Publicacions d'Amics del Pa�s

La ind�stria motor de futur

Antoni Garrell Guiu
Posicionaments
Data: 23/12/2009
14575 lectures

Des de fa pr�cticament dos anys, els indicadors de l'economia espanyola, igual que la de la majoria dels estats, han anat empitjorant; s'ha passat de ser l'economia europea que m�s llocs de treball creava, encara que fossin de baixa qualificaci�, a liderar la desocupaci�. La perplexitat per la r�pida destrucci� d'ocupaci� ha sorpr�s la majoria dels ciutadans que volien ignorar que els indicadors de futur evidenciaven la debilitat d'un model de creixement basat en l'endeutament exterior i en els tipus d'inter�s que fomentaven el consum.

Entre els informes que alertaven dels riscos del model espanyol per les seves defici�ncies estructurals figura l'European Competitiveness Report que el 2007, a les portes de l�inici de la crisi, explicava que la productivitat per treballador a l'Estat espanyol nom�s havia augmentat un 0,8% el 2006, un increment lluny� al 7% de Let�nia i al 1,5% de la mitjana de la Uni�. En aquest context, tampoc es pot oblidar l'estudi de l'Ag�ncia Nacional d'Avaluaci� de la Qualitat i Acreditaci� que explicava que el salari mitj� dels titulats universitaris espanyols despr�s de 5 anys d'inserci� en el mercat laboral es situava en 1.414 �, una xifra sensiblement inferior als 4.000 � de mitjana a Alemanya, Su�ssa o Noruega, i que la seva taxa d'ocupaci� era 2,2 punts percentuals menys a la mitjana de la UE-27.

Amb aquests antecedents, i les prediccions del Banc Central Europeu (BCE) i de l'OCDE que, augmentat les previsions de creixement de l'euro zona, indiquen que a Espanya la sortida de la crisi arribar� amb un retard no inferior a un any respecte als seus socis, no �s d'estranyar que la majoria dels agents econ�mics i socials mostrin una preocupaci�, no exempta de pessimisme, al certificar les dificultats de les empreses tant per la debilitat de la demanda interna, motivada per l'alt �ndex de la taxa d'atur, i la baixa competitivitat dels productes en els mercats internacionals, com pel fet que Espanya s'allunyava de l'evoluci� positiva d'altres pa�sos i especialment d'Alemanya i Fran�a. Sens dubte amb la iniciativa privada frenada per la incertesa i la falta de lideratge, una taxa d'atur que se situa al capdavant de l'OCDE i un d�ficit que dificulta les pol�tiques d'inversi� p�blica, justifiquen les previsions i obliguen tant al necessari pacte social com a emprendre les reformes estructurals requerides. Dos aspectes urgents s'assumeixen: en els �ltims mesos hem perdut una part significativa de la nostra capacitat de generar riquesa i no hem millorat el capital hum�.

Un capital hum� directament vinculat a la formaci� b�sica i molt especialment a la formaci� ocupacional i continuada, en aquest aspecte Espanya segueix aplicant un model que ens allunya dels pa�sos motors de la Uni�, ja que la formaci� no s'imparteix massivament a les persones en atur, �s a dir, no s'aprofita aquest per�ode per augmentar la seva ocupabilitat. Se segueix en la l�nia explicada a l�inici de la crisi per l�Euro�ndice laboral IESE-Adecco en el qual s'indicava que mentre la Uni� Europea invertia de mitjana en formaci� per aturat uns 1.327 �, o Alemanya 2.033 �, a Espanya nom�s s'aplicaven 479 �. Un fet que dificulta seriosament la reincorporaci� al mercat laboral dels desocupats i no ajuda a millorar la productivitat.

Pel que fa a la ind�stria espanyola, recordar que amb la caiguda, a mig any, d'un 25% i la davallada de les comandes en un 26,2% en taxa interanual, va acumular deu mesos de caiguda de facturaci� i un any de contractaci� de noves comandes. Un fet que hauria d'obligar-nos a prestar especial atenci� ja que s�n indispensables les seves exportacions per disminuir el d�ficit exterior i aprofitar l'activaci� dels mercats d'aquelles economies que han iniciat el cam� del creixement. Conseq�entment, la pregunta que molts es formulen �s si la ind�stria ser� capa� de resistir la crisi i quin �s el seu futur.

�s cert que des de 1970 el pes de la Ind�stria en el PIB ha disminu�t. L'any passat va representar un 17% del PIB, lluny del 34% de 1970. Una tend�ncia similar a la majoria dels pa�sos desenvolupats, a causa de la globalitzaci� que va facilitar la fragmentaci� dels processos i la seva localitzaci� en els llocs �ptims, especialment aquells processos de baixa complexitat t�cnico-cient�fica o els que usen intensivament recursos humans. Els processos industrials que s�han mantingut en l'origen s�n aquells que han afrontat processos significatius d'innovaci�, especialment en producte, gr�cies a esfor�os en recerca, i que han utilitzat de forma intensiva la tecnologia m�s avan�ada, el que permet significatius aven�os en productivitat.

La ind�stria espanyola, per la seva fragmentaci� i mida, no ha evolucionat d'acord amb aquests par�metres seguint un model que no aprofita plenament el saber de les persones o les capacitats de les universitats, el disseny i els centres de recerca ni les oportunitats dels mercats globals. Una ind�stria que s�ha de transformar, incrementant la seva competitivitat i convertint-se novament en aut�ntic motor de progr�s. Una transformaci� encaminada a aconseguir que sigui m�s eficient, m�s innovadora, m�s competitiva i r�pida a incorporar els aven�os t�cnico-cient�fics. L'objectiu a mitj� termini �s incrementar la capacitat de desenvolupar, fabricar i comercialitzar productes complexos d'alt contingut innovador per competir per valor, i alhora diversificar els mercats arribant trencant l'Europa depend�ncia, (el 2008 les exportacions a pa�sos europeus van representar el 77,3% del total), i aconseguint cotes significatives en els emergents.

Cal un model de desenvolupament s�lid, i la clau resideix en l'exist�ncia d'empreses amb capacitat de desenvolupar i fabricar productes referents i de qualitat, amb un alt contingut tecnol�gic, amb un disseny adequat i un alt nivell d'internacionalitzaci�. �s a dir, disposar d'un sector industrial robust amb capacitat d'aplicar pol�tiques decidides de R+D+i, eficient en els aspectes mediambientals i el control dels costos, i disposar del volum adequat per internacionalitzar-se tant en l'�mbit comercial com en els processos productius, recolzant-se en el fet que tot i el greu deteriorament sofert a Espanya i Catalunya segueixen disposant d'una base s�lida per efectuar aquesta transformaci�. La competitivitat industrial, o el que �s el mateix, dels productes en els mercats internacionals, �s un desafiament urgent i prioritari ja que nom�s amb una ind�stria competitiva es pot garantir el progr�s social i assegurar-se la capacitat de participar en els mercats globals mantenint, o augmentant, la quota de mercat i obtenir les plusv�lues que garanteixen tant la rendibilitat de les inversions com les actuacions en recerca, desenvolupament i innovaci�. En conseq��ncia, la sortida de la crisi i el cam� del creixement sostenible a mig i llarg termini requereixen una clara i decidida aposta en pol�tica industrial i d'internacionalitzaci�.

Una pol�tica que afronti els desafiaments a llarg termini, canviant la tend�ncia de menysvalorar la ind�stria i la seva import�ncia estrat�gica, sense eludir les problem�tiques actuals i en especial aquelles arrelades a la crisi actual. Un suport selectiu especialment dirigit a aquella amb capacitat de generar valor i afrontar els problemes de la internacionalitzaci�, facilitant l'acc�s als recursos financers, especialment en �poques de restriccions credit�cies, ja sigui per endeutament o per ajudes directes o indirectes a la seva activitat, per preservar tant les eines de creixement i generaci� d'ocupaci�, com per afrontar el problema de la balan�a comercial facilitant la seva expansi�, amb especial atenci� als mercats asi�tics que mostren un alt nivell de dinamisme i fortalesa per l�increment de la seva demanda interna. Una pol�tica adre�ada a potenciar tant les empreses amb una bona base exportadora, amb independ�ncia del seu volum, com aquelles amb productes subjectes a ser reconeguts i acceptats pels mercats mundials. Actuacions que han d'anar acompanyades dels ajustos legislatius i estructurals que reactivin els canvis interns que permeten la competitivitat fonamentada en la import�ncia del recurs hum�, en un alt �ndex de productivitat i d'innovaci�, en una �ptima estrat�gia d'aliances per estendre la seva cadena de valor al llarg del proc�s productiu i de comercialitzaci� funcionant sincr�nicament amb els mercats.

Una aposta decidida per a la Ind�stria fugint de la demag�gia, la confrontaci� i la inacci� que permeti un impuls en aquells camps on hi ha potencialitats reals per afrontar les oportunitats a l'existir una demanda real i no creada pel miratge de la riquesa irreal. Entre ells s'ha de tenir cura dels sectors com la rob�tica i la seva ind�stria auxiliar, les telecomunicacions, l'energia, el t�xtil d'alt nivell i el desenvolupament de no teixits i teixits intel�ligents, l'alimentaci�, la biotecnologia, la bioenginyeria i la salut, la mobilitat terrestre no contaminant i l'aeron�utica, i la d'equipaments de la llar, prestant especial atenci� a l'envelliment de la poblaci�. Definir-los �s una tasca b�sica, i desenvolupar-los sumant il�lusions i unint voluntats, esfor�os i complicitats, un repte indefugible.

Antoni Garrell

President del Consell Assessor del Cercle per al Coneixement - Barcelona Breakfast

novembre 2009