Publicacions d'Amics del Pa�s

Arrel de la possible fusi� de Gas Natural i Endesa: una visi� des de la societat civil

Rodolfo Fern�ndez, Antoni Garrell Guiu
Articles
Data: 10/10/2005
24242 lectures

Reflexi� sobre la possible fusi� de Gas Natural i Endesa. Per a qu� oposar-se a la creaci� d'una empresa emblem�tica a nivell mundial, amb la millor capacitat per competir, i que sorgir� de la fusi� de dues empreses que estan ubicades en comunitats diferents de l�Estat Espanyol?

Ens trobem en un moment on l�impuls econ�mic dels pa�sos es confon, amb excessiva freq��ncia, amb una crispada compet�ncia territorial. El m�n en la seva globalitat, per� molt especialment les societats m�s avan�ades i pr�speres, afronten una etapa per la qual molts dels ciutadans no han estat preparats. Avui molts pensadors encara estan ancorats en els aspectes associats a la fi de la modernitat dels anys 70 i inici de la postmodernitat sense donar-se compte de que la Societat del Coneixement obliga a analitzar i actuar d�altres maneres.

Si b� els plantejaments emprats eren v�lids als 70 i 80, l�eclosi� tecnol�gica, la liberalitzaci� mundial, la interdepend�ncia econ�mica a escala planet�ria, l�evid�ncia de la import�ncia del capital hum� com a factor determinant del progr�s m�s enll� de les riqueses naturals (la comparaci� de l�evoluci� dels PIB en la d�cada dels 90 entre pa�sos com Vene�uela i Taiwan n��s un bon exemple), la confrontaci� de models culturals sorgida en la d�cada dels 90 i feta realitat al 2001 posen evid�ncia que la societat del coneixement exigeix actuacions encaminades a disposar d�organitzacions capaces d�actuar, i desenvolupar-se, a nivell mundial tot disposant de la capacitat de generar els recursos requerits per garantir la generaci� i aplicaci� de nous coneixements en un context de societats i col�lectius humans que fan del progr�s hum� i el desenvolupament de la riquesa, per garantir la formaci�, l�objectiu definitiu i �ltim de les seves actuacions.

Conseq�entment tot col�lectiu i poble que vol preservar el seu futur necessita d�organitzacions capaces de generar els recursos econ�mics que garanteixen el seu desenvolupament i benestar. Una generaci� de riquesa que ha d�abordar-se des dels desafiaments de la societat del coneixement, �s a dir des de la voluntat de posar al bell mig de l�activitat productiva, cultural i relacional el saber i el respecte requerit per la diversitat cultural en la que ha de desenvolupar la seva activitat. Organitzacions i empreses que puguin amb solv�ncia afrontar els reptes de la globalitzaci�, la competitivitat, la recerca, la innovaci�, la localitzaci�/deslocalitzaci�, .., empreses que es regeixin pels valors i principis que caracteritzen els col�lectius que les han fet sorgir i desenvolupar. Empreses locals i d�abast internacional, amb centres de decisi� propers �s el que permet als col�lectius humans �existir� a escala planet�ria i garantir el seu futur. L�equilibri econ�mic i l�aut�ntica riquesa en un pa�s o territori passa per assolir un teixit productiu m�ltiple, que fuig dels sectors especulatius, dotat de petites, mitjanes i grans companyies, innovadores tant si la seva activitat �s tradicional o b� vanguardista.

�s des d�aquests plantejaments des d�on s�observa esperan�adament el proc�s obert per Gas Natural amb Endesa. Disposar de grans empreses �s important i si b� �s sempre positiu per a la projecci� del pa�s que les ha esperonat �no oblidem que el que avui �s Endesa, fa vint anys eren diferents empreses que es van integrar en un proc�s similar al que ara es proposa- i el desenvolupament econ�mic, cient�fic i social a mig i llarg termini, normalment tamb� repercuteix positivament a curt pla� pels ciutadans que accedeixen als seus serveis tant des d�una �ptica econ�mica com de qualitat dels serveis. I aix� si l�activitat o els serveis prestats per l�empresa es desenvolupen en un marc de llibertat, de compet�ncia i de no exclusivitat, fet que sol complir-se gaireb� sempre en els pa�sos, o agrupacions de pa�sos que coordinen les seves actuacions i regulacions de mercats amb rigor i submissi� a la Llei. Aquest �s el cas de la Uni� Europea i de l�energia on la liberalitzaci� s�ha efectuat amb molta m�s rigorositat que en altres �mbits on es pateixen posicions dominants i falques al progr�s i la competitivitat.

Des de la societat civil ens preguntem per qu� totes les espurnes que ara es llencen van cap al debat territorial. No van manifestar-se mai en contra dels processos de concentraci� amb direcci� inversa, que s�n, d�altra banda, els que sovintegen m�s en els �ltims vint anys. Parlem en positiu, impulsem l�equilibri i el desenvolupament dels territoris, cadasc� aprofitant b� les seves oportunitats. Qu� t� de dolent crear una empresa emblem�tica a nivell mundial, amb la millor capacitat per competir, i que sorgir� de la fusi� de dues empreses que estan ubicades en comunitats diferents de l�Estat Espanyol? Doncs no tindr� cap inconvenient, si aix� �s el que volen els seus accionistes i a m�s no s�oposa a la compet�ncia ni als drets dels consumidors.

Els ciutadans de Catalunya com a col�lectiu hum� que �s i es sent amb signes d�identitat propis i no excipients en el si de l�Estat Espanyol, tenen la voluntat d�existir i projectar la seva imatge i tarann� a nivell mundial, i aix� en el segle XXI es fa amb empreses capaces de competir en mercats globals. Tot generant a la vegada les organitzacions que permetin aquest fet i el seu desenvolupament en el si de la societat del coneixement. Els governants han d�entendre que l�equilibri, tamb� l�econ�mic i empresarial, �s la base de la llibertat i comporta un requisit imprescindible per conviure sense el qual el poble catal� no podr� trobar el seu lloc harm�nic dintre de l�Estat.

Conseq�entment vertebrar la generaci� d�una gran empresa, amb independ�ncia d�on acabi ubicada la seva seu, no �s nom�s una bona noticia si no que es mereix tot el respecte per part dels pol�tics. Tamb� hem de vetllar per a que les actuacions encetades per fer-la possible puguin treballar des de la independ�ncia empresarial i el rigor professional que mereixen els accionistes i treballadors. En aquest cas i com sempre la independ�ncia i el respecte dels tres pilars que constitueixen tota societat: l�Administraci�, les empreses i la Societat Civil �s cabdal. Cal doncs actuar en conseq��ncia.

Antoni Garrell

President del Cercle per al Coneixement

Rodolfo Fern�ndez

Vocal de la Junta Directiva del Cercle i Coordinador de l'�mbit Aplicaci� del coneixement i empresa