Publicacions d'Amics del País

Les TIC, palanca de l’educació

Vagi per davant una opinió personal, potser agosarada. En l’estat del benestar europeu, que esperem que pugui ser algun dia estàndard mundial, crec que l’educació de qualitat ha de ser el més universal dels drets civils, més universal que altres drets de primer nivell com la salut, la vivenda o el treball. De fet, sols hi veig més importants els drets a la integritat física i jurídica de la persona, és a dir a la vida, la llibertat, la seguretat, a la personalitat jurídica i a la nacionalitat.

Les TIC, palanca de l’educació,

O com aconseguir un ensenyament eficaç, eficient i de qualitat.

Vagi per davant una opinió personal, potser agosarada. En l’estat del benestar europeu, que esperem pugui ser algun dia estàndard mundial, crec que l’educació de qualitat ha de ser el més universal dels drets civils, més universal que altres drets de primer nivell, com la salut, la vivenda o el treball. De fet, sols hi veig més importants els drets a la integritat física i jurídica de la persona, és a dir a la vida, a la llibertat, a la seguretat, a la personalitat jurídica, a la nacionalitat.

A nivell individual, l’educació proporciona la capacitat de valorar-se com a persona, la força de l’autoestima, i permet lluitar per tots els altres drets recollits en la declaració universal dels drets de l’home. Per altra banda, a nivell col•lectiu, l’educació fa dues aportacions fonamentals a la societat. La primera és “expansiva”, en el sentit que els nivells de desenvolupament intel•lectual d’un conjunt de persones (coneixements, habilitats, cultura,…) estan directament correlacionats amb els nivells de desenvolupament econòmic d’aquest col•lectiu (riquesa, renda per càpita, qualitat de vida,…). I la segona és “redistributiva”, ja que que una educació universal de qualitat permet anivellar les posicions de sortida generacionals en la cursa de l’èxit professional i econòmic, fomentant així la igualtat d’oportunitats i la mobilitat en l’escala social.

Estem ara en un món que ha introduït justificadament, per motius d’eficiència, les tecnologies de la informació i de la comunicació en pràcticament totes les activitats socials i econòmiques. Les TIC són les eines bàsiques de procés i transmissió de la informació (i tots vivim i treballem amb la informació). La disponibilitat d’aquestes eines en qualsevol lloc, ubiqüitat i, fins i tot, en entorns dinàmics, mobilitat, ens permeten avui treballar remòtament, és a dir, assimilar la informació, processar-la, construir coneixement, prendre decisions i comunicar-les des de qualsevol lloc (i en qualsevol moment).

Però en el procés de l’educació, al menys en l’ensenyament en les escoles, tant de primària com de secundària, de professionals i, fins i tot, universitària, hi ha una peculiaritat important. Els alumnes i els professors són de diferents generacions, uns són nadius digitals i els altres som immigrants digitals (simplificadament).

Tenim uns alumnes digitals, que dominen la imatge, que s’han format (bé o malament) amb la tv, que practiquen l’ús dels dispositius 3G per fer fotos i gravacions en vídeo, que comparteixen informació i experiències amb la missatgeria instantània, els xats i el messenger, que viuen al facebook de manera natural, etc. Resumint, tenim uns alumnes 2.0. Per contra, tenim uns adults (i entre ells els professors) que ens hem incorporat amb dificultats al món TIC, que fem esforços per atrapar l’àmbit digital, que no trobem les barres d’eines en la pantalla, que ens agrada llegir en paper, que potser ja estem en el linked In i en el facebook i en el twitter però que no ens hi sentim prou còmodes. En definitiva, som uns adults 1.0.

Tota innovació integra l’estat anterior. Ni el cine va anular el teatre, ni la TV el cine, ni els videos/CD’s la TV, ni l’ internet (amb totes les seves funcionalitats) els anteriors. Cada nou procediment tecnològic integra els anteriors, en el sentit dialèctic d’Hegel, i sempre queda un cert “market share” per a tots.

En aquest context, ja no té sentit un ensenyament exclusivament magistral, ni uns recursos lineals de la informació. Ara tots aquests elements estan en xarxa (i el difícl és destriar-la, processar-la, transformar-la en coneixement). El coneixement es crea individualment i col•lectivament “dins” del grup, les experiències es comparteixen. I això no és possible sense tecnologies de la informació i la comunicació. Però això no vol dir que no hi hagi espai per a la lectura, per a la classe magistral, per a l’estudi a la biblioteca, per a les presentacions orals o per al debat. Hi ha lloc per a tot. Sols que la nova incorporació tecnològica ens potencia les anteriors.

Ara fa 25 anys, el 30 de gener de 1986, el govern de Catalunya fou pioner en la utilització de les TIC en l’ensenyament quan va aprovar el decret de creació d'un important pla de modernització de l'ensenyament "en ordre a la consecució d'uns objectius de renovació pedagògica, d'innovació educativa i de formació permanent" que "a través de l'aplicació de nous models, sistemes i instruments" fos capaç de proporcionar "solucions adequades als problemes plantejats per les noves i canviants situacions" en què es trobava immers el sistema educatiu. El Programa d'Informàtica Educativa (PIE) que ha arribat fins als nostres dies era una peça clau d’aquell pla de modernització a llarg termini. I, altra vegada, al gener del 2009, quan ja era evident la potència del format digital, i aprofitant la reducció dels preus dels PCs portàtils i la irrupció (a vegades induïda) dels llibres de text en format digital, també a preus competitius per alumne, la Generalitat de Catalunya va iniciar el projecte Educat 1x1, d’acord amb el programa estatal Escuela 2.0 i amb cofinançament del Ministerio de Educación y Ciencia.

L’Educat 1x1 és una revolució procedimental a l’escola, que requereix de noves instal•lacions i equipaments a l’edifici escolar, de connectivitat i comunicacions amb el món exterior, de continguts digitals en nous formats interactius i, sobretot, d’acompanyament, de formació del professorat i de suport tecnològic, per assegurar el canvi cultural necessari en l’entorn educatiu. Més enllà dels aspectes purament tecnològics, l’Educat 1x1 aconsegueix innovar en els plantejaments didàctics dels centres i facilitar els enfocaments competencials de manera que augmenti l’èxit educatiu de l’alumnat.

Les TIC són l’element multiplicador de l’eficàcia i l’eficiència educativa.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +