Publicaciones en Amics del Pa�s

La innovaci�n y el riesgo, el capital y el conocimiento: complicidades necesarias

Jordi Roma Millan
Art�culos
Data: 10/07/2004
29486 lecturas

�Es realmente necesario el riesgo? �Por qu�? �Es una novedad del siglo XXI? �C�mo afrontarlo?

No hi ha futur sense risc, o el que �s el mateix, solament construirem el futur assumint riscos, i l��nic futur que pot respondre al que hom vol �s el que hom mateix es construeix. Cada cop es fa m�s evident la necessitat d�assumir una nova cultura del risc. La hist�ria ve de lluny, l�empresariat cl�ssic ja t� una cultura del risc, assumit com a risc de mercat. Sempre hi posaran diners o no en funci� de que pensin que pot donar un retorn. El seg�ent pas ha estat buscar aquests diners fora del circuit empresarial i passar el risc al sistema financer, basat en el mateix paradigma industrial. Al final el capital financer tot i posant-hi noms com el de capital risc, o business angel o d�altres, segueix el mateix cam�. I seguirem obtenint diners basant-nos en un business plan o b� a canvi de hipotecar la casa.

D�altra banda la desconfian�a absoluta en el mon universitari funcionarial �s �bvia. Tal vegada tenen idees, es diu, per� mai no si s�hi juguen res de res. Si les idees s�n bones s�n seves i sin� segueixen amb el sou assegurat a final de mes.

La societat del coneixement t� com a valor fonamental el recon�ixer el coneixement com a nova eina de l�economia i per tant ha de tenir un valor econ�mic. Aquesta nova relaci� ha de basar-se en una nova forma d�entendre el risc assolit per totes i cada una de les parts. El m�n del coneixement ha d�agafar comprom�s i risc i d�altra banda els sistemes empresarials han de canviar la forma de pensar fent confian�a, no cega, al m�n del coneixement sabedors de que �s la eina productiva nova. El futur ha de ser constru�t, per tant ja no �s solament el

que el mercat demana, �s el que li podem oferir de nou a aquest mercat. Cal tamb�, per no ser menys, que els sistemes financers vegin que no solament poden apostar a all� que fins ara sabien, calen noves apostes que no es faran si no hi ha consist�ncia i per tan valor afegit i si no hi ha comprom�s �s a dir risc compartit. Tots ens hem de moure en un sistema m�s incert, un sistema que inventem cada dia i reinventem cada estona.

El coneixement ha de saber que el seu valor tamb� est� en la capacitat d�assumir un risc, solament el coneixement sap el que sap. El m�n empresarial ha de jugar a risc amb el coneixement, d�altre forma mai no podr� innovar de forma seriosa i es dedicar� al maquillatge constant d�un proc�s de producci� caduc. El sistema financer ha de saber jugar en el punt central, ha de treballar a risc, per� dins d�un nou sistema de relacions, ha de buscar noves formes d�inversi� del capital, ha de promocionar a aquells que disposant de coneixement juguin a risc, front altres que segueixen escalfant les poltrones. Han de discernir entre aquells empresaris que construeixen futur amb la innovaci� i aquells altres que repliquen el

vell model que, com tots sabem, morir� en pocs anys.

En definitiva la nova societat del coneixement necessita de forma urgent generar una nova cultura d�assumpci� del risc en la innovaci�, la recerca, les finances i l�empresariat. Fins i tot es necessita posar en cultura del risc el risc pol�tic i social.

El benestar social no es l�abs�ncia de risc, sin� la seva conseq��ncia.