van respondre a criteris ni socials ni eficients. El segon factor important a tenir en compte és la manca de mobilitat laboral dins de la Unió Europea, causada sobretot per les diferències culturals i de capital humà entre països, entre d’altres. Per pal•liar aquest fet, “haurien d’existir institucions sòlides que vetllessin per la unió fiscal i la unió bancària” per evitar les diferències en competitivitat entre països, però perquè això es compleixi “cal incrementar el grau de democràcia dins de la Unió Europea i elevar la participació ciutadana” en els debats de com articular els mecanismes d’ajustos fiscals i d’assegurança bancària comuns, va afirmar el professor Vives. Pel que fa a Espanya i Catalunya, Xavier Vives va definir la crisi actual com a la suma de tres factors: no disposar de política monetària pròpia, pèrdua de confiança en les institucions polítiques i dèficit en capital humà qualificat. En aquest sentit, va apuntar a la recuperació de la competitivitat com a única via per sortir de la crisi actual i va reclamar reformes serioses i reestructuració del crèdit dirigint-lo cap al teixit productiu. Per finalitzar, va ressaltar la diversificació de l’economia catalana i la seva capacitat industrial i exportadora com a factors positius sobre els quals assentar les bases cap a la recuperació econòmica. No obstant, va alertar de la gravetat de la situació i va demanar sinceritat i valentia per posar fi a la situació actual i no agreujar-la encara més.

Dilluns 8 d’abril es va celebrar el tercer Breakfast del Cicle e-health, organitzat pel Cercle per al Coneixement amb la col•laboració de la UPC. La sessió va anar a càrrec de la Sònia Cañizares, gerent de sanitat a INDRA, qui va presentar la visió d’un nou model de salut centrant-se en la telemedicina com a element de cohesió territorial. L’acte, celebrat a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC, va ser presidit pel rector de la universitat, el Sr. Antoni Giró, i va comptar amb una vintena d’assistents, entre empresaris i investigadors. Al finalitzar, la vicerectora, la Sra. Elisa Sayrol, va concloure amb el compromís de seguir treballant per aprofitar sinèrgies entre la universitat i el sector empresarial per fomentar la recerca i la innovació. El sector de la salut està en un moment delicat i ple de reptes. Però també és cert que ara més que mai tenim les eines per poder-los assolir. En aquest sentit, la tecnologia ha de ser una palanca de canvi cap a un nou model sanitari que millori l’eficàcia, l’eficiència i la qualitat. No obstant, “si no hi ha darrere un canvi organitzatiu i una gestió més eficient els resultats no seran els esperats”, va emfatitzar Sònia Cañizares. El model que presenta INDRA té la telemedicina i la teleassistència com a elements clau amb la creació d’un procés integral assistencial que permeti l’intercanvi d’informació entre els diferents agents implicats. Aquesta eina no només permet la prestació de serveis de salut a distància, amb la corresponent disminució dels costos, sinó que tendeix cap a la creació de xarxes telemàtiques que afavoreixen l’existència de super-especialistes, incrementenels resultats en recerca i proporcionen major informació als pacients per a una millor prevenció, educació i efectivitat en els tractaments. Durant la ponència, es van presentar diferents programes i plataformes que ja s’havien dut a la pràctica. TELEMED és un sistema de serveis sanitaris integrals a distància. Els beneficis que s’han obtingut a rel del seu funcionament són la major eficiència en la prestació de serveis, la descongestió dels centres de salut, l’increment de l’accessabilitat i efectivitat. El projecte d’implementació de telemedicina a l’Àfrica Subsahariana ha permès una major formació dels professionals de la salut amb la conseqüent millora de la diagnosi i l’eliminació de zones aïllades. Finalment, un dels projectes destacats és la Plataforma CRÒNICA, per tractar les malalties cròniques i millorar la qualitat de vida d’aquests pacients i disminuir els costos dels tractaments. Els avantatges són clars i avalats pels resultats. No obstant, Sònia Cañizares va emfatitzar en la necessitat de la prèvia segmentació de la població i en la creació de plataformes multicanal per evitar malversació de recursos, ja que no tothom té el mateix grau de familiarització amb les noves tecnologies i no tothom necessita les mateixes eines. La tecnologia ha de ser palanca de transformació però no pot ser mai una barrera a l’accessibilitat, va concloure.

El passat dijous 21 de febrer, el Cercle per al Coneixement va celebrar el Vespre amb Paco Solé Parellada, catedràtic d’organització d’empreses de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A la seu de la SEBAP es van reunir una vintena de professionals del món empresarial i universitari que van debatre amb el ponent sobre el model català de transferència de coneixement. Entre els assistents hi havia el rector de la UPC, el Sr. Antoni Giró, el director de l’ICFO, el Sr. Lluís Torner, i el Sr. Joan Majó, exministre d’Indústria i president del Cercle per al Coneixement- SEBAP. Durant la seva ponència, Paco Solé Parellada va descriure el model universitari català, que va afirmar estar basat en el model de recerca i presentar uns resultats molt acceptables, amb una inversió de l’1,7% del PIB en recerca, un 20% de la producció científica d’Espanya i ocupar posicions destacables en recerca i transferència de coneixement. No obstant, va fer una crida a la necessitat de finançament, de reformes organitzatives i de canvis en la gestió, enfocant-la més als resultats. «El model de transferència de coneixement de Catalunya té unes bones bases però cal cuidar-lo dotant-lo de finançament i reformes enfocades a la demanda», “cal segmentar i avaluar amb el compromís social de la Universitat”, va puntualitzar Paco Solé Parellada. En aquest sentit, va concloure enfatitzant en la gran responsabilitat que té la Universitat amb la societat com a motor de desenvolupament econòmic, tant per ser agent tractor de recerca i activitat d’alta productivitat com pel gran volum d’ocupació directa i indirecta que genera.

Dijous 14 de febrer, el Cercle per al Coneixement amb la col•laboració de la UPC van celebrar el Breakfast amb la M. Àngels Costa, responsable de projectes hospitalaris a Novartis. L’acte, emmarcat dins del Cicle e-health, va comptar amb la presència d’empresaris i investigadors que van debatre sobre les solucions TIC que estan desenvolupant un nou model comercial de la indústria farmacèutica que va més enllà del simple fet de proveir el medicament. M. Àngels Costa, durant la seva ponència, va afirmar que malgrat la crisi, la sanitat pública espanyola és comparativament molt potent, significant més del 80% de tot el sector. No obstant, la disminució dels recursos està comportant un canvi de cultura que obliga a ser més eficients. En aquest context, la indústria farmacèutica està apostant per un nou model comercial que té com a objectiu establir acords de col•laboració a llarg termini amb els proveïdors sanitaris per oferir, a banda dels medicaments, solucions que millorin la planificació, l’anàlisi del sector i la qualitat assistencial sanitària que comportin estalvis en salut. Aquesta col•laboració entre els diferents agents que configuren el model sanitari espanyol permetran “aprimar i no amputar el sector”, va afirmar M. Àngels Costa, entenent les amputacions com tancaments de plantes i hospitals i desinversions en I+D, mesures molt greus en contra de l’estat del benestar del nostre país. Un dels exemples que es van debatre durant l’acte va ser la creació d’una plataforma de dades que afavoreix la transmissió d’informació entre el personal sanitari i el pacient per tal de monitoritzar els comportament de certs pacients classificats per tipus de malalties i dissenyar protocols i programes de conscienciació per reduir l’incompliment terapèutic i incrementar l’efectivitat dels fàrmacs. Aquest projecte ja s’ha implementat en alguns sectors de la societat i els resultats positius han estat estadísticament contrastats, tot i que la seva aplicació no és massa àmplia. No obstant, hi ha motius per ser optimistes ja que la recerca anirà avançant juntament amb el coneixement tecnològic de la societat comportant estalvis encara més elevats que alhora podran ser invertits en més innovació. Però perquè això sigui possible, calen infraestructures que estiguin a l’alçada de les circumstàncies, ha reivindicat M. Àngels Costa. M. Àngels Costa és actualment responsable de projectes hospitalaris a Novartis. És doctora en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, de 1996 a 2002 va ser investigadora a l’IDIBAPS (institut de Recerca Biomèdica August i Pi Sunyer) de la Fundació Clínic i ha ocupat diversos càrrecs de gestió a Novartis. Des de la seva experiència, debatrem sobre el nou model de comercialització de les farmacèutiques amb dades i exemples.

Dilluns 11 de febrer, el Cercle per al Coneixement i la Comissió de Tecnologia de la SEBAP – CTecno vam visitar l’Institut D’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) de la mà del director, el Dr. Ramon Gomis, i la gerent, la Dra. Pastora Martínez. Els assistents, la majoria provinents del món empresarial amb un notori perfil científic i tecnològic, vam tenir l’oportunitat de conèixer les instal•lacions del Centre Esther Koplowitz (CEK), actual seu de l’IDIBAPS,on es troben laboratoris multidisciplinars des d’on es duen a terme projectes de recerca líders en el sector biomèdic. L’IDIBAPS és un dels dos centres de recerca situats dins de la Facultat de Medicina de la UB i gestionat per la Fundació Clínic. És un consorci format per l’Hospital Clínic, la Universitat de Barcelona (UB), el Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i la Generalitat de Catalunya. Té com a objectiu impulsar la recerca traslacional, la innovació i l’avenç tecnològic en el camp de la biomedicina a través de diferents programes que giren a l’entorn de malalties d’alta prevalença, morbilitat i mortalitat. En aquest sentit, l’IDIBAPS aposta per facilitar que els reptes de la medicina es traslladin amb fluïdesa a la recerca bàsica, i els resultats obtinguts al laboratori reverteixin de forma eficaç en beneficis per als pacients. Amb aquesta filosofia, els seus fundadors van voler reivindicar i homenatjar la figura d’August Pi i Sunyer, de qui van adoptar el nom, ja que a través de la seva activitat va apropar la recerca i la sanitat a totes les esferes de la societat. La recerca de l’IDIBAPS s’organitza en 5 àrees d’actuació: agressió biològica i mecanismes de resposta, biopatologia i bioenginyeria respiratòria, cardiovascular i renal; fetge, sistema digestiu i metabolisme; neurociències clíniques i experimentals i oncologia i hematologia. Hi ha 53 equips de recerca i 440 investigadors principals. Amb la finalitat de perseguir la competitivitat i afavorir sinèrgies, els laboratoris són oberts amb equipaments compartits. Aquest sistema de funcionament, juntament amb l’excel•lència dels seus investigadors, ha permès que durant el 2011 s’hagin publicat 906 publicacions originals en revistes internacionals que sumen un total de 4.725,06 punts de factor d’impacte global i que sumin 7 patents i 5 spin-offs des de la seva fundació. Tot i els bons resultats que presenta l’IDIBAPS, el Dr. Gomis va reivindicar un canvi de cultura en les estructures de recerca del nostre país perquè deixin de ser tan acadèmiques i afavoreixin el contacte entre científics i empresaris per tal que flueixi la transferència de coneixement i assoleixi el seu objectiu principal, tenir impacte en la societat.