Publicacions d'Amics del Pa�s

Globalitzaci� i competitivitat: un repte que no es nou

Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 27/10/2006
24470 lectures

A Catalunya i a Espanya, al igual que molts altres pa�sos, moltes coses han canviant en els �ltims 25 anys. De llavors a en�� la ind�stria multiplic� la seva capacitat de generaci� de valor, els nivells de benestar s�han incrementat assolint valors significatius, especialment despr�s de l�entrada d�Espanya a la Uni� Europea. S�han afrontat tamb�, els reptes de la recerca, la innovaci�, i la globalitzaci�. La irrupci� de revoluci� cient�fica-t�cnica i el proc�s d�internacionalitzaci� i liberalitzaci� mundial origin� nous desafiaments pol�tics, econ�mics, culturals i socials al nostre pa�s al igual que en les societats m�s avan�ades i prosperes. Lentament els paradigmes que caracteritzaven la societat industrial han anat canviant al ritme que han marcat les continues onades d�innovaci�, recolzades en la tecnologia computacional i telem�tica, accelerant el proc�s d�obsolec�ncia de les organitzacions socials, empresarials i de les formes d�exercir el poder que els ciutadans atorguen a les Administracions. Tots percebem que les regles en que es fonamenten les pautes de relaci� social, els models educatius, els processos de generaci� de valor econ�mic, els criteris per la presa de decisi�, les conductes i els valors estan canviant. Ara, amb independ�ncia del grau de formaci� i capacitat de discernir entre la falsedat o la certesa, els professionals i els ciutadans disposen de m�s informaci� que qualsevol generaci� precedent. El correcte �s de les informacions, determina el potencials dels individus, al igual que condiciona la capacitat de generar benestar, progr�s i competitivitat a aquells col�lectius humans que tenen la capacitat d�accedir-hi i utilitzar-les. Estem submergits en el que denominem la Societat del Coneixement, una nova etapa evolutiva que el mon sencer, i molt especialment les societats pr�speres, aborda sense tenir ben acotats els reptes i desafiament a afrontar.

La globalitzaci� econ�mica i informacional �s la constataci� de que la societat del Coneixement �s un fet. Ara be, en contraposici� al que molts creuen la globalitzaci� no �s un fet nou ja que la primera onada globalitzadora esdevingu� una realitat a finals del segle XIX i principis del XX (Un proc�s similar al de la globalitzaci� actual, quant a la integraci� mundial dels mercats de treball, bens serveis, tecnologies, etc., es produ� entre 1870 i 1914), llavors el nombre de pa�sos que participaven en la mateixa era molt menor que en l�actualitat i els processos productius es centraven b�sicament en la producci� industrial. El motor incentivador era, al igual que ara, aprofitar les diverses avantatges dels diversos territoris amb la finalitat d�incrementar els marges produ�ts en l�activitat productiva. Llavors es buscaven b�sicament els avantatges quant el cost de la ma d�obra i de mat�ries primes, ara a aquests, que segueixen essent importants, es sumen aspectes associats a pol�tiques de foment de l�activitat productiva, el potencial de desenvolupament del mercat proper, la formaci� de la gent, les actituds de la poblaci�, la conectivitat i les infrastructures, la capacitat de innovaci�, els sistema formatiu, etc.

En aquell periode, les tensions socials, i pol�tiques condu�ren a dos greus confrontacions armades mundials que frenaren bruscament aquell proc�s, que no es va reobrir fins ben entrada la segona meitat del segle XX. Es per tant, la segona vegada que s�afronten els reptes derivats de la globalitzaci� economia i de retruc la interrelaci� social, un fet que cal considerar ja que si be hi ha molts factors nous, -fonamentalment aquells derivats de la revoluci� informacional sustenta en les quatre tecnologies que irromprien amb for�a a l��ltim quart del segle XX: la digitalitzaci�, la informatizaci�, les telecomunicacions i el format multim�dia, que han possibilitat la transformaci�, talment l�inici de la transformaci�, de l�economia industrial a l�economia del coneixement-, tamb� �s cert que les pautes culturals i els desequilibris socials actuals no es distancien excessivament dels que regien el panorama mundial a inicis del segle passat.

Avvui segueix essent l�asimetria mundial quant a costos de producci� i nivells de renda, el principal incentivador de la mundialitzaci�, circumstancia que s�addiciona a la capacitat de telecontrol i els, encara, relatius baixos costos del transport de mercaderies. �s aquest nou escenari on la deslocalitzaci�, localitzaci�, ha d'esser contemplada i no pot �sser ignorada tant per el que representa de millora de costos, conseq�entment d�increment de la competitivitat, com per la conservaci�, increment sovint, dels marges o rendibilitat de l�activitat empresarial. Una localitzaci� a nivell planetari que afecta fortament al mercat del treball i trenca els models en que les comunitats i els col�lectius humans han centrat la seva activitat relativa a la generaci� de valor. Una deslocalitzaci� que no afecta sols a producci� de bens i serveis, tamb�, i des de fa molt m�s temps, al capital i els fluxos monetaris que s�adrecen a aquells mercats financers amb m�s capacitat d�aportar plusvalues, o a aquells indrets on les avantatges fiscal permeten un plus addicional quant a la rendibilitat financera. De retruc el flux del talent, de les persones m�s preparades i amb m�s capacitat quant a generaci� de nous coneixements, es dirigeix tamb� cap a les zones m�s din�miques i amb m�s possibilitats quant a desenvolupament hum� i professional, incrementat alhora el potencial d�aquelles �rees.

