Publicaciones en Amics del País
Sobre el “You” de TIME
- Antoni Brey Rodríguez
- Artículos
- Data: 15/01/2007
- 26226 lecturas
Reflexión de Antoni Brey sobre el "YOU" de Time, decisión que califica de oportuna y perspicaz, y que considera reflejo de la nueva dimensión que adquiere la sociedad de hoy en día, en la que el protagonismo cada vez se traslada más hacia los individuos y ciudadanos anónimos.
A la portada de la revista TIME del dia 25 de desembre de 2006 hi apareix un gran “You” escrit en la pantalla d’un ordinador. Simbolitza l’atorgament del títol de “persona de l’any” a tots nosaltres, a la multitud de ciutadans anònims que cada vegada amb més freqüència utilitzem Internet per a informar-nos, relacionar-nos i manifestar els nostres punts de vista. La justificació per part de l’editor la podeu llegir a http://www.time.com/ time/magazine/ article/0,9171,1569514,00.html.
La decisió de Time és oportuna i, sobretot, demostra perspicàcia: posa de manifest la capacitat per percebre i entendre la dimensió real del procés de canvi que viu el món d’avui, un procés implacable tot i que sovint quedi amagat als nostres ulls enlluernats per la quotidianitat. El traspàs creixent del protagonisme cap als individus i les eines tecnològiques que fan possible noves formes de col·laboració entre els humans, estan modificant els fonaments de la nostra manera de viure i, més important encara, de pensar. El resultat és una situació desconeguda, plena d’incerteses i d’esperances, de llums i d’ombres, però en qualsevol cas, irreversible. El “You” de Time ha estat molt comentat i només vull afegir una observació puntual, en aquest cas sobre el sentit d’allò que se n’ha dit des de casa nostra. En efecte, la majoria de comentaris, des de la columna del Quim Monzó a la Vanguardia fins als pronunciaments dels tertulians radiofònics més reputats, han anat en la direcció del menysteniment: la revista ha volgut evitar haver de designar com a personatge de l’any al president iraní o a qualsevol altre individu incòmode pels nord-americans, o se’ls han acabat les bones idees, o són un snobs tecnòfils, etc. S’ha fet evident també una interessant correlació entre l’edat dels comentaristes i la magnitud de la seva incomprensió cap al que està succeint. En resum: ni oportunitat ni perspicàcia. La naturalesa del debat d’una societat és una bona mesura de la distància que la separa del centre de gravetat del món en que habita, i en el nostre cas, és considerable. Antoni Brey www.antonibrey.com