Publicacions d'Amics del Pa�s

Els desafiaments de la globalitzaci� a l�inici del segle XXI

Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 19/07/2005
25651 lectures

An�lisi de la situaci� i reptes que comporta la globalitzaci� del mercat i l'eliminaci� de les quotes que limitaven els intercanvis comercials entre pa�sos.

Al gener de 2005 va esdevenir realitat l�eliminaci� de les quotes existents limitadores d�intercanvis comercials entre pa�sos, en concret les quotes t�xtils. La liberalitzaci� mundial esdevindr� realitat, amb ella finalitza el llarg per�ode de globalitzaci� o �internacionalitzaci� consistent en col�locar els productes disponibles en nous mercats, tot buscant tant les avantatges dels tipus d�inter�s i canvi com els menors costos de les mat�ries primeres, els subministraments o la ma d�obra.

Amb la liberalitzaci� plena del comer� s�inicia una globalitzaci� en la que el repte �s �l�optimitzaci� del proc�s de generaci� de valor en un context internacionalitzat�, Un proc�s que afecta fortament tant al mercat del treball, trencant els models en que les comunitats i els col�lectius humans han centrat la seva activitat productiva i organitzacional, com a les potencialitats dels territoris.

La liberalitzaci� arrib� en un mon configurat en tres grans blocs: L�Asi�tic, al que al competitiu i avan�at Jap�, s�han afegit la �ndia amb 1.050 milions d�habitants, la Xina amb: 1.200 milions i creixements superiors al 10%, Corea, Taiwan, Indon�sia, Tail�ndia. Aquest pa�sos configuren un �rea amb costos altament competitius, col�lectius humans preparats, aplegant gaireb� 1/3 de la classe consumidora mundial, uns 500 milions de persones. USA, amb un model econ�mic avan�at i consolidat, amb xifres d�atur baixes, nivells de recerca elevats, i indicadors d�innovaci� creixents. I Europa, amb �ndexs de recerca i innovaci� baixos i amb un model pol�tic, econ�mic i social en construcci�, fet que origina l�abs�ncia de projecte clar de futur i dificulta la competitivitat i la requjerida presa de posicions.

L�evoluci� de la globalitzaci�, entesa com internacionalitzaci�, cap la globalitzaci� entesa com optimitzaci� dels processos de generaci� de valor, comporta tot un conjunt de mesures, entre elles: Aprofitar totes les oportunitats de mercat i no sols les derivades dels costos o compet�ncies professionals; Configurar i esperonar el funcionament de les xarxes existents; Obtenir rendibilitat dels actius intangibles de les organitzacions i els territoris; Reformular les potencialitats mitjan�ant aliances estrat�giques i t�ctiques; Assolir la simultane�tat en l�estrat�gia i l�execuci�; I assumir els compromisos i estrat�gies globals conjuntament i compatibles amb les locals.

Aquest reptes que presenta la globalizacio del segle XXI, s�enquadren en el marc de la Societat del Coneixement, conseq�entment de l�economia del Coneixement. En aquest aspecte cal constatar que el fet d�incorporar coneixement als processos productius no es quelcom nou, La societat industrial tamb� es caracteritz� per incorporar el coneixement en els processos productius, per� hi ha tres aspectes caracter�stiques que diferencien l�era actual de la precedent:

El temps requerit en el segle XX, l�era industrial, per incorporar el coneixement als processos productius era gran, normalment transcorrien anys abans de que l�avens cient�fic i tecnol�gic es convertia en PIB. Ara es tot el contrari, el anys s�han convertit en mesos, els descobriments cient�fics i els nous �tils tecnol�gics es succeeixen amb rapidesa, i la vida dels productes no sobrepassa els 2 anys. L�obsolescencia es manifesta, i si be els productes poden continuar aportant quantitat o volum de facturaci� la seva capacitat d�aportaci� de marge es molt baixa, conseq�entment la feblesa de les empreses amb aquest tipus de productes es molt alta.
Abans la compet�ncia, el mercat, en la majoria de vegades era local, conseq�entment les estructures productives, la cultura, els costos semblant, similars. Aquest no es el cas d�ara on la globalitzaci� informacional i cient�fica, juntament amb la liberalitzaci� del comer� genera unes organitzacions productives molt distants i condicionades als territoris productius, i amb freq��ncia no respectant les regles de joc.
L�Especialitzaci� en �rees del saber es regionalitza a escala planet�ria originant que avui ja no es el gran qui es menja el petit sin� el r�pid que es menja al lent, aquest es un fet que obliga als territoris a esdevenir excel�lent en el desenvolupament o aplicaci� d��rees especifiques del saber, de tal manera que la no presa r�pida de posici� pot condicionar la seva p�rdua per d�cades.

