Publicacions d'Amics del País

Oberts al coneixement per assolir la competitivitat en un mon global

Ponència en el marc de les Jornades Innovarum a VIC el 24 i 25 d'abril, efectuada pel President del Cercle, Antoni Garrell i Guiu.

Oberts al coneixement per assolir la competitivitat en un món global.

A mitjans d’aquest mes d’abril, el President del govern, Jose Luis Rodríguez Zapatero va presentar l’informe econòmic a la Borsa de Madrid, que constata l’excel•lent evolució de l’economia espanyola. Al 2006 el creixement fou d’un 3,9%, xifra superior a la de tots els països del G-7, situant-se Espanya com l’octava economia del món. En aquest primer trimestre el creixement va ser quasi del 4%, amb unes previsions pel 2007 també excel•lents amb previsió de creixement del 3,6%, i amb una clara tendència a que el sector industrial recuperi la força i esdevingui el sector més dinàmic de l’economia espanyola, superant la construcció. Aquesta és una excel•lent noticia pels que creiem que sense una forta indústria amb capacitat de convertir en PIB l’avenç científic, el futur no pot assolir el màxim nivell de generació de riquesa.

La lectura de l'Informe del President Zapatero, va recordar-me que fa poques setmanes el World Economic Forum publicà The Global Information Technology Report 2006 – 2007, informe que compara 122 països quant a diversos criteris respecte a penetració d’Internet, sistema educatiu, disponibilitat de capital de empresa, etc. En ell s’indica que Espada ocupa la posició 32 en el Networked Readiness Index, una posició menys que en l’informe 2005-2006. Un ranking encapçalat per Dinamarca que conjuntament amb altres 7 països Europeus (Suècia, Finlàndia, Suïssa, Holanda, Islàndia, Regne Unit i Noruega), més Singapur (posició 3) i Estats Units en la 6 completen la llista dels 10 millors països.

La bona marxa de l’economia no pot amagar que amb la posició 32, Espanya ha perdut 7 posicions des de el 2002, primer any en que es va elaborar el ránking. Una xifra que es contraposa a la creixent penetració d’Internet que es situa en 35,4 usuaris per cada mil habitants enfront dels 23,9 de l'informe anterior, o la important millora quant a científics. Xifres que evidencien el potencial latent no desplegat encara.

Les dades certifiquen, novament, el problema del nostre teixit productiu per utilitzar amb eficiència y eficàcia el potencial de les TIC, quan les hauríem d'entendre precisament com un element bàsic per incrementar l’eficiència i la productivitat, un fet que condiciona la competitivitat o perjudica altres components de la mateixa al no emprar el potencial de la tecnologia de forma directa o induïda.

Les empreses del país segueixen tenint un doble problema, per un costat una certa manca d’encert en la gestió de la disponibilitat tècnica y la capacitat d’innovació y aportació de valor, i per altre la disminució del gap entre la capacitat d’aportar productivitat de les eines tecnològiques i la capacitat d’us de les mateixes.

Afortunadament per la nostra economia, aquesta incapacitat per extreure capacitat productiva a la tecnologia no està afectant al seu creixement, i tampoc ha afectat a la capacitat competitiva de l’empresa espanyola ja que mantenia la posició 29 en el rànking de Competitivitat Global del World Economic Forum corresponent al període 2006-2007 publicat al setembre passat.

Les raons del manteniment de la posició d’Espanya es deu a a unes bones taxes d’escolaritat en tots els nivells educatius, una bona sanitat pública (14), bones infraestructures (22) i un entorn macroeconòmic estable (24). Si bé indica aspectes clarament millorables quant a la qualitat de les institucions i l’administració, l’educació superior, i les polítiques de recerca científica e innovació tecnològica especialment en l’àmbit privat. En definitiva el nostre teixit productiu té que avançar en aquells aspectes que caracteritzen els països més avançats i que encapçalen el rànking. Suïssa, Finlàndia, Suècia i Dinamarca són els quatre millors països mercès al bon nivell de les seves Administracions, les òptimes infraestructures, l’eficiència dels mercats, els alts nivells de innovació -en tots els àmbits sense descuidar la innovació tecnològica-, els centres de recerca científica, empreses que inverteixen en R+D, i una excel•lent aposta per la formació en tots els àmbits. En definitiva, aquells elements que caracteritzen l’economia actual i que tenen la capacitat d’aportar els recursos suficients per mantenir la qualitat de vida i el desenvolupament, i que coneixem com a economia del coneixement.

L’informe ens indica que “España dispone del potencial para convertirse en una de las economías más competitivas de Europa. Sin embargo, la capacidad de España para alcanzar los niveles de competitividad de los líderes europeos dependerá de manera crucial de su capacidad en los próximos años para flexibilizar su mercado laboral, disminuyendo aun más así las persistentes altas tasas de desempleo, reducir las distorsiones en sus mercados de bienes, así como en la mejora de la calidad de la educación secundaria y terciaria, para poder desarrollar así plenamente su capacidad como economía del conocimiento

Que cal fer doncs? Quina és la nostra actitud davant aquesta situació?De ben segur que hi ha dues opcions: aferrar-nos a les excel•lents dades econòmiques del 2006, i les que ja coneixem del primer trimestre del 2007, o endegar autèntiques actuacions, aprofitant la bonança mundial i el potencial espanyol per assumir el repte de la competitivitat per assolir una posició més propera a la nostra octava posició quant al pes macroeconòmic. En definitiva, avançar per esdevenir més forts, més competitius, sense esperar la crisi com ha passat en altres indrets.

Aquest fet comporta assumir plenament la competitivitat i els seus reptes, que no són altres que la innovació, la productivitat, la globalització i la gestió integral de l’activitat, sabedors que en l’economia del coneixement, el talent i les persones són cabdals. Consegüentment, la seva motivació i capacitació esdevenen la pedra angular on es vertebra la competitivitat.

Una menció especial requereixen els aspectes motivacionals moltes vegades oblidats, aquests són basics en el comportament humà, i per tant, clau per assolir la competitivitat, un èxit del que ha de gaudir el procés productiu i l’evolució de l’empresa simultàniament amb la de les persones que ho han fet possible. Cal incrementar el nombre de persones amb una disposició intensa i compromesa, disminuint el del grup de persones amb un disposició neutra o acomodada, i desterrant aquelles actituds d’indisposició o d’oposició als objectius establerts i assumits per l’equip. Un reconeixement no sols en forma de diners, sinó també en reconeixement entès com a notorietat, evolució professional i formació, especialment en aquest darrer aspecte. La competitivitat sols assoleix altes cotes si la direcció estimula als seus membres i facilita l’aplicació del seu talent creatiu tot facilitant el seu progrés personal i professional.

Així doncs, les empreses en particular, i els col•lectius en general requereixen endegar actuacions que possibilitin formar persones capaces de liderar la generació de valor en un context canviant i complex que requereix afrontar la disponibilitat de l’avenç científic i tecnològic, aprofitar les oportunitats dels mercats global, entendre que el coneixement és regionalització a nivell planetari, que la globalització permet la fragmentació i multiemplaçament dels processos de generació de valor. De fer-ho i de millorar la nostra competitivitat depèn en gran mesura la possibilitat de seguir escalant posicions i cobrir les necessitats i exigències de les societats pròsperes. La bonança econòmica ho obliga, i el futur ens ho exigeix.

Antoni Garrell

25 d’abril de 2007.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +