1) Com està afectant l’aplicació del Pla Bolonya als estudis de postgrau a les universitats públiques catalanes? L’entrada a l’Espai d’Educació Europeu Superior permetrà modificar les estructures de govern universitàries pròpies del nostre sistema? L’anomenat “Pla Bolonya” és una adaptació dels estudis universitaris (de fet, hauria de ser de tota la formació permanent al llarg de la vida) a l’Espai Europeu d’Educació Superior. Els estudis universitaris es divideixen en el “Grau”, que a Espanya és de 4 anys (a la major part d’Europa els graus són de 3); el “Màster” amb una durada d’un o dos anys, i el “Doctorat”. Un dels objectius bàsics de l’Espai Europeu és afavorir la mobilitat, per tant, les universitats han de ser cada cop més internacionals, amb el que comporta de flexibilització, interculturalitat… Bolonya és un replantejament del sistema educatiu on el pes recau en la dedicació de l’alumne (en l’aprenentatge); això comporta molts canvis en els aspectes metodològics i pedagògics del professorat. I també té implicacions en les estructures de gestió del postgrau, segons els criteris que apliqui cada universitat. 2) Quina és la proporció actual de màsters públics i privats a les universitats públiques de Catalunya? La tendència de futur què pretén potenciar més? Aquesta és una diferenciació que, penso, porta a confusió. No podem parlar de màsters públics i privats, sinó de màsters “a preu públic” o a “preu privat”. Per exemple, les universitats privades poden oferir màsters públics (“oficials”) a preu privat perquè tenen llibertat per a fixar els seus preus. En el sistema educatiu espanyol, des de l’any 1985, tenim estructurada la formació de les “titulacions pròpies”, que inclouen el “Màster Propi”. Aquests programes són autofinançats i, bàsicament, professionalitzadors o bé per a professionals amb experiència. Els “Màsters Universitaris-Oficials” porten només tres anys en el sistema educatiu. Això implica que, en termes generals, tenim més màsters dels de caire “més privat“ Tot aquest mapa de postgrau cal clarificar-lo abans de poder parlar de tendències. També cal abordar, i és complex, el tema del fiançament, els crèdits, les beques … per tal que, en l’actual postgrau, les universitats públiques puguin tenir un bon posicionament 3) Els postgraus que s’estan dissenyant ara van encaminats cap a una formació més interdisciplinar, o per contra, es plantegen com una especialització del grau cursat abans? Dins la formació de postgrau, la part realment “formativa”, a nivell de docència, són els Masters. D’aquests n’hi ha de tres tipus: orientats a la recerca (bàsicament substitueixen la formació dels antics doctorats), acadèmics (que foren més d’especialització dels continguts acadèmics d’un grau), professionalitzadors (més focalitzats en aplicació més directa al mercat de treball). Els Màsters anomenats “propis” són clarament de caire professional Tots aquests programes són cada cop més interdisciplinaris perquè les fronteres entre els àmbits de coneixement també són cada cop més difuses 4) Quin és el futur dels doctorats? Quina és la seva possibilitat real d’incorporació al mercat laboral? El doctorat “Bolonya” té una connotació diferent perquè desapareix pràcticament el component formatiu i es centra en l’elaboració de la tesi. Tenim molt clar que les persones que assoleixen el grau de doctor tenen una sèrie d’habilitats (planificació, domini dels idiomes, estructura mental…) que, a països com els EEUU, en són un tret positiu per a la seva vida professional, sigui aquesta dins o fora del món acadèmic. En aquest moment, el nostre repte també passa perquè els doctors/ores de les nostres universitats puguin desenvolupar altres habilitats més transversals (treball en equip, comunicació, gestió de projectes, lideratge..), de forma que puguin cobrir les mancances que ens comenta que tenen des de l’entorn de les empreses i les organitzacions.

1) Llegia l’altre dia que l’hosteleria és l’únic sector econòmic en el que Espanya és líder a nivell mundial i que a més representa més del 7% del PIB nacional. Això ens dóna tranquil•litat en un moment d’incertesa econòmica com l’actual, o implica que s’han de seguir fent esforços per la promoció del sector i la seva capacitat d’atraure mà d’obra? Espanya és líder mundial en turisme, mantenint el 2007 la segona posició per darrera de França segons dades de l’OMT. Per a l’economia catalana el turisme representa el 12% del PIB. Això vol dir que són múltiples i diversos els sectors i subsectors econòmics que es beneficien de la importància que té el turisme per a la nostra economia. De fet, socialment està molt interioritzada la idea del lleure i, en conseqüència la despesa turística. Probablement en una situació de desacceleració econòmica l’impacte en el sector sigui inferior al d’altres sectors econòmics. En qualsevol cas, en el nou i complex escenari marcat per una creixent competència i per forts canvis en la demanda el turisme ha de mantenir la tensió i incrementar els esforços que en els darrers anys s’han fet en la promoció, fonamentats en la col.laboració públic – privat, i en la creació de nous productes i serveis. És molt important que es visualitzi adequadament la importància social i econòmica que té el sector a Catalunya. 2) És cert que el sector turístic està patint una migració de mà d’obra cap a altres sectors on les condicions salarials i els horaris són més convenients pels treballadors? Tot i que pot ser cert en determinants moments crec que aquesta problemàtica es dona també en altres àmbits vinculats al sector serveis. El sector turístic és un sector intensiu en mà d’obra que ha de situar el capital humà com a factor estratègic clau per a la seva competitivitat, ja que incideix directament en la prestació dels serveis turístics. Per aconseguir atraure el desig de les persones per treballar-hi i romandre-hi el sector turístic ha de ser capaç de millorar l’oferta laboral i d’estimular la promoció professional de les persones i la seva formació, implantant polítiques de gestió de recursos humans i de fidelització que reforcin el necessari reconeixement dels professionals del sector. L’aposta per la qualitat del turisme ha de ser una aposta per les persones que hi treballen. 3) Quin és, en la teva opinió, el camí que ha d’endegar el sector turístic en un futur? Cap a on ha d’anar l’especialització? La competència turística es cada vegada més global i no podem pensar que les solucions vàlides ahir siguin les adequades pels nous reptes. L’especialització ha d’aportar valor, noves utilitats i servei adequant-se a les demandes de lleure actuals, aplicant criteris de segmentació de mercat acurats. El turisme de negocis, l’enoturisme, el turisme solidari o turisme gastronòmic podrien ser alguns exemples d’especialització. Des de l’òptica del client, el turisme gai, el turisme familiar, o el turisme acadèmic serien altres models d’especialització. 4) El Pla Turisme 2020 vol fer un gir vers la competitivitat i la sostenibilitat mediambiental, social i econòmica. Quina és la importància que en aquest sentit poden cobrar la cultura de la innovació i la emprenedoria? Fomentar la cultura de la innovació i la emprenedoria en les empreses i institucions del sector és un dels pilars fonamentals per a contribuir a mantenir el lloc capdavanter i de lideratge que, en aquests moments, tenen Catalunya i Espanya en el sector turístic. En molts àmbits es parla de la necessitat d’innovar, de tenir empreses i sectors innovadors, de tenir una economia innovadora, però poques vegades es parla dels mecanismes i de les competències que es requereixen per fomentar i desenvolupar la innovació. Una de les bases per desenvolupar la cultura innovadora és que les empreses tinguin persones innovadores i potenciïn les seves competències. 5) Cap a on creus que hem d’encaminar la formació relacionada amb el sector? La formació és un element clau per a la competitivitat de les empreses i de les persones que hi treballen, i esdevé fonamental per afrontar amb èxit el repte de la transformació del sector, que necessita persones degudament qualificades en els diferents nivells professionals per poder competir en qualitat. És necessari que les empreses reconeguin la formació turística reglada, tant a nivell universitari com professional, i que apostin clarament pel reciclatge professional i l’actualització de coneixements. La creació del nou Grau en turisme i els nous Màsters dins del procés de convergència europea obre una oportunitat immillorable de repensar la formació universitària en turisme, en la que la mobilitat internacional d’alumnes i docents i la implicació de les empreses esdevenen fonamentals. Des de l’Escola Universitària d’Hoteleria i turisme CETT, adscrita a la UB, afrontem amb il•lusió aquest repte, incorporant millores substancials en els nous currículums formatius. Una formació turística moderna, internacional, adaptada a les noves necessitats dels mercats, dels turistes, del territori i de les empreses, que incorpori competències tecnològiques avançades, competències de gestió i de comunicació, recursos per a la creació de nous productes i serveis, i estretament vinculada a les empreses i a la realitat turística global, per contribuir en la construcció i desenvolupament d’un sector turístic competitiu i ajustat als nous temps.

