Publicacions d'Amics del País

Ressenya del sopar amb Joan Trullén

Joan Trullén, Secretari General d'Indústria, fou el darrer convidat al sopar mensual del Cercle del mes de maig. Amb ell parlàrem sobre la importància i el lloc que ha d'ocupar la Indústria en la Societat i Economia del Coneixement.

El Secretari General de Indústria, Joan Trullén, inicià la seva ponència fent la afirmació de que el moment actual que travessa el nostre país és clau, tal i com va ser-ho l'any 59. De la mateixa forma en que al 59 es dugueren a terme reformes per fer avançar el país econòmicament, ara és el moment per encaminar seriosament el nostre país vers el que entenem sota economia del coneixement.

El nostre problema ara mateix és pensar en quants anys arribem al nivell en el que avui en dia està situada Alemanya, o en quants anys arribem a cumplir els objectius de Lisboa. Hem de plantejar-nos com podem avançar posicions i situar-nos en un lloc realment capdavanter. Sens dubte, el nostre gran problema és l'escàs creixement de la productivitat que a la vegada afecta el grau de competitivitat de la nostra economia.

Si la gestió de la macroeconomia està fora de l'abast de la nostra política econòmica nacional, on sí podem incidir és en la microeconomia. Per tant, aquella funció de producció basada en l'avantatge en costos derivats d'uns salaris relatius més baixos, l'hem de modificar canviant aspectes microeconòmics fonamentals, com poden ser els relacionats amb el mercat de treball i la formació. S'ha de dir que la formació que tenim avui en dia al nostre país no té res a veure amb les universitats fa 25 anys. Ara ens trobem amb una universitat que fa recerca, innovació i que es preocupa de l’economia al seu voltant i de l’entorn empresarial. Pel que fa a la formació, tenim un greu problema quant a la formació continuada. Hem d'entendre que ens cal reciclar els nostres coneixements al llarg de tota la nostra trajectòria i que això s'ha d'integrar dins del circuit vital i de treball. Tot i això, ara mateix tenim les generacions joves més preparades i qualificades de tota la nostra història.

Referent al capital i als tipus d’interés, els emprenedors avui en dia també ho tenim més fàcil que 30 anys enrere. On es troba, doncs, el problema?

Els economistes li diem sovint el factor residual, que no és res més que “el coneixement”, és a dir, la forma d’associar capital i treball en la producció, la forma d’organitzar les empreses, la forma d’innovar i de transmetre creativitat... És aquí on ha d’incidir la política industrial. Això implica l’optimització de la recerca, del desenvolupament i de la innovació, aspectes fonamentals per mantenir la competitivitat en els nostres centres productius. El que una societat tingui més o menys productivitat que una altra, depèn del grau d’esforç en aquest intangible que és la capacitat innovadora i emprenedora de l’empresa, en tant que utilizadora de les TIC.

Treballar en un bon entorn industrial és la millor garantia per a que la llavor que caigui en aquest lloc fructifiqui. Com pot incidir la política industrial en tot això? Sobretot a través dels incentius. El govern pot donar incentius, però el més important és que siguin les persones les que facin seva la transició cap a l’economia del coneixement.

I com incidir en un sector que porta 10 anys dient que vol canviar la R+D+i en relació al PIB i no ho ha aconseguit? Amb un esforç gran de difusió, però sobretot d’incentivació al canvi per fer més fàcil l’adopció d’aquesta recerca, desenvolupament i innovació per part dels nostres ciutadans.

Tant el ministeri d’Educació com el d’Indústria s’han de fer responsables de dur-ho a terme. El Ministeri d’Educació tractarà de portar les universitats i els centres de recerca de la I majúscula (investigació) a la i minúscula (innovació) i el Ministeri d’Indústria intentarà portar les empreses de la i minúscula a la I majúscula. Per tant, el Ministeri d’Indústria portarà més aviat la bandera de la innovació que la de la recerca, mentre que el d’Educació portarà la de la recerca.

Qui no tingui un sistema recurrent i permanent d’innovació no podrà estar en un mercat obert i competitiu. La innovació es pot originar i transmetre a través de diferents formes, sigui a través de ciutats com poden ser Sabadell o Terrassa, a través de clusters o mitjançant la capacitat d’arossegament d’una empresa a una altra (innovació tractora). La política industrial s’ha de plantejar un sistema que permeti incentivar la transformació de la manera de produir, sigui de manera pressupostària, recolzant l’entorn i els districtes o incidint sobre les expectatives. Aquest últim punt és molt important, sobretot partint de que segueix existint una mena de determinisme històric en les nostres ments; creiem que el futur està predeterminat pel passat i no ens veiem capaços de superar certes barreres i crèixer per sobre de les expectatives. Hem de trencar amb aquesta idea de determinisme i entendre que el futur depèn del que nosaltres volguem fer.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +