Publicacions d'Amics del Pa�s

Utilitzaci� intensiva del coneixement en l��mbit productiu

Salvador Estap� Triay
Articles
Data: 02/04/2007
26584 lectures

An�lisi dels casos de Finl�ndia i Irlanda com a models de pa�sos que han sabut dirigir les seves economies cap al desenvolupament de productes i serveis intensius en coneixement, enfocats principalment als mercats internacionals.

Recentment s'ha llegit una tesi doctoral en la facultat de ci�ncies de la comunicaci� de la Universitat Aut�noma de Barcelona, que em sembla interessant ressenyar. La tesi, l'autor de la qual �s el xil� Juan Jos� Toh�, duu per t�tol �Educaci�n, comunicaci�n para el desarrollo y gesti�n del conocimiento: estudios de caso de los modelos de sociedad de la informaci�n de Finlandia e Irlanda�.

La conclusi� principal �s que ambd�s pa�sos, si b� van emprar models diferents, van dirigir les seves economies cap al desenvolupament de productes i serveis intensius en coneixement, enfocats principalment als mercats internacionals. Tant Finl�ndia com Irlanda han crescut de forma accelerada, en gran mesura, gr�cies a la utilitzaci� intensiva de coneixement en l'�mbit productiu.

En el cas finland�s, el proc�s d'inserci� a la Societat de la Informaci� es produeix a finals de la d�cada dels 80 a partir de la crisi econ�mica generada amb la caiguda del bloc sovi�tic. La necess�ria transformaci� pol�tica, econ�mica i productiva generada amb la irrupci� d'aquest nou escenari global, va permetre construir un ampli acord social, entre els diversos actors pol�tics, econ�mics i socials finlandesos, sobre el model de desenvolupament per aquest pa�s.

Finl�ndia va impulsar una transformaci� productiva basada en aquells sectors que ja posse�en una important experi�ncia, introduint la innovaci� cont�nua com a mitj� per elevar la productivitat i competitivitat. L'alt nivell de competitivitat econ�mica i de productivitat s�n conseq��ncia de la cont�nua innovaci� social i tecnol�gica, �s a dir, mitjan�ant l'acte creatiu de generar nous productes i serveis intensius en coneixement i innovadors a escala global. La innovaci� no �s un fet casual o a�llat, �s el resultat d'una complexa xarxa d'actors i esdeveniments, d'entorns propicis per a l'activitat educativa, investigadora i de desenvolupament.

�s important destacar que la innovaci� s'aconsegueix mitjan�ant la intensiva gesti� dels coneixements; tant en l'activitat productiva, com en la social, sorgeix de la voluntat i convicci� de la societat finlandesa en el seu conjunt, la qual compr�n que la societat de la informaci� �s el cam� m�s apropiat per a recuperar la seva competitivitat econ�mica.

A partir de la d�cada passada, Finl�ndia potencia la xarxa de creaci� de coneixement i es vincula estretament a l'activitat productiva, elevant la despesa p�blica i privada en R+D; es va millorar el nivell de la m� d'obra; es van crear noves infraestructures per a facilitar la connectivitat i es va generar un sistema d'educaci� avan�at que permet�s comptar amb professionals, t�cnics i investigadors de primer ordre mundial. A m�s es va internacionalitzar l'economia com a forma de generar demanda per a les ind�stries de coneixement local.

En aquest context, el model d'educaci� i recerca ocupa un rol especialment important. Finl�ndia t� un dels sistemes educatius millor avaluats a nivell mundial. Aquest sistema garanteix l'acc�s a l'educaci� de primer nivell a tota la poblaci�, sense importar edat, condici� social o ubicaci� geogr�fica. Destaca l'exist�ncia de programes de gran impacte d'educaci� al llarg de la vida, la qual cosa est� possibilitant plantar cara a l'envelliment de la for�a laboral. Quant al sistema de recerca i desenvolupament, Finl�ndia ha centrat els seus esfor�os en tenir una activitat investigadora de primer nivell mundial i generar demanda des de l'estranger pel coneixement produ�t.

