Publicacions d'Amics del País
Clima i Demografia
- Antoni Garrell Guiu
- Articles
- Data: 26/12/2007
- 25106 lectures
És quelcom irrefutable que el planeta esta immers en un procés de canvi climàtic d’impacte global si es comparen les dades disponibles des de finals del segle XIX, moment en què es començaren a enregistrar a nivell mundial. Des de llavors, la temperatura mitjana ha augmentat uns 0,6°C i el nivell del mar uns 10 centímetres, la majoria de les glaceres no polars disminueixen, i hi ha divergències entre els canvis de temperatura de la troposfera i els de la superfície
És quelcom irrefutable que el planeta esta immers en un procés de canvi climàtic d’impacte global si es comparen les dades disponibles des de finals del segle XIX, moment en què es començaren a enregistrar a nivell mundial. Des de llavors, la temperatura mitjana ha augmentat uns 0,6°C i el nivell del mar uns 10 centímetres, la majoria de les glaceres no polars disminueixen, i hi ha divergències entre els canvis de temperatura de la troposfera i els de la superfície. En aquest escenari, encara que alguns especialistes mantenen que els canvis formen part d'un cicle natural aliè a la intervenció humana, la majoria de la comunitat científica considera que és molt improbable que l'escalfament registrat en els últims cent anys es degui exclusivament a fenòmens naturals com les erupcions volcàniques o la irradiació solar, i que cal relacionar escalfament global amb les activitats humanes que comporten un increment de la concentració en l'atmosfera dels gasos d’efecte hivernacle com el diòxid de carboni, generat en l’obtenció d’energia, o el metà i l’òxid nitrós que es desprèn en obtenció d’aliments mitjançant la ramaderia intensiva, i la sobreexplotació agrícola.
Amb aquests antecedents la cimera de Bali sobre el canvi climàtic, enquadrada en el quart informe de l'IPCC, Intergovernmental Panel on Climate Change, tot reconeixent que "les últimes evidències indiquen clarament que la major part de l'escalfament observat en els últims 50 anys és atribuïble a les activitats humanes", culminà amb l’establiment d’un prometedor full de ruta què, tot incrementant la disminució de l’emissió de gasos, establint ajudes als països emergents, potenciant la transferència de Tecnologia, evitant la desforestació i potenciant la reforestació, hauria de permetre assolir un nou compromís al 2009 per substituir el protocol de Kioto al 2012 i iniciar una reducció massiva de les emissions. Un acord que fou possible per l’important esforç de la Unió Europea, que els Estat Units acceptes reduir les seves emissions, i que països amb creixements importants com India, Brasil, Indonèsia o Xina, aquest amb nivells d’emissió propers als dels EEUU, es comprometessin a limitar-les de forma voluntària i controlada pel l’ONU. Uns objectius que no poden ignorar que cal fer-ho conjuntament amb el desenvolupament social i la eliminació de la pobresa en un món amb població de 6.639.396.946, el diumenge 23 de desembre segons , veure World Population Clocks, i amb necessitats energètiques creixents com indica Agència Internacional de Energia, que preveu un increment del 50% de la demanda energètica pel 2030, fundamentalment originada per les economies en desenvolupament. Amb independència de la reducció dels gasos d’efecte hivernacle, Kioto ha permès conscienciar a molts ciutadans, especialment dels països desenvolupats, de la insostenibilidad de malversar recursos, i que el progrés d’avui no pot condicionar el del futur. Però no es pot ignorar que segons l’informe "Indicadors de Desenvolupament Mundial 2007" 985 milions de persones viuen amb menys d’un dólar diari, a pesar que del 1990 al 2004 s’ha reduït un 21%. Pero la població mundial, especialment en els països menys desenvolupats, no para de créixer com s’evidencia en el fet que al 1600 els habitants del planeta eren uns 500 milions, al 1800 uns 900 milions, al 1900 1.500 milions, i al 2000 6.000 milions. Un increment originat pels avenços en la medicina i el desenvolupament de fertilitzants i el perfeccionament de les tècniques de cultiu i tractament de les llavors. Si alimentar la població sembla avui possible, allunyant les previsions del economista anglès Thomas Malthus, ara cal preguntar si el desenvolupament i la millora de la qualitat de vida pot efectuar-se a expenses de disminuir el consum energètic per una gran par de la población que es carecatritza per no tenir accés a ella, i quins són els límits del creixement en la línia de l’informe del Club de Roma dels anys 70. De ben segur la lluita per la sostenibilidad obliga a reformular la forma en què utilitzem els recursos de la biosfera i interactuem amb el medi; però el repte és també preguntar quins són el límits als creixement de la població mundial i el nivell de benestar que el planeta ens pot atorgar, assumint les impossibles asimetries que s’evidencien també, en l’existència de politiques derivats de la limitació de la Natalitat en alguns parts del planeta, i les de foment de la Natalitat en altres. És cert que Bali ens ha evidenciat que estem vivint en un món imaginari, que hem estat construint un món que no s’està tornant agressiu, però que és el hem projectat, i ara cal replantejar-ho entenent que els problemes reals ens obliguen a entendre que els reptes de futur són globals, que requereixen un escalat de prioritats sovint divergents, però que sols identificant els equilibris, fugint de localismes limitadors, i emprant el potencials de la ciència i la tecnologia sense pors, validacions i acceptant riscos, l’esdevenidor és possible. Antoni Garrell Guiu Socí dal Cercle per al Coneixement Publicat conjuntament al diari electrónic e-noticies.com la darrera setmana de desembre