Autor: SEBAP

  • |

    Entrevista a Ton Capella, presidente de Telstar, S.A.

    Entrevista a Ton Capella, presidente de Telstar, S.A.

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    19-01-2012

    Con motivo de la celebració de la segunda edición de la Nit del Cercle, publicamos la entrevista a Ton Capellas, presidente de una de las empresas finalistas del Premio Nit del Cercle 2011, Telstar, S.A.

    Telstar, S.A. és una empresa que es dedica al disseny, fabricació i comercialització d’equips d’alta tecnologia per a la indústria en general i especialment per aquelles vinculades a les ciències de la vida i la salut. Fundada el 1963, ha experimentat un fort creixement diversificant la seva activitat i apostant fort per la innovació i la internacionalització. 1. Quines són, en la seva opinió, les potencialitats i debilitats de la indústria catalana? Les principals potencialitats de l’empresa catalana van lligades a les arrels i la cultura industrials del país, que ens permeten trobar subministradors de tot tipus, sobretot subcontractistes especialitzats, que no són tan fàcils de trobar en d’altres llocs del món. Per altra banda, crec que logísticament parlant també estem molt ben situats. Pel que fa a la principal debilitat de l’empresa catalana penso que és la dimensió. Ens ha faltat la capacitat de fusionar-nos, adquirir-nos o el que sigui entre nosaltres per tal de guanyar massa crítica. I a mi em sembla que això avui ho estem pagant car. 2. Amb l’emergència de noves potències econòmiques, com el Brasil, l’Ýndia i la Xina, la indústria catalana ha de fer una forta aposta per la innovació. Com s’entén dins de la seva empresa aquesta aposta per la innovació? Independentment de les noves potències emergents, la innovació és absolutament necessària per a la supervivència de la nostra indústria. Podríem diferenciar la indústria que fabrica productes d’alt valor afegit i la que no. A Telstar ens considerem dins del primer grup, la que innova i ha innovat sempre per poder ser on és, i ho ha de continuar fent per mantenir el valor afegit dels seus productes. Les potències emergents, i molt especialment la Xina , han començat a produir i a exportar productes d’alt valor afegit a un preu molt inferior al que hi havia en el mercat, fonamentalment ocupat per productors occidentals, que s’han vist obligats a reduir els seus preus i, per tant, els seus marges. Això ha generat una profunda transformació en alguns sectors, com per exemple en el nostre: la fabricació d’equips de liofilització a la nostra fàbrica de Terrassa va veure’s seriosament amenaçada quan els competidors xinesos van començar a internacionalitzar. És en contextos com aquest on la innovació juga un paper fonamental per tal de ser capaç d’oferir avantatges tecnològiques que els altres no poden oferir, millors prestacions, equips més respectuosos amb el medi ambient, etc. Ningú està exempt d’aquesta amenaça i cal anar per davant, innovant cada dia. A més, a Telstar també hem entès la innovació com una aposta per integrar tecnologies complementàries i oferir solucions el més complertes possibles als nostres clients, fent adquisicions d’empreses que tinguessin aquestes tecnologies; i també hem estat innovadors en la gestió de la nostra marca. La marca és molt important i sovint les petites i mitjanes empreses catalanes la tenim una mica abandonada. 3. Quin paper creu que juguen l’Administració Pública i les Universitats a l’hora d’impulsar la recerca i fomentar la transferència de coneixement entre el sector universitari i l’empresarial? En quin punt estem i com creu que s’hauria d’avançar? Aquest és un tema històric. Ni les empreses hem cregut en les nostres universitats ni les universitats en les empreses. Ara que sembla que ja tothom ho té més o menys entès, no queden massa empreses amb les quals establir programes de col•laboració. Les Universitats han fet un salt important endavant i s’han situat molt bé per col•laborar amb el món empresaral. Però potser encara hi ha poques empreses que s’hi aproximin, la percepció encara és la que és en alguns casos. No obstant, crec que estem en un bon moment i que això comença a estar força ben encaminat. De totes maneres, el principal problema és que per a molts investigadors no hi ha clientela catalana, al menys de suficient entitat, i heus aquí la creixent fuga de talents. 4. Quina importància tenen les exportacions en la seva empresa? Si parlem de Telstar com a grup no parlem tant d’exportació com de xifra de negoci fora d’Espanya. A l’estar presents a 17 països, en alguns d’ells amb plantes productives i en d’altres amb oficines d’enginyeria o de consultoria, hi ha una part important que es ven a fora des de fora i per tant no la podem considerar com a exportació pròpiament dita. Però entenc que la pregunta va més per la Telstar catalana. Doncs bé, aquí les exportacions juguen un paper fonamental. Pel que fa a Catalunya, exportem un 90% de la producció fora d’Espanya. L’any 2011 hem tingut un creixement de dos dígits i tot ha estat gràcies a les exportacions. Desafortunadament, el 10 % de venda nacional hauria d’haver estat molt més rellevant, però mentre el mercat internacional creix, el local s’encongeix. 5. Fins a quin punt és important l’exportació per a l’economia catalana? Les empreses exportadores són les que més probabilitats tenen per sobreviure, sobretot en moments de crisi com el que estem vivint. Per tant, l’exportació és importantíssima i, fins i tot, diria que imprescindible per l’economia catalana, ja que és una de les fonts que té el país per créixer econòmicament. Però de ben segur que no és suficient pel que el país necessita. Les empreses que no exporten ho tenen francament difícil. A més, plantejar-te ara l’exportació com a repte és molt difícil. La manca de recursos financers i les dificultats que moltes empreses atravessen per la contracció del mercat nacional fa que l’exportació no sigui plantejable. 6. Quines polítiques de diversificació de les ubicacions de producció ha seguit la seva empresa? Lligant amb una de les preguntes anteriors sobre la innovació, a Telstar hem seguit tres vies diferents d’internacionalització. La primera ha estat la de fer adquisicions de competidors directes. Això ens ha portat a Holanda, França o Brasil per posar alguns exemples. L’objectiu era guanyar quota de mercat. La segona s’ha produït quan, perseguint el mateix objectiu, no hem estat capaços de completar cap adquisició i hem hagut d’apostar per implantar fàbriques pròpies. Aquest ha estat el cas dels Estats Units i de la Xina, dos països en els que no ens podíem permetre no ser-hi. Finalment, la tercera via ha estat la de les adquisicions tecnològiques, és a dir la compra de companyies amb tecnologies complementàries i que dins del nostre pla estratègic contemplàvem com a necessàries. Això ens ha portat a Suècia, Holanda i Anglaterra. 7. Quina és la seva valoració de la internacionalització de la indústria i l’economia catalana? Crec que tant la indústria catalana com l’Administració han fet un gran esforç en aquest sentit: missions comercials organitzades per cambres de comerç, agrupacions empresarials, tant sectorials com comarcals, associacions; programes que en el seu moment va promoure el COPCA, i avui Acc10, per ajudar les empreses a internacionalitzar-se. Però crec que al cap i a la fi alguna cosa no s’ha fet bé del tot ja que tot aquest esforç no s’ha vist reflexat en la proporció d’empreses que realment han experimentat un creixement important. Probablement han fallat altres coses que haurien d’haver d’acompanyat aquest procés d’internacionalització, però això seria per respondre a una altra pregunta. 8. Quins creu que són els factors clau per ser competitius a nivell mundial? Treballar bé, sobretot, i treballar més guanyant una mica menys. En un món global i de vasos comunicants, amb uns emergents que vénen amb molta embranzida i uns Estat Units que treballen moltes més hores a l’any serà difícil defensar l’estat del benestar que hem assolit. Al nostre país no ho veig sostenible, per tant penso que el factor clau perquè Catalunya sigui competitiva a nivell mundial és el sacrifici col•lectiu i és clarament la línia que han emprès els nostres governs. La devaluació ja no és possible.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Entrevista a Ramon Comellas, presidente y fundador de Circutor, S.A.

