Georgios Tsiachtiras

  • icona calendariAny: 2021
  • icona llibreCamp d’investigació: Economia, urbanisme.
  • icona edificiInstitució/entitat en el moment de la convocatòria: Departament d’Economia, Universitat de Barcelona.
  • icona documentacióProposta de recerca becada: La recerca es basa en la idea que l’activitat d’innovació i la producció d’idees és un fenomen molt concentrat, entre empreses i individus, però també en determinades àrees dins dels països, com les grans i dinàmiques ciutats i les àrees metropolitanes, malgrat la contínua difusió de les tecnologies TIC. La innovació és sobretot un fenomen urbà ja que tot tipus d’economies d’aglomeració fan que els individus, especialment els altament qualificats, siguin més productius a les ciutats. Les aglomeracions també milloren la qualitat de la concordança entre ocupador i empleat, afectant al seu torn l’eficiència i la productivitat del mercat laboral. Un accés més gran al mercat a les grans ciutats augmenta els incentius dels innovadors per desenvolupar les seves idees. Finalment, les ciutats permeten interactuar i aprendre dels iguals, afavorint els desbordaments localitzats del coneixement. Les inversions en infraestructures de transport a les ciutats, i entre elles, afecten la manera com les persones i les empreses interactuen, i poden afectar la innovació i altres resultats econòmics.
    Espanya i Catalunya no són una excepció a aquestes tendències. Els treballadors de Madrid cobren de mitjana 31.000 euros anuals, un 21% més que els treballadors de València (la tercera ciutat del país), un 46% més que els treballadors de Santiago de Compostel·la (la ciutat de mida mitjana) i un 55% més que els treballadors de les zones rurals (Roca i Puga, 2017). A Catalunya, la reducció de la renda salarial mitjana és més gran a les ciutats de segon rànquing que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i al municipi de Barcelona durant el període 2001-2011. A més, segons les conclusions de diversos autors, la desigualtat de renda és menor a les ciutats de segon rànquing que a l’Àrea Metropolitana de Barcelona i al municipi de Barcelona. Xifres semblants es troben quan s’observa l’activitat d’innovació: durant el període 2011-2015, Barcelona, Madrid i València van representar el 54% de tota l’activitat de patents del país (percentatge molt més gran en comparació amb la seva concentració de població).
    En la meva tesi, miro d’entendre la concentració i la desigualtat en termes de generació d’idees, ja sigui a nivell geogràfic o a nivell individual. En els meus dos primers capítols de la tesi, investigo com les xarxes ferroviàries podrien suavitzar les desigualtats consistents entre zones urbanes i rurals (per al cas de la França del segle XIX i per a la Xina). Tanmateix, es coneix poc sobre els mecanismes que hi ha darrere d’aquesta concentració de coneixement a llarg termini.
    La recerca pretén respondre preguntes relacionades amb com la geografia i l’aglomeració afecten la probabilitat que algú esdevingui inventor, el paper de la mobilitat dels inventors en aquest procés i, finalment, si les seves interaccions són elements crucials i poden funcionar com a inputs en la funció de producció de coneixement. Entendre aquests mecanismes ens permetrà determinar els factors que provoquen aquesta distribució desigual dels recursos econòmics a llarg termini.
  • icona edificiInstitució/entitat de destí becada: Utrecht University (Holanda).
  • icona personaPosició actual: Investigador postdoctoral a la Bristol Business School.