Publicacions d'Amics del Pa�s

Sobre la Tecnoregi� i el Centre Tecnol�gic de les TIC

Xavier Castillo Ferrer
Articles
Data: 03/05/2006
24903 lectures

Reflexi� sobre la import�ncia i valor de la creaci� d'una Tecnoregi� i un Centre Tecnol�gic de les TIC a Catalunya, com a bases per comen�ar a plantejar mesures legislatives que disminueixin el risc de les inversions en empreses del sector TIC, i com a motor d'impuls al capital privat per a que inverteixi en quantitats i temps adequats per generar ocupaci� d'alt valor afegit de manera significativa.

El passat 19 d�abril vaig assistir a una presentaci� molt interessant al Col�legi d�Economistes de Catalunya anomenada Catalunya, sector TIC? En aquesta trobada, la Marta Aymerich, directora de la CIRIT, va presentar la TecnoRegi�, en Carles Fradera, Director d�Innovaci� del CIDEM, va presentar el Centre Tecnol�gic de les TIC i en Josep Miquel Piqu�, president de la XPCAT va fer algunes reflexions generals sobre el sector.

Crec que tant la TecnoRegi� com el Centre Tecnol�gic de les TIC s�n iniciatives molt positives. Sense pretendre fer un resum exhaustiu, si que voldria compartir alguns aspectes que em van cridar l�atenci�.

La TecnoRegi� �s una resposta a la necessitat de generar valor afegit mitjan�ant un sector potent de les TIC i creant llocs de treball qualificats. Vol definir un pla estrat�gic que estimuli el creixement d�un sector que necessita l�R+D i per tant, la col�laboraci� entre les universitats i centres de recerca amb les empreses. Un dels objectius, amb el que no podria estar m�s d�acord, �s el d�estimular la creaci� d�empreses /institucions basades en recerca/innovaci� TIC. En l�avantmodel de la TecnoRegi� es defineixen tres l�nies d�activitat priorit�ries: Media (audiovisual), Salut i Infrastructures Digitals. Per a mi, aquesta prioritzaci�, ja t� un gran valor. S�ha de triar i apostar per sectors concrets com l�audiovisual i la sanitat, i deixar de dispersar esfor�os. Es defineixen com a factors claus d��xit, entre d�altres, l'orientaci� al mercat, la focalitzaci� en l�nies d�activitat en les que Catalunya pugui ser un pol de refer�ncia internacional, i la implicaci� del capital privat en el finan�ament dels projectes.

Per altra banda, la missi� del Centre Tecnol�gic �s contribuir a la competitivitat de les empreses del sector TIC a trav�s del desenvolupament de productes i serveis en tecnologies de la informaci� i comunicaci�, innovadors a nivell global i orientats a les necessitats de les empreses catalanes. Es presenta amb un model de Centre d�R+D corporatiu on empreses, Universitats i Centres de Recerca i Administraci� col�laboren en projectes. Entre els objectius es contemplen la coordinaci� dels recursos existents per a la recerca en TIC al servei de les empreses del sector, i fomentar el creixement de les empreses del sector TIC per mitj� de la seva activitat innovadora. Es pret�n que la major part del finan�ament d�aquest centre vingui del sector privat.

El dia seg�ent d�aquesta trobada, vaig llegir a la premsa que el preu dels habitatges nous a Barcelona ha pujat l'�ltim any un 21%, i el dels habitatges de segona m�, un 17%. Tenint aquestes rendibilitats assegurades a curt termini, �s impossible que el sector privat financii en les quantitats i els temps necessaris, empreses de base tecnol�gica en les �rees d'activitat previstes a la TecnoRegi�, o aporti al Centre Tecnol�gic quotes en quantitat i continu�tat necess�ries fins a tenir impacte significatiu en l�ocupaci� del sector..

Per qu� la construcci� i l'immobiliari han assolit rendibilitats tan altes? Durant els �ltims 30 anys s'ha anat construint un marc normatiu i legislatiu que essencialment aporta seguretat a les inversions en aquest sector. Les escriptures davant de notari, els registres de la propietat, les normes urban�stiques,.... tot va encaminat a donar seguretat a tots els agents d'aquest sector. I la prova d'aix� �s que el sector financer s'ho creu, i no posa dificultats al finan�ament de promotors, constructores, i compradors d'habitatges. I els efectes s�n bons: aquesta situaci� ajuda al finan�ament dels ajuntaments, les fam�lies veuen com els seus estalvis invertits en habitatges es revaloritzen, i sobretot, es genera ocupaci�. De fet a Catalunya, entre els anys 2000 i 2003 la construcci� ha generat 63.900 nous llocs de treball, compensant sobradament els 22.700 llocs de treball que ha perdut la ind�stria. No �s estrany, doncs, que cap partit pol�tic vulgui canviar aquesta situaci�, encara que de vegades es produeixin excessos com el de Marbella.

En la intervenci� de Josep Miquel Piqu�, va mencionar que �s relativament f�cil aixecar 1M� per arrencar una empresa en el sector TIC, i �s veritat. Per� tamb� �s pr�cticament impossible aconseguir finan�ament per a que les empreses de serveis de base tecnol�gica puguin fer-se grans, i expandir-se internacionalment. �s a dir, de la cadena ci�ncia/tecnologia/empreses/mercat, el punt m�s feble a Catalunya �s el de les empreses i el seu finan�ament (suposant que considerem el mercat global). Aquesta feblesa potser no es nota al moment d�arrencar, per� �s molt real quan l�empresa vol anar a mercats grans i expandir-se internacionalment.

Si volem que el sector TIC contribueixi al creixement econ�mic i a la generaci� d'ocupaci� de manera significativa, crec que fan falta mesures que redueixin el risc de les inversions en aquest sector. �s normal que una empresa de serveis de base tecnol�gica trigui entre cinc i set anys en donar beneficis, sobretot si l'aposta �s per un mercat gran (en canvi es f�cil donar beneficis en poc temps amb una empresa petita, per� llavors tenim el problema de finan�ar el creixement). Si volem captar recursos del sector privat per empreses TIC (i la major part del finan�ament de la TecnoRegi� i del Centre Tecnol�gic de les TIC tindria que ser privat) avui �s impossible competir amb altres sector que donen rendibilitats del 21% en un any.

De fet, recordo del viatge a Corea que vam fer l'any passat amb la Cambra de Comer�, que el seu govern veia com una de les seves tasques priorit�ries, donar seguretat jur�dica a les inversions en el sector de les TIC. Per tant, i donat que comencem a tenir iniciatives amb cara i ulls com la TecnoRegi� i el Centre Tecnol�gic de les TIC, potser �s hora de comen�ar a pensar quines mesures legislatives es poden prendre per disminuir el risc de les inversions en empreses del sector TIC, i animar al capital privat a invertir en quantitats i temps adequats per generar ocupaci� d'alt valor afegit de manera significativa.