Publicacions d'Amics del País
L´accés a la informació: un element diferencial
- Antoni Garrell Guiu
- Articles
- Data: 12/09/2007
- 26273 lectures
Reflexió sobre el volum d'informació que es genera al món i la necessitat d'analitzar-la per convertir-la en el coneixement que permeti comprendre i extreure les potencialitats dels ecosistemes on es desenvolupa l'activitat productiva i relacional. Un entorn que va més enllà dels llocs on les capacitats deductives o percepcions directes dels humanes arriben, i on el coneixement es converteix en el recurs que permet actuar davant les situacions canviants o no conegudes en entorns complexos i no predeterminats.
Fa uns mesos vaig llegir l’estudi "The Expanding Digital Universe: A Forecast of Worldwide Information Growth Through 2010", elaborat per IDC que avalua la quantitat i tipologia d’informació que es produeix i es replica al món, tot efectuant previsions per al 2010. L’estudi indicava que al 2006 es crearen i copiaren 161.000 milions de gigabytes, xifra que equival a 3 milions de vegades la informació acumulada en tots el llibres que ha escrit la humanitat, generats en un 70% per particulars. Un volum d’informació que seguirà creixent i que, segons l’estudi, al 2010 assolirà els 988 mil milions de gigabytes (exabytes) el total de la informació creada o copiada, si bé amb un important canvi, ja que la gran majoria de la informació estarà disponible en xarxa incrementant els aspectes relatius a la seguretat i privacitat de la informació. Amb l’informe davant, el director de recerca i vicepresident d’ IDC indica que “l’increïble creixement i la gran quantitat d’informació de diferent tipus que s’està generant (...) obliga, des d’una perspectiva tecnològica, a les organitzacions a utilitzar tècniques encara més sofisticades per moure, emmagatzemar, assegurar, i duplicar la informació addicional que es genera cada dia".
Informació, en definitiva, que ha d'ésser analitzada per convertir-la en el coneixement que permeti analitzar, comprendre i extreure les potencialitats dels ecosistemes on es desenvolupa l'activitat productiva i relacional tot actuant òptimament en ells. Un entorn que va més enllà dels llocs on les capacitats deductives o percepcions directes dels humanes arriben, i on el coneixement es converteix en el recurs que permet actuar davant les situacions canviants o no conegudes en entorns complexos i no predeterminats. Un coneixement que caracteritza els col·lectius sobre els quals les organitzacions intervenen o les organitzacions amb les quals es competeix, i que obliga a que els fluxos d'informació, propis o aliens, circulin eficaçment tot disposant de les eines i les infraestructures que permeten usar-los col·lectivament d'una forma natural, en els moments requerits amb independència de la ubicació o l'instant. És en aquest context on l’accés a altes velocitats a les informacions esdevé un element clau per a la competitivitat, i en el que cal enquadrar l’informe del juliol passat de la OCDE on s’indicava els elevats preus de la banda ampla a Espanya tot indicant que mentre que la quota mensual més econòmica es situa en 32,75 euros, a Suècia és sols de 7,89 euros i a França de 11,67 euros. Són xifres molt diferents que no s’expliquen per les diferències de velocitat, recordem els 100 megas disponibles a Japó per exemple, un aspecte cabdal quant a increment de competitivitat basada en la informació i el coneixement, ni tampoc s’expliquen pel fet de disposar de mobilitat, si tenim en compte que a Espanya ja tenim un gruix d’uns 8 milions de treballadors que estan fora del seu lloc de treball més del 20% del temps i pels quals la connectivitat esdevé clau. Utilitzar la Informació, convertir-la en coneixement i aplicar-la a l’activitat productiva esdevé una tríada bàsica per l’avenç i el progrés en la societat i l’economia del coneixement, i aquests són aspectes que a Espanya i Catalunya no acaben d’anar massa bé; per aquestes realitats que tots els informes evidencien, sembla que no tinguem la capacitat de trencar la tendència, serveixi com exemple el darrer informe anual de la Fundació Orange sobre el desenvolupament de la societat de la informació: en ell es denunciava que Espanya s’allunyava dels països més avançats d’Europa referent a la Societat de la Informació, passant del la posició 13 de l’índex a la 20, una evolució dolenta sols superada per Itàlia. El mateix informe indicava que les causes residien en les insuficients polítiques relatives a les tecnologies de la informació; un retrocés que cal entendre’l com una oportunitat perduda atès l’important creixement econòmic dels darrers anys. En un món amb hiperinformació, megacompetència i ultracanviant, per garantir la competitivitat es requereix l’accés ràpid als coneixements explícits i implícits que circulen lliurament per les xarxes interactives. Ens cal doncs, incrementar la velocitat d’accés. Essent bona la noticia d’aquest estiu relativa a que la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions ha permès a Telefònica triplicar la velocitat del ADSL bàsic fins a 3 megas, no hem d'oblidar que aquesta no és suficient, necessitem més velocitat, de millor qualitat i preu més competitiu per a evitar que el ciutadans i les empreses del país no tinguin menys capacitats que les d'altres països amb els qui hem de competir. Sabedors de la importància del procés i transmissió de la informació en l’economia del coneixement, caldria actuar amb decisió, tot garantit la competència, per disposar d’unes bones infraestructures de telecomunicacions d’abast global, amb altes prestacions i preus altament competitius, tot garantint que els legítims interessos empresarials d’uns no posin en perill la competitivitat de les empreses i les persones en els escenaris oberts del segle XXI. Aquest article va ser publicat a l'edició de setembre del 2007 del Món Empresarial. Antoni Garrell i Guiu President del Consell Assessor Cercle per al Coneixement