En definitiva, l'experi�ncia finlandesa s'explica per un conjunt d'accions que responen a un projecte de pa�s i a una profunda convicci� sobre el potencial del coneixement com a font d'innovaci� i augment de la competitivitat i productivitat del pa�s. Finl�ndia �s un generador i exportador de coneixement patentat aplicat a productes i serveis. La font de generaci� de riquesa no radica fonamentalment en la ind�stria de la telefonia m�bil, d'equipament forestal o de cel�lulosa sin� en la ind�stria del coneixement que protegeixen aquests sectors. En definitiva, el coneixement �s el producte exportat, ja sigui per a ser aplicat per ind�stries tecnol�giques locals o estrangeres. Quant a la penetraci� de les TIC, Finl�ndia tamb� ocupa un lloc molt destacat, que es reflecteix no tan sols en el nivell de penetraci�, sin� tamb� en la capacitat de la poblaci� de beneficiar-se'n.

Per altra banda, el model de societat de la informaci� irland�s es caracteritza per oferir condicions de baix cost a empreses tecnol�giques multinacionals i per llur plataforma d'acc�s al mercat de la UE. Tanmateix, en l'actualitat est� en proc�s de transici� d'un model industrial de producci� de tecnologies de la informaci� i comunicaci�, cap a un basat en la innovaci� cont�nua.

Igual que els denominats �tigres asi�tics�, Irlanda ha crescut econ�micament de forma molt accelerada impulsada per la inversi� estrangera lligada a les ind�stries de les TIC. Aquestes s'han instal�lat en el pa�s atretes per les condicions per a produir a baix cost i l'obertura al mercat europeu. L'estrat�gia per a atreure les empreses estrangeres en el camp de la computaci� i l'electr�nica va ser de car�cter selectiu. L'objectiu era atreure empreses considerades l�ders en les seves respectives �rees. Es van identificar aquelles companyies que estiguessin liderant la carrera de les noves tecnologies de la informaci� i la comunicaci� i es caracteritzessin per les seves bones pr�ctiques com a empreses manufactureras. En aquestes se les va convidar a invertir a Irlanda, oferint-les-hi condicions especials. Juntament amb aquestes empreses van arribar nous coneixements, professionals i t�cnics de primer nivell, bones pr�ctiques, etc. Cap destacar que durant l'�ltima d�cada i mitja han sorgit una quantitat important d'empreses tecnol�giques locals, especialment lligades a la producci� de programari o prove�dores de les grans companyies existents a l'illa.

Si b� gran part dels productes i serveis generats des d'Irlanda s�n intensius en coneixement, aix� no significa que siguin el resultat d'una intensa activitat d'R+D local. Encara que a partir de la d�cada dels 80 es va elevar fortament la despesa d'R+D, �dhuc est� lluny d'assemblar-se als pa�sos capdavanters en aquesta mat�ria, ni aquesta despesa ha crescut al ritme de la resta de l'economia. Per� Irlanda compta avui amb professionals i t�cnics qualificats, la qual cosa s'explica fonamentalment per tres raons: les empreses van arribar al pa�s amb professionals i t�cnics, es va produir una forta repatriaci� d'irlandesos altament qualificats des de l'estranger, i el sistema d'educaci� ha sabut respondre a les necessitats del sector productiu, sobretot en el sector de la inform�tica i la formaci� multiling�e. El sistema d'educaci� irland�s est� entre el grup dels vint pa�sos capdavanters en aquesta mat�ria.

Al llarg dels darrers anys, Irlanda est� impulsant un sistema nacional d'innovaci� que permeti atorgar m�s suport al model actual, transitant des d'una economia basada en les ind�stries tecnol�giques a una que s'aboqui a la innovaci� cont�nua com a font de competitivitat i productivitat. Del seu �xit dependr� en gran mesura el sorgiment d'empreses irlandeses en l'�mbit de les TIC, les quals basin la seva competitivitat i productivitat en la generaci� i aplicaci� del coneixement.