Publicacions d'Amics del País
Entrevista a Antoni Garrell i Salvador Estapé
- Elena López
- Entrevistes
- Data: 02/08/2007
- 23562 lectures
Entrevista al President i Secretari General del Cercle durant el període 2004-2007 sobre el passat mandat i els reptes que tenen Catalunya i el Cercle per endavant.
A la finalització del mandat de la Junta 2004-2007, parlem amb l’Antoni Garrell i Salvador Estapé, President i Secretari General del Cercle respectivament.
Antoni, el proper setembre hi haurà un relleu a la presidència del Cercle, com valora aquests darrers 3 anys? Amb un sentiment de satisfacció per la feina feta, però a la vegada amb la sensació de que hi ha moltes coses que encara no hem fet i que una associació amb més de 250 associats necessàriament ha de fer. Cal recordar que els associats del cercle creiem en la força de la societat civil i l'entenem "com aquella part de l’àmbit privat, l’activitat de la qual no té ànim lucratiu", és des d'aquesta óptica que treballem. Aquest fet obliga a fer molt quant un està a la Junta. Considera que tres anys de president són suficients o es fan curts? El president és un membre més de l'equip de la Junta. Una Junta en tres anys pot fer moltes coses, malgrat el seu marge d'acció estigui supeditat a les circumstàncies i al moment en concret. En tot cas, després dels tres anys sempre es pot optar a la reelecció. Vostè no ha optat per ser reelegit. En el meu cas ja són 6 anys de servei al Cercle, o millor dit 7 anys. Un any de treball amb els fundadors configurant primer i constituint el Cercle després; 3 anys de Secretari General en la Junta presidida pel Pere Monràs, i ara 3 de President. És un llarg període, i a més recordi que sóc un dels convençuts que l’alternança en l’assumpció de responsabilitats en les organitzacions de la societat civil és la millor via per assolir els objectius. De fet és quelcom que sempre he dit; quan vaig ser elegit en la meva intervenció a l’assemblea ja vaig comentar-ho, i em vaig comprometre, en nom de tota la Junta, a treballar per assolir la màxima implicació de tots els associats per facilitar l’alternança en el 2007. Ara, 3 anys després, ha sortit escollida una nova Junta equilibrada, potent i que portarà el Cercle a noves fites i assumpció de nous compromisos en l'impuls de la societat i l’economia del coneixement. L’Economia i la societat del coneixement és quelcom que sembla no consolidar-se gaire a Catalunya... Saps què passa? Les coses van molt bé, portem 10 anys de creixements espectaculars, el PIB s’incrementa més ràpid que la mitjana europea, es continua creant ocupació... tot un seguit de circumstàncies que fan que sovint s’oblidin les alertes que s’efectuen des d’organitzacions supranacionals; alertes que ens indiquen valors preocupants en els aspectes més significatius quant a l’economia. Em refereixo a competitivitat, innovació, gestió empresarial, educació superior, eficiència de mercat o adequació tecnològica. Ja que tenim creixements importants i altes quotes d’ocupació, és ara que cal empènyer, més que mai, per avançar seriosament en el model de desenvolupament nou, on el talent i la creativitat siguin la base de la generació de valor. I això sols es farà si la societat civil ho exigeix, o ho reclama efectuant propostes per avançar. Tornant al Cercle, quins creu que són els reptes pels propers 3 anys? Els que l’assemblea va fixar a l'escollir l’Enric Canela i la seva Junta, recordo que són la consolidació del procés d’integració entre el Cercle per el Coneixement i el Barcelona Breakfast, l'assoliment de la suficiència financera, la potenciació del treball dels àmbits, l'emissió d’informes i posicionaments, etc. Ara bé, si em pregunte quins són els que crec més importants, em decantaria pels tres primers i hi afegiria involucrar activament els joves al Cercle. Reptes complexos però factibles si tots treballem per fer-ho possible col·laborant amb la Junta, en el que es requereixi, posant-nos a la seva disposició com a associats actius. A més estic segur que també comptaran amb l’ajut del recent constituït Fòrum d’Empreses Institucions, que presidirà en Xavier Marcet, i de la Fundació Cercle per al Coneixement creada ja fa 4 anys per iniciativa de la nostra associació. Parlarem ara de les activitats efectuades i dels aspectes més rellevants d’aquest 3 anys amb en Salvador Estapé, Secretari General durant el mandat 2004-2007, però abans de fer-ho dues preguntes