Publicacions d'Amics del País

Ètica a les finances

Àngel Pes, subdirector general de CaixaBank i president de la Red Española del Pacto Mundial, afirma que la solvència i la honestedat són els dos pilars fonamentals de l'ètica en l'activitat financera. I defensa una conducta responsable per a la viabilitat econòmica a llarg termini.

El diner és un dels béns públics més universals en les societats modernes, ja que és el principal mitjà per acreditar la solvència econòmica de les persones, físiques i jurídiques. Aquesta funció, que el diner té gairebé en exclusiva, li dóna un rol decisiu en el desenvolupament de les relacions mercantils, que poden ser tan senzilles com ara pagar la compra al supermercat de la cantonada de casa o tan complexes com l'operació corporativa més sofisticada que hom pugui imaginar.

La funció social dels bancs consisteix en administrar aquest bé públic que anomenem “diner”. Els bancs s'encarreguen de guardar i retribuir els diners dels estalviadors, de facilitar-lo als inversors mitjançant el crèdit, de garantir la fiabilitat del sistema de pagaments -validar els xecs, els pagaments amb les targetes de crèdit, gestionar els rebuts i les factures que es giren entre compradors i venedors d'una infinitat de productes i de serveis- d'avalar les empreses privades davant de l'Administració Pública, quan aquesta actua en una transacció econòmica, i de fer operatives les decisions de política monetària que adopten les autoritats corresponents; en el nostre cas el Banc d'Espanya i el Banc Central Europeu.

Aquest conjunt de funcions converteix el sistema financer en una peça fonamental per al funcionament fluid de l'economia d'un país. Els bancs obtenen els beneficis corresponents per la labor que realitzen, a canvi dels quals se’ls exigeix l’imperatiu ètic que han de complir els administradors: no malbaratar allò que administren, en aquest cas el bé públic "diner".

Confiança

A més de complir els requeriments legals, els bancs han d’inspirar confiança per desenvolupar amb èxit la labor que la societat els confia; i les persones confiem en les entitats que actuen d'acord amb l'ètica de la l'activitat financera, la qual es sustenta en dos pilars bàsics: la solvència i l’honestedat en el tracte amb els clients, per aquest ordre.

El primer, el més important encara que no sigui suficient, depèn de la qualitat de la gestió; els bancs que generen prou beneficis per atraure el capital que n'assegura la solvència, compleixen un requisit imprescindible per respectar l'ètica de les finances. La variable crítica per aconseguir-ho és la gestió prudent del risc, ja que la major part dels diners que arrisca un banc en les seves operacions de crèdit o d’inversió pertanyen als seus clients estalviadors.

En aquest sentit, quan atribuïm la crisi financera actual a la manca d'ètica de les entitats financeres critiquem, amb raó, la lleugeresa amb què algunes varen assumir riscos, molt superiors a la seva capacitat per absorbir les pèrdues que es podien generar amb aquelles operacions. Per aquest motiu, quan aquelles s'han produït, a més de provocar la fallida de les entitats menys curoses, han obligat el govern a posar milers de milions d'euros per evitar la crisi de confiança i el col•lapse de tot el sistema.

El segon pilar de l'ètica bancària, l’honestedat en el tracte amb els clients, és el complement necessari per qualificar d'ètica una entitat financera solvent. L’honestedat en banca implica que l’assessorament als clients atengui en primer lloc els interessos d’aquests. Per complir aquest requisit l’entitat ha de garantir que els seus empleats tenen el coneixement adequat dels diferents productes financers que ofereixen i l’experiència suficient per entendre les necessitats del client, en funció de la seva cultura financera i de les circumstàncies en què es troba.

Aquest pilar també ha fallat aquests darrers anys, tal com demostren les participacions preferents, per exemple, que en alguns casos s'han venut a clients que no entenien bé el risc del producte o bé, per les seves circumstàncies, no els convenia adquirir-les.

No obstant això, els judicis ètics han d'avaluar cas per cas i entitat per entitat; mai no poden ser generals. No es pot desqualificar globalment el sector financer perquè hi ha entitats que han actuat bé, aguanten la intensitat i la duració de la crisi i si han comès errors han ofert solucions raonables per preservar els interessos dels clients.

Responsabilitat Corporativa (RC)

Juntament amb les responsabilitats específiques com a entitats financeres, els bancs comparteixen les que els correspon com a empreses. El compromís d'aquestes amb la societat es recull en el concepte de Responsabilitat Corporativa, que avalua la conducta de les companyies en relació al medi ambient, a l’impacte que produeix la seva activitat en la societat i al funcionament dels seus òrgans govern. (ESG segons les sigles angleses d’aquests àmbits).

Durant els darrers vint anys, al mateix temps que creixia l’economia global, s’han desenvolupat iniciatives internacionals per tal d’establir uns criteris d’actuació responsable, aplicables en tot el món, als que les empreses es poden adherir voluntàriament. Crec que la iniciativa més destacada és el Pacte Mundial, impulsat per Nacions Unides, que des de l’any 2000 promou l’adhesió de les empreses a deu principis, agrupats en quatre apartats: relacions laborals, drets humans, medi ambient i anti-corrupció.

Desenvolupar una política de responsabilitat corporativa forma part de l’ètica empresarial, i la forma més natural de fer-ho és adherir-se a iniciatives com ara el Pacte Mundial. A tot Espanya hi ha més de 2000 firmants d’aquesta iniciativa, un dels quals és CaixaBank, que des de l’any 2012 ha assumit la Presidència de la Red Española del Pacto Mundial per contribuir a estendre aquesta iniciativa.

A més de respondre a un imperatiu ètic, el comportament responsable és una condició necessària per a l’èxit de l’empresa a mitjà i llarg termini, ja que la seva reputació depèn en gran mesura del compromís que demostra amb la societat a la qual ven els seus productes o serveis. En definitiva, en una economia global, la reputació de l’empresa cada cop és més important per obtenir la confiança dels clients, i un comportament coherent amb els principis del Pacte Mundial contribueix de forma decisiva a aconseguir-la.

X

Subscriu-te al butlletí

Tota l'actualitat d'Amics del País al teu correu. Subscriure-m'hi ara
Aquest web utilitza cookies, pots veure la nostra política de cookies, aquí. Si continues navegant estàs acceptant-la.  
Política de cookies +