Publicacions d'Amics del País
Vespre del Cercle amb Germà Bel
- SEBAP
- Resum d'activitats
- Data: 24/11/2011
- 5519 lectures
Germà Bel afirma la relació positiva que existeix entre infraestructures i productivitat però avisa de la necessitat d'un canvi de política menys enfocada al "cafè per a tothom" i més dirigida cap a una gestió més responsable, rigurosa i eficient.
El passat dilluns 14 de novembre vam celebrar el Vespre amb en Germà Bel, catedràtic d’Economia a la Universitat de Barcelona, membre del Consell Assessor per a la Reactivació Econòmica i el Creixement (CAREC) de la Generalitat de Catalunya i expert en temes de recerca d’Economia Política, Reforma del Sector Públic, Privatització, Regulació, Transports i Infraestructures. Durant la ponència, que va durar més d’una hora, en Germà Bel va parlar del corredor mediterrani i dels aeroports, emfatitzant en la relació directa que hi ha entre les infraestructures i la productivitat, entesa aquesta com el benefici social que generen.
Quan es parla d’infraestructures a Espanya es fa referència a l’impacte keynesià que aquestes generen, a l’incrementar l’ocupació. Aquest és un error històric, va afirmar en Germà Bel, ja que aquest xoc de demanda laboral és només a curt termini i, per tant, a l’hora de valorar l’efecte de les infraestructures en una economia cal tenir una visió a més llarg termini, buscant el seu efecte agregat en termes de productivitat. Seguint aquesta convicció, en Germà Bel va oferir un anàlisi del corredor mediterrani i dels aeroports tenint en compte la seva aportació a l’economia, el cost de la infraestructura i el cost d’oportunitat, ja que els recursos són limitats i s’han d’utilitzar de manera eficient per aconseguir una bona gestió. El corredor mediterrani és un dels tres corredors prioritaris a la Península Ibèrica, juntament amb el corredor central, que va des d’Algecires a Saragossa, i l’atlàntic, que conectarà Portugal via Madrid i Valladolid. No obstant, l’assignació de recursos per a inversions de la Unió Europea per a cada país no respon a la política de cafè per a tothom del govern espanyol, que alhora comporta ineficiència i desavantatges competitius estructurals per certes regions. En aquest sentit, segons en Germà Bel, s’ha d’apostar pel transport de mercaderies, ja que existeix un avantatge competitiu en el transport de mercaderies des d’orient a Europa central (un vaixell de la Xina arriba abans al port de Barcelona i València que al de Rotterdam i Anvers) i, per tant, si es resol la peça fonamental de promoció del ferrocarril de mercaderies, connectant aquest amb els principals ports, es guanyarien rutes, freqüències i s’abaratarien costos, fet que beneficiaria tant l’economia catalana i espanyola. Pel que fa als aeroports, l’elevat deute acumulat per les grans inversions dutes a terme per Aena van comportar l’anunci de la concessió a privats d’El Prat i Barajas. Però, com a resultat de la política duta a terme, molt poques empreses han fet una oferta en ferm, ja que la TIR resultant és ineficient, degut als elevats cànons de concessió. Dins d’aquest context, existeix el risc de la privatització de tot el sistema, com a conseqüència d’una mala gestió pública. Finalment, a mode de conclusions, en Germà Bel va afirmar que a Espanya existeix un desajust entre oferta i demanda d’infraestructures que s’hauria de resoldre: s’ha d’aprendre que no sempre l’oferta crea demanda, sinó només en sectors poc madurs i amb estrangulaments. En aquest sentit, a l’hora de prendre decisions s’hauria de fer una anàlisi estricta i seriosa sobre la viabilitat econòmica i la rendibilitat de la infraestructura. Per altra banda, cal també tenir en compte que si es millora la competitivitat en un mode, cal millorar-la també en el mode substitutiu. En cas contrari, disminuirà la demanda del segon comportant conseqüències negatives per a l’economia. Així doncs, es pot concloure que la política d’inversions per a tothom és fruit d’una mala gestió que es paga ben cara.