    Entrevista a Ramon Comellas, presidente y fundador de Circutor, S.A.

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    19-01-2012

    Con motivo de la celebración de la segunda edición de la Nit del Cercle, publicamos la entrevista a Ramon Comellas, fundador y presidente de una de las tres empresas finalistas del Premi Nit del Cercle 2011, Circutor, S.A.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Entrevista a Eloi Planes, fundador de Fluidra S.A.

    Entrevista a Eloi Planes, fundador de Fluidra S.A.

    Hora
    Tipo de publicación

    Entrevistas

    Hora
    Data

    19-01-2012

    Con motivo de la celebración de la segunda edición de la Nit del Cercle, publicamos la entrevista a Eloi Planes, fundador de una de las tres empresas finalistas del Premio Nit del Cercle 2011, Fluidra, S.A.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Breakfast con Albert Cot

    Breakfast con Albert Cot

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    15-12-2011

    Albert Cot resume la eficiencia energética del s. XXI en un modelo con tres elementos básicos: información, redes interactivas y urbanismo.

    El passat dilluns 12 de desembre a la Sala del Llac del Rectorat de la UPC es va celebrar el segon Breakfast del Cicle d’Eficiència Energètica, amb la ponència Què s’entén per Eficiència Energètica al s.XXI, dirigida per Albert Cot, responsable del departament d’Innovació en Energia i Instal•lacions de Comsa Emte i membre del Comitè Executiu del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC). La presentació es va dividir en tres parts: la primera, el perquè de l’eficiència energètica; la segona, el state-of-art tecnològic; i la tercera, les oportunitats i dificultats de Catalunya en aquest nou paradigme energètic. Analitzant i estudiant les dades del balanç energètic català, Albert Cot va emfatitzar en la idea que l’estalvi de 100 unitats al punt de consum es tradueix en 165 unitats estalviades al punt de generació i, en aquest sentit, el Pla de l’Energia de Catalunya 2006-2015 estableix l’estalvi i l’eficiència energètica elements clau estratègics per garantir un sistema energètic sostenible. A més, aquest mateix pla pretén consolidar el sector de l’energia com a oportunitat de creixement econòmic, ja que no només és una mesura per lluitar contra el canvi climàtic, sinó que també permet reduir la dependència exterior i incrementar la competitivitat econòmica del país. A Catalunya ja hi ha molta eficiència energètica, però aquesta es troba concentrada a la indústria. “El nou paradigme”, doncs, “consisteix en traslladar-la a tots els àmbits de la societat”, va afirmar el ponent. Cal un canvi de model energètic que, d’una banda, redueixi el consum energètic, i de l’altra, permeti una millor gestió de la demanda que eviti al màxim els vessaments energètics. En aquest sentit, és necessària la incorporació de sistemes d’informació i comunicació dins les infraestructures elèctriques, d’aigua i gas que permetin obtenir una xarxa interactiva que optimitzi la gestió dels recursos. I en aquest nou escenari, els edificis intel•ligents i la mobilitat intel•ligent seran dos elements imprescindibles. El nou paradigme que presenta l’Eficiència Energètica del segle XXI ofereix a Catalunya noves oportunitats de creixement que el nostre país és ben capaç d’aprofitar: tenim teixit empresarial i centres d’excel•lència tecnològics i de recerca, estem en moments econòmics en què s’ha d’apostar per la innovació i l’eficiència i en els que la ciutadania cada cop és més sensible a la responsabilitat social i mediambiental. No obstant, en un món globalitzat, la velocitat de desplagament de la tecnologia i les solucions de mercat són clau i, en aquest sentit, Albert Cot fa una crida perquè l’àmbit normatiu no sigui un obstacle i perquè el finançament públic recolzi la inversió de la iniciativa privada.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Vespre del Cercle con Joaquim Coello

    Vespre del Cercle con Joaquim Coello

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    24-11-2011

    Joaquim Coello defiende que un buen sistema universitario, y por consiguiente el futuro de la competitividad de la economía catalana, pasa por emfatizar en la enseñanza a pensar en el sentido más amplio como también por cambiar su gobernabilidad haciendo compatible la acción social de la universidad y la excelencia.

    El passat dimecres 22 de novembre es va celebrar a l’Hotel Barcelona Center el Vespre amb el Sr. Joaquim Coello, president del Consell Social de la Universitat de Barcelona i president de l’Institut d’Economia de Barcelona, amb qui vam parlar sobre la universitat del nostre país, des del disseny dels plans d’estudi fins a la seva governança. El disseny de l’educació superior tècnica i professional és un equilibri entre l’especificitat i la generalitat. D’aquesta manera, cal definir què cal saber fer i quines assignatures són necessàries per poder dur a terme la tasca professional. Però sense oblidar-se que el més important de la docència ha de ser l’aprenentatge a raonar, sintetitzar, analitzar i assolir la capacitat de resoldre problemes; és a dir, la universitat ha d’ensenyar a pensar en el sentit ampli de la paraula. “Si això no s’aconsegueix, els coneixements específics perden pes i poden convertir-se en receptes, enlloc d’aplicacions i processos”, va afirmar el Sr. Coello, que va defensar un model universitari format per graus, on ensenyin matèries genèriques enfocades a estructurar la ment, i màsters, aquests sí de caràcter específic. En aquest sentit, el ponent va criticar la reforma educativa espanyola actual i va lamentar l’oportunitat perduda de Bolonya, emfatitzant en la necessitat d’una nova reforma futura en la direcció explicada. El món actual, global i trascendental, exigeix una universitat eficient, capaç de fer compatible el servei social i l’excel•lència. En aquest sentit, el Sr. Coello va proposar cinc mesures de millora: 1. Separar els òrgans de decisió, de gestió i els òrgans de debat per millorar en l’assignació de responsabilitats. S’hauria de crear un consell superior de nomenament polític responsable de definir l’estratègia i el pressupost en funció d’un pla industrial, que fomenti els sectors estratègics del nostre país. En segon lloc, hauria d’haver-hi un consell executiu, encarregat de la gestió i l’assoliment dels objectius, i, finalment, el claustre. 2. Canviar el sistema d’elecció del rector. Existeixen dos alternatives al model actual. La primera consistiria en ponderar la quota de cada estament al percentatge de participació respectiu. En canvi, el segon aboliria el sufragi universal per instaurar un nomenament dut a terme per un òrgan superior que es basés en aspectes mesurables de la trajectòria de cada candidat. 3. Professorat. El sistema de valoració del professorat hauria d’emfatitzar més en mèrits de trajectòria professional i, sobretot també, en aspectes docents. Per altra banda, el funcionariat està sobredimensionat i no respon al caràcter de recercador. En aquest sentit, s’hauria d’aturar el creixement del funcionariat i estructurar un sistema d’incentius que premiés i promocionés els millors professors i agilitzés la renovació del professorat amb la substitució d’aquells que no assoleixen uns objectius sempre mesurables. 4. Recerca. Valorar més la incidència en l’economia i la vida real més que en el nombre de publicacions, ja que crea incentius perversos i poc eficients. 5. Finançament. Substituir el finançament fix derivat directament de les despeses per un finançament variable segons la consecució de resultats. Pel que fa a les taxes i beques, calen polítiques redistributives: augmentar taxes i articular un bon sistema de beques però que garanteixi la igualtat d’oportunitats al punt d’arribada i no al punt de sortida. 6. Esquema. Cal un model que fomenti la competència entre universitats que lluitin pels seus recursos en funció d’objectius mesurables i específics, però també és necessària la col•laboració i evitar duplicitats. “En moments crítics com l’actual calen dir veritats i, si s’escau, dur a terme canvis legislatius. No és temps de censura, ja que cal primar l’eficiència per poder avançar en posicions competitives”, afirma el Sr. Coello.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Vespre del Cercle con Germà Bel

