Publicacions d'Amics del País
Sopar-col·loqui amb Manel Balcells
- SEBAP
- Resum d'activitats
- Data: 30/09/2007
- 25241 lectures
El proppassat dimecres 26 de setembre començàrem el nou cicle de sopars de la temporada 2007-08. En aquesta ocasió ens acompanyà en Manel Balcells i Díaz, Patró i President de la Comissió Executiva de la Fundació Privada BioRegió de Catalunya. Amb ell parlàrem sobre el clúster de la bioregió i en especial sobre el sector biomèdic català.
En Manel Balcells començà la seva ponència fent referència a tres titulars de premsa publicats els darrers dies que tractaven el tema del càncer. En un es feien les previsions de que a l’any 2030 uns 75 milions de persones arreu del món patirien càncer i a Europa una de cada quatre al 2020, així com el fet de que Espanya gasta tres vegades menys que Europa en investigar la malaltia, i que recentment s’ha celebrat la Conferència europea sobre el càncer a Barcelona.
Al primer món les dolències més freqüents són les cardiovasculars, neurodegeneratives i les referents a la salud mental. No es pot negar que la salud és una àrea de vital importància, en la que queden molts camps per explorar i investigar. El que és cert és que a Catalunya tenim un bon nivell de recerca científica en l’àmbit biomèdic, ja sigui en els camps del càncer, de la producció de metàstasi o de la investigació amb cèl·lules mare, així com un bon nivell d’hospitals amb qualitat cientifica com són Vall Hebron, Bellvitge, el Clínic, St. Pau o els Germans Trias i Pujol. Malgrat una inversió fluixa en recerca, els nostres investigadors són bons i gaudim d’una tradició en la indústria farmacèutica important. Això s’exemplifica en les següents dades: el 60% de la producció farmacèutica de l’estat espanyol es fa a Catalunya, el 50% de les empreses farmacèutiques de tot el territori espanyol són a Catalunya i el 100% de la indústria farmacèutica autòctona es troba a Catalunya (Laboratoris Esteve, Mirall, Uriach...). Tampoc hem d’oblidar que disposem d’emprenedors i científics potents, així com d'iniciatives que han iniciat i tingut èxit en el traspàs de la transferència tecnològica, com el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, el Parc Científic de Barcelona o l’entorn de la UAB. Una línea de futur són les empreses spin-off sorgides de la universitat, especialitzades en biotecnologia. Fa uns mesos es va presentar a Madrid l’informe de l’Associació Espanyola de Biotecnologia. En ell es comentava que al 2006, el 30% de les empreses noves sorgides a l’estat espanyol de biotecnologia eren catalanes. Ara es tracta d’entendre Catalunya com un clúster o una bioregió, terme que hem adoptat d’Europa. El cas és que en efecte, Catalunya actua com un clúster en l’àmbit bio (hospitals, parcs científic, empreses i universitat), a la vegada que es connecta amb altres clústers arreu del món i intenta competir amb el nord d’Europa, l’est de la costa nordamericana, les potències asiàtiques... Si partim de que disposem d’un bon nivell de recerca, una indústria farmacèutica consolidada però amb problemes de creixement i competitivitat, i una indústria biotecnològica incipient que requereix ésser cuidada, no podem oblidar però que la nostra transferència tecnològica és insuficient, el nombre de patents pel nombre de publicaciones és molt reduït i la conversió en valor del coneixement adquirit dista molt de ser el desitjat. El volum d’empreses biotecnològiques encara és molt petit, a Catalunya en tenim unes 50 que es dediquen a temes exclusivament bio, i unes 250 que tenen una part de biotecnologia. El que toca ara és plantejar-se quin és el model de Catalunya que volem per al futur. Hem de decidir si volem ser un país de serveis, turisme, aprofitar el sector agrícola o fins i tot desenvolupar el sector aeronàutic, però no podem obviar una realitat i és el fet de que tenim un bon potencial en l’àrea biomèdica. Una àrea que no només aplega la recerca bàsica, l’aplicada o la biotecnologia, sinó també les tecnologies mèdiques. Podem convertir-nos en un referent al món, aprofitant aquest sector estratègic, creador de riquesa i de valor afegit. Ens interessa tenir gent formada en aquests àmbits, ja que ens manca formació de gestors de recerca, persones que sàpiguen com dur a terme aquesta transferència tecnològica i posar al mercat tota la innovació que es produeix als hospitals. Des de l’organització, el consell de la qual presideix en Balcells, es vol apostar per fer d’aquesta línea estratègica una aposta de país. La manca d’inversió n’és una dificultat, però ens hem de fixar en països que se n’han sortit com Escòcia, que del 2000 al 2005 hi va invertir força, cosa que va revertir de forma molt positiva en el PIB, o Irlàndia, els països escandinaus i els anglosaxons. Hem d’entendre que es tracta d’un sector amb capacitat de generar molts llocs de treball, però per assolir l’èxit hem de superar l’atomització existent i actuar conjuntament com una marca. Això s’ha començat amb l’Aliança Biomèdica de Barcelona o la iniciativa de la Bioregió. Necessitem tenir unes facilities, uns serveis comuns i una massa crítica suficient per a competir en el món actual. Al mes de maig del 2007 es va anar a Boston com a BioCat amb 10 institucions i 12 empreses. Adoptant conjuntament la marca de Catalunya es va veure que aquesta venia. S’establiren relacions bilaterals amb Ontario, Japó o la India. En el món globalitzat d’avui en dia, és perfectament factible dur a terme projectes saltant-se les traves d’antany. A la Índia també es va anar com a BioCat en un viatge institucional organitzat pel govern de la Generalitat. Es varen signar acords a Delhi amb l’Associació Índia de Biotecnologia i amb un dels pols de més atracció de l’Àsia a Bangalore. De cara al febrer del proper any, Catalunya ha estat convidada a la Fira de BioÀsia, el primer cop que un país sense estat rep aquesta deferència. És cert que tenim dificultats per fer crèixer les nostres empreses, però també tenim moltes oportunitats per explotar. És necessari que els vivers d’empreses i emprenedors puguin accedir a les rondes de finançament dels grans inversors. Amb un panorama mundial en constant canvi, i la fallida immobiliària actual, els grans grups inversors ja fa temps que comencen a buscar inversions a mig i llarg termini en les àrees biotecnològiques. Si disposem de projectes que puguin ser finançats, hem de fer-los madurar, malgrat els problemes estructurals que hi puguin haver. En conjunt, podem afirmar que tenim entre les mans un gran projecte amb els elements adequats per reeixir i els actors a posar en coneixement per tal de que surtin projectes, col·laboracions i sinèrgies. En definitiva, el sector de la biotecnologia s’està situant com un sector basat en l’aprofitació del coneixement, amb una llarga tradició d’inversió en recerca bàsica i aplicada, que pot actuar com a element tractor d’altres subsectores que se’n poden beneficiar indirectament.