Publicacions d'Amics del Pa�s

�tica i Termodin�mica

Marcel Coderch
Resum d'activitats
Data: 27/05/2014
4294 lectures

Marcel Coderch, enginyer de Telecomunicacions, planteja el dilema de l'�tica en la sostenibilitat de les nostres societats com un problema de termodin�mica. Des d'aquest punt de vista, la hist�ria de la humanitat segueix un comportament de maximitzaci� de la dissipaci� d'energia i, per tant, l'�nica manera de frenar els desequilibris socials i mediambientals �s reduint el creixement global, fet dificil�ssim d'aconseguir per� imperativament necessari per l'autor.

Tal com jo ho veig, el principal problema �tic que tenim plantejat �s com organitzar les nostres societats de manera que puguin arribar a viure al planeta els 9.000 o 10.000 milions de persones que sembla que existiran abans de finals de segle. I fer-ho en condicions de vida dignes, sense malmetre l�equilibri mediambiental actual i sense que es desfermin conflictes permanents pel control dels recursos naturals imprescindibles per les nostres vides: territori, aigua i energia. Aquest problema el podem enfrontar amb t�cniques de pensament exclusivament econ�miques, hist�riques, filos�fiques o religioses, o b�, com jo prefereixo, fonamentant-les des del punt de vista cient�fic.

Tots els �ssers vius som, en el nivell m�s f�sic i elemental de descripci�, m�quines t�rmiques regides per les lleis de la termodin�mica. �s m�s, els nostres cossos i les nostres societats s�n sistemes dissipatius auto-organitzats que es mantenen vius gr�cies a un flux permanent d�energia. �s la visi� de la vida popularitzada en diferents �poques per Erwin Shr�dinger, Ilya Prigogine i Per Bak, i la que millor explica l�aparici� d�estructures complexes que es reprodueixen en un univers de mat�ria i energia.

Les dues primeres lleis de la Termodin�mica s�n ben conegudes i poc discutides, per� hi ha una tercera llei que, tot i no estar tan universalment acceptada, t� molt sentit: les estructures dissipatives s�auto-organitzen de manera que maximitzen el flux d�energia que les travessa; �s a dir, maximitzen la velocitat a la qual dissipen energia i produeixen entropia. Recentment, un astrof�sic franc�s, Fran�ois Roddier, ha publicat un interessant assaig termo-bio-sociol�gic, titulat Thermodynamique de l�evolution, que fa un viatge des del principi de l�univers fins a la globalitzaci� cultural dels nostres dies de la m� d�aquesta tercera llei, i que explicaria gaireb� tots els fen�mens f�sics, biol�gics i socials que observem. Per exemple, l�auto-organitzaci� de l�Univers, l�aparici� de la vida, l�evoluci� gen�tica darwiniana o l�emerg�ncia de la intel�lig�ncia i la cultura.

Aquest viatge el porta fins el que ell mateix considera una especulaci� sobre el futur de la humanitat, at�s que l�evoluci� dels sistemes dissipatius auto-organitzats �s essencialment impredictible, tot i que tenen una caracter�stica comuna: la formaci� de successius allaus d�esdeveniments, cada un dels quals t� les propietats d�una bifurcaci� fractal. Aquests allaus segueixen la llei de Gutenberg-Richter, segons la qual la seva amplitud �s inversament proporcional a la seva freq��ncia. Exemples d�aquests fen�mens s�n els allaus de neu, els terratr�mols o l�aparici� de noves esp�cies biol�giques, un fenomen que segueix la pauta que els bi�legs anomenen �equilibris punctuats�: llargs per�odes amb canvis m�nims, seguits d�un allau de noves esp�cies.

I tot aix�, quina relaci� t� amb l'�tica de la condici� humana? Els dos darrers segles s�han caracteritzat per un creixement sense precedents de la poblaci� mundial i del benestar econ�mic, la qual cosa provoca un esgotament r�pid dels recursos naturals i una afectaci� important del sistema clim�tic planetari. La hist�ria de la humanitat que coneixem no representa, per tant, l�estat �normal� de les societats humanes, sin� que no �s m�s que un estat transitori, provocat per l�allau d�esdeveniments que van seguir a la Revoluci� Industrial, ella mateixa un dels esdeveniments, junt amb l�aparici� de l�agricultura al Neol�tic, de llarga amplitud i baixa freq��ncia, t�pics dels sistemes dissipatius auto-organitzats. Podem fer-nos dues preguntes: quant durar� aquest estat transitori? I, quin ser� l�estat d�equilibri que pertocar� viure a la humanitat fins que torni a succeir un altre gran esdeveniment que ho capgiri tot plegat?

L�informe del Club de Roma, els L�mits del Creixement, ja ho va advertir a principis dels anys 1970. De seguir amb les taxes de creixement d�aquella d�cada, la humanitat es col�lapsaria a la segona meitat del segle XXI. La seva proposta era reduir volunt�riament els consums, les desigualtats i el creixement de la poblaci�, i ning� els va fer cas perqu� hem descobert que no podem reduir les desigualtats, ni protegir el mediambient, ni reduir la natalitat sense frenar el creixement econ�mic, ja que estem en un m�n on competim per maximitzar la dissipaci� d�energia. L'�nica soluci� seria posar-nos tots d�acord per frenar col�lectivament el nostre creixement econ�mic, per� ens trobar�em amb el dilema del presoner. �s per tant comprensible que cap govern assumeixi el risc de frenar el seu creixement individualment. Les coses haurien d�anar molt malament a nivell global i requeriria posar en q�esti� tot el paradigma econ�mic actual. Per quan n�estiguem conven�uts, ja ser� massa tard. Per tant, l�esfondrament de la nostra civilitzaci� sembla ineludible.

Davant d�aquest dilema, quin hauria de ser un comportament �tic? Fins i tot, t� sentit plantejar-nos el problema des de l��tica? S�n preguntes que em faig cada dia, despr�s d�haver llegit el llibre de Roddier, tot intentant compaginar all� del pessimisme de la intel�lig�ncia amb l�optimisme de la voluntat. Per� malauradament encara no hi he trobat resposta.