    Vespre del Cercle con Germà Bel

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    24-11-2011

    Germà Bel afirma la relación positiva que existe entre infraestructuras y productividad pero avisa de la necesidad de un cambio de política menos enfocada al «café para todos» y más dirigida hacia una gestión más responsable, rigurosa y eficiente.

    El passat dilluns 14 de novembre vam celebrar el Vespre amb en Germà Bel, catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona, membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) de la Generalitat de Catalunya i expert en temes de recerca d’Economia Política, Reforma del Sector Públic, Privatització, Regulació, Transports i Infraestructures. Durant la ponència, que va durar més d’una hora, en Germà Bel va parlar del corredor mediterrani i dels aeroports, emfatitzant en la relació directa que hi ha entre les infraestructures i la productivitat, entesa aquesta com el benefici social que generen. Quan es parla d’infraestructures a Espanya es fa referència a l’impacte keynesià que aquestes generen, a l’incrementar l’ocupació. Aquest és un error històric, va afirmar en Germà Bel, ja que aquest xoc de demanda laboral és només a curt termini i, per tant, a l’hora de valorar l’efecte de les infraestructures en una economia cal tenir una visió a més llarg termini, buscant el seu efecte agregat en termes de productivitat. Seguint aquesta convicció, en Germà Bel va oferir un anàlisi del corredor mediterrani i dels aeroports tenint en compte la seva aportació a l’economia, el cost de la infraestructura i el cost d’oportunitat, ja que els recursos són limitats i s’han d’utilitzar de manera eficient per aconseguir una bona gestió. El corredor mediterrani és un dels tres corredors prioritaris a la Península Ibèrica, juntament amb el corredor central, que va des d’Algecires a Saragossa, i l’atlàntic, que conectarà Portugal via Madrid i Valladolid. No obstant, l’assignació de recursos per a inversions de la Unió Europea per a cada país no respon a la política de cafè per a tothom del govern espanyol, que alhora comporta ineficiència i desavantatges competitius estructurals per certes regions. En aquest sentit, segons en Germà Bel, s’ha d’apostar pel transport de mercaderies, ja que existeix un avantatge competitiu en el transport de mercaderies des d’orient a Europa central (un vaixell de la Xina arriba abans al port de Barcelona i València que al de Rotterdam i Anvers) i, per tant, si es resol la peça fonamental de promoció del ferrocarril de mercaderies, connectant aquest amb els principals ports, es guanyarien rutes, freqüències i s’abaratarien costos, fet que beneficiaria tant l’economia catalana i espanyola. Pel que fa als aeroports, l’elevat deute acumulat per les grans inversions dutes a terme per Aena van comportar l’anunci de la concessió a privats d’El Prat i Barajas. Però, com a resultat de la política duta a terme, molt poques empreses han fet una oferta en ferm, ja que la TIR resultant és ineficient, degut als elevats cànons de concessió. Dins d’aquest context, existeix el risc de la privatització de tot el sistema, com a conseqüència d’una mala gestió pública. Finalment, a mode de conclusions, en Germà Bel va afirmar que a Espanya existeix un desajust entre oferta i demanda d’infraestructures que s’hauria de resoldre: s’ha d’aprendre que no sempre l’oferta crea demanda, sinó només en sectors poc madurs i amb estrangulaments. En aquest sentit, a l’hora de prendre decisions s’hauria de fer una anàlisi estricta i seriosa sobre la viabilitat econòmica i la rendibilitat de la infraestructura. Per altra banda, cal també tenir en compte que si es millora la competitivitat en un mode, cal millorar-la també en el mode substitutiu. En cas contrari, disminuirà la demanda del segon comportant conseqüències negatives per a l’economia. Així doncs, es pot concloure que la política d’inversions per a tothom és fruit d’una mala gestió que es paga ben cara.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • | |

    Breakfast amb l´Eric Suñol

    Breakfast amb l´Eric Suñol

    Hora
    Tipo de publicación

    Resumen de actividades

    Hora
    Data

    10-11-2011

    El Sr. Eric Suñol, Director de Energía del Institut Ildefols Cerdà, inaugura el Ciclo de Eficiencia Energética hablando sobre propuestas que ofrecen un gran potencial para el cambio de modelo energético.

    El passat dijous 27 d’octubre vam celebrar el primer Breakfast del Cicle d’Eficiència Energètica amb la ponència del Sr. Eric Suñol, director d’Energia de l’Institut Ildefols Cerdà, que ens va oferir la ponència Com accelerar la transició cap a una economia energèticament eficient, en la que el ponent ens va presentar una visió general del model actual i les seves conseqüències com també un seguit d’instruments que permeten accelerar el canvi de model energètic. Des de la revolució industrial, la temperatura mitja no ha parat de créixer, coincidint amb un increment de les cremes fòssils degut a un augment de la producció. Aquesta darrera, però, no té previsió de disminuir, ja que la població mundial tampoc deixa de créixer, arribant ja als 7.000 milions, comportant escassetat de recusrsos, canvi de preus relatius i efectes climàtics no desitjats. D’aquesta manera, es fa inqüestionable la necessitat d’un canvi de model global, que, segons el Sr. Suñol, es pot dur a terme a través de tres vies complementàries i no excloents: les energies renovables, l’estalvi energètic i l’eficiència energètica. Les energies renovables tenen un potencial d’estalvi d’emissions de CO2 i un potencial de desenvolupament econòmic, ja que també contribueixen en seguretat energètica i, per tant, per bé que existeix un sobrecost relatiu a les tecnologies convencionals, requereixen esforç social per als beneficis que generen. No obstant, segons el ponent, el model energètic actual és insostenible només substituint la generació d’energia per renovables, doncs calen altres mesures estructurals que afectin pràctiques de consum i aspectes culturals. Per altra banda,“el 36% del potencial de disminussió d’emissions de CO2 prové de mesures d’estalvi i d’eficiència energètica”, va afirmar el Sr. Eric Suñol, “que, a la vegada, comporten grans beneficis per a la societat com, per exemple, la seguretat de subministrament, la reducció del dèficit exterior, l’augment de la competitivitat, la generació d’ocupació i millores climàtiques”. En aquest sentit, el ponent va remarcar l’existència d’un gran potencial en l’eficiència del transport, de la construcció i de la indústria, tot i que va emfatitzar que a Espanya, aquesta ja és força eficient. On sí que hi ha molt camí per córrer és en polítiques públiques de conscienciació com també en la creació i disseny d’incentius i marcs regulatoris que afavoreixin noves pautes de comportament. Aquestes mesures són l’elaboració de codis de conducte, la fixació d’estàndards i objectius, subvencions, impostos i el desenvolupament de drets d’emissió, entre d’altres. El recent borrador de la Directiva d’Eficiència Energètica publicat per la CE recomana la introducció d’obligacions d’eficiència energètica a subministradores d’energia. Tot i no ser una mesura obligatòria, és recomenable i sembla que el seu efecte empíric és positiu. Aquesta mesura consta en un canvi de negoci, basat en la qualitat d’energia i no en la quantitat. Per exemple, proposa a les subministradores oferir projectes de millora energètica a grans clients perquè disminueixin el seu consum d’energia; o bé la creació de mecanismes de competència entre petits clients que afavoreixin l’estalvi energètic; o la compra de mesures d’eficiència a través de certificats. Segons el director d’Energia de l’Institut Ildefols Cerdà, aquest nou model allarga la cadena de valor de les empreses, en què la commodity deixa de ser el producte final, i ofereix una oportunitat de negoci amb més valor afegit i beneficis per a tota la societat. Així doncs, el canvi de model energètic és una qüestió urgent i cal la implicació de les administracions públiques perquè inverteixin en les infraestructures necessàries per millorar l’eficiència com també en mesures estructurals que afavoreixin noves pautes de consum més racionals i responsables.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    L´ItWorldEdu 2011 concluye que el ´mbito educativo es un sector productivo y económico emergente

    L´ItWorldEdu 2011 concluye que el ´mbito educativo es un sector productivo y económico emergente

    Hora
    Tipo de publicación

    Memorias anuales

    Hora
    Data

    10-11-2011

    El 26 y 27 de octubre de 2011 se celebró la cuarta edición de la ItWorldEdu, la más multitudinaria de todas la ediciones, con la participación de más de 1.100 profesionales del sector de la educación de las TIC.