1) Ens podries explicar com es creà el Centre d’Innovació Tecnològica CREVER? El Centre d’Innovació Tecnològica en Revalorització Energètica i Refrigeració CREVER de Tarragona fou creat pel Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial CIDEM i la Universitat Rovira i Virgili al 1999, sobre la base del grup d’Enginyeria Tèrmica Aplicada que jo dirigia. 2) Després de la finalització del conveni de la Universitat amb el CIDEM, el grup de recerca ha seguit funcionant en la mateixa línea de treball. Quins són els objectius del CREVER en la nova etapa que s’obrí? L’objectiu principal que guia el nostre esforç en l’etapa actual és la innovació tecnològica i la transferència dels resultats de la recerca, en concret, dirigida al desenvolupament de productes tèrmics que estimulin el creixement industrial. Volem ajudar a incrementar la rentabilitat i competitivitat de les empreses intensives en consum energètic donant solucions d’eficiència i estalvi energètic i utilització d’energies renovables. De fet, en els seus inicis el grup es centrava exclusivament en la recerca de nous sistemes de refrigeració tèrmica, però en l’actualitat hem aconseguit extendre el nostre treball a tota la cadena, que comporta des del disseny de fluids a la carta, nous components, prototips, assajos d’equips comercials o experimentals en bancs de proves, o integració d’equipaments de refrigeració tèrmica comercials en plantes d’energia solar tèrmica o de cogeneració per a edificis e indústries. 3) Quins projectes d’R+D+i porteu entre mans actualment? Un dels projectes que està tenint major acollida és el projecte Greenbuilding, promogut pel Joint Research Centre de la Comissió Europea i que es basa en proporcionar ajuda a les empreses i propietaris d’edificis que voluntàriament decideixin rebaixar la demanda dels seus edificis un 25% de l’estàndar i que a canvi rebin l’etiqueta Greenbuilding. També estem participant en un projecte europeu denominat Policity (www.polycity.net) sobre optimització energètica i utilització d’energies renovables en entorns urbans, que actualment contempla tres actuacions centrades en Cerdanyola del Vallès (Barcelona), Stuttgard (Alemanya) i Turín (Itàlia). En aquest marc estem treballant actualment en un sistema de generació d’energia elèctrica, fred i calor, que entre altres aplicacions, suministrarà energia al Sincotró que s’està construint al Parc Tecnològic del Vallès situat a Cerdanyola. En aquest projecte està previst incloure una planta solar de 2.000 m2 per la producció de fred amb sistemes de refrigeració d’absorció conjuntament amb un sistema de cogeneració amb motors de gas i gasificasió de biomassa. Un altre projecte en el que estem involucrats és el Peixe Verde ( www.peixeverde.org), liderat per Porto Celeiro (Lugo) amb un consorci format per la pròpia Universitat Rovira i Virgili, així com Repsol, Gas Natural, Guascor i l’IDAE. L’objectiu és millorar l’eficiència energètica dels vaixells de pesca utilitzant per exemple el calor residual dels gasos d’escapament calents dels motors del vaixell per refrigerar, per dessalar l’aigua del mar o per a produir més electricitat. 4) He llegit que fa uns mesos vau organitzar dues conferències internacionals a Tarragona. Ens podries fer cinc cèntims dels temes que hi tratàreu? En la primera, la Conferència Europea de Poligeneració d’Energia, s’hi abordaren les tecnologies i aplicacions que es poden materialitzar a partir d’aquest nou concepte. Entre altres ponències, s’hi parlà dels projectes de generació d’energia elèctrica, fred i calor, utilitzant cogeneració i energies renovables del projecte Polycity de Cerdanyola del Vallès, sistemes de dessalació d’aigua amb energia solar tèrmica utilitzant osmosis inversa, nous cicles de potència i refrigeració a baixes temperatures o els sistemes de dessecants líquids per a sistemes de climatització solar. De fet, s’ha creat el portal d’internet www.polygeneration.net per tal de que els professionals interessats en el tema puguin disposar d’informació actualitzada sobre les tecnologies i aplicacions de la poligeneració d’energia. La segona Conferència Internacional de Climatització Solar, fou lloc de trobada per investigadors, enginyers, arquitectes i altres professionals del sector de la climatització, en la que es debaté sobre els components, aplicació de refrigeració solar i sistemes de disseny d’aquesta mena d’instal·lacions.

