Publicacions d'Amics del Pa�s

Entrevista a Antoni Garrell i Salvador Estap�

Elena L�pez
Entrevistes
Data: 02/08/2007
23297 lectures

Entrevista al President i Secretari General del Cercle durant el per�ode 2004-2007 sobre el passat mandat i els reptes que tenen Catalunya i el Cercle per endavant.

A la finalitzaci� del mandat de la Junta 2004-2007, parlem amb l�Antoni Garrell i Salvador Estap�, President i Secretari General del Cercle respectivament.

Antoni, el proper setembre hi haur� un relleu a la presid�ncia del Cercle, com valora aquests darrers 3 anys?

Amb un sentiment de satisfacci� per la feina feta, per� a la vegada amb la sensaci� de que hi ha moltes coses que encara no hem fet i que una associaci� amb m�s de 250 associats necess�riament ha de fer. Cal recordar que els associats del cercle creiem en la for�a de la societat civil i l'entenem "com aquella part de l��mbit privat, l�activitat de la qual no t� �nim lucratiu", �s des d'aquesta �ptica que treballem. Aquest fet obliga a fer molt quant un est� a la Junta.

Considera que tres anys de president s�n suficients o es fan curts?

El president �s un membre m�s de l'equip de la Junta. Una Junta en tres anys pot fer moltes coses, malgrat el seu marge d'acci� estigui supeditat a les circumst�ncies i al moment en concret. En tot cas, despr�s dels tres anys sempre es pot optar a la reelecci�.

Vost� no ha optat per ser reelegit.

En el meu cas ja s�n 6 anys de servei al Cercle, o millor dit 7 anys. Un any de treball amb els fundadors configurant primer i constituint el Cercle despr�s; 3 anys de Secretari General en la Junta presidida pel Pere Monr�s, i ara 3 de President. �s un llarg per�ode, i a m�s recordi que s�c un dels conven�uts que l�alternan�a en l�assumpci� de responsabilitats en les organitzacions de la societat civil �s la millor via per assolir els objectius. De fet �s quelcom que sempre he dit; quan vaig ser elegit en la meva intervenci� a l�assemblea ja vaig comentar-ho, i em vaig comprometre, en nom de tota la Junta, a treballar per assolir la m�xima implicaci� de tots els associats per facilitar l�alternan�a en el 2007. Ara, 3 anys despr�s, ha sortit escollida una nova Junta equilibrada, potent i que portar� el Cercle a noves fites i assumpci� de nous compromisos en l'impuls de la societat i l�economia del coneixement.

L�Economia i la societat del coneixement �s quelcom que sembla no consolidar-se gaire a Catalunya...

Saps qu� passa? Les coses van molt b�, portem 10 anys de creixements espectaculars, el PIB s�incrementa m�s r�pid que la mitjana europea, es continua creant ocupaci�... tot un seguit de circumst�ncies que fan que sovint s�oblidin les alertes que s�efectuen des d�organitzacions supranacionals; alertes que ens indiquen valors preocupants en els aspectes m�s significatius quant a l�economia. Em refereixo a competitivitat, innovaci�, gesti� empresarial, educaci� superior, efici�ncia de mercat o adequaci� tecnol�gica. Ja que tenim creixements importants i altes quotes d�ocupaci�, �s ara que cal emp�nyer, m�s que mai, per avan�ar seriosament en el model de desenvolupament nou, on el talent i la creativitat siguin la base de la generaci� de valor. I aix� sols es far� si la societat civil ho exigeix, o ho reclama efectuant propostes per avan�ar.

Tornant al Cercle, quins creu que s�n els reptes pels propers 3 anys?

Els que l�assemblea va fixar a l'escollir l�Enric Canela i la seva Junta, recordo que s�n la consolidaci� del proc�s d�integraci� entre el Cercle per el Coneixement i el Barcelona Breakfast, l'assoliment de la sufici�ncia financera, la potenciaci� del treball dels �mbits, l'emissi� d�informes i posicionaments, etc. Ara b�, si em pregunte quins s�n els que crec m�s importants, em decantaria pels tres primers i hi afegiria involucrar activament els joves al Cercle. Reptes complexos per� factibles si tots treballem per fer-ho possible col�laborant amb la Junta, en el que es requereixi, posant-nos a la seva disposici� com a associats actius. A m�s estic segur que tamb� comptaran amb l�ajut del recent constitu�t F�rum d�Empreses Institucions, que presidir� en Xavier Marcet, i de la Fundaci� Cercle per al Coneixement creada ja fa 4 anys per iniciativa de la nostra associaci�.