    L’ITworldEdu 2011 conclou que l’àmbit educatiu és un sector productiu i econòmic emergent. La quarta edició de l’ITworldEdu ha superat xifres de participació amb més de 1.100 assistents del sector de l’Educació i de les TIC, un 36% més que l’anterior edició. La realitat augmentada, la geolocalització i les xarxes socials s’imposen com a nous models de recursos digitals educatius. Barcelona, 28 d’octubre de 2011.- Ahir es va clausurar la quarta edició de l’ITworldEdu 2011, la més multitudinària de totes les edicions, amb la participació de més de 1.100 professionals del sector de l’Educació i de les TIC, un 36% més que en l’anterior edició. En aquests dos dies, s’ha posat de manifest que l’àmbit TIC-educació se l’ha de considerar com un sector productiu i econòmic emergent ja que suposa i suposarà un motor de negoci i de canvis importants que van des del propi sector tecnològic, fins a l’energètic, passant per l’editorial. Tot i trobar-nos en aquests moments en una situació econòmica delicada, l’esdeveniment s’ha pogut portar a terme i això és degut, per damunt de tot, a la convicció del sector empresarial tecnològic, de les administracions i d’institucions privades amb clara vocació de servei públic. Per altra banda s’ha comprovat que comencen a emergir nous models de recursos educatius digitals basats en la realitat augmentada, la geolocalització i el treball col•laboratiu que es genera des de les xarxes socials. Així mateix, s’ha pogut constatar que les xarxes socials actuals democratitzen la participació dels ciutadans i són un recurs altament interessant per generar veritables entorns personals d’aprenentatge i de construcció social del coneixement. A la tribuna que va encetar la segona jornada de l’ITworldEdu, en Maciej Jakuwobski va esmentar alguns dels resultats més rellevants de l’informe PISA 2009, com la baixa posició d’Espanya en competències de lectura digital on menys d’un 5% dels alumnes són eficients a l’hora de fer una bona lectura digital. Tot i això va destacar que, en general, tots els països estudiats per la OCDE, incloent Espanya, han fet un salt qualitatiu important quant a la introducció de les TIC a l’aula, fet que demostra la gran inversió que s’està fent en aquest àmbit. Per la seva banda, Franc Ponti va recalcar la necessitat de revolucionar les aules amb la introducció d’estratègies d’innovació i creativitat fent que l’escola esdevingui un entorn de passió que motivi els estudiants. Ponti va afegir que cal substituir la competició cega per cooperació intel•ligent i que les TIC faran que les competències col•laboratives dels estudiants es magnifiquin. Un altre plat fort de la jornada va ser la Taula Rodona protagonitzada per representats de les principals companyies de telecomunicacions i de l’Administració Pública on es va constatar que l’Agenda Digital Europea 2020 marcarà les directrius de les telecomunicacions i serà el full de ruta a seguir per administracions i operadores per aconseguir un accés ràpid, intel•ligent, sostenible i integrador a Internet. L’Acte de Cloenda de l’ITworldEdu 2011 va contar ahir amb la presència de Carles Flamerich, Director General del Centre de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya; Sònia Recasens, Segona Tinent Alcalde de l’Àrea d’Economia i hisenda, Promoció econòmica, Empresa i Ocupació de l’Ajuntament de Barcelona; Josep Menéndez, Director general de la Fundació Joan XXIII, i Elisabeth Marill, Representant de les empreses impulsores de l’ITworldEdu 2011, que van recalcar l’èxit d’aquesta quarta edició i van animar als participants a seguir innovant en l’àmbit educatiu i no aturar-se malgrat les dificultats del context actual. L’ITworldEdu 2011, organitzat pel CETEI-Fundació Joan XXIII, està promogut por la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i empreses del sector TIC.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Acuerdo Fundació Caixa d´Enginyers – Cercle per al Coneixement

    Acuerdo Fundació Caixa d´Enginyers – Cercle per al Coneixement

    Hora
    Tipo de publicación

    Memorias anuales

    Hora
    Data

    17-10-2011

    ACUERDO FUNDACIÓN CAIXA D’ENGINYERS – CERCLE PER AL CONEIXEMENT PARA LA PROMOCIÓN DE LA COMPETITIVIDAD Y LA MODERNIZACIÓN DE LA ECONOMÝA CATALANA.