1) El teu projecte es titula “La segona edat contemporànea” i pel que llegim a la vostra plana web (www.thesecondmoderntimes.com) és una producció audiovisual que s’estructura en sis capítols documentals. El primer, que porta el nom d’“Un temps singular”, pretèn contextualitzar històricament la situació en la que ens trobem ara i els canvis que la fan singular. Ens pots parlar breument dels principals canvis o transformacions als que fas referència? Suposo que tothom, com és natural, considera singular el temps que li ha tocat viure. Però per definició, això no pot ser veritat. Cal trobar, doncs, una mètrica que ens permeti determinar on es troben les veritables singularitats. Jo he optat per utilitzar com a tal la capacitat humana de comunicar-se mitjançant un llenguatge simbòlic, que és allò que en bona part ens diferencia de la resta d’animals. Així, les singularitats coincideixen amb els canvis radicals en aquestes capacitats, que bàsicament són l’aparició del llenguatge, el desenvolupament de l’escriptura, l’invenció de la impremta i avui en dia la comunicació digital en xarxa. 2) Llences la pregunta de si estem anant cap a una societat del coneixement o ens estem encaminant sense remei cap a una societat de la ignorància. Quina és la teva opinió al respecte? Quan va aparèixer la televisió hom va plantejar que es convertiria en poc temps en una eina potentíssima per a educar i transmetre coneixement. Avui en dia tenim el que tenim. El mateix tipus de prediccions es fan amb les noves formes de comunicació, però cal preguntar-nos si no acabarà succeïnt el mateix que amb la televisió. Aquest és un tema molt interessant. 3) Quins són els perills associats a “l’aparició de dinàmiques de creixement exponencial en multitud d’àmbits”, temàtica que tractes en el quart capítol? El creixement exponencial és una tendència irreversible i/o sostenible en el temps? La funció exponencial és una dinàmica essencial en la naturalesa. Qualsevol variable que creix a un ritme que depèn del seu valor instantani (com més gran és, més ràpid creix), es comporta de manera exponencial. Avui ens trobem en una situació de creixements exponencials en multitud d’àmbits que, evidentment, en algun moment s’hauran d’aturar. La qüestió, completament oberta, és si ho faran de forma suau o de forma cataclísmica. 4) Incidiu també en l’aspecte de la religió. Creus que la frase que històricament se li ha atribuït a André Malraux sobre “el segle XXI serà religiós o no serà” és certa? Sembla que la religió té unes bases biològiques clares, és a dir, estem fets per creure en alguna cosa. Avui, però, els sistemes de creences són tan variats, en contingut i consistència, que corren el risc permanent de mostrar de forma massa explícita la seva vacuïtat. Quina serà la reacció? Més religió o menys? És un tema obert. 5) Quin és l’objectiu final que perseguiu amb aquest projecte? En aquest projecte l’important no és l’objectiu final sinó el camí que es vol recórrer: realitzar una sèrie de sis o set capítols que ens permetin endinsar-nos en la singularitat del moment que ens toca viure, l’inici de la Segona Edat Contemporània.

