Publicacions d'Amics del País
Entrevista a Miquel Montes
- Joan Monràs Oliu
- Entrevistes
- Data: 15/02/2005
- 31967 lectures
Què pensa el director general adjunt del Banc Sabadell? Com veu diversos aspectes de la realitat sociocecnòmica que ens envolta?
En què creus que es diferencien els conceptes de Societat de la Informació i Societat del Coneixement?
Jo crec que són dues coses ben diferents. La quantitat d’informació no determina la quantitat de coneixement. Estem en una societat que permet el tractament massiu d’informació i això no sempre genera coneixement. La Societat de la Informació és tecnologia. El coneixement depèn d’altres recursos: es necessita capital humà. Per generar i aprofundir en la Societat del Coneixement cal desenvolupar coneixements a partir de la informació, no només tractar-la. Quina importància tenen els lideratges? Des d’on haurien de venir? El lidertage és un dels elements claus perquè les coses canviïn. Considero que en societats com la nostra és evident que es necessita un lideratge de l’administració, que malhauradament ha tingut sovint una funció bastant desmobilitzadora. Tanmateix, hi ha també intangibles que ajuden als canvis socials i econòmics. Un és l’afany de progrés, i aquí sovint no ho tenim gaire ben vist, en el sentit que es penalitza aquell que intenta fer més del que li toca. Això porta a un fre a l’hora d’assumir riscs, i sense ells difícilment es pot liderar. Això és una de les clares diferències entre Europa i els Estats Units. Aquí sembla que la societat civil l’únic que busca es influir en el poder polític, més que aquest afany de liderar canvis. Com explicar aquesta necessitat de lideratge a la societat? Es políticament incorrecte voler ser diferent, el què està ben vist és que tots siguem iguals. Però la igualtat mata el que hi hagi valors diferencials. Si que és difícil d’explicar aquest fet! Quina responsabilitat tenen les grans empreses a l’hora de liderar un canvi? Considero que les empreses tenen altres responsabiltats amb el territori, abans que la de liderar els canvis, com a empreses. Ara bé, què han de fer el líders de les empreses grans? Personalment crec que haurien de fer alguna cosa més que portar bé les seves empreses. També gent de la Universitat, gent de la política, etc, haurien de tenir voluntat de canvi, més enllà de les exigències del dia dia, encara que sigui difícil d’exigir-ho. I quina és la responsabilitat de la universitat, o tal vegada de la relació entre universitat i empresa? Vaig entendre bé la dificultat de relació entre la universitat i l’empresa quan un rector va dir que si s’investiga l’edat de les empreses n’hi ha molt poques que tinguin més de 100 anys. En canvi la universitat té més de 300 anys. El fet que que tinguin cicles vitals tan diferents separa les aquest dos agents. Això fa que la universitat tingui una protecció sobre el risc que l’allunya de les empreses que tenen una exposició al risc molt més gran. A part d’això, hi ha certs arcaismes a la universitat com el sistema jeràrquic d’explotació de becaris que a l’empresa no es dóna tant, faltaria més flexibilitat. Com pot ser que els millors estudiants es dediquin a caure sota el paraigues d’un sol director de tesi? I des d’un punt de vista més general, com veus la educació? L’altre dia llegia que a catalunya tenim un nivell de fracàs escolar notable. Llegia també que una de les xifres que es maneguen són la quantitat de pc’s per aula. Ara bé, la inversio de capital no repercuteix directament en uns beneficis tangibles. En aquest sentit, crec que ningú obliga als estudiants que integrin el pc de manera que els mogui a desenvolupar el propi pc, incentivant la descoberta. Encara estem, en termes generals, en la fase que és més important repetir que investigar. Finalment, quines propostes tens per al Cercle? Crec que el Cercle ha demostrat una gran fortalesa. El més fàcil era que es dissolgués i decaigués en l’avorriment, després de l’impuls fundacional. Això demostra que el Cerlce ha tingut una gan capacitat de reinvetar-se cada dia. A més té poder de convocatòria. Estaria bé transformar aquesta capacitat de convocatòria en poder de transformació.