Publicacions d'Amics del País
Bloomberg i Obama
- Joan Majo i Cruzate
- Articles
- Data: 21/11/2012
- 5429 lectures
La destrucció de la costa est dels Estats Units pel pas de l’huracà Sandy ha sacsejat consciències sobre la necessitat d’un canvi en la política nord-americana contra el canvi climàtic i pot ser que sigui un punt d’inflexió tant als Estats Units com a casa nostra.
Vaig pensar aquest article mentre els ciutadans nord-americans encara estaven votant per decidir quin havia de ser el seu pròxim president. Això vol dir que no parlaré dels resultats de les eleccions. Ja tindrem prou temps per fer-ho els pròxims dies, si aconseguim obrir una escletxa en d’enorme teranyina mediàtica de manifestos, dades contradictòries (quan no falses), arguments poc rigorosos (quan no mentides), sorolls i emocions, que s’està teixint al voltant de les nostres eleccions - plebiscit.
Però vull parlar de la campanya americana i especialment d’un episodi menor que ha passat desapercebut i que m’ha servit per confirmar una convicció que jo tenia respecte de l’actitud, molt estesa, dels americans (i sobretot de molts dels seus polítics) en relació a la lluita contra el canvi climàtic. En contrast amb Europa, és molt corrent als EUA negar les evidències científiques i resistir-se a prendre mesures, segurament per por de perjudicar el seu creixement econòmic. Per això em va causar força impacte la imatge de l’alcalde de Nova York contemplant amb tristor l'enorme desolació provocada a la seva ciutat pel pas de l'huracà Sandy i el patiment que ha provocat als seus conciutadans. I, sobretot, veure després l'alcalde Bloomberg, un home independent però sempre alineat amb el partit republicà, amb el món dels negocis i de Wall Street (sectors que sempre han considerat exagerats els advertiment respecte de l’escalfament del planeta), explicant que ell votaria Obama perquè era qui millor defensava la necessitat de prendre ja mesures per aturar el canvi climàtic. La meva reacció va ser pensar que, certament, quan a un l’afecten directament les conseqüències comença a pensar que potser sí que cal evitar les causes, encara que fins ara les hagi posat en dubte. I és que el gran problema que hi ha amb el canvi climàtic és que encara no tenim prou consciència que és un fenomen que no podem barrejar amb pol•lució atmosfèrica, les pluges àcides, les aigües contaminades, els residus tòxics o els residus radioactius. Cada un d’aquests problemes mediambientals té normalment una incidència directa en la degradació dels paisatges, en l’aparició i la propagació de malalties humanes, en la destrucció d’espais naturals o en la desaparició de vida animal i vegetal. El seu efecte és proper, ràpid i evident, comprovable i per tant indiscutible. La població el veu i el pateix i, per tant, no tan sols no s’oposa a les mesures que calen per evitar-lo, encara que signifiquin incomoditats o renúncies, sinó que sovint les demana. Els perills relacionats amb el canvi climàtic han estat molt més difícils de detectar i de ser acceptats per la gent, i fins i tot pels governs, que els de la contaminació o la pol•lució. Això es deu a tres raons. 1) Perquè no es tracta d’eliminar una substància tòxica que ens enverina o ens posa malalts, com l’àcid sulfúric, el mercuri o el plutoni. El CO no és maligne en si mateix, no és perjudicial per a la salut excepte en grans concentracions. 2) Perquè els efectes nocius no són de tipus directe ni local, cas en el qual es veuen i es pateixen. L’escalfament és a escala planetària i té diferents efectes en diferents parts del món, independentment de quines són les zones on s’han fet les emissions. I 3) Perquè, tractant-se d’un fenomen d’acumulació, aquests efectes tarden molt de temps a produir-se i el seu creixement és inapreciable a curt termini (pensem que la concentració de CO ha anat creixent al llarg dels darrers cent anys). Per tot això les actuacions necessàries han estat, per ara, lentes, polèmiques, discutides i molt parcials. Els beneficis de cremar carbó, petroli o gas són immediats (ens permeten tenir electricitat, viatjar en cotxe o en avió, fabricar ciment o alumini...), mentre que les seves conseqüències negatives (escalfament general, fosa dels gels polars, augment del nivell dels oceans, desertificació, increment dels fenòmens meteorològics violents) afectaran altres persones, sigui perquè viuen en altres llocs de la Terra, sigui perquè viuran quan nosaltres ja haurem mort. Algunes ni les coneixem ni les coneixerem; d’altres poden ser els nostres néts. Si la destrucció de zones importants de la Costa Est fa pensar a gent com Bloomberg que cal prendre seriosament decisions abans no sigui massa tard (alguns diuen que ja ho és), i ja que, tal com jo desitjava, Obama segueix com a president, pot ser que veiem un canvi en la política americana en aquest sentit. I pot ser que el veiem en la nostra política, que també convé. Article publicat al Diari Ara el 9 de novembre de 2012