Publicaciones en Amics del País

Desarrollo, oportunidades e infraestructuras

¿Cómo ver las carencias que tenemos como una oportunidad? ¿Cuales son los puntos clave a desarrollar en Cataluña?

Alain Minc deia que l’economia social moderna es caracteritza per la lluita aferrissada entre distints pols geogràfics, per atraure a les persones intel·ligents, capacitades i emprenedores. És a dir, atraure centres de decisió.

Si creiem això, la situació del pol econòmic social català és decebedora. Vàrem tenir un fort creixement a primers del segle XX, però a partir de 1936 no hem parat de perdre capital intel·lectual i centres de decisió empresarial. La guerra i la Dictadura van contribuir-hi poderosament, però no podem oblidar que l’etapa democràtica tampoc ha estat gens exitosa per nosaltres. En altres ocasions hem assenyalat el conjunt de causes del nostre fracàs, que la majoria de les vegades depenen de nosaltres.

Però el que avui volem ressaltar és que es comencen a donar un conjunt de circumstàncies que, si les sabem administrar bé, poden donar un tomb a la tendència. El principal és que s’ha reconegut la malaltia, cosa que fins fa poc es negava. Això ens ha fet reaccionar i ara ens preocupem pel dèficit fiscal envers Espanya i per les mancances infrastructurals. També es comença a debatre l’ús desaforat del territori, amb més residències de les que necessitem. Ens preocupem de la necessitat del “coneixement”. Ens comencem a obrir als nostres veïns, especialment a l’Euroregió i a Espanya. I fins i tot, si no ho espatllem, tenim una certa influencia en el Govern de Madrid.

Però encara hi ha una cosa més que ens va a favor i que passa desapercebuda. Es donen les condicions perquè les infrastructures juguin de manera favorable als temps i a la tecnologia que s’acosten. Això es produeix per la combinació de tres fets casuals i desconnectats entre si: la inactivitat infrastructural catalana dels darrers anys, la relativa crisi energètica que s’acosta i l’encert tècnic en el disseny de l’Aeroport de Barcelona.

La inactivitat infrastructural dels darrers 25 anys té dos avantatges. Ha creat la consciència generalitzada de què ens hi hem de posar de valent i de què, al no fer gaire, s’han fet pocs nyaps. Però també responsabilitza molt més, perquè ara jugarem fort i no ens podem equivocar.

La tecnologia del transport es basa en preus barats del petroli. És raonable pensar que això canviarà, malgrat el que diguin els economistes patrocinats pel cartel del petroli i les guerres que organitzen certs estats per mantenir a la baixa el preu del cru. Traduït al camp infrastructural, això implicarà la implantació del transport multimodal amb participació creixent del vaixell i el ferrocarril, en detriment de la carretera i l’avió. I aquesta novetat fa que Barcelona, que estava arraconada logísticament des de 1492, passi a jugar amb avantatge en la competició pel transport del futur.

L’Aeroport, malgrat que les institucions catalanes demanaven que la tercera pista fos col·locada a 850 o 1190 metres de la primera, l’ha situada sortosament a 1350 metres. El fet es deu a la qualitat dels tècnics del “Plan Barcelona” i de la pressió que alguns agents socials vàrem fer quan demanàvem una separació de 1500 ó 2000 metres. Els 1350 m. permeten, encara que mínimament, construir les terminals entre pistes, fer l’aeroport mes funcional, condicionar-lo per l’horari nocturn i fer-lo atractiu per connexions interoceàniques. El cas d’aquest projecte és un bon exemple per explicar a la societat que en infrastructures és tan important el projecte com el volum de diners invertits. Seran més profitosos 1200 M d’euros invertits a Barcelona, que 6000 M invertits en altres aeroports concurrencials.

Catalunya és en un moment crucial en què no es pot equivocar. Les infrastructures del futur les farà l’Estat, però els catalans hem d’encertar en les negociacions sobre les decisions de prioritats. Hem de saber el que volem. No ho podem demanar tot. Hem de demanar quelcom que sigui possible. Hem de concentrar-nos en un projecte ambiciós, amb projecció de futur, i deixar les coses petites i les presses per les coordinacions del dia a dia governatiu. Finalment, hem de posar de la nostra part el valor polític que representa fer una gestió territorial clara i coherent amb els objectius.

Quin és el projecte? Això ho hem de consensuar. La meva proposta és apostar pel by-pass ferroviari de l’àrea litoral catalana. Reus-Montblanch-Calaf-Manresa-Vic-Olot-Figueras, en ample UIC o via mixta, aquesta línia és el gran repte dels propers 15 anys. Permetrà el desenvolupament econòmic de la Catalunya interior,descongestionarà l’àrea litoral, resoldrà el transport cap Europa del Centre i Llevant espanyol, trobarà lloc per fer el “port sec” que necessiten els nostres ports comercials, i sobretot permetrà crear els bescanviadors intermodals tren-camió, que seran la base del futur transport de mercaderies a Europa. Aquests darrers objectius necessiten tal quantitat d’espai que ens hem d’allunyar fins a la part central del by-pass per trobar suficient territori per acollir-ho/assolir-los.

Naturalment, hi ha moltes més coses a fer: controlar l’ampliació de slots de l’aeroport de manera favorable a la connexió de gran radi; fer front al previsible “forat” que deixaran Gif, Aena, Puertos del Estado i d’altres organismes que han gastat faraònicament, i que exigirà una complicitat de iniciatives i inversions plurals en la gestió; fer un disseny encertat dels dos nodes ferroviaris (Llobregat i Besòs) de Barcelona; contribuir a l’estandardització del mode ferroviari a Europa i aplicarlo a Catalunya; i sobretot trobar sinergies entre les coses que es facin. Un exemple podria ser que el previsible creixement de tràfic en vaixell amb Extrem Orient podrà ajudar a crear connexions aèries de gran radi amb les esmentades destinacions.

Ens esperen anys complexos i difícils. Hi haurà moments de desànim, però el vent, per primera vegada en molts anys, ens comença a bufar a favor. No podem deixar passar aquesta oportunitat.

X

Suscríbete al boletín

Toda la actualidad de Amics del País en tu correo. Suscribirme ahora
Esta web utiliza cookies, puedes ver nuestra política de cookies, aquí. Si continúas navegando estás aceptándola.  
Política de cookies +