�s en aquest context on cal afirmar que no hi ha empreses, serveis i productes de l�era industrial o de la del coneixement, hi ha empreses i organitzacions que saben adaptar-se per afrontar aquest tres aspectes caracteritzadors de la Societat del Coneixement: disponibilitat de l�avens cient�fic per �sser emprat per les empreses, mercat global, regionalitzaci� del coneixement a nivell planetari, en un context de globalitzaci� optimitzadora dels processos de generaci� de valor. Adaptar-se esdeve clau i fer-ho vol dir, entre altres, considerar, prendre mesures, i afrontar actuacions en:

Introduir canvis en la organitzaci�.
Buscar les millors oportunitats per rendibilitzar els actius.
Distribuir els processos, o parts dels mateixos, en les ubicacions mes escaients: localitzaci� �ptima.
Ajustar els escenaris i mecanismes d�assumpci� i rendici� de responsabilitats, tant dels directrius com dels professionals en general.
L�adopci� de models descentralitzat de producci� i desenvolupament.
Establir models de presa de decisions en temps real properes als llocs d�acci� dotant-los de la informaci� i les compet�ncies requerida, i a la vegada instal�lant una cultura tolerant a l�error quant ens permet aprendre quelcom nou, o es produeix en el marc de les responsabilitats atorgades i amb la finalitat d�assolir els objectius. El que �s el mateix: toler�ncia en l�error per acci� i comprom�s, i intoler�ncia en l�error per inhibici�, manca de comprom�s o renuncia al exercici de la responsabilitat.
Construir una cultura de mentalitat global, de fidelitat al equip i de simbiosis entre cient�fics, tecnolegs i creatius.
Innovar sense efectuar trencadisses ajustant-se als mercats.

Aquest son sens lloc a dubtes desafiaments assolir i les capacitats requerides per afrontar-los per les aquelles empreses que volem perpetuar-se i seguir competint en aquest nou i desafiant escenari. Aquest es sens dubte el repte del mon empresarial catala, un texit empresarial configurat per empreses amb excessiva freq��ncia petites, talment microempresests, no podem obviar-ho, el estudis ho eviencient, es especialment rellevat el publicat per l�INE3 -J. Torrent i J. Vilaseca- al desembre 2003, on es constatava que el 85% de les empreses ubicades a Catalunya tenen menys de 5 treballadors, per� aporten el 60% del PIB, conseq�entment el seu primer repte es el volum, l�adopci� de la massa critica requerida per afrontar els ajustos requerits, i els segon la capacitat d�innovar en totes les seves vessant i molt especialment en organitzaci� i en producte.

Respecte el primer, el volum de les empreses catalanes, es requerit endegar pol�tiques i actuacions encaminades a cooperar per competir. Aquest fet obliga a superar els models d�organitzacions jerarquitzades, e inclus aquelles basades en cooperaci� en xarxa assumint els models vertebrats en �l�articulaci� de grups empresarials d�abast global�, es a dir: connectar unitats o empreses independents amb l�objectiu d�assolir una finalitat especifica, empreses que operen conjuntament en les dimensions temps i territoris per arribar a la m�xima efici�ncia i efic�cia, coordinades por un equip d�alta direcci�.

Quant al segon desafiament la innovaci�, requereix capacitat d�innovar en tecnologia, en processos, en organitzaci� i en producte, de forma sincr�nica i integral, assumint que la innovaci� en sols alguns dels eixos no permet assolir la totalitat dels guanys.

