Publicacions d'Amics del Pa�s

Clic-clic

Jordi Roma Millan
Articles
Data: 09/03/2005
25913 lectures

En qu� ens ofeguem avui en dia? Potser �s un simple got d'aigua... Una lectura cr�tica a afers massa quotidians...

Ja fa un any al costat de l'oficina v�rem sentir un clic-clic. Eren unes obres, fins aqu� res d'especial. L'edifici del costat, que sembla un centre de salut, t� una escala d'entrada, �s una barrera arquitect�nica important, mitja dotzena de graons, tot una estrat�gia de dissuasi�. Sembla ser que un gestor, possiblement el darrer en entrar, va prendre una decisi�: "aqu� hi ha lloc per tots, hem de trencar les barreres arquitect�niques".

Dies i dies de clic-clic, cap soroll estrident, l'escala es va reduir en un ter� i va apar�ixer un espai destinat a un possible ascensor. Fins aqu� tot normal, possiblement el temps, d'alguns mesos, sembla un xic dilatat. V�rem deixar de sentir soroll de paletes, tot va quedar a part, un cinta de pl�stic impedia tirar-se pel buit que l'obra havia deixat.

Amb el temps van apar�ixer uns t�cnics i sembla que van muntar l'ascensor, una plataforma per pujar i baixar gent amb dificultats. Per� la cinta de pl�stic continuava sent l'element dissuasiu dels possibles su�cides. Va arribar l'estiu i tot seguia igual, un forat i una plataforma. Setembre, tot �s alegria, van apar�ixer uns operaris nous, va semblar que tocaven cables i coses el�ctriques (es clar sense energia res no funciona, principi f�sic de primer ordre: la transformaci� de l'energia per aconseguir pujar i baixar coses). Tot semblava en ordre, per� la plataforma no funcionava, la cinta de pl�stic aix� ho demostrava.

Un dia del desembre, uns altres operaris feien funcionar la plataforma. Ah! Era important obtenir el perm�s de l'autoritat competent per tal d'assegurar que tot estava constru�t seguint segurament una norma de qualitat. Tot controlat, desapareix la cinta de pl�stic que ha salvat v�ries morts durant aquest per�ode de temps.

Ja som al gener, i oh! D�u meu! una persona amb cadira de rodes situada davant de la plataforma, i vol pujar. Tot normal, es posa en marxa la plataforma, s'obre una petita barrera. Caram! No poden pujar la cadira de rodes, un gra� de dos pams impedeix que la plataforma arribi a terra.

Dies m�s tard, tornen els paletes; despr�s, els f�sics per all� del sistema energ�tic. Ara estem esperant que alg� vingui a donar les benediccions definitives.

No �s un conte, disposo de fotografies preses en diversos moments, de tot l'entramat de la gesti� sobre una barrera arquitect�nica. Algunes preguntes em v�nen al cap quan passo per davant d'aquesta petita Sagrada Fam�lia.

Com la funci� p�blica pot tolerar aquesta manca d'efic�cia i efici�ncia? Quina democr�cia deixa en mans tant ineptes la resoluci� de problemes dom�stics? Cap de nosaltres, en el m�n privat, toleraria aquesta actuaci�. Si una petita escala t� aquesta hist�ria, qu� estar� passant amb l'entramat p�blic de contractacions de serveis! B�, no em vull fer mal i penso "es lo que hay", i el Carmel encara s'aguanta.