    La Fundació de la Cooperativa de Crèdit Caixa d’Enginyers i l’Associació Cercle per al Coneixement han establert un conveni de col•laboració amb l’objectiu de promoure el creixement i la competitivitat de l’economia catalana. Mitjançant aquest conveni, la Fundació Caixa d’Enginyers donarà suport a les activitats que el Cercle per al Coneixement organitza amb l’objectiu d’incidir en la difusió de la societat del coneixement, en els àmbits empresarial, científic i social. El Cercle per al Coneixement té l’objectiu d’incorporar la creativitat, la innovació i la recerca i aprofitar el potencial que ofereixen les noves tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) com a motors de transformació econòmica i social. La Fundació Caixa d’Enginyers és l’eina que canalitza tota l’obra social de l’Entitat. Optimitza l’eficiència dels recursos destinats a la promoció i el foment d’activitats d’interès cultural, social, medio-ambiental, professional i tecnològic.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos





  • |

    Incentivando y obligando a ser eficientes

    Incentivando y obligando a ser eficientes

    Hora
    Tipo de publicación

    Memorias anuales

    Hora
    Data

    11-10-2011

    Eric Suñol, Director de Energía del Institut Ildefons Cerdà, habla sobre las políticas públicas que se tendrían que desarrollar para conseguir una economía energéticamente eficiente. Artículo publicado en El País el 26/06/2011

