Publicacions d'Amics del País

'La transcendència del lideratge' | Debat Amics del País amb Míriam Díez, Àngel Castiñeira i Francesc Torralba

El nou pontífex i el repte del lideratge en l'escenari actual

• Amics del País
• Resum d'activitats
• Data: 19/06/2025
• 254 lectures

Ahir, dijous 19 de juny de 2025, al Palau Macaya de la Fundació “La Caixa”, Amics del País va organitzar el debat “La transcendència del lideratge. El nou pontífex i el repte del lideratge en l'escenari actual” amb la participació de la Sra.  Míriam Díez, directora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura; el Sr. Àngel Castiñeira, director de la Càtedra de Lideratges i Sostenibilitat d'ESADE; i el Sr. Francesc Torralba, director de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull.

Miquel Roca i Junyent, president d'Amics del País, va ser l'encarregat de presentar i moderar l'acte. Durant la seva intervenció, Roca va argumentar la importància de la celebració de l'acte: existeix la necessitat d'un diàleg entorn a les expectatives generades per l'elecció del Papa Lleó XIV arreu del món en un context social on la pràctica religiosa disminueix. La resposta a aquesta “paradoxa”, segons els ponents, rau en el fet que la humanitat té fam d'esperança.

La humanitat necessita d'esperança

Castiñeira va iniciar el seu discurs fent un contrapunt amb el títol de la discussió: “estem en temps clarament immanents”. Fent referència a les declaracions de l'exsecretària d'Estat dels Estats Units, Madeleine Albright, en el si d'una trobada de les Nacions Unides, on es discutia sobre la intervenció dels Estats Units en un possible conflicte armat, Albrihgt va defensar que “l'ONU no va ser creada per anar al cel, sinó per no anar a l'infern”. Per altra banda, el sorgiment de líders polítics com Donald Trump i els discursos de la Unió Europea, que ja no parla de progrés, sinó de resiliència, són proves fefaents que “ja no podem defensar en majúscules el progrés; aquesta visió naïf dels inicis de la modernitat, que incorporava un element de transcendència – el futur serà millor – ja no existeix”. Tanmateix, “l'expectativa que ha generat l'elecció del nou pontífex té un punt de contracultural, de contrapoder i d'esperança”, va sentenciar.

En el mateix sentit es va expressar Francesc Torralba, que va definir l'expectativa generada per Lleó XIV com a “miracle”. No obstant, el professor de la Universitat Ramon Llull no va voler entrar a fer cap judici sobre el nou pontífex: “cal silenci i esperar”. Però sí que va repassar algunes de les actuacions, discursos i viatges del Papa Francesc, per les quals va aconseguir autoritat moral i espiritual durant el seu Papat, per “la coherència entre les paraules i els fets”.

Autoritat moral i espiritual en moments de manca de lideratges

El primer viatge oficial que va fer l'ex pontífex va ser a Lampedusa, per ser al costat dels refugiats i criticar la “globalització de la indiferència”. Torralba també va recordar el dia que el va conèixer, que duia “les sabates gastades” de passejar per les barraques de Buenosaires. Finalment, a la Laudatio si, el papa Francesc va fer una crítica al consumisme i al desenvolupament irresponsable i va fer una crida per fer una “reacció global” per combatre la degradació mediambiental i el canvi climàtic. Tot això va generar un “discurs d'esperança”, segons Torralba, va construir “un horitzó transcendent, que fascina i atrau perquè va més enllà de la racionalitat”. Actualment, va afegir, “cap líder parla d'esperança, només de l'estoïcisme de la supervivència”. Però el Papa Francesc va aconseguir teixir un “relat d'esperança sense caure en la ingenuïtat”, va afirmar.

Míriam Díez, per la seva banda, també va defensar que les expectatives que havia generat l'elecció del Papa Lleó XIV responien a la cerca d'una “autoritat moral i espiritual per fer front a la confusió moral i a les mancances de lideratges actuals”, tot i reconèixer que el gruix del seu pensament encara no es podia saber (citant a Sant AgustÍ: “El món és un llibre i qui no viatja només porta una pàgina”).

Lideratge del Papa Lleó XIV

La directora de l'Observatori Blanquerna de Comunicació, Religió i Cultura va desgranar els punts clau sobre els quals es preveu que es sostingui el lideratge de Lleó XIV: serà un lideratge agustí – basat en la gràcia divina (on ningú estigui exclòs), en el pecat original (natura corrompuda), en la necessitat trinitària i en l'Església de comunió (cal la comunitat per aconseguir la salvació). Fent referència al primer discurs del nou pontífex, en el qual hi va mencionar “una pau desarmant, humil i perseverant” i on es va dirigir “a totes les persones (...), a tots els pobles i a tota la Terra”, Díez va afirmar que “el sentiment de col·lectivitat davant de moments i sentiments de desorientació” és el motiu pel qual la gent s'ha aferrat al discurs d'esperança que ha generat l'elecció de Lleó XIV.

Durant el col·loqui, els ponents van alertar de la perillositat de confondre lideratges carismàtics amb lideratges espirituals, fent referència a imatges del president dels Estats Units emulant una certa religiositat al voltant de la seva persona. “El carisme és perillós perquè té intrínseques dimensions emocionals que segresten les persones; ho vam veure amb Hitler, Mussolini, entre d'altres”, va alertar Àngel Castiñeira. Per aquest motiu, va recordar Francesc Torralba, “cal sempre verificar la praxis, per desfer mites”. En aquest sentit, i recuperant el fil de la doctrina agustina, Míriam Díez va citar: “La grandesa de l'ésser humà es mesura en la manera com es tracten les persones de les quals no esperen obtenir cap benefici”.