Amb celeritat i eficàcia, un fet que cal agrair, perquè els períodes d’incertesa són temps de paràlisi, s’ha configurat una amplia majoria parlamentaria que farà possible l’elecció del Sr. José Montilla com a quart president de la Generalitat des del fi de la dictadura. Amb la seva investidura esdevindrà el president del nostre país, de tots aquells que hem optat fer, amb independència del nostre origen, la nostra llar d’aquest terra tot compartint desenvolupament i projectes. Amb l’elecció del president serà possible la formació del govern que haurà de regir Catalunya en els propers quatre anys. La celeritat en l’acord és un fet que no pot passar desapercebut, ni tampoc el compromís conjunt que l’enquadra: “d’iniciar una llarga etapa d’estabilitat, cohesió social, progrés econòmic, desenvolupament sostenible, i ambició nacional”, quant defineix la missió i els objectius estratègics, que posa les bases per un govern que, des de l’acció unitària, haurà de treballar per la seva consecució assumint amb valentia els reptes de l’economia del coneixement. Un inici diferent, tant en el temps com en l’escenificació, del que fa tres anys, i que ens hauria de permetre afrontar amb esperança i respecte la nova legislatura, portant-nos a un govern amb voluntat d’estabilitat, cohesionat, i amb capacitat de liderar les polítiques quant als reptes i desafiaments del país. Quelcom que, amb independència dels partits que acabessin formant govern, hem demanat des del Cercle per el Coneixement amb articles o en sessions de treball amb representats del diversos partits. Que Catalunya necessita endegar polítiques decidides quant als desafinaments existents, és un fet reclamat per la majoria d’organitzacions socials i econòmiques de tots els àmbits, des del moment que el ciutadans de Catalunya aprovarem l’estatut i s’anuncià la convocatòria d’eleccions. Un estatut que caldrà desenvolupar amb ambició en la nova legislatura, sense oblidar els reptes que la globalització econòmica i social, que caracteritza la societat del coneixement, posa al nostre país en una cruïlla de múltiples decisions i prioritats inajornables que requereixen ‘pactes a nivell nacional’ per afrontar la innovació i la recerca, o el desenvolupament de sector estratègics. Al llarg de la precampanya i campanya electoral fou el moment de fomentar el debat i reclamar la priorització de les polítiques adequades als reptes de la Societat i l’economia del Coneixement, posant l’accent en els joves; els emprenedors; en la formació i el desenvolupament científic; en la transformació i potenciació del model productiu; en les infraestructures, …, tot permetent generar els recursos que possibiliten les polítiques socials i el desenvolupament personal i professional. Ara és l’hora, des de la societat civil, de facilitar l’acció de govern, de la col•laboració lleial des de la més estricta independència i exigència de que les polítiques garanteixin tant el present com la construcció del futur en el context de les societats prosperes. És temps d’assumir, des d’una actitud vigilant, compromís fent i deixant fer. Efectuant-ho conscients de que el període que iniciem, més enllà de l’obligada tasca de control que té el Parlament i la oposició, requereix de que tots sumen esforços i compartim il•lusió i fites, sabent que ens aplega el futur i els projectes per conquerir-lo. Junta Directiva del Cercle per al Coneixement. Barcelona 8 de novembre de 2006.

Adéu-siau a l’estatut del 79 El passat dimecres dia 9 d’agost entrà en vigència el nou estatut d’autonomia de Catalunya. Ho feu amb silenci, per l’oblit propi dels períodes estivals, precedit pel debat, a la Diputación Permante del Congreso, sobre el contundent cop a la llibertat de desenes de milers de persones efectuat el 28 de juliol a l’aeroport del Prat, i les imatges de les 2.000 hectàrees cremades al Empordà, -sense oblidar l’angoixa i el sofriment de milions de persones que dia a dia veuen la mort atansar-se, disfressada d’incomprensió i intolerància, a l’Orient Mitja o en els recons del nostre planeta allunyats dels ulls de la premsa. Un cert oblit també originat per l’estrès de més de dos anys de crispació, encontres i desencontres entre les forces politiques, i per la manca d’actuacions en altres camps on els retorns per la ciutadania i el teixit productiu essent a curt i mig termini esdevenen claus, eliminant incerteses, per plantejar i assolir el futur. Potser també, per la preocupació i la incertesa que genera l’espera del pronunciament del Tribunal Constitucional arrel del recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Partit Popular. Amb silenci o no, el que és un fet és que l’estatut del 79, el que ens ha permès consolidar la democràcia i assolir altes cotes de progrés, ja és història, i el nou Estatut, tot consolidant la capacitat d’autogovern que aquell ens aportava, ens reconeix tot un conjunt de noves capacitats que com a nació requeríem per seguir avançant, no són totes les que necessitem i volem, però són més si les sabem desplegar i portar-les al màxim amb ambició, seny i coratge. Aquest és un dels reptes del govern que hauria de sorgir de la voluntat majoritària dels ciutadans al proper novembre. Un govern que hauria de desplegar-lo amb cohesió ideològica, lideratge, eficiència i eficàcia abordant els problemes reals derivants dels desafiaments de la globalització i la interdependència. En una societat que ha de mirar endavant no pot oblidar el passat, els 27 anys d’estatut del 79 de ben segur que es mereixen un adéu-siau generós amb el record i l’agraïment a tots aquells que el van fer possible i els que el saberen desplegar posteriorment. Junt amb l’adéu, sabedors que el temps no es pare, cal donar la benvinguda a l’Estatut del 2006, i exigir que, oblidant les legitimes discrepàncies, es treballí amb ambició de país assumint els reptes de les societats properes que no són altres que els associats a la formació, la recerca i la innovació, la vertebració d’un teixit productiu basat en la utilització intensiva dels sabers, i la qualitat de vida i el progrés dels ciutadans. Antoni Garrell i Guiu President del Cercle per al Coneixement 10 d’agost de 2006 ________ Informació Relacionada: Amb el nou Estatut cal obrir una nova etapa, per Antoni Garrell i Guiu I ara, a treballar; per Domenec Orriols.