    La eficiencia energética está de moda y su bondad económica parece indiscutible: mayor eficiencia permite utilizar menos energía para obtener los mismos servicios energéticos como iluminar, calentar o transportar. Es por ello que la eficiencia aparece a diario en los medios de comunicación como panacea para mejorar la seguridad de suministro del país, reducir el déficit exterior, aumentar la competitividad o generar empleo. La mejora de la eficiencia y el ahorro energético tienen, además, el atractivo de ser el arma más poderosa en la lucha contra el cambio climático. La Agencia Internacional de la Energía estima que por esta vía el mundo podría reducir 8 gigatoneladas al año de emisiones de CO2 (equivalente, aproximadamente, a 20 veces las emisiones totales de España en 2009). Es por ello que la UE, dentro de su famoso paquete verde para 2020, el famoso 20-20-20, incluyó el objetivo no vinculante de reducir en un 20% la demanda de energía primaria respecto a proyecciones. Es por ello también que la Comisión Europea, a petición del Consejo Europeo, ha presentado esta semana la directiva sobre Eficiencia Energética con importantes medidas en toda la cadena de suministro energético para alcanzar el 20% en 2020, una senda de la que la mayoría de los países de la UE estaban alejándose. Centrémonos en el consumo energético de los edificios, que, según la Comisión Europea, representa el 40% del consumo energético de la UE y es el de mayor potencial de ahorro. En términos generales, las vías de mejora de la eficiencia y reducción del consumo energético en edificios son fáciles de identificar: entre otras, la mejora del aislamiento, iluminación eficiente, arquitectura bioclimática, bombas de calor o calderas, chimeneas y electrodomésticos de alto rendimiento. Sin embargo, no queda tan claro cómo hacer que los agentes sociales (consumidores, empresas, instituciones) lleven a cabo acciones de ahorro y mejora de eficiencia. ¿Cómo incentivar a los agentes a hacer algo que les saldrá muy a cuenta, ya sea a uno o a tres años vista? ¿No deberían hacerlo motu proprio? No necesariamente. Lo normal es que siempre haya algo más urgente a realizar, o que, por mucho que hayan aumentado los precios del gas y de la electricidad, el ahorro esperado sea relativamente bajo en relación con otras partidas del negocio. También están las barreras típicas en aquellos proyectos que implican obra: el tiempo y lío de hacer obras, costes de información y de transacción, o la dificultad de encontrar financiación. Todas estas barreras pueden reducirse con un cambio de cultura: el consumidor de energía debe pasar de comprar las máquinas, el mantenimiento y el suministro energético, a tener un solo contrato de externalización de servicios energéticos con una empresa que gane capturando parte del ahorro del cliente, o centralizar estos servicios en una cooperativa de consumo. Este cambio de cultura lleva años fraguándose, pero las barreras aún no han sido superadas. Así lo reconoce el Plan de Eficiencia 2011 de la UE, que, aunque destaca las medidas tomadas por los Estados miembros, prevé establecer objetivos vinculantes -léase obligatorios- de eficiencia a los Estados si en 2013 la senda de la UE hacia 2020 no fuese la adecuada para alcanzar el objetivo de mejora del 20%. Anticipándose al futuro marco restrictivo que llegará de Bruselas, el Gobierno español ha empezado a discutir un anteproyecto de ley de eficiencia energética, y varias comunidades autónomas empiezan a analizar nuevas vías de acción. El Plan de Eficiencia 2011 también señala los mercados de servicios energéticos como una de las claves para conseguir una sustancial mejora de la eficiencia en los edificios de la UE. Para dar un impulso decidido a los servicios energéticos se requieren políticas que incentiven a las comercializadoras de energía a reducir el consumo de sus clientes, o bien ayudar al desarrollo de empresas de servicios energéticos. Una forma de impulsar el mercado de servicios es tirando de la demanda desde el sector público, por ejemplo, con concursos de servicios energéticos para edificios públicos (el Gobierno ha impulsado esta vía, pero la mayoría de los concursos están retrasándose). Otra vía es el diseño de mercado de certificados de eficiencia, o certificados