Quan a principis dels anys noranta es va popularitzar l´ús d´internet, pràcticament totes les relacions socials es van veure d´una o altra manera transformades. Tant en l´aparició d´internet com en la seva posterior gestió, el poder que s´administra en el marc de les relacions internacionals ha tingut una implicació cabdal. Internet ha estat un punt de trobada entre els protagonistes clàssics de les relacions internacionals, és a dir, els Estats, i d´altres més recents. En primer lloc, les organitzacions internacionals, d´una contemporaneïtat relativa, però en segon lloc, i això és el més interessant, també els actors privats, que protagonitzen en el marc d´internet el que s´ha denominat “autoritat privada internacional”. En el marc d´aquest últim grup d´actors, per una banda es poden identificar organismes tècnics amb implicacions polítiques,com ICANN, ISOC, IAB, IETF, IESG, IRTF, i IRSG, i per altra banda, el fenomen del hackerisme i la seva incidència quan es constitueix en grups d´activistes organitzats. La següent selecció bibliogràfica es proposa aportar algunes claus sobre l´autoritat i internet, responent així a un dels dubtes més generalitzats sobre la xarxa, que no és altre que el de qui hi ha al darrera de la mateixa.

• Mayor Menéndez, P., Areilza Carvajal, J. M., Internet, una profecía, Barcelona, Ariel, 2002.
• Barca, H., “Dictaduras digitales”, Cyberpaís, nº 11, pp. 42-43.
• Ibáñez Mñoz, J., «Poder y orden en los mercados electrónicos: el régimen del comercio electrónico en internet«, a AA.VV., Globalización y comercio internacional. Actas de las XX Jornadas de la Asociación Española de Profesores de Derecho Internacional y Relaciones Internacionales, Madrid: BOE, 2004.
• Loader, B., The Governance of Cyberspace. Politics, Technology and Global Restructuring,Londres, Routledge, 1997.
• Cutler, A. C. et al., Private authority and international affairs, Nueva York, New York State University Press, 1999.
• Everard, J., Virtual States, Londres, Routledge, 2000.
• Grewlich, K., Governance in cyberspace: access and public interest in global communications,Dordrecht, Kluwer Law International, 1999.

En el fenomenal assaig Ariadna y Penélope. Redes y mixturas en el mundo contemporáneo, Fernando Zalamea Traba contextualitza la societat actual en una amalgama de referències artístiques, filosòfiques i científiques que proporcionen, gràcies a la particular lucidesa de l’autor, les eines que permeten superar la confusió en la que vivim submergits. Per a aconseguir-ho, proposa una visió global de la xarxa de xarxes en la que ens desenvolupem, un aixecar el cap i explotar al màxim els recursos que ens proporciona el coneixement acumulat per la civilització humana. Una visió profundament humanística, que retorna l´esdevenir del món a les nostres mans si som capaços de (re)situar-nos en un món que ja no és lineal sinó intertextual, canvi que plasma el propi títol de l´assaig. Els mites d´Ariadna i Penelope són emprats per significar que, per sortir del laberint en el qual a voltes ens sembla viure, no n´hi ha prou seguint un camí únic, el que ens indicaria el fil d´Ariadna, sinó que ens hem de situar en el “telar global”, on les certeses absolutes han donat lloc a mixtures no menys certes i a on l´home necessita més que mai explotar el seu potencial en totes les manifestacions, reivindicant l´home renaixentista tant allunyat de “l´especialista” que demana la societat contemporània. Aquest assaig, a més a més de suposar una aportació enriquidora, de caire quasi cartogràfic, dóna lloc a qüestionar si realment el laberint contemporani és tal. Per això, a cavall de les referències que es desprenen del llibre, en els quatre números següents de l´e-cperc proposem un seguit de referències bibliogràfiques, audiovisuals i socials que tracten o representen el propi concepte de laberint com a metàfora de la claustrofòbica desorientació que envaeix a l´ésser humà, i les respostes o, millor dit, claus, per orientar-s´hi i per entendre´l. Comencem, doncs, pel laberint contemporani: Llibres Jorge Luís Borges, “La casa de Asterión”, El Aleph, Madrid, Alianza, 2001. “Todas las partes de la casa están muchas veces, cualquier lugar es otro lugar. No hay un aljibe, un patio, un abrevadero, un pesebre; son catorce los pesebres, abrevaderos, patios, aljibes. La casa es del tamaño del mundo. Mejor dicho, es el mundo.” Wystan Hugh Auden, El mar i el espejo, Madrid, Bartbley Editores, 2001. “Todos los movimientos voluntarios son posibles (…) pero nos falta por completo todo sentido de la orientación” Robert Musil, “La Europa desamparada o un viaje por las ramas”, Ensayos y conferencias, Madrid, Visor, 1992. “Nuestro espíritu alberga, unas junto a otras y sin contrapesar en absoluto, las contradicciones entre individualismo y comunitarismo, aristocracia y socialismo, pacifismo y marcialidad, entusiasmos culturales y empresa empresa civilizadora, nacionalismo e internacionalismo, religión y ciencia de la naturaleza (…) Este es un manicomio babilónico;” Pel·lícules Terry Gilliam, Brasil. Milers de tubs i conductes regulen la vida dels protagonistes sense saber quin els hi pot salvar la vida. Christopher Nolan, Memento. Després de perdre la seva memòria “breu”, es a dir, aquella que emmagatzema els esdeveniments més recents, el protagonista es tatua una xarxa de pistes, una brúixola més que mapa, amb la que intenta pal·liar la falta de memòria. Internet WWW: world wide web Amplia teranyina mundial. Algú sap on és el centre? Google Qualsevol paraula ens donarà, sense cap mena de jerarquia, milers de referències, impossibles d´explorar, impossibles de conèixer. Consum Zàpping O la successió d’imatges inconnexes durant hores. Els nostres peus, ara, són a la mà. Què hem vist les últimes tres hores? A on hem anat? Ikea, dissabte a la tarda. Vides somniades, projectades, de colors i dissenys efímers. Aparadors continus, assequibles, que, a casa, mai s´acaben de muntar.