Si be la innovaci� no es quelcom nou, des de la d�cada dels 60 es un tema analitzar i tractat des de fa molt temps, cal recordar que el model relatiu a recerca i innovaci� usualment es considera d�acord a l�establert per Frascati (poble del Nord d�It�lia on a mitjans de la d�cada dels 60 s�establiren els criteris) ja no es suficient, la definici� amb pocs retocs es molt anterior als aven�os tan significatius en el camp de la telem�tica i la computaci�, i llunyans als escenaris de la Societat del Coneixement. Aquest proces d�innovaci� ha comportat significatius aven�os en la innovaci� en processos productius, b�sicament industrials, i en tecnologia, cal constatar que la innovaci� relativa a la organitzaci� i al producte no s�ha abordat amb rigurositat i sistematitzaci� per moltes organitzacions ni han existit pol�tiques incentivadores per part de l�Administraci�, tot oblidant que sense innovar en organitzaci� les empreses no podran adaptar-se i existir en el context de la globalitzaci� que actualment estem immersors i que previsiblement es desenvolupar� en la propera d�cada a menys que greus confrontacions mundials avortin l�actual proc�s. Quant a la innovaci� en producte, aut�ntic repte de les empreses, cal panteixar-la en el seu sentit mes ampli es a dir considerant els elements que aporten valor al producte i situar-se en la tipologia de valors dels mateixos. La innovaci� en producte es sustenta en la triada Ci�ncia, tecnologia i disseny en un marc temporal accelerat i desequilibrat entre empreses quant a les possibilitats d�acc�s als aven�os. La capcitat de innova en producte i en organitzaci� �s el binomi d��xit de les empreses i que cal afrontar amb determinaci� i sense dilacions.

Mentre el primer es responsabilitat b�sica dels empresaris, directius i col�laboradors de les organitzacions, el segon requereix d�estructures territoritorials i pol�tiques facilitadores, en aquesta l�nia es b�sic:

La continu�tat del flux de generaci� i aplicaci� del coneixement establint pol�tiques integrals de recerca, innovaci� i disseny, tot garantint el trasp�s dels resultats de recerca cap el teixit productiu, i el sorgiments de noves iniciatives emprenedores.
La disponibilitat de xarxes enfocades a la innovaci� i a l�empreneduria en �rees d�aplicaci� intensiva del coneixement, en aquesta l�nia son instruments d�exits per les empreses el disposar de Innovation and Design Centres al igual als existent en els pa�sos mes avan�ats i competitius. .
Els marc legislatius que facilitin, possibilitin tal vegada, l�aplicaci� dels canvis organitzacionals, laborals, d�obtenir rendibilitat dels actius, de cooperaci� transfronterera, tots ells plantejats de forma integral.

Actuacions requerides per avan�ar en el repte d�una globalitzaci� en la que permet �l�optimitzaci� del proc�s de generaci� de valor en un context internacionalitzat�, que obliguen reformular les posicions, estrat�gies i projectes de les empreses les vegades que siguin necess�ries per assolir els desafiaments i demandes del mercat global i que impliquen l�exist�ncia ara d�Innovation and Design Centres complementaris al centres tecnol�gics claus per assolir la innovaci� en l�etapa de globalitzaci� entesa com a internacionalitzaci�. Centres d�innovaci� i disseny sorgits, usualment per evoluci� dels Centres d�innovaci� tecnol�gica existents o per iniciatives especifiques, amb din�miques propis que combinant recursos propis amb aliances amb prove�dors tecnol�gics i de �talent� per garantir la continu�tat del flux de trasp�s del avens t�cnic camp el sistema productiu.

Un nous escenaris que exigeixen noves pol�tiques, instruments i voluntats, tot un conjunt d�elements que el nostre pa�s hauria de disposar sense mes dilaci� si volen continuar essent l�economia capa� d�aportar les plusvalues requerides per afrontar l�estat del benestar i el desenvolupament de les persones. Innovar es requerit per� per fer-ho cal disposar de talent i ambients facilitades. Assolir-ho es l�objectiu i el deure de tots, especialment de qui te la responsabilitat de fer-ho possible.

Antoni Garrell i Guiu
President Cercle per al Coneixement