En el proc�s continuat de liberalitzaci� i mundialitzaci� de l�activitat econ�mica, social, informativa i cultural que caracteritza la societat del coneixement, s�incrementen les distancies entre el diversos col�lectius i territoris en funci� de la capacitat d�aprofitar les oportunitats arrelades en la mateixa, i a la vegada es segmenten els mateixos en funci� de les seves capacitats i tipologia dels productes i serveis capa�os de generar. Posicionar-se en el segment adequat a les caracter�stiques pr�pies �s cabdal per mantenir primer el nivell de desenvolupament i benestar, i per incrementar-lo en el futur tot evolucionant cap a aquells segments on les aportacions de valor s�n m�s altes.

�bviament als Estats Units i al Jap� al igual que els pa�sos de la Uni� Europea disposen de nivells de renda, formaci�, domini dels aven�os cient�fics i tecnol�gics, i benestar molt m�s elevats que la resta del mon, -no ignorant, m�s aviat acceptant, els desequilibris entre ells, especialment entre el nous pa�sos incorporats a la UE i la UE15, fet que comportar� tot un conjunt de reaquilibris que es produiran en els propers anys com a conseq��ncia de les oportunitats derivades dels diversos nivells de costos existents, i plans de desenvolupaments que s�endegaran als deu nous pa�sos de recent incorporaci� i als que en els propers anys s�incorporaran-. Tamb� cal considerar el seus nivells de riquesa est�n molt lluny de molts pa�sos, especialment els del continent afric�, conseq�entment la seva activitat productiva, a curt o mig termini tindria que fonamentar-se, quant a la productivitat, en la generaci�, el processament i la transmissi� de la informaci�, un fet que genera nous desafiaments als pasisos m�s avan�ats de la U.E.. En aquest sentit, els processos en que s�hauria de fonamentar l�economia d�aquest pa�sos hauria de centrar la competitivitat i productivitat de les seves empreses en la capacitat de transformar la informaci� en capital de coneixement i gestionar-lo de forma efica�. En definitiva, cal assumir que els pa�sos de la Uni� formen part, almenys el de l�Europa dels 15, del col�lectiu de pa�sos que estan immersors en la Societat del Coneixement, conseq�entment en �l�Economia del Coneixement�, conseq�entment la via de progr�s pass� per la competitivitat basada en la innovaci�, en contrapunt a la de cost una via reservada per aquells pa�sos que no han assolit encara els nivells de benestar i progr�s dels que disposa Europa.

La via de la innovaci� com a proc�s per assolir nous productes i serveis, i optimitzadora dels processos productius per assolir altes cotes de generaci� de valor es fonamenta en la triada Ci�ncia, Tecnologia i Disseny, en contrapunt la societat industrial caracteritzada per els recursos productius i les mat�ries primeres. Aquest fet varia de forma significativa el desenvolupament i significaci� del treball i assenyala la p�rdua de l�hegemonia dels par�metres rectors de la societat industrial i de la modernitat.

La innovaci� com element clau per competir no �s per� suficient, cal aplicar-la a una finalitat clara que �s la millora de la productivitat, i es en aquest sentit on la triada Globalitzaci�, productivitat i innovaci� esdev� la clau per assolir la competitivitat.

Globalizaci� entesa com distribuci� del proc�s en les localitzacions m�s id�nies; innovaci� en el sentit m�s ampli: en producte, en organitzaci� i en processos; i productivitat emprant la tecnologia, els procediments i els entorns facilitadors escaients configuren la base de la competitivitat, i �s aqu� on cal endegar pol�tiques per assolir-ho.

Diverses s�n les formes d�assolir-ho per� una entre totes �s cabdal per assolir la competitivitat en l�economia basada en el coneixement, disposar de persones altament formades i capacitades en coneixements abstractes, els que permeten continuar comprenent i incorporant els aven�os cient�fics, en coneixements instrumentals, aquells que permeten emprar amb efici�ncia i efic�cia les potencialitats de les eines tecnol�giques disponibles en cada moment, i en coneixements actitucionals, d�import�ncia creixent per facilitar el treball interdisciplinari en equips heterogenis i plurals.

�s en aquest context, on s�enquadren la necessitat de formaci� amb rigorositat sabent que sols d�aquesta manera s�assolir� el repte de la competitiva arrelat en la Innovaci�, i amb processos entorns altament productius en una economia global. Aix� dons el capital o factor hum�, o capital social, esdev� la pe�a fonamental per la globalitzaci� i la competitivitat per el qual, amb independ�ncia de la dimensi� del pa�s o de la companyia, es genera els nivells de confian�a que possibiliten assolir les fites m�s grans.

Antoni Garrell i Guiu

Octubre de 2006.

Informaci� relacionada a l'article: Els desafiaments de la globalitzaci� a l�inici del segle XXI