més personals i que diversos socis comentaren després de l’assemblea: que farà amb el temps lliure que ara tindrà?, ¿Què va pensar quan cedí la presidència de l’assemblea al president electe Enric Canela? Què faré? Moltes coses que he aparcat, com rellegir documents i llibres que sols he fullejat, dedicar més temps a la meva dona i filles que amb la seva paciència han permès que dediqués temps a la nostra associació, estar a la disposició de la nova Junta i poder gaudir de l’amistat i conversa de molts amics que són al Cercle. Què vaig pensar? Em va envair un sentiment de gratitud amb tots i cadascun dels associats, els d’ara i aquells que per diverses raons ja no hi són, així com agraïment per fer cada dia Cercle, i especialment orgull de ser soci del Cercle per al Coneixement - Barcelona Breakfast. Salvador, vostè que farà ara amb el temps lliure que li queda al deixar la Secretaria General del Cercle? El temps sempre és ocupat amb nous projectes professionals i formatius, però sobretot ho està per dedicar-lo a la família. Va ser vostè que va redactar el document "Horitzó 2007", ens pot parlar d'ell i del seu grau de compliment? Ens vam proposar cinc grans objectius estratègics, quatre d'ells s'han assolit parcialment i un encara no. S'han establert aliances de cooperació amb altres entitats, com ho demostra l'acord amb el BB; hem augmentat la notorietat o millorat la comunicació externa, i la Jornada Anual sobre Universitat Empresa és un exemple. També s'ha augmentat la base d'associats, la seva interrelació i la difusió de les activitats del cercle. En aquest sentit la posada en marxa de la nova web del Cercle actuant com a vertadera plataforma de gestió del coneixement, és l'exemple més palpable. Al llarg d'aquesta etapa de tres anys hem elaborat diversos posicionaments que han procurat evidenciar la realitat del país i generar propostes estratègiques. En canvi, on no hem pogut avançar tot el que ens hagués agradat és en el cinquè i últim objectiu estratègic: dotar-nos d'una estructura, organització i espais que permetin desplegar les activitats i potencialitats del Cercle i dels seus associats. Què milloraria, o què no faria si ara comencés de nou? Crec que no hi ha res que deixaria de fer però si coses que milloraria. Per exemple, per tal de que el Cercle assoleixi i desenvolupi tot el seu potencial, fa falta millorar els canals de comunicació eficients amb els "decision makers" del país; també milloraria el finançament, sobretot la recerca de sponsors. Finalment crec que també milloraria la velocitat amb què l'organització pot identificar i reunir un equip de persones capaces d'afrontar un problema i elaborar una proposta. Aquests dos últims estan clarament relacionats amb l'últim dels objectius estratègics que comentava en l'anterior resposta. A la darrera assemblea vàrem constatar l’important volum d’activitats que el Cercle ha fet. Creu que es possible mantenir el ritme d’activitats? Tampoc són gaires activitats. Una entitat com el Cercle que pretén ser un vertader think tank de l'economia i la societat del coneixement ha de potenciar sempre les activitats, esdeveniments, xerrades, seminaris... És una forma necessària per fer que les idees circulin i es difonguin, a més de servir com a espais d'interrelació entre associats i persones amb interessos comuns. Donaria un consell a la nova Junta? Tinc molta confiança en la nova Junta i estic plenament convençut de la seva capacitat de treball i dedicació. Em tenen a la seva disposició, com a associat i membre del consell assessor, per continuar treballant amb l'objectiu de situar el Cercle com a una organització de referència. Ja per acabar; com veu Catalunya en el context de l’economia del Coneixement? Amb preocupació. Hi va haver un temps en el qual es debatia si seríem la Califòrnia o la Florida d'Europa, ara en canvi estem molt lluny ser l'un o l'altre. I vostè, Sr. Garrell? Amb un enorme potencial, ja que mai havíem tingut una generació tan preparada, gaudit d'alts nivells d'ocupació, creixements molt importants,..., però això no pot amagar els dèficits importants en infraestructures o la manca de reconeixement a la tasca científica i el baix salari de molts joves. Necesssitem una ferma resolució per posar el talent al bell mig de l'activitat productiva i escurçar el temps des de que l'avenç científic i tècnic s'incorpora als productes i al procés productiu. Barcelona, 1 d’agost del 2007.