blancos. Ejemplos de estos mercados ya están funcionando con éxito en países como Francia, Reino Unido, Italia o EE UU. El principio básico de este mecanismo es que las acciones de eficiencia que puedan probar una reducción de consumo, respecto a una línea de referencia, generen un certificado blanco por cada unidad de energía ahorrada. El segundo principio básico es que exista alguien dispuesto a pagar un precio por este certificado, financiando así el proyecto de eficiencia. La disposición a comprar los certificados puede ser voluntaria, algunas empresas pueden comprarlos para reforzar su imagen de sostenibilidad, o forzada: típicamente mediante la obligación directa a las empresas suministradoras de energía a reducir el consumo de sus clientes o comprar certificados. Las primeras experiencias de estos mecanismos están siendo mejores que lo esperado. En Italia, por ejemplo, el regulador estima que el mercado de certificados blancos durante el periodo 2005-2008 hizo reducir el consumo eléctrico residencial en torno al 2% anual, mientras que el consumo residencial crecía en los países vecinos. Este tipo de políticas públicas que buscan alcanzar objetivos beneficiosos para el conjunto de la sociedad mediante mecanismos de mercado -generando el mercado, en este caso- se han popularizado en los últimos años, especialmente en ámbitos ligados al medio ambiente. No son políticas fáciles de implementar, requieren una combinación acertada de legislación, regulación y buena administración, pero la experiencia dice que pueden ser muy poderosas cuando se aplican correctamente. Los mecanismos de mercado permiten que las reducciones de consumo se hagan ahí donde es más económico realizarlas. Además, estos mecanismos impulsan el desarrollo de sectores de actividad que crean riqueza y empleo generando ahorros, que se venden más tarde como activos comercializables. Si se puede cobrar por un certificado blanco, se crea un nuevo modelo de negocio basado en proyectos de ahorro. Tal vez sea por alguna extraña razón psicológica, las personas valoramos más cobrar dinero que ahorrar el mismo importe. Las administraciones públicas deben desempeñar un papel activo en la transición hacia una economía más eficiente. Deben diseñar los incentivos y marcos necesarios para que se desarrollen empresas con ánimo de lucro que encuentren soluciones innovadoras para mejorar la eficiencia. Alineando los incentivos de los agentes económicos hacia el objetivo final de la eficiencia se genera un amplio sector económico en torno al ahorro de energía. Y debe recalcarse amplio porque, aparte de las rehabilitaciones de edificios -que tan buena prensa tienen por su potencial de movilizar mano de obra en el maltrecho sector de la construcción-, la imposición de objetivos obligatorios de eficiencia estimula, a su vez, la aparición de fórmulas innovadoras para la reducción del consumo que alimentan a su vez otros sectores de actividad. Un ejemplo sorprendente del poder que tiene el establecimiento de objetivos obligatorios de reducción del consumo energético es el éxito de la empresa Opower en EE UU. El producto estrella de esta empresa es un software que genera anexos a las facturas de gas y electricidad donde visualizar estadísticas de consumidores similares. La empresa afirma que establecer comparaciones de consumo espolea la sana rivalidad entre vecinos para ver quién ahorra más, afirmación fundamentada a su vez en estudios de la nueva teoría económica del comportamiento. Cambiando el patrón de consumo de los clientes que reciben la factura con el anexo de análisis estadístico se consiguen importantes reducciones de consumo con una inversión mínima: el software. Evidentemente, debe existir alguna motivación para que las empresas suministradoras de energía incluyan anexos de análisis comparativo de consumo en sus facturas. Esa motivación es que operan en un mercado diseñado para que el negocio sea ofrecer mejor servicio energético, no más cantidad de energía.

    Suscríbete al newsletter

    Suscríbete a nuestros newsletter para estar al día de todo lo que hacemos. Recibirás el newsletter d’Amics del País, con información sobre nuestras actividades, noticias destacadas y las convocatorias y novedades de las conferencias que organizamos.

    * Campos requeridos