L’àmplia categoria coneguda com a drets sobre la propietat intel·lectual es divideix en dues branques, una primera que agrupa els drets sobre la propietat industrial i que inclou, entre d’altres, a les patents, i la dels drets d’autor. La protecció sobre els drets de la propietat intel·lectual ha esta tradicionalment considerada com un dels mitjans més efectius per estimular la innovació i fomentar el desenvolupament científic. La propietat intel·lectual es comença a protegir el s. XIX a l´entendre que concedir el monopoli de l’explotació d’una determinada matèria compensa l’esforç investigador i, a l’hora, genera ingressos suficients per emprendre de nou la tasca investigadora. Aquesta és avui encara, la idea que s´esmenta per a justificar la protecció dels drets sobre la propietat intel·lectual, a la que se li sol afegir el benefici social que representa posar a la llum pública les dades característiques de la matèria patentada, pràctica en teoria indispensable però a la pràctica més que matisable. Per altra banda, des d´alguns sectors s’apunta que més que promoure el desenvolupament científic, aquesta creació i protecció de monopolis facilita justament el contrari. En tot cas, la gran revolució en aquest camp ha esdivingut d´ençà l´any 1995, quan la protecció de la propietat intel·lectual s´aplica per igual virtualment a tot el món gràcies a la seva incorporació en uns acords, els constitutius de l´Organització Mundial del Comerç, notòriament aliens a la matèria. També d´ençà aleshores s´ha aixecat un notable revol arrel de les diferents conclusions relatives als efectes d’introduir un sistema uniforme que quasi no té en compte la distinció entre els diferents nivells nacionals de desenvolupament científic i tecnològic. Així mateix, introduir una protecció que encareix el preu de matèries que afecten a les necessitat bàsiques i poder patentar determinades formes de vida ha estat, també, un important focus de controvèrsia. La següent proposta bibliogràfica pretén donar algunes claus per acostar-se a aquesta temàtica, aportant tant llibres com articles que donen una visió general en principi asèptica, i d´altes clarament crítics o que donen suport a la protecció dels drets de la propietat intel·lectual. En tot cas, resulta difícil formular valoracions generals sobre l’encert de concedir aquesta protecció si els que es cerca va més enllà del benefici econòmic i es fixa, en canvi, en el propi desenvolupament científic i en el benestar del màxim nombre de persones possible. Iglesias Prada, J, L., (Dir.) Los derechos de la propiedad intelectual en la Organización Mundial del Comercio. El Acuerdo sobre los Aspectos de los Derechos de la Propiedad Intelectual relacionados con el comercio, Tomo I, Madrid. Obra de perspectiva eminentment jurídica que detalla quins són els mínims de protecció als drets de la propietat intel·lectual que han de garantir els Estats Membres de l´Organització Mundial del Comerç. Comisión sobre Derechos de Propiedad Intelectual, Integrando los derechos de propiedad intelectual y la política de desarrollo, Londres, Comisión sobre Derechos de Propiedad Intelectual, 2002. Disponible a www.iprcommission.org L´any 2000 el Govern Britànic encarrega a vuit reconeguts experts un estudi sobre els efectes de la introducció de la protecció de la propietat intel·lectual a nivell global. Les conclusions d´aquest estudi assenyalen, principalment, la impossibilitat de introduir un sistema homogeni, que no tingui en compte les especificitats dels països en vies de desenvolupament, sense que això afecti negativament a la salut pública dels mateixos i augmenti, a l´hora, l´anomenada fractura tecnològica entre els països industrialitzats i la resta. Correa, C., “Ownership of knowledge – the role of patents in pharmaceutical R&D”, Bulletin of the World Health Organization, October 2004, 82 (10), pp. 784-790. Estudi i reflexions en favor i en contra del mateix que denuncia el mal ús i l´abús d´estratègies legals entorn a la protecció de la propietat intel·lectual dels productes farmacèutics. Edelman, M., Okonski, K., La libertad de comercio mejora las condiciones de salud, Ginebra, International Policy Network, septiembre 2003. Estudi clarament favorable a la globalització d´una homogènia concepció i protecció de la propietat intel·lectual sobre productes farmacèutics. Assumeix bàsicament que els beneficis que els països desenvolupats extreuen d’aquesta regulació i protecció són possibles d´assolir també per part dels països en vies de desenvolupament. Ryan, M. P., Knowledge Diplomacy: Global Competition and the Politics of Intellectual Property, Washington D.C., Brookings Institution Press, 1998. Sell, S., K., Private Power, Public Law. The Globalization of Intellectual Property Rights, Cambridge, 2003 Aquests dos llibres descriuen el procés gràcies al qual la protecció de la propietat intel·lectual ha entrat en un procés d´estandarització mundial. Aquí, més que la regulació en si mateixa o els efectes que pot tenir, el que es fa és mostrar com tan sols tretze gran companyies han estat capaces d´introduir a nivell global un sistema dissenyat notablement favorable als seus interessos. Shiva, V., ¿Proteger o expoliar? Los derechos de la propiedad intelectual, Barcelona, Intermón, 2003 Crítica aferrissada del propi concepte de propietat intel·lectual, potser mancada de finesa legal però sens dubte útil i entenedora per conèixer els lemes d´aquells més crítics i pessimistes sobre els efectes d’aquesta protecció, especialment pel que fa referència al sector agrícola i a la salut pública..