Publicacions d'Amics del País
Espanya perd eficiència en l’ús de les T.I.C.
- Antoni Garrell Guiu
- Articles
- Data: 05/04/2006
- 25714 lectures
Reflexió sobre el posicionament d'Espanya en el ranking del Forum Econòmic Mundial en quant a l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Anàlisi dels Estats Units, paradigma d'un estat que ha sapigut aplicar l'ús de les TIC de forma eficient, i propostes del Cercle per a que Espanya surti de la situació en la que es troba potenciant l'entrada en l'Economia i Societat del Coneixement.
El divendres dia 31 de març vaig llegir en un diari de Xile el titular “Chile avanza en el uso de las tecnologías” d'una notícia que indicava: “Chile se ubicó en el lugar 29 de la clasificación mundial sobre el uso de las tecnologías de la información y comunicación (TIC), siendo el país de América latina i el Caribe con mejor posición en el ranking que mide la capacidad de los países para aprovechar y usar las innovaciones que ofrecen las TIC. El alcance se produjo gracias al retroceso de España que se situó dos menos que en el 2004, según el documento (Global Information Technology Report 2005-2006) elaborado por el Foro Económico Mundial…”. La lectura de la noticia va fer-me connectar a Internet, accedir als mitjans de comunicació espanyols on aquesta informació va passar sense pena ni glòria, per la qual cosa vaig accedir a la web www.weforum.org, on vaig poder constatar que l’estudi feia referència a 115 països i que Espanya havia passat del lloc 29 al 2004 al 31 al 2005 en una llista encapçalada pels Estats Units, seguits de Singapur, Dinamarca, Islàndia, Finlàndia, Canadà, Taiwan, Suècia, Suïssa i Regne Unit. El retrocés espanyol cal considerar-lo en un doble sentit, el primer és la seva posició numero 10 en quant al ranking de desenvolupament macroeconòmic, i el segon és el fet de que a l’any 2002 la posició que ocupava en l'ús de les TIC era la 25. En altres paraules, la nostra economia no utilitza amb eficiència y eficàcia el potencial de les TIC, quan les hauríem d'entendre precisament com ".... un dels motors més importants per incrementar l’eficiència i la productivitat en el si de la vertiginosa economia mundial..." en paraules del propi Augusto López-Claros, directiu del Fòrum Econòmic Mundial i coautor del document.
La incapacitat d’Espanya per extreure competitivitat de les TIC, i de Catalunya com a motor de l’Estat, cal situar-la no sols en el si dels Estats amb més potencial econòmic, sinó també respecte altres països amb els que Espanya competeix dins de la Unió Europea, com és el cas de Portugal, que ha millorat 3 llocs situant-se en la posició 27, o Estonia, un país de l’Europa de l’Est que s’ha col•locat en la posició 23 (millorant dos posicions) gràcies al seu “excel•lent marc polític i legal” regulador de les TIC i impulsor de l’Economia i la Societat del Coneixement. Un cas a analitzar són els Estats Units, que novament lideren en innovació tecnològica mundial. Sens dubte les causes són diverses, però al Cercle no se’ns escapa que l’excel•lent qualitat de les seves universitats, l’estreta col•laboració dels centres o agències de recerca amb el sector privat, la disponibilitat de fons de capital risc per fomentar la creació d’empreses en sectors emergents, la cultura de que el fracàs aporta coneixement i que cal recolzar les noves iniciatives, i el compromís del les empreses amb R+D+i, són elements a considerar en l’establiment de polítiques. No voldria continuar analitzant les dades, ja que la lectura de la relació del països i les seves variacions són prou il•lustratives, al igual que el resum executiu de l’informe. Els dos documents els podeu trobar a Informació relacionada. El que si voldria mencionar és que el Cercle des de l'any 2002 ve reclamant iniciatives per potenciar l’Economia i la Societat del Coneixement, cosa que ha fet i segueix fent emetent propostes. Considero que ara pot ser un bon moment per recordar algunes de les mateixes: facilitar l'increment dels professionals dedicats a la investigació, assignant recursos tant als grup consolidats com als grup de coneixements emergents; potenciar la recerca bàsica a llarg termini conjuntament amb aquella estretament lligada als sectors productius arrelats al país; coordinar l’oferta universitària com actuació de país fugint de les redundàncies innecessàries; facilitar la transferència de tecnologia i els resultats de la recerca possibilitant la col•laboració del professorat amb les empreses tot facilitant el sorgiment d’empreses a l’ombra de les universitats i centres de recerca; crear fons de capital risc especialment adreçats als sectors emergents d’alta complexitat científica i tècnica; facilitar l'accés a fons per la innovació i la competitivitat, i activitat en sectors emergents… Tot un conjunt de propostes que ara que al Parlament de Catalunya es debatrà la Llei de Foment de la Ciència, haurien de ser considerades, així com les dades evidenciades pel Fòrum Econòmic Mundial, ja que d’assumir-les o no ens juguem la competitivitat de les nostres empreses, o el que és el mateix, la qualitat de vida i el benestar del ciutadans. Antoni Garrell i Guiu President del Cercle per al Coneixement