Parlarem ara de les activitats efectuades i dels aspectes m�s rellevants d�aquest 3 anys amb en Salvador Estap�, Secretari General durant el mandat 2004-2007, per� abans de fer-ho dues preguntes m�s personals i que diversos socis comentaren despr�s de l�assemblea: que far� amb el temps lliure que ara tindr�?, �Qu� va pensar quan ced� la presid�ncia de l�assemblea al president electe Enric Canela?

Qu� far�? Moltes coses que he aparcat, com rellegir documents i llibres que sols he fullejat, dedicar m�s temps a la meva dona i filles que amb la seva paci�ncia han perm�s que dediqu�s temps a la nostra associaci�, estar a la disposici� de la nova Junta i poder gaudir de l�amistat i conversa de molts amics que s�n al Cercle.

Qu� vaig pensar? Em va envair un sentiment de gratitud amb tots i cadascun dels associats, els d�ara i aquells que per diverses raons ja no hi s�n, aix� com agra�ment per fer cada dia Cercle, i especialment orgull de ser soci del Cercle per al Coneixement - Barcelona Breakfast.

Salvador, vost� que far� ara amb el temps lliure que li queda al deixar la Secretaria General del Cercle?

El temps sempre �s ocupat amb nous projectes professionals i formatius, per� sobretot ho est� per dedicar-lo a la fam�lia.

Va ser vost� que va redactar el document "Horitz� 2007", ens pot parlar d'ell i del seu grau de compliment?

Ens vam proposar cinc grans objectius estrat�gics, quatre d'ells s'han assolit parcialment i un encara no. S'han establert aliances de cooperaci� amb altres entitats, com ho demostra l'acord amb el BB; hem augmentat la notorietat o millorat la comunicaci� externa, i la Jornada Anual sobre Universitat Empresa �s un exemple. Tamb� s'ha augmentat la base d'associats, la seva interrelaci� i la difusi� de les activitats del cercle. En aquest sentit la posada en marxa de la nova web del Cercle actuant com a vertadera plataforma de gesti� del coneixement, �s l'exemple m�s palpable. Al llarg d'aquesta etapa de tres anys hem elaborat diversos posicionaments que han procurat evidenciar la realitat del pa�s i generar propostes estrat�giques. En canvi, on no hem pogut avan�ar tot el que ens hagu�s agradat �s en el cinqu� i �ltim objectiu estrat�gic: dotar-nos d'una estructura, organitzaci� i espais que permetin desplegar les activitats i potencialitats del Cercle i dels seus associats.

Qu� milloraria, o qu� no faria si ara comenc�s de nou?

Crec que no hi ha res que deixaria de fer per� si coses que milloraria. Per exemple, per tal de que el Cercle assoleixi i desenvolupi tot el seu potencial, fa falta millorar els canals de comunicaci� eficients amb els "decision makers" del pa�s; tamb� milloraria el finan�ament, sobretot la recerca de sponsors. Finalment crec que tamb� milloraria la velocitat amb qu� l'organitzaci� pot identificar i reunir un equip de persones capaces d'afrontar un problema i elaborar una proposta. Aquests dos �ltims estan clarament relacionats amb l'�ltim dels objectius estrat�gics que comentava en l'anterior resposta.

A la darrera assemblea v�rem constatar l�important volum d�activitats que el Cercle ha fet. Creu que es possible mantenir el ritme d�activitats?

Tampoc s�n gaires activitats. Una entitat com el Cercle que pret�n ser un vertader think tank de l'economia i la societat del coneixement ha de potenciar sempre les activitats, esdeveniments, xerrades, seminaris... �s una forma necess�ria per fer que les idees circulin i es difonguin, a m�s de servir com a espais d'interrelaci� entre associats i persones amb interessos comuns.

Donaria un consell a la nova Junta?

Tinc molta confian�a en la nova Junta i estic plenament conven�ut de la seva capacitat de treball i dedicaci�. Em tenen a la seva disposici�, com a associat i membre del consell assessor, per continuar treballant amb l'objectiu de situar el Cercle com a una organitzaci� de refer�ncia.

Ja per acabar; com veu Catalunya en el context de l�economia del Coneixement?

Amb preocupaci�. Hi va haver un temps en el qual es debatia si ser�em la Calif�rnia o la Florida d'Europa, ara en canvi estem molt lluny ser l'un o l'altre.

I vost�, Sr. Garrell?

Amb un enorme potencial, ja que mai hav�em tingut una generaci� tan preparada, gaudit d'alts nivells d'ocupaci�, creixements molt importants,..., per� aix� no pot amagar els d�ficits importants en infraestructures o la manca de reconeixement a la tasca cient�fica i el baix salari de molts joves. Necesssitem una ferma resoluci� per posar el talent al bell mig de l'activitat productiva i escur�ar el temps des de que l'aven� cient�fic i t�cnic s'incorpora als productes i al proc�s productiu.

Barcelona, 1 d�agost del 2007.