1) Vostè dirigeix un projecte europeu sobre robots ciutadans, exemple d’una clara aplicació del coneixement intensiu. Ens podria resumir la finalitat del projecte? La finalitat del projecte URUS (Ubiquitous Network Robots for Urban Settings) és l’estudi i implementació de sistemes robotitzats en entorns urbans per a ajudar als ciutadans, per exemple, en el transport d’un lloc a l’altre, en l’assistència i la informació, o com a vigilància contra el vandalisme i en l’ajuda a l’evaquació en casos de perill. Quan es parla de sistemes robotitzats en aquest cas s’inclouen els robots (humanoides o no)i els sensors (càmares, sensors de temperatura, etc.) als edificis o a llocs que serveixin als robots i a les persones, així com en la pròpia interacció amb les persones (mitjançant el telèfon mòvil, la PDA, etc.). Aquests tres elements són el que formen el denominat Network Robots Systems. Al projecte també s’ha inclós l’estudi de com s’ha de preparar una ciutat per a que aquests sistemes arribin a funcionar i quins reglaments o mesures s’han de tenir en compte, com per exemple, els temes de seguretat, tipus de calçada, etc. 2) Quins creu que són els esculls per a que la robòtica arribi a formar part de la nostra vida? Hi ha molts elements a tenir en compte. Els robots, per a que puguin conviure amb les persones han d’ésser disenyats per a la tasca encomenada, ser segurs i fiables, a la vegada que amigables amb les persones i el medi ambient. Els robots urbans tindran diverses formes, uns serviran per netejar carrers (semblants a les màquines de neteja actuals però amb capacitat de percepció i decisió), altres per a transportar persones en trajectes curts (podrien ser petits vehicles per portar a més d’una persona o vehicles individuals), altres per assistència (en aquest cas poden tenir apariència humanoide), etc. A part, han de ser segurs, de forma que no danyin a les persones, i per això és necessari que el seu diseny tingui en compte aquests aspectes. També han de ser fiables, ja que en cas contrari les persones no permitirien que hi hagués robots pel carrer. Finalment, la interacció amb les persones ha de ser amigable i la forma del robot i mode de comunicació han de facilitar la comunicació entre el robot i les persones. Actualment s’està treballant en els aspectes tècnics dels robots per tal de que siguin capaços de moure’s en entorns urbans sense problemes. També s’està treballant en els aspectes d’interacció entre el robot i la persona, així com en temes de seguretat que encara estan poc desenvolupats. 3) Llegia a la web del Cercle que Espanya està ben situada en robòtica perquè té més de 40 grups de recerca en aquest camp. Quina és la posició de Catalunya? A Catalunya es troba el 13% dels centres d’Espanya en Robòtica, dels quals, molts d’ells tenen impacte a nivell internacional. S’està treballant en robots urbans, robots per a l’ajuda a la medicina, robots submarins i robots industrials. Alguns d’aquests centres, per exemple l’Institut de Robòticia i Informàtica Industrial (IRI), està treballant en projectes europeus de Robòtica en temes de robots urbans i robots cognitius. 4) Japó és clarament un dels líders en robòtica. Què hi pot fer en aquest camp la indústria catalana? Existeixen a Catalunya un parell d’empreses dedicades a la fabricació de robots mòbils, concretament una dedicada a robots per a la desactivació d’explosius i una altra per la fabricació d’un robot humanoide que farà tasques de cambrer. Tot i que probablement aquesta no serà el tipus d’indústria més comú, Catalunya està preparada per fer robots orientats a tasques específiques, com per exemple la neteja, els sensor que s’utilitzin a la robòtica urbana, els dispositius per als robots, com per exemple els sistemes de visió per l’ajuda en operacions quirúrgiques, i sobre tot serveis TIC per a que els robots i les persones puguin comunicar-se en qualsevol entorn. 5) El futur a mig termini de robòtica és un robot de tipus HRP-2, o seria més aviat un robot especialitzat en una tasca concreta? Els robots del futur tindran aparences molt diverses en funció de les tasques a realitzar. Per exemple, per la interacció amb els humans seran de tipus humanoide, per a transportar persones seran del tipus vehicle i per netejar vidres tindran l’aparença d’un insecte. 6) A quin horitzó vista, vostè creu que els robots podran emular els humans? Encara estem lluny de poder emular les capacitats humanes en general, tot i que ja existeixen robots que estan especialitzats en tasques molt concretes que desenvolupen millor que els humans, com per exmeple en tasques de soldadura o acoblament. A mesura que els robots s’especialitzin en tasques concretes que actualmente realitzen els éssers humans, aquests tindran la mateixa o major capacitat que les persones per realitzar la mateixa tasca. El que difícilment tindran a mig termini serà la capacitat d’aprentissatge.