Publicacions d'Amics del País
La Nit del Cercle. La Catalunya futura
- SEBAP
- Posicionaments
- Data: 17/01/2011
- 10737 lectures
En motiu de la Nit del Cercle, que tindrà lloc el proper dijous 20 de gener a l'Hotel Alimara, la Junta del Cercle publica un posicionament sobre els criteris que ha seguit per seleccionar els candidats al Premi del Cercle: coneixement, internacionalització, innovació i responsabilitat social.
El Cercle per al Coneixement – Barcelona Breakfast celebra la primera Nit del Cercle amb l’atorgament del Premi del Cercle a una empresa com a reconeixement de la seva tasca a benefici del nostre país, impulsant la innovació, la internacionalització i el coneixement.
Els criteris que s’han seguit per seleccionar els candidats al Premi són que es tracti d’una empresa industrial - en el concepte modern de la indústria - que incorpori el coneixement i la innovació com a base de la seva competitivitat, que estigui orientada al mercat internacional, i que actuï amb responsabilitat social. Amb aquest guardó el Cercle vol reconèixer l’esforç de les empreses catalanes i la seva potencialitat per a superar l’actual situació de crisi econòmica. Les característiques de la crisi Estem instal•lats en la crisi. Segurament hem tocat fons, però tot fa pensar que hi ha el perill que ens hi quedem un temps llarg, en aquest fons. S’ha evitat el que podia haver estat una gran depressió, però no hi ha encara en marxa els mecanismes que poden donar un tomb a la situació i fer que alguns indicadors no solament no continuïn empitjorant, sinó que comencin a millorar d’una manera estable. La crisi espanyola té dos grans símptomes: un d’intern, l’atur (més de quatre milions de persones, dels quals més de dos milions han perdut el lloc de treball en menys de divuit mesos) i un altre d’extern, el deute (l’acumulació d’un deute privat molt exagerat i un deute públic moderat, però de creixement accelerat, tot plegat agreujat per un fort dèficit comercial, acumulat durant anys). Fins que no inventem un o dos milions de nous llocs de treball, i aconseguim augmentar l’activitat --però sense augmentar el deute (sobretot el de famílies i empreses)--, no podrem parlar de la fi de la crisi. Podrem anar dient adéu a la crisi quan l’ocupació vagi augmentant, l’atur es redueixi, l’estalvi torni a créixer i ens tornem a situar, sense bombolles especulatives, en un nivell de renda i de riquesa adequat al nostre nivell de desenvolupament actual. Les malalties subjacents a aquests símptomes són dos forts desequilibris: hem consumit o invertit –- a base d’endeutar-nos -- molt més del que hem guanyat o ingressat, i hem fabricat o construït moltes coses innecessàries (sobretot, però no solament, pisos) mentre hem anat important molt del que consumíem. Aquesta situació de sobreconsum intern ha fet que perdéssim progressivament competitivitat exterior. Les vies de sortida Sortir de la crisi vol dir tornar a un cert creixement del PIB, un creixement moderat --molt per sota d’aquells 4% dels anys de “fiesta”—però positiu i suficient per generar ocupació. Per augmentar l’activitat ha de créixer el consum interior, la demanda pública o l’exterior. Estimular la demanda interna no serà fàcil: molta gent ha perdut poder adquisitiu o té por del futur. De fet, tampoc no és massa convenient estimular-la, ja que s’ha de refer l’estalvi. Els grans dèficits pressupostaris d’aquests dos anys han augmentat molt el deute públic i, per tant, no podem pensar que la demanda i la inversió públiques puguin créixer molt. Podrem reduir el dèficit pressupostari, però no reduirem el deute públic. Podem reduir el deute privat, però moderant el consum. Tot això fa que haguem d’assegurar que l’exportació sigui un dels motors de la recuperació. Amb l’entrada a l’euro vam perdre una eina, la devaluació, però hem guanyat oportunitats, ja que ara tota Europa s’ha convertit en el nostre mercat interior. En el cas de Catalunya, ja estem venent a Europa tant com a la resta d’Espanya. La producció de l’economia catalana es reparteix actualment en tres parts iguals: una part correspon al consum català, una altra a l’ espanyol i la tercera al de fora, que vol dir molt majoritàriament els països de la UE. Hem d’aprofitar el fet que les economies europees es reactivaran abans que la nostra, algunes ja ho estan fent, per fer servir aquesta situació com a motor de la recuperació de l’economia catalana --això sense oblidar, de cap manera, el creixement continuat de les economies emergents. Les eines de sortida En aquestes circumstàncies, les paraules màgiques haurien de ser: exportacions, millora de la balança comercial i competitivitat exportable –tenint com a referent el mercat de la UE. En aquests moments, una de les mesures de la competitivitat de les empreses ha de ser el ratio exportacions/vendes. És una mesura de competitivitat però, a més, de competitivitat exportable. Aquests criteris ens porten a dues conclusions importants. La primera és que l’activitat industrial ha de tenir un paper clau en la recuperació, ja que els productes i els serveis industrials són molt més “exportables” que no pas els serveis en general. Per tant, l’augment de l’exportació ha de venir de la indústria. La segona conclusió és que, en la represa espanyola, Catalunya ha de tenir un paper de primer ordre precisament pel seu caràcter de primera àrea industrial d’Espanya i pel seu lideratge actual pel que fa a les exportacions a Europa. És amb aquests criteris i amb aquest convenciment que hem fet la selecció d’empreses que estan, i encara poden estar molt més, en situació d’empènyer la transformació de la nostra activitat i la recuperació de la nostra economia. La feina prèvia ens ha portat a seleccionar com a nomenades tres empreses : CIRCUTOR, FLUIDRA i TELSTAR, a una de les quals s’atorgarà el dia 20 el premi. En el curs del procés de selecció, hem pogut constatar amb satisfacció la gran quantitat d’empreses catalanes, grans i no tan grans, que estan en condicions de competir internacionalment. Per això, aquest premi a una d’elles, vol ser una reconeixement a totes i alhora un crit d’esperança en la potencialitat del país.