Publicacions d'Amics del País
Limitació de velocitat
- Joan Brunet i Mauri
- Articles
- Data: 13/12/2007
- 27131 lectures
Reflexió sobre la limitació de velocitat, una de les més de 70 mesures aprovades pel Govern de la Generalitat per lluitar contra l'emissió de gasos contaminants, i que a la vegada més controvèrsia ha suscitat. Joan Brunet ens ho relaciona amb la cultura del "no" imperant a les nostres societats d'avui en dia...
S’acaben de posar en marxa les primeres mesures que el govern de la Generalitat de Catalunya ha establert per tal de limitar les emissions de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera; gasos que contribueixen a l’acceleració dels efectes del canvi climàtic que, això no obstant, ja es deixen notar arreu, a despit que encara hi ha qui es nega a acceptar l’evidència. Una de les més de setanta mesures aprovades que s’aniran implantant progressivament, fa referència a la reducció, fins a un màxim de 80 quilòmetres per hora, de la velocitat dels vehicles que circulin per carreteres i autopistes properes a Barcelona. És una mesura que ha merescut notables crítiques, en especial per part de l’Automòbil Club de Catalunya, el RACC. No seré pas jo qui qüestioni l’opinió dels que més hi entenen pel què fa als efectes més o menys beneficiosos d’aquesta mesura que el RACC qüestiona; opinions que han estat fet públiques a bastament.
Sigui com sigui, també en aquest cas de les mesures que el govern de la Generalitat ha emprés, es posa de relleu que la societat en la qual vivim, la cultura del “no” té butlla. M’explicaré. Qui més qui menys està d’acord en què cal adoptar mesures si volem frenar l’emissió de gasos d’efecte hivernacle o, per ser més exactes, les emissions de diòxid de carboni a l’atmosfera. I això perquè cada vegada tenim menys dubtes que el canvi climàtic ha deixat de ser un argument reservat a uns pocs que cerquen notorietat. Diuen els castellans que “obras son amores y no muy buenas razones” i, darrerament, s’estan produint en el conjunt del planeta massa proves de què estem entrant en una nova era climàtica. Ens hem adonat, finalment, que el llop existeix i que cal fer quelcom si ens en volem defensar. En aquest cas, el llop és el canvi climàtic del qual en desconeixem encara com són les seves urpes i el mal que poden causar. No fa massa dies coneixíem una altra dada alarmant: al pas que ara anem, no haurà de passar massa temps abans no es desglaci del tot el pol nord. Davant aquestes dades irrebatibles, ens mostrem més predisposats que mai a fer quelcom per, com a mínim, temperar el procés i, en conseqüència, disminuir els abocaments de diòxid de carboni a l’atmosfera. Però amb això n o n’hi ha prou. I les coses són com són i no pas com nosaltres voldríem que fossin. D’aquesta manera, quan s’anuncien mesures per lluitar contra l’emissió de gasos contaminants, estem convençuts que ja era hora que algú decidís emprendre-les i celebrem que, finalment, els governs decideixin implicar-se en l’objectiu de frenar-ne l’emissió. Tot marxa bé fins que ens adonem que algunes de les mesures adoptades topen amb els nostres interessos. A partir de llavors ens surt la vena crítica i no triguem a mostrar la nostra discrepància amb les iniciatives adoptades. Possiblement quelcom d’això està passant pel què fa a la decisió d’aplicar la mesura relativa a la disminució de la velocitat en les proximitats de Barcelona. Podríem arribar a acceptar que la disminució de la velocitat dels vehicles aportarà poc en quant a la disminució de l’emissió de partícules contaminants dels vehicles. Però ja deia la meva àvia que és “de mica en mica s’omple la pica” i així, hem de tenir en compte que aquesta mesura s’inscriu en un context més ampli d’altres setanta més i, d’entre aquestes, la que consisteix en potenciar i millorar el transport públic que, ara com ara, no gaudeix precisament de bona premsa. Cal dir, aprofitant l’avinentesa, que no som pocs els que voldríem deixar d’utilitzar el nostre vehicle privat i passar-nos al transport públic si se’ns garantís un bon i eficaç servei. Per això esperem amb ansietat, que el govern de la Generalitat de Catalunya s’apliqui al màxim per fer avenços en aquesta direcció. Sigui com sigui, benvinguda ha de ser la mesura de reducció de la velocitat, convençuts de què la resta de mesures anunciades no trigaran en arribar, especialment les que tenen a veure amb l’aposta per una xarxa de transport públic metropolità eficient. I això, ara com ara, encara és més un desig que no pas una possibilitat a curt termini. Joan Brunet i Mauri. Article publicat al Diari de Sabadell, el 6 de desembre de 2007