Publicacions d'Amics del País
La clau està en la demanda
- Antoni Garrell Guiu
- Posicionaments
- Data: 17/11/2007
- 25293 lectures
Posicionament escrit per l'Antoni Garrell sobre les Jornades-Debat 07 del passat dijous 15 de novembre. La idea clau que n'extraiem és que cal assumir el paper determinant de la demanda com a element transformador i canalitzador de tot el potencial de l'oferta del nostre país, a la vegada que hem de reclamar que l'Administració utilitzi la seva capacitat de compra per transformar la cultura imperant i actuar així com a dinamitzadora de l’economia del coneixement.
El passat dia 15 de novembre vaig assistir a la UPC a la jornada debat’07 sobre Recerca, Innovació i Col•laboració Universitat-Empresa, organitzada pel “Cercle per al Coneixement - Barcelona Breakfast” amb la participació de les set universitats públiques de Catalunya. La jornada, tot reconeixent l'increment de la relació entre la universitat i l’empresa, evidenciava la importància de l’activitat de generació d’avenços científics i tècnics com a elements fonamentals per disposar d’un model econòmic, amb capacitat de generar les plusvàlues que permetin progressar en l’estat del benestar.
De les idees que sorgiren, hi ha un rerefons que no hauria de passar desapercebut: La competència real emergeix amb força en el món globalitzat en el que estem immersos; la innovació sorgeix de la necessitat i té que aportar valor diferencial; el dinamisme empresarial s’incrementa amb la mobilitat de les idees i de les persones; les barreres burocràtiques frenen les iniciatives i el talent fuig; la rendibilitat de la recerca cal mesurar-la pels retorns que produeix; la innovació com a element per adaptar-se a un entorn canviant és el resultat de la Recerca, el Desenvolupament i la Emprenedoria; la demanda és el motor que força i facilita el progrés de les organitzacions; per les empreses és més determinant la venda del producte que les subvencions rebudes. Tot país requereix institucions tractores per impulsar i facilitar el canvi. Tot un conjunt d’aspectes que cal enquadrar-los en el context del nostre país que s’ha transformat completament des de l’entrada a la Unió Europea, que té un alt nivell de benestar, que disposa d’enormes potencialitats i que té una evident voluntat i capacitat, fugint del victimisme i cofoisme, de guanyar el futur. Però és imprescindible no ignorar els problemes amb les infraestructures bàsiques, la realitat d’un teixit productiu atomitzat més centrat en aplicar coneixement que en el binomi generació-aplicació, la forta dependència de multinacionals amb centres de decisió llunyans, els índexs de creixement de la productivitat inferiors als dels competidors, i amb un nivell de formació que cal millorar. En aquest context, sabem que tot sovint el problema no recau en l’oferta, l’escull està en una insuficient demanda amb capacitat d’actuar com a element transformador cap a la modernitat i els paradigmes de la societat contemporània. Una demanda d’alt nivell que cal potenciar per convertir-la en element vehiculant del canvi social, de la potenciació del teixit productiu propi, i del sorgiment i consolidació de noves empreses. Una generació de demanda que ha de considerar les limitacions del teixit productiu actual per generar-la i que ens obliguen a mirar cap al poder de compra i de comunicació de tendències de les administracions, i a la vegada de les organitzacions socials i empresarials. Caldria assumir el paper determinant de la demanda a com element transformador i reclamar que l’Administració utilitzi la seva capacitat de compra per transformar la cultura i actuar com a dinamitzador de l’economia del coneixement, i fer-ho en el context del Projecte de Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2008, recordant que els pressupostos, o millor dit l’execució dels pressupostos, determina el model de país i afecta fortament a la vida quotidiana dels ciutadans. Uns pressupostos que ascendeixen a 34.749,7 M€, i en els que cal considerar tant que la despesa social representi el 52% del total, com l’increment del 33,5% en recerca, desenvolupament i innovació, i que les inversions del conjunt del sector públic augmentin un 17%, assolint els 5.246,8 M€, (5.906,5 M€ amb finançaments específics). Sense cap tipus de dubtes, unes xifres molt importants i que certifiquen la capacitat de generar una forta demanda que canalitzi tot el potencial de l’oferta del nostre país, ajudant-la a créixer i a la vegada esperonant-la en la generació de coneixements innovadors i la seva aplicació en productes. Per fer-ho ens cal tenir clar la fita a assolir i, convençuts de les nostres potencialitats, executar amb valentia els pressupostos d’acord als paradigmes i potencialitats d’avui en dia en el context de l’economia i la societat del Coneixement. Antoni Garrell i Guiu Barcelona 17 de novembre de 2007